Ecos, Montgròs i Esfinx

  • Grimpant per la Canal dels Micos

  • Punta de la Miranda dels Ecos

  • Eco Superior, des de la Miranda

  • Canal dels Ecos, molt vertical

  • Els Ecos

  • Sant Jeroni

  • Dia fred i ventós

  • Frares Encantats i Agulles

  • Gaudint del paisatge fantàstic

Faldegem el vessant nord de Montserrat des de la Creu Regató i fins a trobar la canal de la Font de la Llum. La remuntem en fort pendent fins al Portell del Migdia, on baixem lleugerament per trobar l'accés a la divertida Canal dels Micos. Grimpant per pedra, troncs i arrels pugem fins la Miranda dels Ecos, amb vistes espectaculars sobre el massís, i per una canal equipada molt dreta baixem cap al cim arrodonit del Montgròs. Tanquem la volta vorejant l'Esfix i la Miranda dels Aurons, i un cop trobem la canal del Miracle baixem directes cap al punt d'origen.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Creu Regató Marganell (Bages)
  • Distància: 6,00 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 830 metres
  • Temps: 4:44 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Mitjana Grimpades i desgrimpades per canals de fort pendent
  • Cartografia: Montserrast Editorial Alpina (1:5.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Creu Regató 00:00 00:00 0,0
Canal de la Llum 00:25 00:25 1,4
Portell del Migdia 00:20 00:45 1,9
Canal dels Micos 00:20 01:05 2,1
Miranda dels Ecos 00:22 01:27 2,4
Montgròs 00:50 02:17 3,1
Miranda dels Aurons (prop) 01:04 03:21 4,4
Pausa 00:30 03:51
Coll del Miracle 00:21 04:12 5,0
Inici 00:32 04:44 6,0

Crònica

Montserrat no deixa mai indiferent. És un lloc únic, sorprenent i inigualable. Poques muntanyes tenen una personalitat tan definida ni tan peculiar. Per als catalans és un gran símbol de país i de cultura muntanyenca. Molts aficionats a la muntanya s'han iniciat en aquest massís situat al centre del país. És una gran escola d'escalada, amb milers de vies, i alhora és un indret perfecte per practicar l'excursionisme. Hi ha possibilitats per a tots els gustos i nivells, des de fàcils caminades cap als miradors més coneguts fins a itineraris d'aventura que combinen les grimpades i les canals.

Avui farem un recorregut que no té gran complicació, però sí que contempla una certa dosi d'aventura, ja que ens mourem per algunes canals molt dretes equipades amb cordes i cadenes que faciliten el pas als punts més complicats. També gaudirem de grans vistes des de les alçades de la Miranda dels Ecos, un dels miradors naturals més espectaculars del massís. Ja havíem fet part del recorregut d'avui en la ruta Miranda dels Ecos i de Sant Jeroni, però avui voltarem més cap a l'oest per conèixer també el sector dels Aurons i l'Esfinx.

Amb la Teresa, el Joan, la Sílvia i un servidor ens dirigim fins al petit aparcament que hi ha a la Creu Regató, a mig camí entre Can Maçana i el monestir de Santa Cecília. També es podria sortir des de Santa Cecília, caminant uns minuts més, però ho fem des d'aquí per fer la ruta una mica diferent. El sender indicat neix allà mateix, i pugem decidits pel camí del Miracle fins que trobem el GR-172 al cap de pocs minuts. El seguim a la dreta i comencem un llarg flanqueig per la falda nord de la muntanya, contemplant les grans parets que s'alcen a la nostra dreta. Fa fred, el lloc és ombrívol i el dia és ventós, per tant anem per feina per entrar en calor.

Al cap d'aproximadament mitja hora de caminar trobem el trencant de la canal de la Font de la Llum. Deixem el GR que continua planejant i comencem a pujar molt fort cap a la dreta per dins de la canal. La canal ens arrecera del vent, i el fort pendent de seguida ens fa pujar la temperatura corporal. El camí és molt dret, i el algun punt fins i tot cal utilitzar les mans. Pugem fort una bona estona fins arribar al portell del Migdia, on el vent torna a fuetejar. Baixem només uns metres pel cantó oposat, i de seguida veiem a la dreta el caminet que marxa cap a la Canal dels Micos. una pintada en un arbre indica el punt exacte.

La Canal dels Micos és un camí divertit i aventurer. Encaixat en una estreta escletxa, el pas obliga a grimpar per oposició en el primer tram, i tot seguit engarristar-se pels troncs i les arrels d'uns vells teixos gairebé en vertical. És un pas fàcil però entretingut, on cal tibar fort de braços. Al cap d'amunt de la primera canaleta trobem un cable d'acer que permet passar amb seguretat un flanqueig exposat. A continuació trobem una nova canal, també força dreta però més ampla i còmoda. A mitja alçada cal deixar-la i fer un flanqueig cap a l'esquerra, seguint els punts grocs. Connectem amb una nova canal, aquesta sí, en fort pendent, i amb una corda que facilita la progressió. Al cap d'amunt d'aquesta nova canal hi ha un petit collet, i just a l'esquerra una lleixa plana i aèria que ens deixa a la Miranda dels Ecos (1.223 m.)

La Miranda dels Ecos ofereix una de les millors panoràmiques de Montserrat, amb una esplèndida visió cap al sector occidental de Frares Encantats i Agulles. Cap a l'est també excel·lent vista sobre la propera i altiva Miranda de Sant Jeroni, punt culminant del massís. La Miranda dels Ecos és una lleixa plana i llargaruda, molt aèria, però prou còmoda per caminar-hi sense cap dificultat. Som dalt del segon punt més elevat de Montserrat, bé, amb el permís del proper Eco Superior, que és un parell de metres més alt, i on només es pot pujar escalant. És un lloc molt bonic per contemplar el paisatge des de les alçades.

Tornem al petit coll i busquem un sender poc definit que volta per sota el cimet que acabem de coronar. Aquest tram és obert a nord, i el fred és ben viu. Ho palesen els arbustos coberts de gebre. Passem a tocar la paret i avancem uns metres fins que ens trobem amb una nova canal molt dreta que baixa entremig de boixos, teixos i mates de boix grèvol. El primer tram es baixa agafant-nos als arbres, amb compte de no fer caure pedres. Més avall una corda ajuda a desfer el fort pendent, i encara més avall trobem un tram molt encaixat i vertical on una cadena gruixuda i una corda nuada ens permeten desfer uns 15 metres pràcticament verticals. Cal parar atenció en aquest tram, ja que és molt dret i cal baixar gairebé a pols, recolzant els peus a la paret i aguantant-se amb els braços a la corda.

Un cop al fons de la canal el camí continua baixant per un tram boscós. Passem per sobre de la Roca de Migdia, les parets de la qual cauen verticals a la nostra esquerra. Al seu costat la curiosa roca de la Salamandra. Baixem uns metres més i anem a passar per sota de la Roca Plana dels Llamps, una altra elevació curiosa, llarga, estreta i rectangular. Per sota la seva base pugem fort cap al coll del Montgròs, i des d'aquí planejant fins a l'ampli i arrodonit cim del Montgròs (1.133 m.)

No deixem de meravellar-nos amb el curiós laberint d'agulles que s'albira cap al sector de Frares Encantats, cap a ponent, ni la verticalitat de Sant Jeroni per sobre del Portell del Migdia. Mirant enrere contemplem la zona dels Ecos, d'on venim, de gran verticalitat. Sembla impossible que haguem baixat per la canal que s'obre entremig de les diferents agulles. També observem amb curiositat com el vent i el fred han cobert de gebre les poques plantes que viuen en aquest entorn rocallós.

Tornem al coll del Montgròs i baixem ara cap a l'esquerra per una altra canal, tot iniciant el volteig per sota la Roca Plana dels Llamps. Anirem a passar just per la seva base, i continuarem baixant cap una zona més fonda fins a trobar-nos amb el torrent de la Coma dels Naps. Tot seguit tornarem a pujar, primer per un tram boscós, després per una canal amb un breu tram equipat amb corda, i tot seguit enfilant unes plaques de conglomerat força dretes, ja prop de la curiosa silueta de l'Esfinx, que veiem a la nostra esquerra. Fem alguns flanquejos lleugerament exposats i pugem fort sobre conglomerat sòlid abans d'arribar sota mateix de la Miranda dels Aurons, on aprofitarem un recer abalmat per fer una pausa i dinar.

En acabat descartem acabar d'arribar dalt de l'Esfinx perquè fa força vent i el temps es va complicant. Seguim doncs el camí cap a ponent, pel recorregut del Pas de l'Esfinx, un caminet que també ens obligarà a baixar algun tram força dret, però que té la recompensa d'unes boniques vistes cap a Frares Encantats i Agulles. Mentrestant uns núvols molt foscos s'acosten inexorablement, i abans d'arribar al coll del Miracle ens enxampa la nevada. Un cop al coll baixem cap a la dreta per la Canal del Miracle, un camí molt dret en què ens hem d'ajudar de les mans en diferents punts. Al final fins i tot trobem uns esglaons i una barana abans de trobar de nou el GR, que seguim uns metres a la dreta fins a trobar el pas per acabar de baixar al punt d'inici.

Com dèiem una excursió a Montserrat sempre és una bonica aventura, especialment si triem camins equipats i rutes poc concorregudes per les congostes canals entre agulles de conglomerat. Avui hem encadenat diverses canals: Font de la Llum, dels Micos, dels Ecos, de l'Esfinx i del Miracle, i entremig hem gaudit de l'espectacle visual des d'alguns miradors naturals com la Miranda dels Ecos, el Montgròs o la miranda dels Aurons. Un itinerari divertit, estètic i interessant.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges




Comentaris

Vaig realitzar la ruta el passat novembre i vam trobar desequipada una canal on se suposa que hi ha una corda, després del Montgròs.

"Tot seguit tornarem a pujar, primer per un tram boscós, després per una canal amb un breu tram equipat amb corda"

Vam haver d'anar pel mig del bosc, molt incòmode ja que no hi ha camí i és molt estret fins tornar al camí inicial, sort del gps.
No crec que ens perdéssim, però potser va ser error nostre.

A part d'això, molt ben explicat i la ruta espectacular!

Gràcies per la informació Arnau. Fa temps que no hi anem i no sé com està ni si s'ha tret la corda que hi havia. Crec recordar que era un tram força curt, i de pujada. Si algú té més informació, serà benvinguda.

Afegeix un nou comentari