Las Escaleretas

  • Engorjat des del Mirador del Vero

  • Baixant cap al riu

  • Creuem el riu 4 cops

  • Ermita de San Martín

  • Abrigos de Gallinero

  • Creuem un pont natural

  • Flanqueig aeri però equipat

  • Últimes llums a Alquézar

Des el mirador del Vero contemplem com el riu serpenteja i s'engorja profundament. Baixem a la riba i la resseguim, creuant el riu a gual fins a 4 vegades. Arribem a l'ermita de San Martín, sota les altes parets, i tornem uns metres enrere per buscar l'enginyós camí que mig grimpant i amb alguns passos aeris recorre la cinglera de baix a dalt. Passem pels Abrigos de Gallinero, on hi ha unes pintures rupestres, com també als Abrigos de Barfaluy, dalt del cingle.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Mirador del Vero, Lecina (Bárcabo, Sobrarbe, Osca, Aragó, Espanya)
  • Distància: 7,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 450 metres
  • Temps: 5:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Cal creuar el riu 4 cops. Camí difícil de localitzar. Trams aeris i petites grimpades
  • Cartografia: Sierra y Cañones de Guara, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Mirador del Vero 00:00 00:00 0,0
Molí de Lecina 00:45 00:45 1,8
Ermita de San Martín 00:36 01:21 3,0
Abrigos de Gallinero 00:47 02:08 3,6
Abrigos de Barfaluy 01:05 03:13 4,0
Pausa 00:30 03:43
Barranc Básender 00:24 04:07 5,0
Font de Lecina 00:25 04:32 6,5
Mirador del Vero 00:25 04:57 7,3

Crònica

Arribem al sector oriental de la Serra de Guara, presidit per la monumental població d'Alquézar i el riu Vero, que rega tot aquest vessant. Aquesta banda del parc natural té molts al·licients tant per a l'excursionisme com per al descens de barrancs. Els aficionats a l'observació d'aus aquí també estaran ben distrets amb la nombrosa presència de grans carronyaires que habiten les les espadades i foradades parets de l'entorn. Estem en un terreny on es barregen els sectors calcaris i de conglomerat, amb estrats de margues que donen un característic color vermellós.

El dia d'arribada planifiquem una excursió fàcil i de mig dia. De fet completem una ruta que ja vam mig fer en una altra ocasió, quan vam fer el descens del barranc Básender. De fet la combinació del descens d'aquest barranc i la pujada pel camí de les Escaleretas és una combinació perfecta per passar un dia emocionant i divertit. En aquella ocasió, com que no coneixíem la zona, vam fer una ruta una mica estranya de tornada, i no vam acabar de completar el camí de les Escaleretas. Sens dubte la recomanació seria primer fer el barranc Básender, ja sigui sortint de Lecina o, més curt des del mirador del Vero, i després pujar el camí de Las Escaleretas.

Avui però no farem el barranc, ja que l'havíem fet en l'altra ocasió, i com que tampoc no tenim molt temps preferim fer una sortida més ràpida sense haver de portar el material de barrancs. Aprofitarem per arribar-nos fins a la bonica ermita de Sant Martín, adossada a la roca.

S'arriba al mirador del Vero des d'Alquézar, per una carretera revirada d'uns quants quilòmetres que acaben semblant més. Hi ha un indicador i un aparcament ampli. Des d'aquí també es pot accedir als Abrigos de Mallata, on hi ha un altre conjunt de pintures rupestres. Des de l'aparcament ens acostem al mirador condicionat un balcó panoràmic suspès sobre el Vero, que ens permet admirar el profund engorjat. Al peu de l'aparcament marxa el camí que baixa primer cap al barranc Argantín i tot seguit cap al Vero, just on hi ha una petita presa i un pont que ens permet creuar a l'altra banda.

Ja a la dreta del Vero el resseguim, però no directament per la vora, sinó que ens tocarà pujar uns metres per tornar a baixar fort fins al llit del riu. Un cop al peu de l'aigua avancem uns metres més fins al molí de Lecina. El gran edifici està mig ensorrat, però encara es pot veure la bassa, les comportes per l'aigua i fins i tot una gran roda del molí. Passat l'edifici tornem a abandonar el llit del riu per pujar uns metres i més endavant tornar a baixar just al punt on el barranc sec Básender (dit també Cruciacha) desemboca al Vero. En comptes de pujar i baixar podríem seguir pel llit del riu, aixó sí, mullant-nos.

En tot cas no ens estalviarem pas de remullar-nos, ja que poc més endavant hem de creuar el riu per primera vegada. El camí continua ara pel vessant esquerre, ja que el propi engorjat fa que el dret sigui infranquejable. Creuem a gual per un tram ample, amb aigua considerablement freda fins als genolls. Avancem per l'esquerra només uns metres, ja que el camí ens torna a obligar a creuar. I així dues vegades més, l'última amb aigua fins a les cuixes. Per fer aquesta ruta cal evitar els dies en què el riu baixa amb fort cabal. Després de la quarta travessa aquàtica continuem per la dreta fins que un petit indicador ens assenyala l'ermita de San Martín, a la dreta, uns metres separada del riu, dins del barranc de la Choca.

L'ermita de San Martín és un edifici senzill, d'una sola nau i semitroglodític, ja que un dels laterals està adossat a la cinglera, lleugerament abalmada. Dins de l'ermita destaca el terra, construït amb petits còdols que reprodueixen diverses formes. L'ermita es troba a la sortida del barranc de la Choca, que més amunt forma unes curioses agulles i altres formacions rocoses molt vistoses. Aquest barranc no es pot baixar per prohibició expressa del Parc.

Tornem enrere i creuem de nou el riu Vero dues vegades. Just on acabem de creuar cal buscar els indicis poc evidents del camí que ens permetrà remuntar la cinglera. Des de baix sembla poc versemblant que hi pugui haver un camí per remuntar aquesta cinglera alta i vertical. Però sí que hi és. O si més no se'l van inventar la gent de Lecina ja fa segles. Es tracta d'un camí enginyós que busca les debilitats del terreny, i per als passos més escabrosos van tallar uns petits esglaons directament a la roca, d'aquí el nom de Escaleretas. Feien servir aquest camí directe per baixar al peu del riu, on hi havien diversos cultius, quan el cabal del riu impedia fer-ho per la ruta més fàcil.

L'itinerari comença amb una petita grimpada per una placa de pedra i tot seguit avancem per una lleixa de roca en diagonal. Al principi el camí és poc evident, però de tant en tant trobarem alguna fita escadussera que donen un punt de seguretat. El camí és poc fresat, i pel que sembla poc concorregut, tot i ser molt estètic, divertit i un punt aventurer. En alguns punts fins i tot vam tenir alguns dubtes de com seguir. No hi ha cap indicació, només alguna fita. Trobem dos nois bascos i continuem la resta de la pujada per la cinglera conjuntament.

El camí s'entafora cap al fons d'una gran escletxa plena de forats i petites coves. Un tros amunt ens desviem cap a l'esquerra per accedir als Abrigos de Gallinero. Es tracta d'unes coves situades en un sortint de la cinglera on hi ha algunes pintures rupestres. S'hi han instal·lat unes escales metàl·liques i unes tanques per protegir aquestes representacions artístiques datades fa més de 5000 anys. Sorprèn pensar com van enfilar-se fins aquestes petites coves aquella època, ja que estan literalment suspeses a la cinglera. Ja amb les escales fa una mica d'impressió, ja que és força aeri, i per tant costa pensar com ho feien els ancestres. Pel que sembla aquesta era una zona diguem-ne sagrada, ja que hi ha moltes manifestacions d'aquest tipus en un mateix espai. Hi ha diverses coves amb pintures, i es pot anar d'una a l'altra fent algun flanqueig i algun pas fàcil però exposat.

Tornem uns metres enrere per reprendre el camí de pujada. Tenim algun dubte. No veiem signes de camí. Hi ha una petita canal però sembla massa vertical per poder-hi pujar. Sobre una lleixa de roca hi ha una petita cavitat, a la dreta de la qual cal per un pas lateral de grimpada, com si ens abracéssim a la roca, i continuar per l'altre costat buscant una altra petita lleixa. Si ens hi fixem en aquest tram hi ha esglaons excavats. Així, anar combinant lleixes i petites faixes rocoses anem superant un terreny abrupte i vertical.

Al punt més enfonsat de la fondalada trobem una gran balma, a la qual accedim pujant uns metres. A sota el camí continua per dins d'una pont de roca natural. Un cop creuat aquest forat gairebé rodó, hem de fer un flanqueig exposat per una petitíssima lleixa. Un cable de ferro ens dóna la seguretat suficient per avançar aquests metres aeris. Tot seguit un flanqueig una mica menys aeri per una lleixa abalmada, i ja entrem en un terreny més fàcil. Grimpem uns metres i sortim de seguida a dalt de la cinglera.

Dalt del cingle trobem un camí evident, i el seguim a l'esquerra durant aproximadament 10 minuts fins a tornar al fil del cingle, una mica més amunt, just al punt on hi ha situats els Abrigos de Barfaluy. Unes còmodes escales metàl·liques menys aventureres que les del Gallinero ens permeten baixar uns metres fins a trobar els tres petits recintes on hi ha pintures, algunes molt ben conservades. Aquest conjunt de pintures són molt més fàcils d'observar, ja que tot i estar al cap d'amunt de la cinglera, s'hi accedeix per terreny pla i fàcilment accessible, a diferència de les altres.

Fem una pausa i dinem al costat de les pintures que van fer els nostres anecestres per representar escenes quotidianes de la seva vida, de forma simple i esquemàtica. Tot seguir retornem al camí i l'anem seguint direcció Lecina. Però un cop ens creuem amb el barranc Básender (Cruciacha) abandonem el camí i seguim el senderol de la dreta que entra dins del barranc. És la ruta que faríem si volguéssim fer el descens del barranc. Uns metres més endavant el camí abandona el barranc i continua per l'esquerra. Caminem per una zona d'altipla farcida de garrics fins que el camí comença a baixar cap al Vero, just al pont per on l'havíem creuat per primera vegada.

Des del pont ens acostem fins a la font de Lecina, indicada cap a l'esquerra, riu amunt, un centenar de metres. La font neix al mateix peu del riu. Ens assadollem d'aigua i emprenem l'última pujada suau però calorosa fins l'aparcament.

El camí de Las Escaleretas és un recorregut enginyós, acrobàtic i divertit. Ens permet acostar-nos a una zona inhòspita sobre el riu Vero, contemplant alhora l'art primitiu de fa més de 5000 anys. Contemplem pel camí l'engorjat el que la força de l'aigua ha construït durant els mil·lenis, i que dóna caràcter a aquesta zona farcida de barrancs i d'indrets recòndits. Combinat amb el barranc Básender configura una sortida de primera categoria, però fins i tot només com a ruta a peu és molt recomanable.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari