Cueva Cabrito i Estrechos de Balcés

  • Ràpel a l'interior d'una saleta

  • Superant passos per oposició

  • Tirabuixó natural

  • Última sala del Cueva Cabrito

  • Sortida complicada del barranc

  • Entrem als Estrechos de Balcés

  • Gaudint del descens

  • El barranc és molt congost

Encadenem dos barrancs propers però alhora molt diferents. Només comparteixen una característica: l'estretor. El torrent de la Cueva Cabrito és sec, i de seguida forma un pas estretíssim, en alguns casos de menys de 30 cm. Cal fer nombrosos ràpels curts i molts trams per oposició. Arribem al riu Isuala i iniciem els Estrechos de Balcés, un barranc aquàtic, fàcil i amb un recorregut molt engorjat, amb molts trams on hem de nedar per un fil d'aigua envoltat de grans parets.

Fitxa

! Ruta linial. Cal combinació de cotxes.

  • Tipus de sortida: Descens de barrancs
  • Lloc de sortida: Puerto de Sierra de Rufás, Almunias de Rodellar (Bierge, Somontano de Barbastre, Osca, Aragó, Espanya)
  • Distància: 8,0 quilòmetres
  • Desnivell: +0 / -335 m.
  • Temps: 6:20 hores
  • Dificultat: 3 / 2 - Poc difícil / Fàcil
  • Sensació de dificultat: Fàcil - mitjana. Primer barranc sec, més exigent i físic, nombrosos passos incòmodes per oposició. Segon aquàtic i fàcil.
  • Ràpels: 12, 4, 3, 6, 7, 8, 8, 7, 6 i 6 m. Tots al barranc Cueva Cabrito. Algun es pot desgrimpar.
  • Cartografia: Sierra y Cañones de Guara, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Puerto de Sierra de Rufás 00:00 00:00 0,0
Inici barranc Cueva Cabrito 00:10 00:10 0,3
Riu Isuala (final Cueva Cabrito) 02:45 02:55 2,0
Descans 00:30 03:25
Pont d'Alberuela 02:55 06:20 8,0

Crònica

Pel segon dia que dediquem a practicar el barranquisme a la serra de Guara hem triat fer dos barrancs consecutius. Començarem pel barranc de la Cueva Cabrito, que és sec, i desemboca al riu Isuala (o Balcés), dins del qual transcorre el barranc dels Estrechos de Balcés, que és aquàtic i no té cap ràpel ni dificultat especial. Avui serem el Jordi, la Sílvia i jo mateix.

Des de Rodellar, on tenim el centre operatiu, ens desplacem cap al sud. Passem Las Almunias i continuem direcció Bierge fins al Puerto de la Sierra de Rufás. En aquest punt veurem una gran alzina i un petit aparcament on inciarem la ruta. Hi ha un cartell indicador. Com que l'encadenament dels dos barrancs és llarg, avui farem una ruta linial, és a dir, amb sortida i arribada a llocs diferents. Per tant cal fer combinació de cotxes. En aquest cas la Meritxell i els xics ens acompanyen fins al punt de sortida, i ens recolliran al final de la ruta, al pont d'Alberuela.

Comencem a caminar en baixada per una pista que s'acosta a una granja. Creuem una tanca metàl·lica, i just abans d'arribar a la granja ja trobem un camí que marxa a la dreta. Baixem uns metres i ja entrem dins del barranc. Els primers metres són una mica desdibuixats per la vegetació, però poc més avall ja veiem que el barranc va adoptant la característica forma de ve baixa. Desapareix la vegetació i ens trobem amb una gran massa de roca conglomerada amb un torrent que l'ha anat erosionant fins a formar el barranc.

Ens posem els neoprens, ja que tot i que el barranc és sec, caldrà creuar diversos tolls inevitables. Alguns no ens posem la part superior del vestit, ja que fa força calor, però és un error, ja que acabarem amb els colzes i braços pelats de tanta estona avançant en oposició. Comencem a baixar pel torrent, estret a la base, però encara en un entorn obert. Veiem uns primers tolls que evitem fàcilment. Però al cap de poc ja tenim el primer ràpel, d'uns 10 metres, on inevitablement anem a parar dins d'un toll. L'aigua és estancada però és força neta.

De seguida anem trobant més ràpels, tots ells curts, d'entre 3 i 8 metres. En un dels primers ràpels cal anar amb compte perquè fa una balma al mig que dificulta la maniobra. Anem encadenant ràpels i avancem per un terreny que es va estrenyent. Creuem diversos tolls i alguns els evitem per oposició. Un tros més endavant trobem una escletxa fonda i estreta, on cal fer un ràpel. És un tram incòmode, ja que en alguns punts s'estreny fins aproximadament 30 centímetres, i cal fer mans i mànigues per passar. Cal anar amb compte ja que l'escletxa és estreta però força alta, i cal anar gestionant la corda i alhora recolzar-se a la paret.

Més endavant arribem a un dels racons més bonics del barranc, una espècie de cova natural, modejada per la força de l'aigua, amb unes boniques formes arrodonides. Un nou ràpel un xic més llarg ens permet baixar fins al fons d'aquesta estètica cambra. És també un ràpel molt bonic per una cascada seca que ens permet gaudir de la bellesa de l'indret. De seguida trobem un altre ràpel també molt estret amb una roca encastada, que també cal negociar amb compte.

Sortim a una zona més oberta, pensant que el barranc ja s'estava acabant, però després d'uns metres fàcils i planers comencem el tram més exigent del barranc. Cal anar avançant per trams extremadament estrets, alguns tant que no es pot passar pel fons sinó que s'ha d'avançar per oposició. Anem evolucionant amb aquesta tècnica durant una bona estona, cosa que és força esgotador, ja que cal posar el cos amb posicions estranyes, forçant braços i cames.

Després d'una bona estona d'avançar per oposició, ara amb les cames ben obertes, ara amb el cul a la paret, ara recolzant-nos amb els colzes,... arribem a un punt en què el barranc pràcticament es tanca formant de nou una bonica sala amb desenvolupament vertical. Cal fer un ràpel per baixar a la part inferior, i descobrim un impressionant tirabuixó natural de roca. Fem aquest estètic ràpel i desemboquem al fons de la sala. Avancem uns metres i arribem a una nova sala, també molt bonica i moldejada per la força hidràulica durant mil·lenis. Un altre ràpel ens diposita al cap d'avall, on el barranc es comença a obrir i veiem la llum.

Ja només queda superar un tram força vertical i estret que es va baixant per oposició amb molt de compte. Arribem directament a la llera del riu Isuala (o Balcés). Hem trigat gairebé 3 hores des de la sortida. És un barranc exigent, tant físicament com tècnicament, ja que cal baixar 10 ràpels, alguns força incòmodes i sobretot molt estrets. I cal progressar molts trams en oposició, amb moviments forçats i difícils.

Fem una pausa al peu del riu, mengem una mica i reposem. Ens enfundem el neoprè complet i desem correctament les coses, ja que comença ara un barranc molt diferent, més fàcil, però llarg i aquàtic. Si volguéssim fer només aquest primer barranc, un cop a baix al riu cal remuntar-lo amunt fins al Tranco de las Olas, on hi ha el camí per tornar a pujar. Cal evitar fer aquest barranc en cas de pluges recents o imminents, ja que alguns passos són molt estrets, i l'aigua podria ser perillosa.

Avancem per dins del riu Isuala en un tram planer i senzill. Al cap de poc el riu es va encaixonant. Les parets de banda i banda es tanquen, i el riu d'esmuny cap un llarguíssim passadís. Serà la tònica durant molta estona: evolucionar per un llarg i estret passadís, amb altes parets a banda i banda i l'aigua amb diferent profunditat, ara fins als turmells, ara fins als genolls, ara fins al coll, i també molts trams en què cal nedar.

Anem evolucionant tot caminant per dins de la gorja. El cabdal del riu és mitjà, insuficient per deixar-se portar per l'aigua. Així caminem en els trams amb menys aigua, i nedem allà on n'hi ha més. Trobem alguns petits ressalts que es poden superar fàcilment, tot i que cal anar amb compte ja que algun amaga alguns troncs que han portat riuades prèvies. En un d'aquests ressalts vam tenir un ensurt en quedar mig atrapats.

L'engorjat és de primera divisió, molt estètic i estret. Les parets a banda i banda són tan altes que no deixen pràcticament que la llum hi entri. El color verd turquesa de l'aigua que circula pel mig contrasta amb el color torrat de les parets, formant un conjunt sensacional pel qual anem avançant. En diversos trams força llargs cal nedar, però quan ens cansem sempre podem posar-nos panxa amunt, i deixar-nos portar, això sí, molt a poc a poc, flotant sobre l'aigua.

Gaudim de cada racó, fins i tot quan el barranc s'estreny tant que sembla impossible passar. Ens deixem anar en algun petit tobogan, i anem serpentejant durant llarga estona per un espai clos. Evidentment aquest barranc no és apte per persones claustrofòbiques, ja que durant hores estem dins d'un congost estret i fosc. Tampoc seria prudent baixar aquest barranc en cas de pluges molt recents o imminents, ja que l'estretor i la falta d'escapatòries podrien ser una trampa fatal.

Plàcidament acabem de gaudir de l'experiència i entrem en la zona final dels estrets després de molta estona. Estem cansats, ja que portem moltes hores dins dels dos barrancs. La zona estreta desemboca en una zona oberta que forma boniques piscines. Encara hem d'avançar una bona estona més per la llera del riu, ara ja més oberta i sense interès. Aquest darrer tram es fa pesat, i agraïm quan finalment veiem davant nostre el pont d'Alberuela de Lienas.

Hem estat més de sis hores entaforats dins de dos barrancs, diferents, però ambdós molt tancats i estrets. El primer, el Cueva Cabrito, és un barranc més tècnic i físic, tot i que és sec. Té diversos ràpels incòmodes i un xic difícils, i sobretot un tram llarg i exigent de progressió per oposició. El segon barranc, els Estrechos del Balcés, és molt aquàtic però fàcil. No té cap ràpel ni pas complicat, només un llarguíssim passadís molt congost on segons el tram evolucionarem caminant, amb petites desgrimpades o bé nedant.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

! Track aproximat, parcialment projectat sobre el mapa a causa dels errors de lectura en els trams estrets.

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari