Volta a la Pierra Menta

  • Llac de Roselend

  • Refugi de Presset

  • La Pierra Menta

  • Enrere el refugi de Presset i el cim de Le Roignais

  • Camí cap a la base de la Pierra Menta

  • La Pierra Menta, des de sota

  • Lac d'Amour

La zona del Beaufortain és coneguda com la petita Suïssa per les seves pastures alpines envoltades de prominències rocoses. Enmig un cim que no és pas el més alt, però sí el més popular. Més coneguda per la mítica cursa d'esquí de muntanya que cada any s'hi realitza, la Pierra Menta és una agulla abrupta que s'alça vertical enmig del massís. Només s'hi pot pujar escalant, però una ruta caminant per la seva base és tot un regal per als sentits.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Treicol Beaufort, Savoia (França)
  • Distància: 11,20 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.000 metres
  • Temps: 7:10 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Massif du Beaufortain/Moûtiers/La Plagne IGN (1:25.000) o A2. Beaufortain (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Treicol 00:00 00:00 0,0
Presset 00:39 00:39 1,9
Col du Bresson 00:54 01:33 3,7
Refugi de Presset 00:25 01:58 4,4
Pausa 01:50 03:48
Base Pierra Menta 01:46 05:34 6,4
Lac d'Amour 00:35 06:09 7,8
Inici 01:00 07:09 11,1

Crònica

Cansats de diversos dies de mal temps abandonem Suïssa i iniciem el camí de tornada cap a Catalunya. Per partir el viatge, intentar buscar un temps més agradable i conèixer una nova zona, decidim encaminar-nos cap al vessant sud dels Alps. En concret triem la zona del Beaufortain, una zona muntanyosa enmig de la Savoia, encaixada entre els massissos del Montblanc i l'Aravis al nord, i la Vanoise al sud. S'hi accedeix fàcilment des d'Albertville.

La zona del Beaufortain és coneguda també com la Petita Suïssa, sobretot pel fet de ser un entorn de mitja muntanya, amb immenses pastures inclinades, extraodinàriament verdes, tenyides només per petits pobles i bordes que serveixen per guardar el ferratge pels mesos d'hivern. És una zona ramadera, sobretot basada en la producció lletera i el formatge, amb varietats específiques de la zona que no vam dubtar en assaborir. Les poblacions més destacades són Beaufort i Arêches. En tot cas són poblacions petites, molt agradables i amb un turisme limitat i principalment de caràcter local.

La idea de baixar al Beaufortain no va ser casual, de fet feia anys que ho tenia en ment des que vaig comprar un mapa inspirat per una bonica fotografia de portada. La imatge no era ni més ni menys que la Pierra Menta, una petita agulla situada al cor del massís, però d'una estètica impactant. Com que sempre m'han agradat molt aquestes petites muntanyes isolades però amb personalitat, vaig pensar que fer-hi una excursió podia ser una bona cirereta per tancar les curtes vacances estiuenques als Alps.

Des de l'encantadora població de Beaufort prenem la carretera asfaltada que puja fins al gran embassament de Roselend. Al peu de les aigües girem a la dreta i creuen tota la presa encara per asfalt. Passada la presa s'acaba l'asfalt i comença una pista de diversos quilòmetres que es pot transitar amb compte. Enmig d'un revolt cal girar a l'esquerra seguint un indicador que ens assenyala el petit nucli de Treicol, cap on ens dirigim.

A Treicol hi ha un parell de bordes i un aparcament on deixar els cotxes. La pista continua, però és de pas restringit per als ramaders. Ens sorprèn com el petit aparcament s'omple en pocs minuts, tot i ser una zona on havíem vist poc moviment. Comencem a caminar per la pista que continua, però podem evitar les marrades pel camí que les retalla. Un tros amunt trobem el GR-5, i l'anem seguint en pujada constant fins al pla de Presset, una amplíssima zona de pastures amb diverses bordes i petites granges.

El temps no és pas el que voldríem. No plou, però les boires cobreixen les parts altes de les muntanyes, i la sensació és de dia humit i rúfol. Amb la confiança que s'aclarirà seguim amunt. Deixem els plans de Presset i encara seguint el GR comencem a pujar fort cap a l'esquerra, sempre per terreny de pastures alpines, amb bestiar que campa feliç per tot arreu. A mesura que pugem, entre les boires es comencen a albirar les puntes rocoses que contrasten amb la placidesa dels prats.

Continuem pujant entre les boires i arribem al Col du Bresson, on canviarem de vessant. A la nostra esquerra, uns centenars de metres enllà ja veiem el refugi de Presset. A la dreta, segons veiem al mapa, hauríem de veure la Pierra Menta, però la boira tapa tot aquest sector. Anem cap al refugi una mica desil·lusionats, ja que l'objectiu principal de la ruta era conèixer i contemplar la Pierra Menta, i la cosa no pinta gens bé. Anem planejant cap al refugi per un camí que flanqueja per sota d'una cresta rocosa. Entre les boires, darrere el refugi treu el nas tímidament el pic de Le Roignais, de gairebé 3000 metres. En pocs minuts arribem al modern edifici de fusta, bastit sobre un petit turó al peu de l'estany de Presset. A les taules de la terrassa encara hi ha restes de neu de la nit anterior.

Entrem al refugi, reformat no fa gaire temps. És un edifici funcional, però elegant i confortable. A dins s'hi està ben calent, en contrast amb la fresca o més aviat fred de l'exterior. Temperatures inusuals per a mitjans d'agost. Un gran finestral ens hauria de permetre veure la Pierra Menta, però no és el cas. Fem una xocolata calenta al refugi i prenem paciència per estar-hi una bona estona. Tinc l'esperança que la boira esvaeixi en algun moment. Mentrestant van arribant excursionistes i el refugi es va omplint. Els francesos tenen el costum de dinar molt d'hora, i al voltant de les 12 el refugi és ben ple. Esperar per esperar, també dinem, envaïts pel costum local.

Les nostres súpliques sembla que tenen efecte, i Sant Pere va tenir a bo apartar un moment les boires perquè poguéssim contemplar la impactant estètica de la característica Pierra Menta. Vam estar gairebé 2 hores aturats al refugi, però l'espera va valdre la pena. Sobre una coma ampla de pastures s'aixeca una serra retallada i abrupta, al mig de la qual emergeix una agulla singularment vertical, una punxa dasafiant que ha esdevingut el símbol de tota aquesta zona. Fins i tot la coneguda cursa d'esquí de muntanya ha adoptat el nom d'aquesta muntanya, i l'ha fet popular arreu del món.

Contemplem i fotografiem la Pierra Menta des de la terrassa del refugi els pocs intants que la boira obre una finestra. Tot seguit continuem la nostra ruta. Fem la volta al petit estany de Presset, al costat del refugi, i prenem el camí per on havíem vingut fins al coll de Bresson. Allà seguim un camí que sense perdre alçada flanqueja la serra retallada on hi ha la Pierra Menta. El camí té alguns punts una mica aeris, però és senzill i es pot seguir sense cap problema.

Ens anem aproximant a la base de la magnífica agulla, tot i que les boires continuen insistint en esborrar la part alta. El darrer tram puja fort, i fins i tot cal mig grimpar en algun punt. Ens situem a sota mateix de la Pierra Menta, i veiem algun parabolt de les diverses vies que permeten escalar la muntanya. No hi ha cap camí per pujar sense escalar, cosa comprensible veient la verticalitat de tots els seus vessants. La via clàssica és de baixa dificultat (IV+), i segur que ha de ser una activitat ben interessant. No pas per avui, ja que ni portem equipament ni el temps ho aconsellaria.

A tocar mateix de les parets de la Pierra Menta el caminet salta al cantó oposat, i comencem a baixar per un terreny tarterós. Envaïts de nou totalment per la boira baixem gràcies al camí ben fresat i fàcil de seguir. Una bona estona més avall deixem la roca i entrem de nou al terreny de pastures. Anem perdent alçada i arribem al petit Lac d'Amour. Al peu mateix del desguàs de l'estany el camí gira i s'encara cap al nord. Continuem baixant per terreny obert de pastures, amb vistes cap a la zona de la presa de Roselend. Tornem a arribar a Presset, un ampli terreny de pastures amb petites granges. Retrobem el camí de pujada i baixem fort cap a Treicol, accelerant una mica el ritme ja que comença a ploure.

Sens dubte la Pierra Menta mereix una visita. És una muntanya singular, elegant i tremendament bella. Ens ha faltat una mica de bon temps per gaudir més d'una zona molt bonica. Ens hem perdut alguna imatge característica com la Pierra Menta reflectida al llac al peu del refugi, però segur que hi tornarem en alguna altra ocasió. Ens conformem amb els breus intants en què la boira ens ha agraït la perseverança i s'ha retirat. Una zona amb gran potencial senderista, on es pot recórrer el Tour du Bourfortain en diversos dies, connectant refugis.

Acabada la ruta tornem a la presa de Roselend i prenem la carretera asfaltada que puja al refugi del Plan de la Lai. La intenció pel dia següent és pujar el Rocher du Vent per la interessant via ferrada. Des d'aquest cim diuen que es pot contemplar una gran imatge del massís del Montblanc en dies clars. Malauradament el dia es lleva plujós i renunciem a l'activitat. Avancem la tornada però ens reservem la idea per una propera ocasió.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari