Pic de Pessons (2.864 m.)

  • Foquejant per l'ampli Circ de Pessons

  • Ens acostem al a base del pic de Pessons

  • Abrupte vessant est del Pessons

  • Pujant la canal dels Isards

  • Fort pendent al tram final de la canal (40º)

  • Pic de Pessons

  • Descens per la canal dels Isards

  • Arribant al final de la coma

Situats a l'estació d'esquí del Grau Roig anem a buscar l'ampli circ dels Pessons, una gran cubeta plena de petits estanys ara coberts de neu. Creuem l'ampla coma lleugerament alçats a la falda del Montmalús, fins a situar-nos sota el cim. A l'esquerra apareix la canal dels Isards, amb un pendent que es va incrementant fins prop dels 40º a la sortida. Remuntem el darrer tram amb grampons i acabem d'arribar al cim panoràmic. El dia s'espatlla i renunciem a fer la ruta més llarga. Tornem a desfer la canal esquiant els seus forts pendents i planejant tot seguit fins al punt d'origen.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Grau Roig , Encamp (Andorra)
  • Distància: 10,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 815 metres
  • Temps: 5:25 hores
  • Dificultat: F / S2 / ME (S3 puntual a la sortida)
  • Sensació de dificultat: Fàcil Tram superior de la canal dels Isards força dret (40º)
  • Cartografia: Andorra Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Grau Roig 00:00 00:00 0,0
Inici Canal dels Isards 02:35 02:35 4,2
Pic de Pessons 01:05 03:40 5,0
Estany Primer de Pessons 01:25 05:05 8,7
Inici 00:20 05:25 10,2

Crònica

Havíem previst avui una ruta interessant a l'extrem oriental del Principat d'Andorra. La idea original consistia en pujar creuar el circ de Pessons, pujar el cim i baixar cap al vessant sud, als estanys de l'Illa i Montmalús. Tot seguit pujar al cim del Montmalús i emprendre l'últim descens cap a l'estació d'esquí del Grau Roig. Però la previsió del temps es va anar complint, i el dia es va espatllar. Així doncs vam fer només la primera part, l'ascens i descens per la mateixa ruta del pic de Pessons, un dels cims més elevats del sector.

Amb el Ramon, l'Àngel i la Sílvia ens dirigim cap a l'estació d'esquí de Grandvalira, concretament al sector de Grau Roig, on començarem la ruta. És l'últim cap de setmana amb l'estació oberta, i ja queda poca gent. Anem una mica tard, en part intencionadament per trobar la neu en bones condicions pel descens, i en part per temes operatius. El Ramon surt amb un splitboard acabat d'estrenar, i el procés d'adaptació no és fàcil.

Sortim de l'aparcament i avancem en direcció sud, cap al petit circ dels Colells. Ens enfilem una mica massa en direcció cap al Montmalús, quan hauria estat millor opció seguir la part baixa de la coma de Pessons. Ens situem a la base del pic de Montmalús, i quan veiem que hem pujat massa fem un flanqueig lleugerament descendent per anar a trobar la part alta de l'amplíssim circ de Pessons. Passem per sobre del petit estanyol de la Coma Estremera, on acaben les instal·lacions de l'estació d'esquí, i precisament aquí fem aquest flanqueig una mica incòmode per recuperar la coma de Pessons. Anar un pèl alts també té els seus avantatges, ja que tenim una perspectiva alçada i bonica del gran circ, farcits d'estanyols ara nevats. Al fons despunta el nostre objectiu, el pic de Pessons, amb la seva abrupta cara est.

Ja situats a l'ampla coma, anem foquejant en ascens suau i gaudint del bonic paisatge solitari, que contrasta amb el bullici de la propera estació d'esquí. A la nostra esquerra tenim una muralla rocallosa, primer la falda del pic de Montmalús, després el vertical pic de Ríbuls i més endavant el nostre objectiu, conegut amb dos noms: pic de Pessons o del Gargantillar. Anem guanyant metres sense gran dificultat, buscant el millor pas en una zona irregular, amb bonys i petites fondalades que obliguen a traçar bé. Més important serà durant la baixada, ja que cal encertar bé el pas per evitar enclotar-se massa i haver de remar.

Després d'una bona estona sobre els esquís, finalment anem arribant al fons del circ de Pessons, i tenim l'abrupte cim enfront nostre. A l'esquerra del cim (sud-est) neix una canal que ens quedava amagada fins ara per la seva orientació. És la canal dels Isards que ens portarà fins a la Portella de Pessons o coll dels Isards. La canal sembla un gran embut invertit, molt ampla a la part baixa i més estreta a mesura que pugem. El pendent també va in crescendo, més suau a l'inici i més fort a mesura que guanyem metres. Tot just arribar a la base, fent honor al seu nom un parell d'isards fugen esporuguits.

Comencem a pujar la canal amb els esquís als peus, fent llargues zetes per anar superant el fort pendent. La neu cada cop és més dura, i el pendent més intens. L'Àngel va al davant i puja amb seguretat fins força amunt amb els esquís als peus. En un punt em plantejo posar les ganivetes per anar més segur, però en veure que poc més amunt ja no podré continuar opto directament pels grampons. La canal es va estrenyent i s'entafora entre dues línies de roca. A partir d'aquí el pendent ja és fort i tots anem pujant amb grampons. Els metres superiors no estan del tot coberts de neu, i fins i tot hi ha algun tram amb una mica de gel. Sense més dificultat que el propi pendent acabem de pujar fins a la portella, sense neu, i obrim les vistes cap al sector sud.

El primer que veiem a l'altre costat és el mal temps. Els núvols han anat guanyant terreny i fins i tot comença a nevar. La visibilitat es va reduint, però encara podem contemplar l'estany de l'Illa a l'altre costat, i més enllà la vall del Madriu. També s'endevina per la seva magnitud la Tossa Plana de Lles, coneguda als vessants andorrans com a pic de la Portelleta, i amb força presència vista des d'aquí. Des del coll, i sense treure'ns els grampons, avancem uns metres cap a l'oest fins a coronar el pic dels Pessons (2.864 m.)

El temps no convida a endinsar-nos cap a l'altre cantó, ja que la ruta s'allargaria molt i el temps és incert, amb una suau nevada i visibilitat cada cop més reduïda. Optem doncs per tornar al coll i baixar per la mateixa ruta. Desfem el primer tram amb grampons, ja que hi ha poca neu al tram superior, i el pendent és molt accentuat. El Ramon baixa des de pràcticament el coll amb seguretat sobre la taula, i els altres ens calcem els esquís al punt on comença a eixamplar-se. Els primers girs són una mica obligats pel fort pendent, però la neu força dura facilita els girs. Més avall el pendent disminueix, i la neu és més transformada.

Un cop baixada la canal ja només queda anar planejant pel gran circ, resseguint avall la coma amb la precaució de no entaforar-se massa i haver de remar. Així doncs anem primer arrambats a la roca per sota el pic de Ríbuls, i més endavant creuem cap a l'altre cantó, el vessant esquerre de la coma que ens ofereix una línia més clara. Baixem gairebé de recte, gaudint només de petites pales on es pot dibuixar algun gir sobre neu ja transformada. Finalment arribem a l'estany Primer, on hi ha un restaurant de l'estació d'esquí. Remem uns metres fins a trobar les pistes, i baixem còmodament uns minuts més fins a l'aparcament del Grau Roig on havíem començat la ruta.

El pic de Pessons és un cim bonic, tant per la panoràmica des de les seves alçades, com sobretot el camí per arribar-hi creuant l'amplíssim circ que abriga. No és un cim especialment interessant des de la perspectiva de l'esquí, ja que a part del descens de la canal dels Isards, la resta és força plana, fins i tot massa, amb risc d'haver de remar. Hauria estat més interessant poder fer la volta circular prevista, amb dos canvis de pells, però que permet conèixer els dos vessants i el descens més esquiable del Montmalús. En tot cas hem gaudit d'una bona matinal a un dels grans cims andorrans, amb una dosi d'emoció pujant i baixant els forts pendents de la canal dels Isards.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari