Forat dels Eugassers

  • Galeria inicial que es va estrenyent

  • Cal superar un pas molt estret

  • Portalada de la sala final

  • Sala final, de còmodes dimensions

  • Excèntriques, a la zona final

  • Colada litogènica, a la galeria final

  • De tornada per la galeria central, sempre molt estreta

Al vessant sud dels Rocs de Canells hi trobem una cavitat d'uns 60 metres de recorregut subterrani fàcil però força estret. Una boca de dimensions còmodes aviat gira i es fa més petita fins esdevenir un estret pas per on ens hem d'esmunyir. Seguim una galeria estreta i alta amb algunes formacions, i al final trobem una sala més ampla i llarga. En alguns racons de la cova podem observar curioses formacions excèntriques. En èpoques humides al fons també hi ha un petit bassal-gour molt bonic.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Espeleologia
  • Lloc de sortida: Collada de la Bòfia, Prop Xalet Coll de Pal, Guardiola de Berguedà
  • Distància: 0,8 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 80 metres
  • Temps: 2:10 hores
  • Recorregut cova: 60 metres
  • Desnivell cova: 8 metres
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Pas estret a la part inicial de la cova
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Collada de la Bòfia 00:00 00:00 0,0
Forat dels Eugassers 00:12 00:12 0,4
Visita cova 01:47 01:59
Inici 00:13 02:12 0,8

Crònica

El dia es lleva lleig, i segons la previsió empitjorarà: vent fred del nord i possibilitat de precipitació. Amb aquesta expectativa poc encoratjadora busquem una alternativa senzilla per sortir de casa i continuar descobrint algun racó interessant. Si el temps es presenta esquerp, buscarem recer sota terra, i consumim un comodí que teníem reservat per dies com aquest.

El Forat dels Eugassers és una petita cavitat situada molt a prop de Coll de Pal, al vessant sud dels Rocs de Canells. No és una cova molt espectacular, però és distreta gràcies a algun pas on cal gatejar, algunes formacions prou boniques, i l'ampla sala final, amb un bonic gour i diversos exemples d'excèntriques. De fet la cova mereix una visita per als interessats en l'espeleologia i el món subterrani, però val a dir que l'entorn superficial d'aquesta zona és molt bonic, i es pot complementar la visita a la cova amb multitud d'activitats. Molt a prop hi ha el mirador dels Orris, una de les millors talaies del Moixeró i la Tosa. També estem a tocar de Coll de Pal, des d'on es pot pujar fàcilment la Tosa o el Puigllançada.

No fa gaire temps vam fer una excursió molt a prop, concretament vam pujar als Rocs de Canells. En aquella ocasió vam visitar també l'antiga mina de baritina, situada a escassos 600 metres de la boca del Forat dels Eugassers. Aquell dia vam deixar pendent la visita a la cova per falta de temps, i avui aprofitem per completar-la.

Com dèiem només pujar fins aquí dalt ja és molt bonic. La carretera que puja de Bagà a Coll de Pal té racons preciosos. Ens aturem prop de l'Hospitalet de Roca Sança, per contemplar aquesta grandiosa masia medieval amb les formes capricioses de les Muntanyetes a sobre seu. Més amunt gaudim d'una àmplia panoràmica de tot el Moixeró i la Tosa des de prop del Mirador dels Orris (val la pena fer-hi un tomb), i també contemplem el Pedraforca des de la llunyania, tot i que avui els núvols van enfosquint-se minut a minut.

Pugem fins gairebé el peu del xalet-refugi de Coll de Pal. Pocs metres abans marxa una pista a l'esquerra que puja cap a la Collada de la Bòfia i continua cap al mirador dels Orris. De fet nosaltres no sabíem exactament on era la cova, i només portàvem algunes indicacions i un punt de GPS que no sabíem si era bo. Pugem per la pista fins a la Collada de la Bòfia, uns 300 metres des de la carretera asfaltada. De fet si només volem anar fins a la cova gairebé és millor aparcar a la mateixa carretera asfaltada, ja que és més a prop. Si ens volem acostar també fins al Mirador dels Orris o la mina de Baritina, és millor aparcar a la Collada. En ambdós casos ens quedarà aprop.

Si deixem el vehicle a la carretera només hem de prendre la pista caminant, i al cap de pocs metres trobarem a la dreta una marcada tartera. Per l'esquerra d'aquesta tartera mirant amunt, ens aproximem fins unes roques evidents, i just a sota veurem el forat. Hi havia alguna fita, i vam deixar-n'hi alguna altra. Encertant el traçat en 5 minuts podem situar-nos a la boca. Si baixem de la collada, com vam fer nosaltres, hem de retrocedir gairebé fins a l'inici de la pista, fins a trobar la mencionada tartera.

Un cop sota el forat cal grimpar 2 o 3 metres per accedir-hi, ja que es troba lleugerament alçat del nivell del terra. Un cop a l'entrada preparem els frontals i entrem. La boca té unes dimensions còmodes, i es pot entrar dret. Deu tenir uns dos metres i mig d'altura i un i mig d'amplada. Avancem 4 o 5 metres i la cova gira a l'esquerra. Es fa més baixa, i ens hem d'ajupir per entrar a la següent galeria. La cova es va estrenyent, però ajupits podem avançar sense problemes. Fem 4 o 5 metres més ajupits, fins que fem un gir de 90º a la dreta per un tram molt estret.

Després d'aquest gir de 90º el pas es torna tant estret que cal gatejar, pràcticament estirats a terra per superar-lo. Es tracta d'un pas molt estret però alt, de manera que no és angoixant. Ens estirem per passar, però de seguida podem recuperar la verticalitat, tot i la incomoditat de l'estretesa. Avancem contorsionant-nos per passar per un llarg i estret passadís, però de considerable alçada, i tornem a girar fort. Després del tram més estret cal passar per sota d'un bloc mig estirat, i tot seguit desgrimpar un ressalt d'uns 2 metres. Cal tornar a pujar i avançar uns metres en oposició, ja que el sol és molt estret i irregular. El pas sempre és fàcil i evident, sense complicacions ni possibilitat d'error.

Estem al passadís principal de la cova, d'uns 25 metres de llarg, i sempre força estret. Gairebé al final sortim per un forat ampli cap a l'esquerra que desemboca en una sala més gran, amb unes magnífiques concrecions per sobre de l'accés. Entrem ja a la sala final, força més ampla i còmoda, i d'uns 20 metres de llarg.

La sala final és bonica i espaiosa, a diferència del llarg passadís d'accés, que era molt estret. Si avancem a la dreta fins al final de la sala trobem un bonic bassal o gran gour, que malauradament avui està sec, però que en èpoques menys seques acustuma a estar ple. Una colada tanca la cova per aquest sector, just a sobre del gour. Si ens dirigim cap al cantó oposat de la sala final trobem un pas estret en pujada que ens porta fins l'extrem final, també amb una petita colada i alguna estalagmita poc vistosa.

En diversos punts de la sala final, si ens hi fixem, veurem curiosos exemples de formacions excèntriques. No tenen uns colors molt vistosos, però sorprenen la distribució caòtica d'aquests petits cristalls.

Aquesta sala final té uns dos metres i mig tant d'ample com d'alt, aproximadament, i les parets són arrodonides. Gairebé al fons hi ha un geocatxé. Ens entretenim una bona estona contemplant els diversos racons i les curioses formacions excèntriques. Malauradament no porto els objectius adequats per fotografiar-les amb detall.

Després d'uns minuts gaudint del paisatge subterrani comencem el retorn, pel mateix camí. Ens fixem en la magnífica portalada de sortida de la sala final, sota una gran colada de colors vius. També ens sorprenen unes vistoses taques brillants de color daurat.

Passem la portalada i avancem pel passadís estret, avançant alguns trams en oposició. Creuem el pas estret sota el bloc amb un pas de grimpada incòmode. Continuem pel passadís que cada cop es va estrenyent més fins a trobar el pas clau. Aquí el passadís és massa estret per passar dret i ens hem d'acotar i gatejar per creuar-lo. Sortim ja a la galeria més còmoda, la qual després de dos girs marcats ens retorna a l'exterior.

Baixem fins a tocar la tartera, i ens fixem en una bauma condicionada amb una paret davant que no havíem vist d'anada. Baixem a la pista i en deu minuts tornem a ser a la Collada, on havíem aparcat. Ha estat una visita ben entretinguda a una cova que en coneixíem l'existència, però que no havíem explorat. És una activitat adequada per un dia de mal temps com avui en què s'està millor sota terra que no pas a la superfície. També seria una activitat complementària per una visita a la zona que sí o sí ha de contemplar el Mirador dels Orris i Coll de Pal com a mínim.

Ressenya

Més informació a Espeleoindex.com.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari