Pics de la Gallina (2.687 i 2.756 m.)

  • Estany de la Gola i Pic Inferior de la Gallina

  • Arribem a la carena, amb el primer cim davant

  • Encarem la grimpada

  • Grimpant cap al pic Inferior de la Gallina

  • Alineats els estanys Curiós, Calberante i de la Gola

  • Davant el Mont-roig i el pic de la Gallina

  • Grimparem pel dret al pic de la Gallina

  • Ventolau i estany de la Gallina, des del cim

  • Baixant a l'estany de Calberante

Els dos cims més destacats de la capçalera de les valls d'Àneu, el Mont-roig i el Ventolau, estan units per un fil de carena escarpat. Recorrem un bon tram d'aquesta cresta conectant dos cims secundaris però ben esmolats que ens obligaran a fer una bona grimpada amb diversos trams aeris. Per sota, a banda i banda, una important colecció d'estanys glacials de gran bellesa. Sortirem del pla de Sartari, enfilarem cap a l'estany de la Gola primer i el Calberante després. Al coll començarem a grimpar arribant al pic inferior primer, i després d'una fondalada tornem a grimpar cap al principal. Tanquem el cercle baixant sense camí cap a l'estanyet de la Tartera i retornant al coll Curiós.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Aparcament Planell de Sartari La Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà)
  • Distància: 12,10 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.030 metres
  • Temps: 6:50 hores
  • Dificultat: F+ Trams de grimpada (II)
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Grimpada aèria. Trams sense camí
  • Cartografia: Pica d'Estats - Mont-roig Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Aparcament Pla de Sartari 00:00 00:00 0,0
Pla de Sartari 00:20 00:20 1,0
Refugi i estany de la Gola 00:35 00:55 2,5
Coll Curiós 00:50 01:45 4,5
Coll de Calberante 00:30 02:15 5,1
Pic Inferior de la Gallina 00:30 02:45 5,6
Collet de la Gallina 00:25 03:10 5,8
Pic de la Gallina 00:25 03:35 5,9
Estanyet de la Tartera 01:10 04:45 7,1
Coll Curiós 00:35 05:20 8,0
Estany de la Gola 00:25 05:45 8,9
Inici 01:05 06:50 12,1

Crònica

El dia anterior vam sortir des del mateix punt i vam pujar al pic de Ventolau. Avui, tot i repetir un bon tros del mateix camí d'ahir, decidim quedar-nos a la zona, ja que després del que costa arribar fins a l'aparcament del pla de Sartari, ja que la pista és molt dolenta, veiem que trigarem a tornar-hi. A més a més coincidim amb un control de la cursa Ultra Valls d'Àneu, i vam passar un vespre ben animat. Al matí, quan els últims corredors passen per l'avituallament, nosaltres comencem a caminar pujant per la pista cap al pla de Sartari.

Al pla repetim la rutina del dia anterior: prenem el camí costerut que fa zig-zag per una costa plena de bàlecs. Avui però com que anem més d'hora la fem a l'ombra, cosa que s'agraeix i que fa que el nostre ritme sigui més viu. Al cap d'una estona arribem al refugi lliure de la Gola, on un grup de nens i nenes de colònies hi han passat una nit ben entretinguda amb llamps i trons inclosos. Seguim cap a l'estany de la Gola i el voregem per l'esquerra. Des del desguàs mateix de l'estany ja es veu el pic Inferior de la Gallina enfront nostre. A la cua de l'estany pugem seguint el torrent que baixa de l'estany superior, el de Calberante, que també assolim al cap d'uns minuts.

Deixem l'estany de Calberante a la dreta i continuem pujant fins al coll Curiós, on el camí es bifurca. Girem a la dreta i pugem per una coma ampla amb la vista posada al coll que es dibuixa al punt més baix de la carena que tenim enfront. Passem al peu de la bassa de Curiós, i anem pujant amb pendent moderat i pel camí força fresat que coincideix amb l'Alta Ruta Pirenaica fins al coll. Arribats al coll de Calberante obrim panoràmica cap a l'est, amb el pic de Ventolau que s'aixeca altiu davant nostre, i als seus peus el circ glacial de la Gallina, amb l'estany Major de considerables dimensions sota nostre.

Al coll de Calberante deixem el camí i ja no el tornarem a recuperar fins força més tard. Entrem doncs en terreny salvatge i comencem a resseguir la carena cap al nord amb la vista posada al pic Inferior de la Gallina, que es veu força a prop, però esmolat i desafiant. El primer tram de la carena el fem caminant sense problemes. Més endavant cal grimpar una mica per anar-nos enfilant a la roca, i ja situats al con summital cal grimpar durant uns minuts per terreny força dret, vertical i descompost. Cal doncs parar atenció a aquest tram i mirar de buscar el pas més fàcil. No és una grimpada difícil (II), però té alguns passos exposats i la roca no és sempre ferma. Aquests cims són ben poc freqüentats, eclipsats pels seus germans grans situats als dos extrems del cordal que precisament anem resseguint.

