Barranc de l'Olla de la Mel

  • L'Olla de la Mel és una gran escletxa als cingles de Gresolet

  • El primer ràpel és bonic i encaixonat (15 m.)

  • Baixem caminant per un tram molt estret

  • El cinquè ràpel creua un pont natural de roca (14 m.)/p>

  • Rapel·lant dins del pont o túnel natural de roca

  • Cinquè ràpel, estètic i congost (13 m.)

  • Vuitè i últim ràpel, llarg i vertical sobre una gran placa (50 m.)

Des de la Jaça, a la falda del Cadí, baixem per l'ampla coma del Clot de l'Orri fins a trobar el barranc que baixa pels Cingles de Gresolet. És un barranc sec, tancat i força vertical. Mirat de lluny es veu una gran ferida a la roca, talment tallada amb ganivet. Baixarem fins a 8 ràpels, el darrer molt llarg (50 m.) i vertical. Entremig passarem per una esquerda estreta i congosta, on la llum amb prou feines hi arriba. A mig barranc creuarem un bonic túnel de roca natural abans d'abocar-nos sobre la gran fageda de Gresolet.

Fitxa

! Barranc regulat. Un sol grup al mes. Cal avisar al Parc amb almenys 5 dies d'antel·lació.

! Ruta no circular; calen dos vehicles

  • Tipus de sortida: Descens de barranc
  • Lloc de sortida: La Jaça, Gisclareny (Berguedà)
  • Distància: 2,0 quilòmetres
  • Desnivell: 0 metres positiu; 520 metres negatiu
  • Temps: 2:35 hores
  • Ràpels: 8: R15, R6, R3, R14, R13, R25, R26, R50
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Ràpels còmodes i ben equipats. Últim ràpel llarg (50 m.) amb risc de caiguda de pedres.
  • Cartografia: Serra del Cadí, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
La Jaça 00:00 00:00 0,0
Inici barranc equipat 00:40 00:40 1,2
Final barranc 01:35 02:15 1,3
Gresolet 00:19 02:34 2,0

Crònica

Situats a Gresolet, o encara millor uns metres per sobre de la pista que porta al coll de la Bauma, i mirant cap al nord, veiem una marcada barrera rocallosa pràcticament vertical. Són els Cingles de Gresolet. Precisament a l'est d'aquesta cinglera podem veure un tall linial molt evident, un trencament pràcticament rectilini, una marcada escletxa que parteix la gran placa de roca compacta. És el barranc de l'Olla de la Mel, el qual actualment és totalment sec (excepte després de pluges), però que altra època devia canalitzar grans volums d'aigua que han acabat modelant un pas congost i vertical.

Cal esmentar que aquest, com tots els altres barrancs situats dins del Parc Natural Cadí-Moixeró, tenen una regulació específica pel que fa al seu descens. Fins l'any 2012 el descens de barrancs estava prohibit dins del Parc, però arran de la celebració de l'esdeveniment Espeleo&Canyons a Bagà, la direcció del Parc juntament amb la Federació Catalana d'Espeleologia van acordar una normativa d'us que delimita alguns barrancs permesos, altres amb regulació d'accés i altres prohibits. El que ens ocupa té l'accés regulat, i cal informar al Parc. Coincidint amb la celebració de Espeleo&Canyons 2012 es va editar un mapa de l'Editorial Piolet: Espeleo & Canyons. Canyons i cavitats de l'Alt Berguegà, el qual inclou la normativa d'us i la ressenya dels barrancs i les cavitats més destacats de la zona.

El barranc de l'Olla de la Mel ja me l'havia mirat algunes vegades, i el veia interessant pel seu caràcter congost i vertical. El fet de creuar un pont natural de roca n'augmentava l'interès. Aquest fenomen dels túnels i ponts naturals tant d'origen càrstic com erosiu sempre m'ha fascinat. Probablement no hi havíem anat abans per la incomoditat d'haver d'accedir-hi amb dos vehicles fent un bon trajecte (si no es vol fer una bona caminada) i també la incomoditat d'haver de carretejar dues cordes llargues, ja que el darrer ràpel és llarg.

Aquest diumenge es preveu bon temps només fins a mig matí, i per tant preveiem aquesta activitat matinal juntament amb la Teresa i el Joan. Ens dirigim primer amb els dos vehicles fins a Gresolet. Allà en deixarem un i pujarem cap a la part superior del barranc amb l'altre.

Arribar a Gresolet és incòmode vagis per on vagis. Des de Bagà podem pujar a Gisclareny i arribar per asfalt fins al coll de la Bena. Allà continuem per pista de terra fins al coll de la Bauma i baixem a Gresolet. L'altra opció és anar per Saldes i seguir la llarga pista que creua els estrets de Gresolet i Moronta. Un cop a Gresolet amb l'altre vehicle pugem de nou fins al coll de la Bauma, i continuem pujant a l'esquerra per la pista que va enfilant la falda del Cadí. Tenim bones vistes sobre la cara nord del Pedraforca. Arribem fins a la Jaça, sota el coll del mateix nom, on hi ha una pleta, una cabana de pastors i un abeurador pel bestiar.

Comencem a caminar cara avall per una ampla coma, el Clot de l'Orri. Baixem uns minuts fins que el torrent es va tancant. En algun punt costa una mica d'endevinar el traçat, però unes fites oportunes ajuden a localitzar-lo. Entre la vegetació anem baixant per terreny cada cop més dret fins que la torrentera es desploma en una marcada escletxa i trobem el primer ràpel. El primer ràpel és bonic i ja ens indica el caràcter del barranc: totalment sec, congost i vertical. Baixem els 15 metres sense dificultat, i en arribar a baix ens fixem que com que anem amb corda llarga podem enllaçar directament amb el segon, de 6 metres i que ve just a continuació.

Després dels dos primers ràpels que enllacem, arribem a una zona molt estreta on s'uneix una canal lateral. Baixem uns 20 o 30 metres caminant per una galeria estreta i de seguida trobem el tercer ràpel, curt, de 3 metres, que es pot desgrimpar.

El quart ràpel surt del tram estret al costat d'una roca encastada, i baixa uns 14 metres. Cal anar amb compte i fixar-se que la instal·lació està situada per sobre de la roca encastada. A sota hi ha un clau antic, però molt millor rapel·lar des de la instal·lació moderna. Aquest com els altres ràpels estan ben equipats amb doble anella ancorades amb químics. El primer ràpel només té una sola anella. Aquest quart ràpel ens deixa en una zona congosta i tancada, on uns metres per davant tenim el pont de roca.

Entrem potser al tram més bonic del barranc. Tenim davant nostre un túnel de roca alt i estret que s'aboca sobre un petit replà en mig de la gran esquerda. A la punta del pont o túnel natural hi ha la instal·lació per al cinquè ràpel, de 13 metres. Baixem per aquest bonic ràpel que fa la sensació d'entrar dins d'una olla. A sota trobem un petit replà on la gran esquerda de roca s'eixampla uns metres. Baixem de nou caminant uns instants alhora que l'esquerda es torna a estrènyer. De seguida trobem el sisè ràpel, de 25 metres. Aquest sisè ràpel fa un petit ressalt per un pas molt estret i de seguida cau vertical per unes parets tancades i arrodonides.

Acabat el sisè ràpel, també molt bonic, de seguida enllacem amb el setè, encara una mica més llarg, de 26 metres. Comencem a entreveure l'exterior, i des de la instal·lació observem ja la cara nord del Pedraforca que s'aixeca sobre la zona de Gresolet. Aquest penúltim ràpel ja no és tan tancat, i cal anar amb compte en l'aterratge si no es vol caure sobre un llit d'esbarzers. Tot baixant per la corda, poc abans d'arribar a baix, no ens podem estar de tastar unes mores gegants que trobem al pas.

En una lleixa ens preparem per encarar el darrer ràpel, el més llarg, de 50 metres. Unim les dues cordes, baixa el Joan i tot seguit la Teresa, jo mateix i la Sílvia. Des de dalt no es veu tota la línia del ràpel, ja que fa un petit esglaó al principi. Un cop resolt l'esglaó trobem una bonica placa vertical de més de 40 metres que ens deixa a la base del cingle. Cal anar amb molt de compte a no fer caure pedres. N'hi ha moltes, i és difícil evitar que alguna o altra caigui. Les pedres es deplomen verticalment a la base del ràpel, o sigui que qui hi hagi a sota té un risc important. Hi ha però una bona bauma on protegir-se fins que tothom sigui a baix. Val a dir que tot i anar amb compte vam tenir algun petit ensurt.

Un cop els quatre a baix guardem les cordes i emprenem el camí de retorn entremig del bosc espès. Creuem un tram de la bonica fageda de Gresolet i en pocs minuts desemboquem a la pista. En menys de cinc minuts arribem a l'àrea recreativa al costat del santuari de Gresolet, on havíem aparcat. Ens refresquem a la font i contemplem de lluny la marcada esquerda de la cinglera per on hem baixat.

Ha estat una activitat fàcil i atractiva en un indret privilegiat que ens ha permès recórrer un tram molt congost de la cinglera de Gresolet. El pas del pont de roca i els trams estrets són peculiars i molt bonics. El barranc està ben equipat i el seu descens és fàcil i segur. Recordar un cop més que estem en un espai protegit, i l'activitat de barranquisme està regulada.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari