Canals de Catllarí

  • Balma de Sallent

  • Enrere i lluny, Busa

  • Al fons la Casa Grossa i Ensija

  • La Casa Grossa

  • Interior de la Casa Grossa

  • Amb compte per no mullar-nos

  • Bonic toll del riu Tec

  • Campanar de Sant Martí

Des de Llinars posem rumb cap al nord, fent un llarg flanqueig entre la cinglera i la fondalada del riu Tec. Avancem fins a la magnífica masia de la Casa Grossa, abandonada enmig d'un racó feréstec. Baixem fins al riu al peu d'una gran balma, i el remuntem per terreny engorjat fins que l'aigua ens impedeix el pas. Per l'altre cantó tornem i pugem fins a Sant Martí de les Canals de Catllarí, un petit nucli abandonat amb església i un parell de cases. Baixem de nou al riu, el creuem i pugem fins a retrobar el camí de pujada.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Font de la Casanova, Llinars, Castellar del Riu (Berguedà)
  • Distància: 11,1 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 600 metres
  • Temps: 4:45 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Font de la Casanova, Llinars 00:00 00:00 0,0
Balma de Sallent 00:16 00:16 0,7
Casa Grossa 00:59 01:15 3,4
Pausa 00:25 01:40
Bauma del Tec 00:14 01:54 4,3
Gorges del Tec 00:44 02:38 5,2
Sant Martí de les Canals de Catllarí 00:57 03:35 6,8
Clot de la Molina 00:25 04:00 8,2
Llinars 00:43 04:43 11,1

Crònica

Amb la Sílvia i l'Imma ens dirigim cap una de les zones més inhòspites del Berguedà. És un territori salvatge que la mà de l'home va modelar durant segles, però la duresa del terreny i la manca de comunicacions el va fer caure en l'abandonament. Ara, la natura de nou va reabsorbint mica en mica les restes d'humanitat i la salvatgia d'imposa.

És un bon lloc per a la pràctica excursionista, ja que és una zona remota i tranquil·la. Vam pensar que seria una bona opció per aquest diumenge que es presenta ventós, i busquem el recer en una zona encofornada i protegida. Els principals atractius de la ruta són el paisatge de mitja muntanya en una vall tancada que el riu Tec ha anat esculpint, així com la magnífica Casa Grossa, una gran pairalia situada en un indret remot.

Sortirem des del poblet de Llinars. És un nucli dispers format per algunes masies, cases de segona residència, un càmping i almenys tres esglésies. S'hi accedeix des de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. Al pont de Llinars seguim una pista asfaltada cap al nord fins passat el càmping Aigua d'Ora. Pugem encara una mica més per la pista que es va estrenyent fins una marcada cruïlla, just al peu de la Font de la Casanova, on aparquem en una esplanada. Ben aprop d'aquí veiem Can Cabra i la petita església romànica de Santa Coloma, i uns metres per sobre la Casanova de les Fonts, masia habilitada com a casa de turisme rural.

Comencem a caminar al peu de la font i avancem per la pista asfaltada que marxa a la dreta. Passem al costat de les antigues escoles de Llinars i acabem d'arribar en pocs minuts fins a Sorribes, una altra masia. Aquí prenem un camí que neix sobre la casa. Aquest camí també ha estat rehabilitat i marcat dins dels camins de la Xarxa Lenta del Berguedà, per tant trobarem senyals grocs en tot moment. Seguirem doncs l'antic camí ral entre Llinars i Gósol. Val a dir que antigament aquest havia de ser un camí important, com ho mostra la seva amplada i bon traç.

El camí puja progressivament, guanyant alçada sobre la fondalada del riu Tec, i sempre direcció nord-est i nord. Al cap de pocs minuts de sortir passem sota la balma de Sallent. Es tracta d'una lleixa abalmada sobre un precipici que, quan baixa aigua produeix un saltant d'aigua, d'aquí el nom de sallent. El camí avança suau, i la pujada és relaxada. Girant-nos enrere veiem les parets de Busa, amb la seva llarga cinglera nord. També veiem la vall de l'Aigua d'Ora. Mirant endavant a la nostra dreta ens queda la vall del riu Tec, que s'enfonsa molts metres per sota. A l'esquerra una cinglera, per la base de la qual anem flanquejant tot ascendint mica en mica. El camí és bo i agradable.

Uns minuts més tard el camí s'orienta ja més directament a nord, tal com ho fa també el riu. A la dreta el riu fa un curiós meandre per borejar el turó del Molló. Aviat ja veiem davant nostre la figura de la Casa Grossa, la gran masia cap on ens dirigim. Més enllà, al fons, veiem les espadades parets sud d'Ensija, amb les roques de Ferrús enfront. La imatge des d'aquí és molt bonica, i avancem tot contemplant-la. Poc més amunt també ja veiem a l'altra banda del riu, a considerable distància i més o menys a la mateixa alçada, el petit nucli de Sant Martí de les Canals de Catllarí, amb la petita església romànica mig ensorrada, la casa de l'Iglésia dempeus i alguna altra construcció en estat de ruïna. Hi passarem de tornada.

Seguim avançant pel camí que es va apropant a la casa. Quan ja som a les envistes hem de baixar lleugerament fins uns prats erms i acabar de pujar pel camí que arriba a la casa just per sota. La Casa Grossa és impressionant, es tracta d'una gran masia fortificada, amb uns grans arcs a les cares sud-est i sud-oest. Em costa d'imaginar quina funció tenien, però possiblement formaven part de la fortificació de la masia. Sobta trobar una casa tan gran en un indret tan remot, sense comunicacions fàcils cap enlloc. Està situada en un sortint de roca sota les cingleres del Tossal de les Ferreres, i alçada gairebé 200 metres per sobre del riu Tec.

La masia té una gran planta rectangular, amb tres pisos. Al voltant hi ha un paller i altres construccions. La planta de sota hi ha els estables, construïts amb volta. A les parets unes petites espitlleres donen llum a aquest gran espai obert, on encara resten els cóms del bestiar. La planta de dalt, enfustissada, només hi treiem el nas, ja que amenaça ruïna. Es pot observar encara la cuina, els armaris i fins i tot un llit. Possiblement en la seva època esplendorosa devien viure en aquesta gran masia desenes de persones, i ara en canvi resta inert, ferida de mort per l'abandó.

Passem per l'era, davant de la casa, on hi ha la porta principal. La porta té una inscripció a la llinda de fusta. Al costat de la pallissa, mig ensorrada, hi ha el pou, que encara conserva aigua. I al seu costat el camí continua cap al nord i comença un breu i suau descens fins al peu de les aigües del Tec. Arribem a la Bauma del Tec, una gran visera que forma un ampli espai abalmat, amb roques vermelloses, al peu mateix del riu. Baixem uns metres seguint encara el camí indicat i creuem el riu a gual. A l'altra banda el camí puja uns metres en direcció sud fins trobar una pista en desús.

Un cop a la pista girem a l'esquerra i comencem a pujar. La pista avança per l'esquerra del riu (riba hidrològica dreta) fins un punt en què s'acaba a la mateixa llera. La nostra intenció era visitar les gorges superiors del Tec, una zona on el riu s'estreny i forma bonics gorgs en una zona congosta i tancada. De fet volíem continuar una mica més amunt fins a la Bòfia del Tec, però hi havia massa aigua.

Arribem a la zona de les gorges el Tec, i anem trampejant com podem per passar al peu de l'aigua sense mullar-nos, fent equilibris o mig grimpant. Aquests dies el riu porta força aigua, i arriba un punt en què s'estreny molt i es fa inviable seguir sense ficar-se l'aigua. Desistim doncs i ho deixem per una altra ocasió en què hi hagi menys aigua, portem equipament i faci més calor.

Reculem pel riu i després per la pista en desús fins trobar un camí que marxa a l'esquerra, amb senyals grocs. Aquest camí sabem que puja cap als Rasos, però el mapa de l'Alpina també marca un camí travesser, que sense perdre ni guanyar pràcticament alçada ens portaria en flanqueig cap a Sant Martí. Pugem pel camí senyalat però ja veiem que puja massa i que no és el que volíem. Reculem però som incapaços de trobar-lo. Baixem doncs de nou a la pista en desús i la seguim avall fins uns prats inclinats per on pujarem. Trobem també senyals grocs en aquest tram. Cal remuntar uns 100 metres de desnivell i arribem al peu de Sant Martí de les Canals de Catllarí.

Estem en un petit replà pràcticament a la mateixa alçada que la Casa Grossa que hem visitat fa una estona, però a l'altra banda del riu. En aquest petit replà hi ha l'església mig ensorrada de Sant Martí. Amb prou feines s'aguanta el campanar, que està en situació precària. Dubto que aguanti gaire temps més. El sostre està ensorrat, però es conserven les parets laterals i l'absis. Al seu voltant hi ha restes d'altres construccions, i es manté dempeus la casa de l'Iglésia, també abandonada. Tota aquesta zona és un enclavament del municipi de Montmajor.

Vista l'església i el seu entorn continuem en diagonal pel camí que se'n va direcció als Rasos de Peguera. Baixem fins a la rasa, girem a la dreta, i quan el camí dels senyals grocs torna a girar nosaltres l'abandonem i continuem per una pista també abandonada que baixa direcció al riu Tec. Baixem còmodament durant uns minuts i travessem el riu a gual al clot de la Molina. Pocs metres després de passar el riu trobem a la dreta les restes d'un vell molí. A l'altra banda de les restes de l'edifici marxa un caminoi poc fressat que puja fort durant uns minuts i fa un flanqueig fins a trobar el camí que ja havíem utilitzat de pujada. Desfem el camí ja conegut i poc més de mitja hora després arribem al punt d'inici.

Hem fet avui una ruta fàcil i tranquil·la per una de les zones més inhòspites del Berguedà, al seu extrem occidental. És una ruta de senderisme suau, amb pujades progressives, on gaudirem de la tranquil·litat d'uns racons poc visitats. Ens sorprendrem de la majestuositat de la Casa Gran enmig d'un paratge feréstec, amb vistes a les parets d'Ensija, i gaudirem del color turquesa dels petits tolls que fa el riu Tec en el seu tram engorjat.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Comentaris

marc, sempre saps trobar llocs remots i perduts. Hi aniré un dia a treure el nas.

Nois, moltíssimes gràcies per la ressenya! Avui hi hem estat i ens ha encantat!
I, també, gràcies per les currades de piades que us foteu, són inspiradores... ;)

Afegeix un nou comentari