Cap de la Serra del Forn (2.704 m.)

  • Pic de la Serrera, darrere el refugi de Sorteny

  • Als Clots del Forn ja veiem el cim i la pala summital

  • Remuntant el pendent més fort de la pala final

  • Arribant al coll, amb el pic de la Serrera al fons

  • Descens per la pala

  • Gaudint dels lloms fàcils al tram central

Enfilem amb els esquís la vall de Sorteny fins arribar al refugi, actualment guardat. Darrere mateix de l'edifici comencem a pujar per lloms suaus en un bosc esclarissat, fins assolir els Clots del Forn. Comença tot seguit el tram més dur, una llarga pala que ascendim pel cantó dret fins assolir un coll. Un cop a la carena atenyem directament el cim. Descens divertit i intens per la pala summital, i més relaxat i fàcil en els lloms de la coma.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Parc Natural de Sorteny, El Serrat, Ordino (Andorra)
  • Distància: 10,1 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.015 metres
  • Temps: 5:30 hores
  • Dificultat: F / S2
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Pala final de pendent considerable
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40:000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Parc Natural Sorteny 00:00 00:00 0,0
Refugi de Sorteny 00:50 00:50 2,1
Clots del Forn 01:20 02:10 3,9
Cap de la Serra del Forn 01:04 03:14 5,0
Descans 00:50 04:04
Refugi de Sorteny 01:00 05:04 8,0
Inici 00:25 05:29 10,1

Crònica

Anem a buscar les neus arrecerades del vent, avui al Parc Natural de la vall de Sorteny. Precisament la mateixa setmana que inauguren el tercer refugi guardat d'Andorra, hi farem cap per veure com ha quedat, i alhora intentarem un cim fàcil però molt agraït per fer amb esquís. Ens van recomanar aquesta ruta com un itinerari d'esquí fàcil i segur, i l'expectativa es va complir sobradament.

En d'altres ocasions ja havíem visitat la Vall de Sorteny, tant a l'estiu com a l'hivern, i sempre és un plaer tornar-hi. La vall està protegida en un dels dos parcs naturals del Principat d'Andorra. Es tracta d'una vall d'alta muntanya al nord d'Andorra, envoltada de cims importants com els pics d'Estanyó o la Serrera, on la presència humana hi ha estat escassa, limitada a bordes per aprofitar les pastures d'estiu. Actualment és una zona ben coneguda per excursionistes, alpinistes i esquiadors.

Sortim des del mateix aparcament del parc. S'hi accedeix des d'Ordino per la carretera que puja cap a les pistes d'esquí d'Arcalís. Passat l'últim poble, el Serrat, trobem un trencant indicat a la dreta que puja en escassos 2 quilòmetres fins a l'aparcament del parc. Preparem tot el material i comencem a foquejar des del mateix aparcament, al costat de la caseta d'informació.

Avançarem una bona estona per una pista tancada al trànsit que puja fins al refugi. La pista està totalment nevada, i avancem amb els esquís fent unes marcades giragonses, les quals també es poden evitar pujant pel dret. Avancem a l'ombra però sense fred. Avui el dia és esplèndid. El tram dels revolts té poc pendent, però després de passar una tanca del bestiar pugem una mica més fins arribar al refugi. El refugi de la Borda de Sorteny actualment està guardat. S'ha rehabilitat l'edifici original i se n'ha construït un d'anex.

Arribats al refugi abandonem el GR que continua cap a la collada dels Meners i el pic de la Serrera. Passem per darrere de l'edifici i comencem a enfilar per un bosc esclarissat en direcció nord. Trobem traça oberta, ja que pel que sembla aquesta zona és un dels itineraris clàssics per fer amb els esquís. Avancem per terreny obert, una ampla i indefinida coma que entremig d'escassos arbres va pujant. Ens avança un equip de joves esquiadors de muntanya que estan entrenant. Nosaltres anem pujant tranquil·lament, gaudint d'un magnífic paisatge. A la nostra dreta contemplem el pic de la Serrera, escàs de neu pel vent. Al darrere, al sud, el pic de l'Estanyó culmina la serra homònima.

Anem guanyant desnivell per una zona oberta, sense un itinerari definit. De fet hi ha traces per tot arreu, i ens anem deixant guiar per la intuïció. Ascendim una successió de petits lloms que ja veiem que seran de molt bon esquiar. Tracem una línia que eviti haver de perdre alçada, en tendència cap a la dreta, passant per sota del rocós Turó del Forn. Mica en mica arribem als Clots del Forn, un circ obert i poc definit just a sota del turó del Forn i la pala sud del Cap de la Serra del Forn. Aprofitem aquest tram planer per fer una aturada, menjar i rehidratar-nos.

Des del Clot del Forn tenim just a sobre la magnífica pala que baixa directa del cim. És una pala ampla, ben innivada, amb pendent continu i d'uns 200 metres de desnivell. Ja hi ha algunes traces de baixada, i quan comencem a remuntar-la veiem que ja baixen l'equip de joves esquiadors. Anem tendint més cap a la dreta per evitar el màxim pendent de la pala. En canvi busquem la pujada més progressiva, anant a buscar un collet que ens queda a la dreta del cim. Encadenarem una bona colecció de zetes i voltes maria abans d'assolir la carena. La neu ha anat perdent el regel nocturn i està en molt bones condicions.

Després d'una bona suada assolim la carena fronterera. S'obre un bonic paisatge cap al vessant de l'Arieja, tot cobert de neu. Des de la carena uns darrers metres una mica obligats i en fort pendent abans d'assolir el cim. El cim és estret i llargarut, un punt elevat enmig de la cresta. Més cap a l'est sobresurt el pic de la Serrera, i més a prop el pic del Salt, una altra protuberància enmig del cordal. Al nord sobresurt l'estètic pic del Tomaset, que també vam pujar esquiant l'hivern anterior. Cap a l'oest crida l'atenció poderosament el pic de la Font Blanca, mostrant el seu vessant més abrupte. Més enllà és fàcil d'endevinar el Comapedrosa, la Pica d'Estats i altres grans cims pirinencs.

Aprofitem la bonança dalt del cim per descansar uns minuts, i mentrestant van arribant més i més esquiadors. Amb un grup d'andorrans arriba una persona que em sona: és el mític alpinista català Jordi Pons, una llegenda viva del món de la muntanya. Als 81 anys està en plena forma, i avui també ha volgut aprofitar aquest dia esplèndid per esquiar. No ens resistim a fer-nos-hi una foto. També arriba un altre grup nombrós i fem una bona reunió dalt del cim.

Encarem ja la baixada, directament per la pala que surt des del cim. Els primers metres són força drets, però la pala és tan ampla i la neu tan bona que s'encadenen els girs fàcilment. Gaudeixo de valent al tram més dret de la pala, ja que la neu té una textura excel·lent, dura de sota i amb una lleugera capa més humida que es deixa esquiar molt bé. Fins i tot amb el nostre pobre nivell d'esquí baixem sense problemes i gaudint de les sensacions.

Després de la pala arribem als Clots del Forn, i tot seguit comencen una successió de lloms molt fàcils i amb menys pendent. Aquí però la neu ja no és tan bona. La crosta matinal ja s'ha anat trencant, i com més avall més humida i fonda trobem la neu. Tendim més cap a l'esquerra per buscar unes pales més directes entremig del bosc esclarissat. Aquest tram torna a ser més dret, i cal sortejar els pins que s'entesten en aparèixer enmig de la trajectòria. Amb algun pas una mica obligat i força dret acabem de baixar fins a la vall principal de Sorteny, i de seguida arribem al refugi. A partir d'aquí ja només cal seguir la pista en baixada i acabar d'arribar a l'aparcament.

Ha estat una excel·lent sortida d'esquí de muntanya, fàcil però molt agraïda. Hem fet poc més de 1.000 metres de desnivell en un itinerari poc complicat, on només cal orientar-se una mica i buscar la millor traça en una zona oberta. El tram d'ascens final cap a la carena és força dret, però és ampla i es gestiona fàcilment encadenant zetes. Les vistes des del cim són sensacionals, i el descens per la pala summital, si com avui trobem bona neu, és per recordar.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari