Puig Neulós (1.257 m.) en BTT

  • Cantallops des dels afores

  • Al fons el castell de Requesens

  • Ens aproximem al castell

  • Arribem amb bicicleta al castell

  • Creuem una fageda

  • Coll de la Tanyareda

  • Cim del Puig Neulós

  • Avió estavellat

  • Baixant cap a Cantallops

  • Nucli de Requesens

Des del poble empordanès de Cantallops comencem a enfilar el vessant sud del massís de l'Albera. Ens entretenim una bona estona visitant l'espectacular castell de Requesens, i continuem pujant, ara molt fort, fins al coll Pregon. Per pista arribem fins al cim del massís, amb grans vistes cap al mar i les planes de l'Empordà i el Rosselló a cada cantó de la línia fronterera. Baixem cap a Sant Martí de l'Albera, el coll de l'Auleda i Requesens, aturant-nos al punt en què es va estavellar un avió l'any 1986.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Cantallops (Alt Empordà)
  • Distància: 48,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.350 metres
  • Temps: 9:00 hores
  • Dificultat tècnica: Mitjana. Tram no ciclable pujant al Coll Pregon
  • Dificultat física: Mitjana-alta. Fort desnivell
  • Cartografia: Alt Empordà, Mapes Comarcals ICC (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Cantallops 00:00 00:00 0,0
Coll de les Parets 00:19 00:19 2,6
Castell de Requesens 01:03 01:22 8,4
Visita castell 01:26 02:48
Refugi de la Tanyareda 02:00 04:48 15,4
Pausa 00:23 05:11
Puig Neulós 00:48 05:59 20,7
Coll de l'Ullat 00:32 06:31 24,3
Sant Martí d'Albera 00:26 06:57 29,7
Collada del Pla de l'Arca 00:20 07:17 33,3
Coll d'Auleda 00:28 07:45 37,1
Avió estavellat 00:09 07:54 37,8
Requesens 00:28 08:22 41,4
Cantallops 00:37 08:59 48,5

Crònica

Ens dirigim a passar el cap de setmana per terres empordaneses, el primer dia a l'interior i el segon a la costa. Avui hem previst enfilar fins el punt més elevat del massís de l'Albera, el Puig Neulós, situat a la línia fronterera entre les comarques de l'Alt Empordà i el Rosselló. Es pot considerar com el primer cim de certa importància dels Pirneus, que neixen al mar pocs quilòmetres a l'est.

El massís de l'Albera és un entorn muntanyós ben peculiar, sobretot per la seva diversitat. Tot i la proximitat a la Mediterrània, podem trobar hàbitats ben diferenciats, evidentment propis d'ambient mediterrani com les sureres, però també més propis de climes centreoeuropeus, com rouredes i fagedes, i també prats alpins a la capçalera. La ruta que farem avui és prou llarga per reconèixer clarament tota aquesta varietat, fins i tot un ambient de ribera prop de la riera de l'Anyet, i l'ambient més atlàntic del vessant nord, en territori francès. La major part de la serra és boscosa. Hi ha restes magalítiques en diversos punts. Tot aquest vessant sud està inclòs dins del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.

Sortim des de Cantallops, un petit poblet, ben arreglat tot ell, situat al peu de l'Albera, on el paisatge canvia dràsticament, i passem de l'extensa plana empordanesa a la muntanya. L'alçada del cim no és molt elevada (1.257 m.), però tenint en compte que sortim de 200 metres ja veiem que ens tocarà pujar fort.

L'interès de la ruta és ben variat. Per una part coneixerem la mencionada diversitat d'hàbitats de l'Albera, ben visible en diversos punts. També visitarem l'espectacular castell de Requesens, una gran construcció d'origen medieval. I finalment enfilarem el cim des d'on, en dies clars, s'albira una vista impressionant de la plana de l'Empordà, la plana del Rosselló, el Canigó i el mar Mediterrani. Avui les boirines i els núvols ens privaran d'una part d'aquest regal.

Quan t'aproximes a una zona que no coneixes, la millor forma d'aconseguir informació és demanar-la directament de la gent que hi viu. Però quan això no és possible, gràcies a les noves tecnologies és relativament fàcil obtenir dades per preparar la ruta. Ara bé, la forma com interpretar aquesta informació pot conduir a l'èxit o el fracàs de la incursió en un nou territori. En el nostre cas considero que la ruta va ser un èxit, i vam conèixer un paratge molt bonic. Però també vam patir de valent amb un llarg tram de forta pujada on vam haver d'empènyer les bicicletes una bona estona. Potser aquest tram hauria estat millor en sentit contrari.

Sortim al matí quan el sol ja il·lumina les cases de Cantallops. La primavera és bona època per fer aquesta ruta, ja que el paissatge és bonic i s'eviten les calorades de l'estiu. Comencem pedalant de pla, per una pista que marxa des del centre de la població cap a l'est, creuant una zona de camps i granges. Anem escalfant per una pista còmoda, que aviat deixarem per començar a pujar a l'esquerra per una pista argilosa. Pugem fort fins unir-nos amb la pista que ve de Sant Climent Sescebes, i seguim pujant fins al Coll de les Parets.

Respirem una mica i comencem a baixar quan la pista va girant a l'esquerra (nord). Tot baixant ja albirem de lluny els merlets del castell de Requesens, i al fons la característica antena vermella del Puig Neulós, que es veu molt lluny. Baixem fins trobar la riera d'Anyet, una zona humida amb vegetació de ribera. Creuem la riera i tornem a pujar en direcció cap al castell. Cada cop el veiem més aprop, fins gairebé situar-nos-hi sota. Passem al peu del mas de l'Església Vella, abandonat. Seguim la mateixa pista que va a desembocar a una altra de principal, la que puja directament de Cantallops a Requesens. Uns metres abans d'arribar-hi fem un gir de gairebé 360º i seguim pujant per la pista que mena al castell.

Al cap de pocs minuts ens situem sota les grans muralles del Castell de Requesens. Es tracta d'una gran edificació monumental, de grans dimensions, situada en un turó i fortificada per totes bandes amb una gran muralla. El castell ja és documentat el segle XI, quan era disputat pels comptes d'Empúries i de Rosselló. L'edifici actual però ha estat molt modificat, sobretot el segle XIX s'hi va fer una important reconstrucció amb criteris historicistes per part dels comtes de Peralada per utilitzar-lo com a segona residència. Expliquen els historiadors que queden pocs elements originals, i que aquests costen de diferenciar de les modificacions. Dins del gran recinte emmurallat es poden distingir 3 nivells, amb diverses edificacions separades per carrerons i jardins. Durant la guerra del 36 va ser saquejat, i després utilitzat per un destacament militar.

Al cap de poc d'haver arribat al castell, arriba també amb cotxe la senyora que l'obre per poder-lo visitar. El castell està abandonat, però els caps de setmana es pot visitar. És una vista lliure, és a dir, no hi ha cap itinerari ni cap guia, només un fulletó que permet orientar-se en un laberint complicat. És divertit moure's lliurement per l'interior i l'exterior de les dependències, i intentar imaginar els diferents períodes de la història que aquí s'han succeït. Passem una hora i mitja visitant tranquil·lament el castell.

Reprenem la ruta baixant uns metres per la pista que puja al castell. Pocs metres per sota, després del primer revolt, deixem la pista principal i en prenem una de secundària que marxa a l'esquerra, fent un gir de gairebé 300º. Prenem una pista secundària entremig del bosc i arribem fins al coll del Castell, on creua el GR-11, que no seguim. Avancem en direcció nord per un bosc d'alzines sureres. Mica en mica la pista comença a pujar, cada cop més fort.

Pugem per una pista en desús, pedregosa. La pista va fent marrades per enfilar el vessant sud de l'Albera. La pista cada cop està en pitjor estat, i en alguns trams cal fer equilibris per mantenir-se sobre la bicicleta a causa del fort pendent i les pedres del camí. Pugem i anem veient com l'antena del Puig Neulós es va acostant, això sí, molt a poc a poc. En algun punt baixem de la bicicleta per superar algun repetjó. Arribem a les collades de Parmal i la cosa es complica definitivament. La pista és cada cop més precària i plena de rocs, i finalment esdevé camí. Ja no és ciclable, i hem d'empènyer la bicicleta una bona estona, fins al coll Pregon, on guanyem la carena, i pocs metres més enllà el refugi de la Tanyareda.

La tramuntana ens rep al fil de la carena, i esgotats com estem després d'una bona estona empenyent la bicicleta, decidim reposar al refugi i aprofitem per dinar. Tot seguit creuem l'ample coll de la Tanyareda, un gran prat alpí on un ramat de vaques pastura plàcidament. Estem sota mateix el cim del Puig Neulós, però encara hem de superar 250 metres de desnivell. Hi ha un camí que puja directe, però per fer-ho pedalant prenem la pista que entra al vessant nord (territori francès), i voreja el pic pel nord. Seguim aquesta pista que baixa lleugerament durant pràcticament 3 quilòmetres. Tot seguit trobem una pista asfaltada i la seguim cap a l'esquerra. Creuem una barrera que impedeix el pas dels vehicles i comencem una duríssima pujada per asfalt fins al peu de l'antena. 20 o 30 metres més a peu i assolim el cim del Puig Neulós (1.257 m.)

La vista des del cim és molt extensa, però avui queda limitada per les boirines que enterboleixen l'horitzó. Els núvols tapen totalment la zona del Canigó. Sí que es distingeix clarament les dues planes a banda i banda del cim, la del Rosselló al nord i la de l'Empordà al sud. El Cap de Creus tot just s'endevina entre la boirina, igual que la gran badia de Roses, que es dibuixa però poc definida. Fem les fotos de rigor a la Torre d'en Manel, la gran fita que hi ha al cim, i al cap de pocs minuts comencem a baixar per la mateixa pista asfaltada fins a la barrera.

Baixarem fort durant gairebé 9 quilòmetres per asfalt, fins a Sant Martí de l'Albera, pel vessant francès. Passem primer pel bosc de la Reina de les Fonts, on hi ha uns pins altíssims i una àrea recreativa. Més endavant ens aturem uns instants al coll de l'Ullat, on hi ha el xalet-refugi de l'Albera. Preguntem si el camí que baixa seguint el GR és ciclable, i ens diuen que és complicat. Com que ens queda una bona estona de ruta decidim continuar baixant per la pista asfaltada. Ens sorprèn que tot i estar a menys d'un quilòmetre de la frontera, ningú no sap ni un borrall de català.

Baixem fins a Sant Martí d'Albera, un petit nucli rural al voltant de l'església romànica. Tot està vallat i no podem ni acostar-nos per fer una foto a l'ermita. Prenem la pista que passa pel costat del nucli i comença a planejar fins a la collada del Pla de l'Arca. Creuem la collada que marca la línia fronterera, amb un molló que ho indica. Continuem planejant per l'altre vessant. Passem el mas del Pla de l'Arca, enrunat, i comencem la pujada al coll d'Auleda. Voregem per sota el puig Llobregat, al peu del qual hi ha les fonts del Llobregat, evidentment el Llobregat d'Empordà.

La pujada al coll d'Auleda és fàcil, i arribem al cap d'amunt després d'una pujada progressiva que s'endureix al final. A l'altra banda del coll el massís de l'Albera cau bruscament i directa cap a la plana empordanesa. Veiem Cantallops a sota, però amb un desnivell superior als 500 metres. La baixada és forta, però sempre per bona pista. Baixem uns metres i ens aturem a les crestes dels Papers, on en un pas tallat a la roca hi ha una placa en record dels 4 bombers que van perdre la vida en un accident aeri l'any 1986, quan participaven en les tasques d'extinció del gran incendi que va afectar l'Albera i bona part de l'Empordà. Uns metres més avall, a l'esquerra, encara es poden veure les restes del fusellatge, els motors i ferralla diversa d'aquell DC-6 en què van morir 4 joves que lluitaven contra el foc.

Continuem baixant i arribem a Requesens, un nucli amb uns pocs edificis, entre ells la Cantina, un restaurant que resta obert els caps de setmana. Tenim una nova visió del castell de Requesens, dalt del turó. Continuem baixant per pista bona i ràpida. Passem el coll del Medàs i canviem de direcció per acabar el descens fins al mateix poble de Cantallops. Tanquem així una bonica ruta circular de gairebé 50 quilòmetres i un considerable desnivell.

Possiblement si hagués de tornar a fer la ruta faria alguns canvis per millorar la ciclabilitat. Probablement faria un intinerari en forma de 8, pujant fins al castell de Requesens tal com ho vam fer, però un cop allà invertiria el sentit de la marxa i pujaria cap l'oest (coll de l'Auleda, Sant Martí d'Albera,...) Des del cim del Puig Neulós baixaria cap al refugi de la Tanyareda i les collades de Parmal. Aquest tram el camí és força dolent, però millor fer-lo de baixada que de pujada.

En tot cas és una bona ruta per conèixer el vessant sud del massís de l'Albera, coronant el seu sostre, el Puig Neulós. Hem gaudit d'un paisatge variat, amb hàbitats ben diversos, hem contemplat àmplies vistes del Rosselló i l'Empordà, i hem visitat l'espectacular castell de Requesens. Una ruta dura però completa i interessant.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges



Afegeix un nou comentari