Tossa Plana de Lles (2.905 m.)

  • Passem pel Pradell, amb el Cadí al fons

  • Encarant les amplíssimes pales cap al cim

  • Foquejant amb el Tossal Bovinar al fons

  • Ampli camp de neu

  • Descens fàcil sobre neu dura

  • Esquí fàcil i plaent

El tercer cim més elevat de la Cerdanya fa honor al seu nom i té una capçalera ampla i arrodonida, igual que tot el seu vessant sud, suau i progressiu. Sortim amb els esquís als peus des del refugi del Cap del Rec, i prenem el caminet que planeja entre el bosc fins al refugi del Pradell. Comencem a pujar la llarga, progressiva i amplíssima pala sud. Restem uns pocs instants al cim pel fort vent i contemplem l'ampli paisatge pirinenc. Iniciem el descens per les llargues pales fàcils, amb neu poc transformada.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Refugi Cap del Rec Lles (Cerdanya)
  • Distància: 13,40 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 950 metres
  • Temps: 4:50 hores
  • Dificultat: F / S2 / ME
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Tossa Plana - Puigpedrós Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Cap del Rec 00:00 00:00 0,0
Refugi del Pradell 01:00 01:00 2,6
Cim Tossa Plana de Lles 02:05 03:05 6,1
Inici 01:45 04:50 13,4

Crònica

El cim de la Tossa Plana és tan pla que s'hi podria jugar a futbol. Tot i la gran alçada, és un cim poc definit, simplement el punt més alt d'una llarga carena. Per contemplar la seva magnitud cal posar terra pel mig, i observar-lo des de molts quilòmetres enllà. És tan gran i ample que tot pujant no hi ha perspectiva de cim, i només es veu un llarg vessant sud que culmina al punt més alt, fronterer amb Andorra, i amb una vista esplèndida cap a la vall de Madriu, els cims del Principat i fins i tot el massís de la Pica d'Estats. No és doncs un cim bonic ni alpí, però és accessible, fàcil i amb bones condicions de neu tens una bona baixada sense pràcticament riscs. Com a curiositat, aquest cim té dos noms, Tossa Plana de Lles és com l'hi diuen a la Cerdanya, i la Portelleta, nom que l'hi donen des del vessant andorrà, més dret i feréstec.

Ens enfilem primer fins al refugi del Cap del Rec, per la carretera que neix a Martinet de Cerdanya, passa pels bonics poblets de Travesseres i Lles i finalitza al peu del refugi, on també hi ha l'estació d'esquí de fons. Ens equipem i paguem l'impost revolucionari que cobren a l'estació per transitar per un camí públic, bona part GR. Són només 2,5 € i no val la pena discutir, però no sembla gaire lògic haver de pagar per anar a la muntanya sense fer ús de cap instal·lació.

Prenem el caminet que marxa en direcció nord-oest entremig del bosc. La neu és escassa, i en alguns punts cal fer equilibri per passar amb els esquís. El camí és força planer, i excepte algun petit repetjó puja poc. Avancem a ritme suau, encara cansats de la llarga ruta del dia anterior al Petit Peric. En aproximadament una hora arribem al peu del refugi lliure del Pradell, amb excel·lents vistes cap a la cara nord del Cadí. Aquí canviem de direcció i ens encarem cap al nord. Avancem encara uns metres per bosc esclarissat, seguint un indicador que trobem al peu de les pistes d'esquí de fons, que hem de creuar.

Comencem a pujar una mica més entre els arbres dispersos, i tornem a planejar al Pla de les Someres, on el bosc comença a remetre. Davant nostre una pala llarga i amplíssima que podem abordar per on vulguem. L'encarem de dret, traçant una línia lleugerament a la dreta per evitar el tram més dret. Pugem sense gaire història durant dues hores seguides des del Pradell, fent llargues zetes per anar guanyant metres distribuint l'esforç. Hi ha força gent, amb esquís i grups amb raquetes. El vent és cada cop més intens a mesura que pugem, i fins i tot en un moment de pausa em fa caure, desprevingut.

Foquegem amb vent fort de cara durant els metres finals, tot i el dia assolellat. El vent precisament fa que la neu no transformi, i és força dura. Finalment arribem al gran planell summital, fuetejats fort per ratxes irregulars. Passem poca estona al cim, ja que literalment ens empeny cap al sud. Però tenim temps de gaudir de les excel·lents vistes cap al sector d'Andorra, en primer lloc amb la vall del Madriu als peus, i més enllà un bon reguitzell de cims, fins i tot més enllà es dibuixa perfectament el massís de la Pica d'Estats amb les seves diverses puntes.

Traiem pells, les guardem com podem i ens encarem avall. De fet ja el tram pla ens embalem de seguida gràcies al vent que ens empeny fort. La baixada no té gran secret, una gran pala que es pot abordar per qualsevol lloc. La neu és força dura i permet un descens fàcil, tot i que més cansat pel major impacte de rebot a les cames. Anem parant de tant en tant per descansar, creuem el pla de les Someres i tornem a arribar al refugi del Pradell.

No tornarem pel camí, ja que estava escàs de neu, sinó que ho farem per la pista, amb compte per no molestar els esquiadors ni espatllar-los la traça. Seguim uns metres la pista principal, i més endavant la deixem i en prenem una de secundària (GR) que, amb alguna remada pel mig, ens acaba de portar amb comoditar fins al punt de sortida. Tanquem així un cap de setmana d'esquí, i una ruta fàcil i popular al tercer cim més elevat de la Cerdanya (dades IGC), amb el permís del Carlit, que s'enfila 15 metres més amunt i el Puigpedrós 10.



Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari