Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

  • Costa Cabirolera, des de la Serra Pedregosa

  • Base de la paret nord del cim

  • El camí cap al Pas del Cabirol és molt dret i pedregós

  • Caminant per la carena cap al cim

  • Lluint l'estelada al cim

  • Baixant per la carena, amb la Serra Pedregosa al fons

  • Tartera de la Costa Cabirolera

Pugem l'estelada a un dels cims emblemàtics del Berguedà, el més alt de la comarca, i un dels més destacats de la serra del Cadí. Sortim des del coll de les Bassotes i remuntem els pendents de la serra Pedregosa. Baixem cap als Cortils per un pas estret, i creuem la llarga coma fins al peu de la cara nord, que remuntem per fort pendent fins creuar el pas del Cabirol. Després de fer cim baixem directament per les tarteres del vessant sud.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Coll de les Bassotes, Saldes (Berguedà)
  • Distància: 8,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 880 metres
  • Temps: 3:15 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Baixada per tartera en fort pendent i sense camí
  • Cartografia: Serra del Cadí, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Coll de les Bassotes 00:00 00:00 0,0
Pas Serra Pedregosa 00:35 00:35 1,7
Els Cortils 00:16 00:51 2,6
Pas del Cabirol 00:37 01:28 4,4
Pic de la Costa Cabirolera 00:08 01:36 4,8
Torrent de Cortils 01:06 02:42 6,3
Coll de les Bassotes 00:35 03:17 8,0

Crònica

Avui participem en la iniciativa Estelades al cim, un projecte emmarcat dins la Diada d'enguany i que pretén omplir els cims més emblemàtics de Catalunya d'estelades. Nosaltres en triem un de ben proper i conegut, el punt més elevat del Berguedà i també de la província de Barcelona.

El dia es lleva rúfol. Si bé a la plana el sol treu el nas entre els núvols, a mesura que ens acostem a la muntanya el cel és més fosc. La previsió no és gaire falaguera, i sembla que a partir de mig matí i sobretot migdia poden reaparèixer els ruixats i les tempestes. Per això planifiquem avui una sortida ràpida. Anirem lleugers i intentarem pujar a bon ritme però sense córrer. També sortirem des del punt més proper, el Coll de les Bassotes, tot i que per arribar-hi cal recórrer un bon tram de pista forestal.

Des de Saldes pugem fins al mirador de Gresolet. Prenem la pista pedregosa que voreja la cara nord del Pedraforca. En alguns punts la pista no és gaire bona, i cal circular amb precaució. Faldegem tota la muntanya fins al Collell, i pugem encara una mica més amunt fins als plans del Coll de les Bassotes, on podem aparcar. Enmig d'aquestes grans pastures, on el bestiar campa lliurement, neix el camí que comença a enfilar la falda de la Serra Pedregosa.

Prenem el camí que comença a pujar direcció nord-oest entremig dels prats. Poc més amunt s'uneix a una antiga pista, actualment en desús. Seguim uns metres la pista, però aviat l'abandonem i anem enllaçant diverses dreceres que permeten evitar les marrades d'aquella. En mitja hora arribem al Prat Llong, una zona de pastura ampla i inclinada gairebé al fil de la carena de la Serra Pedregosa. Aquí deixem el camí fresat que continua cap a l'est i que es dirigeix cap al Pas dels Gosolans i cap al Comabona, i trenquem a l'esquerra acabant de pujar fins al fil de la carena, amb la vista posada a una gran fita que ens indicarà el camí. Hem vist que recentment també s'hi han pintat uns senyals vermells.

Arribem al fil de la carena, que si bé per on pujàvem era suau i progressiva, es trenca bruscament cap al vessant nord, com si fos un Cadí en petit. Des d'aquest punt hi ha una bona vista del cim que volem pujar, tot i que avui la boira i els núvols l'entristeixen una mica. Aquí hi ha l'únic pas fàcil per baixar cap al vessant nord, ja que tot aquest sector de la serra és abrupte. Trobem un caminet que baixa fort cap al nord, concretament cap als Cortils, unes amples pastures situades al fons de la coma que tanca pel nord la serra dels Cortils i pel sud la serra Pedregosa. Ens trobem aquí amb un grup de tres excursionistes que també participen en la iniciativa pujant al mateix cim.

Baixem fins als Cortils, on hi ha una font que vessa sobre uns cóms on beu el bestiar. Una mica més enllà, mig enclotat en el barranc que baixa del pas de la Roca Plana, hi ha el petit refugi lliure de Cortals dels Cortils, una cabana de pastors en relatiu bon estat. No hi acabem d'arribar, sinó que uns metres abans prenem el camí a l'esquerra que enfila en diagonal els prats inclinats que baixen de la carena del Cadí. Podem anar una mica més amunt, seguint el GR, o una mica més avall seguint un altre camí sense senyals. Nosaltres passem per aquest segon, el qual més amunt s'ajunta amb el GR. Anem remuntant la costa cap a ponent, deixant el fons de la coma a la nostra esquerra. Pujarem fins al final de la coma on hi ha un petit planell en forma de cubeta sota mateix de les parets del pic de la Costa Cabirolera.

Comença ara la pujada més dura i exigent fins al Pas del Cabirol. És una pujada curta, però sobre terreny inestable amb moltes petites pedres que ens fan relliscar costantment. En una de les pauses ens girem enrere i veiem tota la Cerdanya coberta per un mar de boira. Continuem enfilant. El pendent és fort, i en pocs metres arribarem a la carena summital, la qual es separa cap al sud de l'eix principal del Cadí. Creuarem la carena pel Pas del Cabirol, un petit grau que és el punt més dèbil d'aquest penyasegat abrupte. Un cop dalt continuarem cap a la dreta (oest) durant 10 minuts i arribem al cim. La boira cobreix la capçalera, i les vistes són limitades.

Al Cadí no és bon lloc per estar si s'ajau la boira. La d'avui però sembla estacionària a la part alta, i malgrat que ens impedeix contemplar el paisatge, especialment bonic des d'aquest punt, no suposa cap risc imminent. Arribem al vèrtex geodèsic que assenyala els 2.604 metres del cim. Traiem l'estelada de la motxilla i fem la foto que acredita l'ascens. Es pot veure a la galeria de Estelades al Cim. No ens entretenim, ja que la temperatura no és agradable, i la boira va baixant.

Reculem pel mateix camí fins al Pas del Cabirol, però a partir d'aquest punt abandonem el camí i comencem a baixar pel vessant sud. Ja hi havíem baixat alguna altra vegada, i tot i que no hi ha camí, el descens per aquest vessant és molt més ràpid i directe, i fins i tot divertit gràcies a les tarteres que anirem encadenant.

Passat el Pas del Cabirol continuem baixant per la cresta, sense camí. Al cap de poc podríem ja decantar-nos cap a la dreta i baixar pels pendents de la Costa Cabirolera, que precisament dóna nom al cim. Però aquest tram és de mal baixar. És molt més recomanable continuar un tros més per la carena i trencar més avall. Baixem doncs per la carena uns minuts, sense camí però sense dificultats remarcables, més enllà que és un terreny pedregós, en fort pendent i una mica aeri pel cantó nord. Baixem per la carena fins que veiem que el descens cap al torrent de Cortils és recte, i s'entreveuen alguns trams de tartera.

Les tarteres per on baixarem no són contínues, i menys al principi. Baixem doncs amb compte, ja que el descens és molt dret, anant a buscar els trams de tartera que facilitaran el pas, i el faran més entretingut. La part de dalt és més discontínua, però més avall trobem algun tram deliciós amb abundant roca petita que permet lliscar suaument i baixar en pocs minuts. El terreny és ampli i obert, i cal trobar el millor pas buscant els fils de tartera. L'embut es va tancant i confluïm sobre el torrent dels Cortils, al qual acabem de baixar tendint lleugerament a la dreta, evitant així un petit ressalt.

Un cop al torrent baixem uns 50 o 60 metres per la banda esquerra, i de sobte ens apareix un caminet fàcil de seguir (fites). El caminet aviat es separa del torrent i puja cap a l'esquerra primer per un breu tram de tartera, i llavors ja per bosc fins a buscar un grau molt evident i en pendent acusat. Un cop superada aquest breu pujador ens situem en una marcada pleta natural. Situats en aquest planell, el camí desapareix de nou. Cal tendir cap a l'esquerra sense perdre alçada, evitant la temptació de baixar directament. Tendim doncs cap a l'esquerra amb la vista posada a un altre prat molt evident que es veu enllà, una mica per sota. Hem d'anar a buscar la part superior d'aquest prat inclinat, i un cop aquí, ja retrobarem la pista abandonada per on hem començat a pujar. Desfem el camí i en pocs minuts ens plantem de nou al coll de les Bassotes.

Hem pujat un vell conegut, un pic on ja hem estat altres vegades, però on mai no fa mandra de tornar. El motiu d'avui era participar en una iniciativa col·lectiva de reivindicació, i hem fet lluir l'estelada i el clam de llibertat ben amunt. Malauradament el temps no ens ha acompanyat, i no hem pogut gaudir de les vistes corprenedores de la severa cara nord del Cadí. Però igualment hem gaudit de la força d'aquesta muntanya, i ens hem divertit baixant-la per terreny d'isards.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari