Serra de Carreu (est)

  • El Josep dalt la cinglera

  • El poble, els camps i el Forat de Bóixols

  • La cresta es va definint

  • Terreny fàcil però aeri

  • Avancem sempre cap a l'oest

  • Tram planer

  • Hem de fer petites grimpades

  • Caminant sobre una línia fina

  • Sector oriental des del Cap de Carreu

Fem la segona part del recorregut per dalt de la cinglera, sortint des de més amunt del poble de Bóixols i enfilant per un camí mig perdut cap al grau de Queralt. Amb una bona timba sota els nostres peus cap al vessant sud, i terreny més suau pel nord, avancem pel fil del cingle, contemplant la llarga línia de la serra. El terreny és fàcil, i evolucionem principalment caminant amb alguna petita grimpada. Superem el Pical Ras, punt culminant de la serra, i també el Cap de Carreu, just abans d'iniciar el descens cap al Pas de la Ce. Tornem per un camí que faldeja la serra per sota dels cingles.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Bóixols Abella de la Conca (Pallars Jussà)
  • Distància: 12,90 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 690 metres
  • Temps: 6:05 hores
  • Dificultat: Fàcil
  • Sensació de dificultat: Fàcil Ruta aèria. Trams sense camí
  • Cartografia: Boumort Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Prop de Bóixols 00:00 00:00 0,0
Grau de Queralt 01:10 01:10 2,4
Pical Ras 01:11 02:21 4,8
Cap de Carreu 01:15 03:36 6,4
Pas de la Ce 00:45 04:21 6,4
Pausa 00:24 04:45
Cal Girvàs 00:31 05:16 9,0
Inici 00:49 06:06 12,9

Crònica

Ahir vam començar una feina i avui l'acabem. Es tractava de recórrer tota la cinglera, i ahir vam conèixer el tram occidental de la Serra de Carreu, sortint des d'Abella de la Conca. Avui farem el tram oriental, amb punt de partida poc més amunt de Bóixols. Ho farem en companyia de la Lourdes i el Josep, dos bons muntanyencs que avui deixen les altes cotes dels Pirineus per acompanyar-nos en una ruta de mitja muntanya en aquest sector remot del Pallars Jussà.

Quedem al nucli de Bóixols, al qual s'arriba per una llarga carretera plena de revolts des de Coll de Nargó. Bóixols és un petit poblet situat a l'est del terme d'Abella de la Conca, on hi viuen escassos 50 habitants. És un poble rural, allunyat de cap nucli de població gran, amb una economia basada principalment en la ramaderia. El declivi de població es va aturar a finals dels anys 80 del segle passat, quan es van instal·lar al poble un grup de neorurals. Està situat en una zona plana per sobre del bonic Forat de Bóixols, un embut natural de roca que canalitza les aigües dels marges superiors.

De nou tornem a tenir un dia lleig, pitjor encara que l'anterior. Un d'aquells dies grisos, apagats, sense llum, en què les fotos surten ensopides i sense relleu. Les boirines també ens impediran les vistes llunyanes, especialment cap als Pirineus. Ens haurem de concentrar en contemplar la llarga línia de la serra de Carreu, que avui acabarem de contemplar des del vessant de llevant.

Des de Bóixols prenem una pista asfaltada cap al nord, i la seguim aproximadament 1,3 quilòmetres. Uns metres després d'un marcat revolt a l'esquerra, trobem una entrada perfecta per aparcar els vehicles i començar la ruta. Des del mateix planell on aparquem, veiem un camí que marxa enllà, paral·lel a la carretera. Comencem a caminar i pujar per aquest camí que enfila entre camps i que de seguida gira cap a la dreta. Creuem de pla uns camps erms i passem per sobre d'una masia abandonada. Avancem sense camí, guiats pel mapa de l'Editorial Piolet que ens assenyala un camí ascendent pel llom més oriental de la serra.

Anem planejant doncs pels camps erms, sense camí, fins a trobar el llom que baixa directament des de dalt la serra. Un cop allà anem avançant amunt, sense camí evident. Un tros més amunt trobem algunes cintes de plàstic que ens van guiant, i encara més amunt també trobem algunes fites que van seguint un camí difús. Evidentment la zona és poc transitada, i el camí costa d'identificar. Seguint les indicacions del mapa, avancem cap al nord, buscant el millor pas i intentant localitzar els trams on el sender és més o menys evident. Pugem fort i guanyem desnivell ràpidament fins a situar-nos sota les roques de la cinglera. El camí ens va guiant lleugerament cap a la dreta fins a superar el grau de Queralt, un dels punts febles que té la rocosa cresta, i que ens permet pujar-hi a cavall.

Un cop dalt la carena s'acaba la pujada, i ja anirem planejant tota l'estona, amb els petits alts i baixos del terreny. Girem cap a l'oest, sense camí. El primer tram és brut, amb força vegetació, i hem d'anar esbrinant el millor pas entre pins i boixos. Ens situem a la punta de la carena, amb la timba sota els nostres peus, i anem avançant sempre que podem al costat del cingle, tot i que la vegetació a vegades ens obliga a buscar el millor pas entre els arbres. Passem el Plan de la Riba, un planell encara amb força vegetació, i sense indicis de camí. Més endavant la vegetació es va esclarint fins a desaparèixer.