Així doncs després d'uns últims passos grimpant força verticals i aeris arribem a l'estret cim Inferior de la Gallina (2.687 m.) Una petita fita marca el punt culminant. Des d'aquí tenim una bonica vista de l'entorn. Precisament aquests cims secundaris situats estratègicament entre d'altres de més principals ens donen bones perspectives i una experiència ben satisfactòria. És un cim com dèiem poc habitual, i no hi ha cap camí per arribar-hi. En tot cas, des del vessant occidental també s'hi podria pujar i encara més fàcilment ja que no caldria ni grimpar. Però recórrer la cresta, a part de ser divertit, ens ofereix una excel·lent panoràmica de 360º.

Des del cim continuem endavant, i ara toca desgrimpar. De nou sense camí, ni fites ni cap rastre humà, baixem com podem, buscant també els millors passos. Cal desgrimpar amb compte ja que aquest vessant nord també és molt escarpat. Baixem fins al collet de la Gallina, punt més baix entre els dos cims. Una congesta de neu es conserva a l'estret coll. Aprofitem un cap de roc per asseure'ns i fer una breu pausa.

Des del collet de la Gallina tampoc veiem cap camí evident per pujar al pic principal, així que ens ho agafem pel dret, seguint la línia de la carena. Aquí la cresta es desdibuixa, ja que el terreny és més ample, però per altra banda guanya en pendent. La pujada directa cap al pic de la Gallina és molt vertical, i fem una grimpada lletja i amb alguns passos exposats. Lletja perquè combina trams de roca amb algun petit tram d'herba molt pendent que dóna poca seguretat. Amb compte grimpem amunt, intuint els passos que semblen més assequibles i prioritzant la roca, que dóna més seguretat. Després d'uns minuts de grimpada aèria i vertical arribem al cim, on també hi ha una fita.

Des del cim del Pic de la Gallina (2.756 m.) continuem gaudint de l'immens paisatge. Davant mateix, continuant pel fil, tenim la gran mola del Mont-roig, un cim molt ample, més aviat diríem un petit massís amb una ampla zona summital. Si tinguéssim més temps podríem seguir la carena i afegir també el Mont-roig a la travessa de la cresta de la Gallina, però anem justos de temps i el tram restant afegiria força estona a l'itinerari. A més a més els núvols van creixent en extensió i desenvolupament, i sembla més prudent emprendre el retorn. Per evitar desgrimpar per la mateixa línia per on hem pujat baixem uns metres per la carena est, més fàcil i progressiva, tot i que també desgrimpem en alguns punts. Un bon tros avall veiem un pendent d'herba que fàcilment ens deixa a la base, des d'on flanquegem de nou cap al collet on havíem començat la grimpada.

Des del collet de la Gallina baixarem sense camí per una coma pedregosa que baixa en diagonal cap a unes bassetes a la zona de la Tartera. Tot i l'absència de camí es baixa fàcilment, sortejant primer un tram de tartera i després una zona de blocs força pendent. Passades les bassetes baixem fins a l'estanyet de la Tartera, d'aigües verdes i poc profundes i situat sota mateix de la punta de la Tartera o vèrtex del Mont-roig. Aprofitem el plàcid indret per fer una breu pausa asseguts sobre el mantell herbat.

Al peu de l'estanyet trobem el camí de l'ARP que ve de la serra de Pilàs, una bonica línia muntanyosa allargada i herbada, amb algunes puntes que sobresurten. Seguim el camí en sentit contrari, cap al sud, i comencem un flanqueig ascendent cap al coll Curiós. Deixem ensota, a la dreta i força lluny, l'estany de Buixasse, que obre la vall de Nyiri, i que en un primer moment m'havia fet confondre. Tot i que el camí és un GR i precisament l'ARP, és molt poc fresat i les marques són molt escasses. Cal parar atenció i en tot cas fixar-se en el coll que s'endevina al davant, fent una diagonal ascendent. Un cop al coll ja retrobem el camí conegut. Baixem primer a l'estany de Calberante, després al de la Gola i el voregem per la dreta. Baixem el zig-zag fins al pla de Sartari i en uns minuts per pista arribem a l'aparcament.

Amb temps i ganes de caminar, s'intueix una ruta ben interessant: recórrer tot el circ per les alçades resseguint la cresta, des del Ventolau al Mont-roig passant pels pics de la Gallina. Seria una activitat llarga i amb una bona aproximació, que es podria distribuir en dos dies fent nit al refugi de Mont-roig. Només és una idea!

Hem fet una volta ben distreta per la capçalera de les valls d'Unarre i d'Àneu assolint dos pics secundaris però ben divertits, ja que cal fer una bona grimpada per assolir-los seguint la línia de la cresta. Alhora, cavalcant per les alçades hem contemplat una munió d'estanys que tenyeixen el paisatge a banda i banda, conformant un entorn alpí de gran bellesa.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari