Serra de Taús i les Piques (1969 m.) en BTT

  • Sortim del Prat de Taús

  • Deixem Taús enrere

  • Dalt la serra de Taús

  • Baixant amb les Piques al fons

  • Llarg i agradable descens

  • Pedalant entremig de prats alpins

  • Afores de Taús

Pugem fort ja des del poble de Taús per una pista secundària que ens enfila fins a la serra homònima. Per bona pista anem resseguint la carena pel vessant nord, i al punt més proper acabem de pujar caminant fins al cim de les Piques en pocs minuts. De nou sobre rodes baixem cap al poble abandonat de Sant Sebastià de Buseu, i continuem baixant molt fort fins prop de Baén. Per asfalt remuntem fins al petit nucli de Sarroca, i de nou per pista continuem pujant fins al collet de la Mare de Déu de la Guia, on comencem la baixada definitiva.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Taús, Valls d'Aguilar (Alt Urgell)
  • Distància: 43,7 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1120 metres
  • Temps: 5:15 hores
  • Dificultat: Fàcil-mitjana. Alguna rampa forta
  • Cartografia: Pallars Sobirà Sud, Editorial Piolet (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Prat de Taús 00:00 00:00 0,0
Taús 00:13 00:13 1,7
Planell Serra de Taús 01:12 01:25 7,9
Les Piques 00:35 02:00 12,4
Sant Sebastià de Buseu 00:37 02:37 18,2
Pausa 00:17 02:54
Casa forestal del Soi 00:11 03:05 20,8
Carretera, prop de Baén 00:13 03:18 23,9
Buseu (prop) 00:22 03:40 27,1
Sarroca 00:27 04:07 32,0
Mare de Déu de la Guia 00:35 04:42 36,7
Els Castells 00:14 04:56 39,1
Taús 00:12 05:08 42,0
Prat de Taús 00:07 05:15 43,7

Crònica

Després de l'excel·lent jornada del dia anterior en què vam recórrer la Serra de Cuberes i vam baixar els pobles troglodítics de Solduga i l'Espluga de Cuberes, avui tornem a sortir del mateix lloc, el Prat de Taús. Però encaminarem la ruta cap al nord de la població, per enfilar la serra de Taús i el cim de les Piques, on hi ha un vèrtex geodèsic. De nou ens inspira la ruta d'un usuari del web de rutes Wikiloc, en Xaviseu.

Iniciem la ruta de pla, creuant la pista del Prat de Taús fins que s'incorpora a la principal que arriba al poble, passant abans pel costat de l'ermita de Sant Martí. Carreguem d'aigua a la font que hi ha al peu de les primeres cases, i pugem els carrers costeruts del poble per fer-hi una ràpida visita. A tocar de la font, al començament el poble, prenem la pista que marxa a la dreta de les cases, i que comença asfaltada però uns metres més endavant ja és de terra. Comença pujant fort el primer quilòmetre, llavors es suavitza i més endavant es torna a esverar.

La pista fa un giravolt, passa pel costat de les últimes cases del poble, i continua pujant fort. Poc més amunt es suavitza i va tendint cap a flanquejar la costa. Planegem uns minuts fins trobar una bifurcació. Baixem cap a la dreta fins a creuar el riu de Taús per un pontet. Continuem pujant per l'altra banda, primer més suaument i després amb més intensitat. La pujada és continuada, i passem per un tram de revolts revirats en fort pendent. Avencem un bon tros amb el molinet i amb les pulsacions ben accelerades fins que arribem un petit collet on podem reposar. Al collet que marca el canvi d'aigües, la pista es bifurca. Seguim cap a l'esquerra en lleugera baixada però de seguida tornem a pujar per una pista secundària entremig d'un serrat obert i amb poca vegetació.

Seguim en pujada fins a la collada de la Borda, on hi ha uns prats amplis que acostumen a estar plens de bestiar pasturant. A la collada la pista es difumina, però més o menys es pot endevinar, ja que cal continuar pujant fins a la carena de la serra que ja veiem a prop. De nou la pujada és intensa, i en algun punt fins i tot arribem a posar el peu a terra i empènyer una mica la bicicleta per falta de forces. Una persona ben entrenada segur que arribaria sobre la bici fins al cap d'amunt.

Arribem dalt de la serra on hi ha uns amplis planells, i s'obre la vista cap al nord, cap a la zona del port del Cantó. Avancem uns metres i trobem una pista ben definida que marxa cap a l'esquerra i comença a flanquejar, pel vessant nord, la serra de Taús. Anem planejant còmodament, però amb un aire fresc que ve de nord. Els núvols van creixent, i comencem a patir per la possibilitat que descarregui algun ruixat. Avancem uns quilòmetres còmodament per aquest pista d'alçada. És un trajecte agradable i bonic, entre prats alpins i trams de bosc. Un grupet de cèrvols creua la carretera a tota velocitat en sentir-nos.

A l'esquerra veiem el pic de les Piques, un turó que s'eleva sobre el prat de Miramon. Deixem les bicicletes al peu de la pista, al punt on ens sembla més curt, i acabem de pujar en pocs minuts fins al cim remuntant arreu un prat inclinat. No ens entretenim perquè fa fresca, i els núvols es van ennegrint. Recuperem la pista i continuem avançant ara pel bosc de Mollet, un bonic bosc d'alta muntanya. Segur que aquí s'hi fan molts bolets!