Malgrat la poca visibilitat ens anem fixant en la llarga línia de cinglera que ens tocarà recórrer. A la nostra esquerra un notable precipici, i a la dreta una zona planera i amb vegetació. Ensota veiem la vall i el poblet de Bóixols envoltats de petits camps. Passem pel costat de la roca de la Grallera, una agulla que s'ha desprès de la carena principal. A partir d'aquí la vegetació ja es va esclarint, i poc més endavant la carena es va estrenyent també pel vessant nord fins a esdevenir cresta. Anem caminant pel fil d'una línia cada cop més ben dibuixada i estètica. El terreny és fàcil, i només en alguns punts hem de mig grimpar per superar algun pas.

Avancem en lleugera pujada, i encarem el tram més estret de la cresta, la qual sempre és prou ampla per progressar amb comoditat. Caminant vora el precipici i amb petites grimpades pugem fins al Pical Ras (1.782 m.), el punt més elevat de la serra de Carreu. Tot aquest tram és molt bonic, ja que ara també pel cantó nord el pendent és molt fort, i la suau carena s'ha anat definit com a cresta. Anem carenejant cap a l'oest, contemplant la forma de mitja lluna de la serra de Carreu, i més enllà el gran morral dels cingles de Pessonada, sobre el pantà de Sant Antoni.

Resseguim la carena per sobre de la cinglera, que cau en alguns punts més de dos-cents metres pràcticament verticals. Superem diversos petits promontoris fins que baixem fort cap al Pas de Castellnou, un dels pocs punts en què es pot creuar transversalment la serra. En aquesta marcada bretxa hi trobem una tanca que barra al pas als animals de la Reserva Nacional de Caça del Boumort (situada al nord). Aquí podríem baixar cap a l'esquerra (sud), i emprendre el camí de tornada per la base dels cingles. Però encara continuarem un tram més. Ens toca tornar a pujar fort, amb algun pas de grimpada. En pocs minuts assolim el Cap de Carreu (1.749 m.), un altre petit cim que despunta al bell mig de la serra.

Passat aquest segon cim baixem al coll de Nedilla i encara continuem crestejant uns minuts més. Seguim sempre cap a l'oest fins que trobem una nova bretxa molt destacada que marca un punt d'inflexió a la serra. Baixem fort cap al Pas de la Ce, on donarem per finalitzat el recorregut pel fil de la serra. Creuem la tanca metàl·lica per un pas habilitat. Fem un mossec arrecerats del vent, empipador sense arribar a ser fort. Tot seguit comencem a baixar per un camí marcat amb fites, que aviat va tendint cap a l'esquerra (est), per iniciar la tornada.

Perdem alçada ràpidament, i ens situem sota les parets de la serra, a molt poca distància, però força metres per sota d'on hem passat fa una estona. El caminet va resseguint la serra just per sota de la cinglera, i ens permet contemplar la considerable alçada de les parets ara des de sota. Tot i no ser un camí molt freqüentat, aquest es pot seguir sense problemes, i avancem cap a l'est amb la vista posada a la casa de Cal Girvàs, que tenim just davant, i que és molt visible pel color poc discret de les seves parets. Un cop a la casa ja trobem la pista, i l'anem seguint. El dia es va empitjorant, i sembla que hagi de ploure, tot i que finalment no ho fa. Passem vora d'algunes cases i per sobre d'una granja. Trobem la carretera asfaltada i de seguida arribem al punt on havíem començat.

Tot i el dia tristoi hem gaudint de la passejada aèria per sobre del sector oriental de la Serra de Carreu. Ens hem enfilat fort des de la plana de Bóixols cap al grau de Queralt on hem guanyat la carena. Cavalcant pel fil del precipici hem evolucionat cap a ponent, seguint una línia que s'ha anat estrenyent i definit fins esdevenir una cresta fàcil. Hem passat els petits cims del Pical Ras i el Cap de Carreu abans d'emprendre la baixada. Una ruta fàcil, tot i que sense camí evident, que ens permet contemplar les serres prepirineques de la zona del Pallars Jussà.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Comentaris

I els lletraferits poden acompanyar aquesta excursió amb la lectura de "Dos tauts negres i dos de blancs" del Pep Coll, ambientat a la vall de Carreu, als vessant nord de la serra i als seus peus, i entendran que la duresa del territori provoca vides dures també i algunes històries terribles. Llibre molt recomanable.

Gràcies per la recomanació literària Enric. De fet quan estava escrivint la crònica volia fer-ne esment, i finalment me'n vaig oblidar. Tot just ara he començat el llibre, gràcies a l'interès despertat en la visita de la zona. Conèixer una mica l'espai físic on es desenvolupa la trama segur que em farà gaudir més, o si més no entendre millor l'argument.

Afegeix un nou comentari