Pic de la Mina (2.683 m.)

• 

  Sortim de l'estació d'esquí de Porté

• 

  Al fons encara es veu el Pic de la Mina

• 

  Visibilitat cada com més reduïda

• 

  Descens pràcticament a cegues

Fem una sortida poc lluïda a un dels cims més fàcils per recórrer amb esquís al Capcir. El vent del matí afluixa però dóna pas a la boira, que ens impedeix contemplar els cims ben innivats de la zona, i que ens dificulta considerablement el descens. Deixem de seguida l'estació d'esquí per anar a buscar el llarguíssim llom de l'Orri que ens portarà fins al cim. Descens pràcticament a cegues, on fins i tot costa orientar-nos fins trobar les pistes d'esquí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Porté Porta (Capcir)
• Distància: 9,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 745 metres
• Temps: 2:37 hores
• Dificultat: F / S2 / ME
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Cerdanya Editorial Piolet (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Més tard del que és habitual estrenem avui la temporada d'esquí de muntanya, i no ha estat precisament una estrena per tirar coets tot i l'abundant nevada que hi ha al Capcir. La meteorologia que precisament ha retardat aquest inici, també avui ens ha fet la guitza, i la boira ha monopolitzat la sortida, fent-la desagradable i paisatgísticament irrellevant. Enfilarem un cim fàcil, adequat per dies com avui amb temps insegur i força risc d'allaus.

Sortim de l'estació d'esquí tard, després d'investigar infructuosament altres possibilitats. El matí és ventós, i el dia anterior ha nevat. Hi ha una gran quantitat de neu que fins i tot ens ha dificultat l'accés a l'estació. Comencem a pujar amb les foques i deixem de seguida les pistes per anar a buscar el llom que neix al mateix coll de Pimorent. Anem pujant suaument, i mica en mica el vent s'atura i van entrant núvols baixos. Passem la cabana de l'Orri i seguim amunt fins passar per sobre de la part final dels remuntadors. Com més amunt menys visibilitat i un dia més rúfol.

Si haguéssim estat en algun altre lloc evidentment hauríem girat cua, però és un lloc conegut i fàcil, i acabem de pujar fins al coll de la Mina sense pràcticament visibilitat. Curiosament trobem uns coneguts en aquest punt i en aquestes circumstàncies. Ens traiem els esquís i pugem fins al cim, més per la febre de fer cim que tenim tots els aficionats a la muntanya que no pas per cap interès paisatgístic, ja que no veurem res. Tornem a baixar i ens calcem els esquís en posició de descens.

La visibilitat encara ha disminuït, i baixem pràcticament a cegues, mig marejats per l'efecte d'ingravidesa que provoca la boira intensa combinada amb la neu. La qualitat de la neu és pols humida, i baixem el primer tram més dret sense problemes. Un cop al plató costa d'orientar-se, i anem amb compte de no desviar-nos ni a dreta ni a esquerra. Poc a poc i amb compte anem baixant fins a sentir el remor de l'estació d'esquí. Tan aviat com les trobem baixem a les pistes i acabem d'arribar al punt d'inici en una sortida sense pena ni glòria.

Imatges