Anem entrant i sortint per les diferents comes que té aquest vessant nord, planejant fins un coll molt evident. Arribem al coll i trobem una bifurcació. Seguim de dret iniciant una forta baixada pel vessant sud de la serra. Baixem fort per pista secundària però de bon estat. Passem el torrent de Fener Gran, i la continua baixant fort, ara pel serrat del Quiquet. Aviat veiem al davant les runes del despoblat de Sant Sebastià de Buseu, i acabem d'arribar-hi en constant descens.

El despoblat de Sant Sebastià té totes les seves cases mig enrunades, fins i tot l'església, que manté una mínima dignitat en conservar amb prou feines el campanar d'espadanya. No hi ha cap edifici amb sostre, i la imatge és de total desolació. El lloc és ben bonic, però malauradament només queden les runes de les poques cases que constituïen aquest nucli. Havia pertangut a l'antic municipi de Baén, i actualment pertany al terme de Baix Pallars (Pallars Sobirà). Com a curiositat cal mencionar que la gent de la zona no pronunciava l'accent a la a final de Sebastià, sinó que pronunciaven l'accent a la "i", o sigui deien Sant Sebastia de Buseu.

Fem una pausa a Sant Sebastià de Buseu i mengem uns ganyips. Hem de decidir si continuar la ruta prevista o escurçar-la. El dia s'està complicant, i podria ploure. Des de Sant Sebastià es pot baixar directament a la carretera asfaltada que es veu uns centenars de metres cap al sud. Però com que no coneixem la zona, per continuar descobrint-la ens animem a seguir baixant fins prop del poble de Baén. No va ser una bona pensada, ja que si bé gaudim d'una llarga i agradable baixada, llavors hem de fer una també llarga, dura, pesada i poc interessant pujada per asfalt de 7 quilòmetres. Si haguéssim escurçat hauriem reduït la ruta en 12 km. i hauríem evitat pràcticament tot l'asfalt.

En tot cas des de Sant Sebastià seguim per la pista que marxa a la dreta del poble i que comença a baixar per un bosc obac. Baixem fort fins al serrat de Soi, on fem unes marcades giragonses. Passem per l'antiga casa forestal del Soi, mig ensorrada. Continuem baixant fort per una pista molt agradable i ràpida. Baixem molt, però ja veiem que això vol dir que haurem de pujar també molt. Passem per sobre del poble de Baén, aquest habitat i ben conservat, que ens queda uns metres per sota, i no acabarem d'arribar-hi. Al cap de poc la pista desemboca a una pista asfaltada.

Aquesta pista asfaltada puja des de Gerri de la Sal, i connecta els diversos nuclis d'aquest sector sud-est del Pallars Sobirà. Prenem la pista a l'esquerra i comencem a pujar. I pujarem durant molta estona i amb considerable pendent. Ens ho prenem amb calma i anem pujant per una pista asfaltada ben poc utilitzada, ja que més amunt de Baén no hi ha cap nucli habitat. En gairebé 8 quilòmetres només ens creuem amb un cotxe. Passem sota el poble de Buseu, que també està mig enrunat, tot i que sembla que es manté alguna casa dempeus. La pista asfaltada contiuna pujant i pujant, i es fa força feixuga.

Arribem al trencant de Sant Sebastià de Buseu, on hauríem pugut escurçar, i ens penedim de no haver-ho fet. Aquí trobem un parell de motoristes, un d'anglès i un d'australià, que estan fent una ruta per aquesta zona, la qual, segons ens expliquen és força popular. Curiós que les primeres persones que trobem en tot el dia i després d'unes quantes hores parlin en anglès. Més endavant ens creuem amb alguns ciclistes amb alforges que vénen en sentit contrari.

Fem un marcat giravolt al barranc de Sant Sebastià i acabem d'arribar el petit nucli de Sarroca, on hi ha només una casa que sembla habitada i la petita ermita de Sant Roc. A partir d'aquí s'acaba la pista asfaltada i retrobem la terra. La pujada però no l'abandonem, i seguim pujant fort per una pista dolenta per als vehicles, però ideal per rodar amb bicicleta. Anem pujant fins a trobar el barranc de la borda de Sarroca, on la pista fa una important marrada per sortejar el barranc. Entremig de bonics prats alpins acabem de pujar fins al petit collet on hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Guàrdia, en bon estat. No en canvi les bordes del voltant, que estan mig ensorrades.

Tips de pujar gaudim ara d'un descans tot planejant per l'ampli coll de les Iglésies, un entorn bonic entremig de prats alpins inclinats. A l'altre cantó del coll comencem a baixar fort cap al vessant sud i al cap de poc ja veiem el poblet dels Castells força ensota. Baixem ràpid per la pista costeruda, i al final fem uns marcats giravolts abans de passar sota el poble. El poble es veu arreglat, i sembla que algú hi visqui. Seguim baixant fins a la plana, ja a les envistes de Taús. Fem uns darrers quilòmetres de pla, passant per sota Taús i continuem fins als prats on havíem sortit.

Al final l'amenaça de pluja no s'ha complert, tot i ser un dia més aviat gris. Hem conegut el sector nord del poble de Taús i la serra que porta el seu nom. Hem enfilat el cim de les Piques, amb bones vistes cap a les planes de banda i banda i els cims pirenencs, hem gaudit de llargs descens per pistes que creuen bonics boscos d'alta muntanya, i hem conegut alguns petits pobles abandonats com Sant Sebastia i Buseu.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges



Afegeix un nou comentari