La falda del Cadí i el Pedraforca

Introducció

Perfil de la ruta La Falda del Cadí i el Pedraforca
  • Lloc de sortida: Bagà
  • Distància: 54,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.700 metres
  • Temps aproximat: 5 hores
  • Nivell de dificultat: difícil
  • Època recomanada: primavera, estiu i tardor
  • Ciclabilitat: 95%

La ruta

Pujant cap a Coll de Torn ens acompanya la visió de la cara nord del Pedraforca

Aquest itinerari ens endinsa en els dominis del Parc Natural Cadí Moixeró pel seu vessant sud. Es tracta d'una ruta considerablement dura, especialment en la seva primera part, ja que s'enfila gairebé fins als 2.000 metres del seu punt culminant, el Coll de Torn (als peus de la Serra Pedregosa i el pas dels Gosolans).

Poc després de sortir de Bagà comença una llarga pujada que ens farà passar pels colls de la Bena, de la Balma i de la Jaça abans d'arribar al Coll de Torn. A mesura que anem pujant gaudirem d'esplèndides vistes de la cara sud del Cadí, i sobretot la imponent cara nord del Pedraforca, una vista poc habitual però no menys espectacular en què la muntanya ens mostra la seva cara més feréstega.

La segona part del recorregut és diferent, ja que després d'un descens vertiginós arribarem al santuari de Gresolet, i a partir d'aquí anirem descendint progressivament tot seguint el curs del riu de Saldes. Prop del punt on el riu vessa les seves aigües al Llobregat, retallarem per arribar al santuari de Sant Llorenç Prop Bagà, no sense abans haver passat per un caminet molt aeri i espectacular sobre Guardiola de Berguedà.

Tot arribant a Bagà ens recrearem en el seu nucli antic i farem una obligatòria visita a la seva plaça porxada tot recordant temps antics.

Variants

  • Completa (55,4 km. i 1.700 m. de desnivell)
  • Variant (50,7 km. i 1.690 m. de desnivell, evitant la trial·lera tècnica)

Entorn

Vall de Cerneres vista des del Collell Imatge tradicional del Pedraforca, des de prop de Maçaners (perspectiva no visible des de la ruta proposada) Bosc de pins, al peu del riu de Saldes És freqüent trobar isards en les parts més altes del Parc El coll del Tancalaporta marca la frontera entre el Cadí i el Moixeró

La ruta que avui proposem transcorre en bona part pel vessant sud del Parc Natural Cadí-Moixeró. Aquest fet l'hem de tenir en compte, i anar amb especial cura a l'hora de transitar per pertorbar el menys possible aquesta zona d'especial protecció.

El Parc Natural Cadí-Moixeró

Amb les seves més de 40.000 hectàrees el Parc Natural Cadí-Moixeró és el parc natural més gran de Catalunya. Engloba una àmplia extensió de territori dins les comarques del Berguedà, Cerdanya i Alt Urgell. Abasta la totalitat de les serres del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca, la Tosa i el Puigllançada. Forma la més gran barrera muntanyosa del prepirineu català que s'estén de llevant cap a ponent, unint les valls del Segre i del Llobregat. El vessant nord del Cadí és abrupte i escarpat, amb parets i canals gairebé verticals. El vessant sud és més amable, amb una orografia més progressiva i suau.

Dins dels dominis del Parc s'assoleixen en molts punts més de 2.500 metres d'alçada, essent el seu punt culminant el Puig de la Canal Baridana o Vulturó amb els seus 2.648 metres, en ple Cadí. Cal destacar també altres cims emblemàtics dins del Parc com el Comabona, el Costa Cabirolera, la Tosa, el Penyes Altes del Moixeró, i el mític Pedraforca que mereix especial menció.

El Pedraforca

El Pedraforca és una muntanya mítica i tot un símbol de l'excursionisme català. Amb els seus 2.498 metres s'alça altiu enmig del triangle que podríem traçar entre els pobles de Saldes, Gòsol i Gisclareny. La nostra ruta ens portarà avui a contemplar diverses cares d'aquesta majestuosa muntanya. Coneixerem la seva imatge més coneguda, amb els dos pollegons a banda i banda, l'enforcadura entremig, i la tartera en la part baixa. També albirarem la cara nord, que ens acompanyarà bona part de la ruta. La cara nord és vertical i abrupta, amb algunes vies d'escalada ben conegudes pels aficionats a aquest esport. La paret nord es desploma gairebé 800 metres per sobre de la Vall de Gresolet; en la ruta d'avui contemplarem aquesta paret des de la seva base.

Un dels llocs també interessants del Parc per on transitarem avui és la vall de Gresolet, una considerable extensió boscosa fresca i humida on hi ha una preciosa fageda. Baixarem per la vall de Gresolet i més endavant per la vall del riu de Saldes fins a conèixer les parts més fondes del Parc.

La vegetació

Les parts més altes dels dominis del Parc estan cobertes de prats alpins, d'on sobresurten flors vistoses a la primavera i a principis d'estiu. Una mica més avall, el pi negre és el gran protagonista, ben adaptat a la duresa dels hiverns en què la neu, sovint és present durant dies i dies. En les parts més baixes del Parc destaquen els boscos d'avet al vessant nord, i extenses fagedes i rouredes al vessant sud. En diversos punts del Parc es poden trobar interessants exemples de plantes i flors endèmiques dels Pirineus orientals.

La fauna

La fauna és rica i abundosa, amb un gran nombre d'espècies censades de vertebrats i invertebrats. Com a curiositat cal destacar que dins del Parc es troben el 75% de les espècies de papallona diürnes localitzades a Catalunya. Pel que fa als mamífers, l'isard és el més destacat. En les èpoques caloroses el podem trobar en les parts més altes, saltant i corrent a gran velocitat enmig dels terrenys més escarpats. És tot un espectacle veure un ramat d'isards movent-se en plena llibertat per la muntanya. Els cérvols i els cabirols, en menor mesura, també els trobem dins del Parc. Els últims anys també s'han trobat rastres del llop, que després de molts anys extingits sembla que torna a senyorejar per la zona. No podem fer res més que alegrar-nos de retrobar-nos amb tan bell animal, senyal inequívoc de bona salut del medi. Com molts haureu endevinat, la petja del llop és el nostre símbol, per això ens alegrem especialment de recuperar-lo. Pel que fa als ocells, podem trobar-nos amb grans rapinyaires com el trencalòs, l'àguila daurada o el voltor. Un dels ocells més interessants i que ha esdevingut símbol del Parc és el Picot negre, difícil de veure tot i la seva característica cresta vermella.

Excursionisme i btt

El Parc està farcit de camins i pistes que ens permeten interessants recorreguts excursionistes o amb bicicleta de muntanya. Cal destacar que tot el contorn exterior del Parc està marcat i podem recórrer'l en bicicleta en un itinerari circular que es pot realitzar en etapes i iniciar-lo en diferents punts. Es tracta de la Volta al Cadí-Moixeró amb un recorregut de 220 quilòmetres i més de 6.000 metres de desnivell. També podem trobar itineraris marcats més assequibles. El camí de gran recorregut GR-150 volta tot el parc. La ruta marcada amb senyals taronja i coneguda com a Cavalls del Vent uneix els vuit refugis guardats del Parc fent més assequible recórrer els 97 quilòmetres i l'elevat desnivell de la ruta. També el Camí dels Bons Homes que uneix Queralt (Berguedà) i Montsegur (Ariège) i que recorda la ruta de la fugida dels càtars travessa el Parc (GR-107). També hi ha diversos senders de petit recorregut (PR) i una infinitat de camins que permeten gaudir de l'espectacle natural d'aquesta magnífica zona.

Itinerari

Km.0 Bagà 779m.
Sant Martí del Puig
Sortim des del centre d'informació del Parc Natural Cadí-Moixeró, situat al nord de la població, al costat mateix d'on comença la carretera que porta a Gisclareny. Prenem l'esmentada carretera asfaltada en direcció al nucli de Gisclareny, tot i que no hi arribarem. Els primers dos o tres quilòmetres són de pla. Passem al costat del càmping Bastareny, i passem també per l'àrea recreativa de l'Avellanet. A partir d'aquí la carretera s'enfila moderadament. Continuem pujant, i abans de passar un petit túnel, descartarem un trencant que ens portaria en menys de mig quilòmetre a Sant Joan de l'Avellanet; podem arribar-nos-hi si ens falta aigua, ja que hi ha una font. L'itinerari, però, continua passant el túnel i seguint la pista per la que veníem.
Km.4,7 Cruïlla (> dreta) 936 m. 172 m. desnivell
Enmig d'un revolt pronunciat, prenem una pista molt evident que marxa de pla cap a la dreta. Abandonem l'asfalt i comencem a planejar per una pista en bon estat. Veiem un indicador que assenyala Murcarols. La pista segueix un tros de pla, i posteriorment s'enfila. Al cap de poc veurem a la nostra dreta, encimbellada, l'església romànica de Sant Martí del Puig, que mereix una visita. La pista que seguim està en bon estat i sempre puja. Passem pel costat de les restes de la casa de Murcarols, que veiem a la nostra dreta. Descartem tots els trencants a banda i banda.
Km.13,2 Coll de la Bena (> dreta) 1381 m. 645 m. desnivell
Coll de la Bena, amb el Puigterrers i el Comabona al fons
Reconeixerem fàcilment el Coll de la Bena per una cruïlla evident de camins i el final de la carretera asfaltada que ve de Gisclareny. Des d'aquí es pot arribar caminant fins al naixement del riu Bastareny, conegut com la Dou del Bastareny. Veiem la carretera asfaltada a la nostra esquerra que descartem. Cap a la dreta veiem dues pistes i un camí; seguim la pista superior. Hi ha marques del GR (blanques i vermelles), també de les rutes btt del Parc Natural i de la travessa pels refugis guardats del parc, els Cavalls del Vent.

Si necessiteu avituallar-vos, prop d'aquí trobareu la casa refugi de Cal Tesconet, a pocs metres d'on comença la carretera asfaltada veureu el cartell indicador. Continuem pujant per una zona boscosa i ombrívola, amb pendents moderades tot i que l'últim tram abans d'arribar al següent coll s'endureix; la pista és bona i permet pedalar amb tota comoditat. A mesura que anem pujant s'obre la visió sobre el Moixeró cap a llevant, i el Cadí cap a ponent. Estem en el punt d'unió entre les dues serres, i tot pujant contemplem vistes privilegiades dels dos primers cims del Cadí, el Puig Terrers i el Comabona.
Km.15,7 Coll de la Bauma (> dreta) 1511 m. 795 m. desnivell
Cara nord del Pedraforca, poc després del Coll de la Bauma
Arribats al Coll de la Bauma ampliem l'espectacle orogràfic amb la primera imatge del Pedraforca. En aquest punt la pista de l'esquerra ens conduiria en una baixada fàcil i ràpida fins al Santuari de Gresolet. Aquesta serà l'opció dels que triïn la versió reduïda de la ruta. Els més agosarats seguiran la pista cap a la dreta, en pujada constant i ja plenament a la falda del Cadí.

Després del coll la pista segueix la constant pujada, i després d'un parell de revolts la vegetació es va fent més escassa. Estem per sobre dels 1700 m. i el paisatge ja és d'alta muntanya. A la nostra esquerra ens acompanya l'espectacular imatge de la cara nord del Pedraforca, segurament no la visió més coneguda del massís, però sí una de les més espectaculars i sens dubte la més feréstega i abrupta. Val la pena contemplar la verticalitat de les parets i les diferents canals que les emmotllen. Igualment des d'aquest punt també veiem el llarg tram de pista que ens conduirà fins a la Collada de la Jaça i els bonics prats que l'envolten.
Km.19,5 Collada de la Jaça 1788 m. 1069 m. desnivell
Visió des de la Collada de la Jaça
Vèiem l'objectiu des de molt lluny, i finalment hi arribem. Enmig de prats on acostuma a pasturar el bestiar durant les èpoques de clima benigne arribem a la Collada. Hi ha una petita cabana del pastor, un tancat per al bestiar i una mica abans d'arribar, a la nostra dreta, la font Cerdana, però no us en refieu ja que no sempre raja. Semblava que aquí s'acabava la pujada, però encara queda una última sorpresa.
Km.20,7 Coll de Torn 1839 m. 1122 m. desnivell
Des de la Collada de la Jaça continuem pujant poc més d'un quilòmetre fins arribar al punt culminant de la ruta d'avui, el Coll de Torn.
Davant nostre tenim tota la serra Pedregosa, i alguns centenars de metres més amunt el conegut Pas dels Gosolans, lloc de pas d'un camí ancestral que comunicava les dues cares del Cadí (Berguedà i Cerdanya) molt abans de les modernes carreteres i del túnel.

Ara sí que s'ha acabat la pujada. Canviem de vessant i iniciem un plàcid i moderat descens per una pista còmoda i fàcil que ens permet contemplar els prats que s'obren a banda i banda, i el vessant sud de la serra Pedregosa a la nostra dreta.
Km.21,7 Coll de les Bassotes 1802 m. 1122 m. desnivell
Ciclistes en plena ruta Transpirenàica, al Collell
Gairebé sense adonar-nos-en arribem fins a una zona més plana, coneguda com el Coll de les Bassotes. Aquest és un punt d'inici de nombroses excursions a peu que s'enfilen a la Serra Pedregosa primer, i després al Cadí.
En tot el tram que portem recorregut des de Bagà, és fàcil coincidir amb ciclistes equipats amb alforges i amb molts quilòmetres a les seves cames. Aquest tram coincideix amb una etapa del camí tradicional de la ruta que creua amb bicicleta de muntanya els Pirineus des del Mediterrani fins a l'Atlàntic, coneguda com a Transpirenàica.

Continuem baixant per la mateixa pista.
Km.22,8 Collell (< esquerra) 1770 m. 1122 m. desnivell
Cruïlla de camins, al Collell
Arribem en un punt en què s'obren a banda i banda del camí dues valls en sentit oposat l'una de l'altra. A la nostra dreta la Coma de Cerneres, de la qual podem contemplar una magnífica perspectiva. A la nostra esquerra la impressionant vall de Gresolet.

Atenció! En aquest punt cal estar atent, ja que abandonem la còmoda pista per la que veníem i girem bruscament a l'esquerra per trobar un caminet poc evident, en baixada molt pronunciada. Comença aquí un descens realment vertiginós, ja que baixarem uns 600 metres en aproximadament tres quilòmetres. Cal anar amb molt de compte! El camí és una trial·lera molt vertical i amb alguns trams compromesos. Els més bons baixadors, atrevits i equilibristes aquí gaudiran d'allò més. Altres haurem d'arrossegar la bicicleta en els trams més complicats. El tram més difícil de camí dura només un quilòmetre; després el camí es transforma en una precària pista que continua baixant de valent.

Molta atenció! En cas de precipitacions recents o de risc imminent de tempesta és molt important NO baixar per aquest camí! El traçat del camí coincideix amb la part més fonda de la canal, i va paral·lel al torrent de les Molleres, fins i tot creuant-lo en més d'un punt. Aquest torrent normalment és inofensiu, i en la seva part superior habitualment sec. Però en cas de pluges el torrent recull l'aigua provinent de les verticals parets del Pedraforca. Totes les canals de la cara nord desguassen en aquest torrent, que en qüestió de minuts pot passar de ser un inofensiu rierol a ser un violent canal de dejecció de grans quantitats d'aigua i pedres. Si no ho veieu clar, recomanem seguir la pista per la que veníem que us portarà al mirador de Gresolet, i des d'aquí per pista asfaltada fins a Saldes, des d'on passat el poble i el pont cal prendre una pista ben indicada a l'esquerra que en pocs quilòmetres ens enllaçarà de nou amb la ruta.
Km.26,3 Santuari i refugis de Gresolet (< esquerra) 1202 m. 1122 m. desnivell
Vall de Gresolet vista des del Collell. Al fons al Santuari. Casa Refugi del Gresolet
Quan la pista s'aplana ja veiem davant nostre el Santuari de Gresolet. La pista per la que venim desemboca en una altra més bona que seguim uns pocs metres cap a l'esquerra en pujada per acabar-nos d'arribar al Santuari. Curiosament en pocs metres hi ha dos refugis. Adossat al mateix Santuari, hi ha el Refugi del Santuari de Gresolet, en estat força precari. Pocs metres més avall trobem una casa refugi molt ben condicionada i còmoda, la Casa Refugi del Gresolet
Ben a prop del refugi hi ha una àrea recreativa, amb un font que normalment raja. Pocs metres més avall, al camí que porta a la Casa Refugi de Gresolet hi ha una altra font. És un bon punt per descansar uns minuts, refrescar-se, carregar d'aigua o aprofitar per fer un mos al refugi.

Des d'aquí el Pedraforca que s'alça altiu davant nostre. Ens el mirem des de la seva mateixa base; 1400 metres més amunt hi ha el cim, a 2.498 metres sobre el nivell del mar. A mitja alçada veiem també el mirador de Gresolet, punt habitual d'inici de l'ascens a la muntanya forcada.

Per tornar a reprendre la marxa hem de desfer els últims metres per la mateixa pista, en molt bones condicions, i seguir-la en direcció sud, sempre en baixada. Al principi trobem un tram cimentat per facilitar el pas. Passem pel sector més estret i angost de la vall de Gresolet, conegut com a estret de Moronta. Més endavant la vall s'obre. Passem pel costat d'alguna casa, i seguim sempre per la pista que ressegueix el curs de del Riu de Gresolet. Gairebé en el punt en què desemboca al Riu de Saldes passem ben a prop del refugi de Cal Ferrer. Com veieu aquesta és una zona ben farcida de refugis. Continuem encara uns metres més per la mateixa pista, que en aquest tram planeja, fins després de passar un pont sobre el riu de Saldes.
Km.32,1 Cruïlla (< esquerra) 962 m. 1180 m. desnivell
Des de la pista, mirant cap enrere veiem l'angosta vall del Riu de Saldes amb les seves curioses formacions rocoses. Al fons, el Pedraforca. El Riu de Saldes fa diverses piscines naturals on a l'estiu és molt agradable refrescar-se
Poc després de passar un evident pont sobre el Riu de Saldes, en un tram ben recte, cal deixar la pista per la que veníem i prendre'n una altra de més secundària cap a l'esquerra. Al cap de poc de prendre aquesta pista, veiem a l'altra banda del riu l'antiga església, avui el runes, de Sant Sebastià del Sull. Aquesta pista durant força quilòmetres seguirà el curs del riu de Saldes per la seva riba dreta, a diferents alçades; a voltes ben a prop de la llera, a voltes a una alçada considerable que ens permet contemplar els meandres i giragonses que fa el riu especialment en el seu tram més baix. La pista principalment planeja, però trobarem més d'un pujador inesperat que trenca la comoditat de la marxa.
Km.36,1 Cruïlla (< esquerra) 909 m. 1210 m. desnivell
La pista és fàcil de seguir, ja que segueix sempre el riu de Saldes. En aquest punt la pista es bifurca. Nosaltres seguim cap a l'esquerra; poc després creuem un petit pont. La ruta que seguim és molt poc transitada, i permet gaudir plenament dels quilòmetres. Si feu la ruta en dies calorosos d'estiu, és una bona alternativa acostar-se a alguna de les piscines naturals que forma el Riu en alguns trams, on és ben agradable banyar-se i refrescar-se amb una aigua clara i transparent.

En els punts alçats de la pista, si ens girem en el sentit contrari del que venim, gaudirem d'una magnífica visió de la vall del riu de Saldes amb el Pedraforca al fons. A l'esquerra, a l'altra banda del riu veureu unes contundents parets de pedra molt verticals, i si us hi fixeu, més amunt, encimbellada divisareu l'església de Sant Miquel de Turbians.
Km.44,4 Cruïlla (< esquerra) 791 m. 1403 m. desnivell
Després d'un pujador força dret, la pista tomba decididament cap a la dreta. Estem a força alçada sobre el Riu, que veiem al fons. En aquest punt s'obre la vista sobre la falla de Vallcebre. Quan s'inicia la baixada, la pista es bifurca, i seguirem cap a l'esquerra en baixada.
Km.45,1 Cruïlla (< esquerra) 821 m. 1420 m. desnivell
Atenció! Poc després de passar al peu d'una casa i creuar un pont, cal deixar la pista i endinsar-se al bosc per un camí a l'esquerra que està marcat amb pintura de color groc. El camí és estret però transitable i divertit.
Km.46,0 Cal Castellot 793 m. 1425 m. desnivell
El caminet mor en una pista, al costat mateix de la casa de Cal Castellot. Seguim la pista molt pocs metres, i tornem a prendre una petita drecera, també marcada amb pintura groga, que en molts pocs metres ens deixa en una altra pista que seguim en baixada. Estem ja ben a prop del llit del riu de Saldes.
Km.46,8 Riu de Saldes 718 m. 1425 m. desnivell
Després de creuar el Riu, gairebé arribant al collet, ens girem enrere i acomiadem la vall del Riu de Saldes i contemplem l'última imatge que avui veurem del Pedraforca.
La pista s'acaba al mateix llit del riu de Saldes. Seguim uns metres a la dreta del riu, al peu mateix de l'aigua, i veiem davant nostre unes passeres per les quals podem creuar còmodament.

Inesperadament, aquí comença segurament el tram més dur de tota la ruta. Just després de creuar el riu trobem una pista, en bones condicions però amb un desnivell tan fort que ben pocs seran capaços de superar-lo sobre la bicicleta. Caldrà empènyer la bicicleta per una pista dreta i fatigosa durant gairebé dos quilòmetres, a més a més, en una zona calorosa i assolellada. Cal prendre-s'ho amb calma!
Km.48,8 Collet 875 m. 1584 m. desnivell
El camí que prenen a partir del collet és estret i aeri.
Tot i que pugui semblar inacabable, al final de la duríssima pujada arribem a un collet i canviem de vessant. Aquí s'inicia un caminet estret i molt aeri que flanqueja Les Cinglades, i que ens ofereix una bona visió de Guardiola de Berguedà a sota. El camí està arranjat, i tot i ser estret es pot circular fàcilment. En algun punt cal anar amb compte, ja que tot i ser fàcil és molt aeri, i un descuit podria tenir conseqüències desastroses, per tant si en algun pas no ho veieu clar, és millor baixar de la bicicleta. El caminet però és molt divertit i agradable.
Km.49,4 El Vilar 839 m. 1620 m. desnivell
El camí ens condueix fins a la casa del Vilar. La voregem i prenem una pista durant pocs metres.
Km.49,6 Cruïlla (> dreta) 846 m. 1625 m. desnivell
La pista desemboca en una altra que seguim cap a la dreta en baixada. És una pista pedregosa, però ràpida ja que està en bon estat i té força pendent. Arribem al cementiri de Guardiola de Berguedà, i aquí la pista esdevé asfaltada. Continuem baixant ràpidament.
Km.50,7 Sant Llorenç Prop Bagà (< esquerra) 771 m. 1625 m. desnivell
Monestir de Sant Llorenç Prop Bagà
Enmig d'un revolt pronunciat veiem l'espectacular monestir de Sant Llorenç Prop Bagà, en una fase avançada de restauració. Tombem cap a l'esquerra i prenem la pista que passa pel costat mateix del monestir en sentit nord. Poc més d'un quilòmetre més endavant la pista s'acaba i cal prendre un caminet ben fresat que tot planejant es transformarà de nou en pista.
Km.52,3 Cruïlla (> dreta) 805 m. 1666 m. desnivell
La pista que seguíem desemboca en una carretera asfaltada, que seguirem cap a la dreta en baixada fins a les envistes de Bagà, origen i destí de la nostra ruta.
Km.53,4 Cruïlla (> dreta) 783 m. 1676 m. desnivell
Entrada a Bagà. Creuem el pont de pedra i pugem fins al peu de l'església.
Seguim la carretera d'asfalt durant poc més d'un quilòmetre i davant mateix del nucli de Bagà tombem cap a la dreta en baixada. A l'entrada del poble creuem el riu Bastareny pel pont de pedra i enfilem pel costat de l'església que veiem davant nostre. Passem per davant de l'església, continuem fins una plaça i aquí girem cap a l'esquerra per un carreró estret en pujada fins arribar a la magnífica plaça porxada de Bagà, on podem contemplar i gaudir del sabor de les pedres i la història.
Km.54,1 Bagà 797 m. 1700 m. desnivell
Acabem d'arribar-nos fins al punt d'origen tot creuant la plaça, seguint cap a la dreta i després per un carreró a l'esquerra que ens portarà de dret al Centre d'Informació del Parc Natural Cadí-Moixeró.

Arribem al final d'una ruta que compleix bona part dels ingredients d'una bona sortida de muntanya amb bicicleta: exigents pujades, trial·leres extremes, tranquil·litat i sobretot un paisatge d'alta muntanya en el marc incomparable del Parc Natural Cadí-Moixeró.

Mapa i track GPS

Mapa de la ruta

Descarregar track GPS

Recorregut original (2007)

Variant (2013)

Variant realitzada proposada per Xavier Robertson a partir de combinar la ruta original i la ruta Pedalant al peu del Pefraforca. Ressegueix bàsicament el recorregut original però evita la trial·lera tècnica des del Collell fins a Gresolet, anant a voltar per Saldes.

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Comentaris

Ahir vaig fer la ruta, tot i ser un coneixador de la zona, quant vaig fer el corriol desprès del Collell em va agradar i em va deixar molt satisfet, menys axó la resta ja ho havia fet, ho vaig fer des de St. Julià de Cerdanyola, el cual amb aquest desnivell positiu encara l\'hi vaig haver de sumar la pujada de la costa, en resum molt bona ruta i felicitats per la vostra aportació,
Salut i pedals!!

Afegeix un nou comentari