Monturull (2.760 m.) i Perafita (2.753 m.)

  • Refugi de Pollineres

  • Estany superior de la Pera. Darrere el Perafita

  • Clot de Claror i el Monturull

  • Cavalls pasturant al peu del pic de Perafita

  • Remuntem la carena cap al cim del Monturull

  • Davant l'aresta que ens portarà al Perafita

Comencem a caminar al refugi de les Pollineres, més amunt d'Aransa, i ens dirigim primer als estanys de la Pera. Remuntem la serra Airosa en diagonal fins a guanyar la carena, i còmodament coronem el pic de Monturull. Baixem fort al coll de Claror, amb excel·lents vistes, i pugem també fort fins al pic de Perafita. Abans no ens enxampi la tempesta baixem ràpid cap al collet de Sant Vicenç i de seguida al refugi dels Estanys de la Pera.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Refugi de Pollineres, Aransa(Cerdanya)
  • Distància: 10,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 785 metres
  • Temps: 4:15 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Tossa Plana - Puigpedrós, Mapa hivernal. Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Refugi de les Pollineres 00:00 00:00 0
Estany superior de la Pera 00:38 00:38 2,0
Bassa de Claror 00:29 01:07 2,9
Pic de Monturull 00:47 01:54 4,8
Coll de Claror 00:22 02:16 5,4
Pic de Perafita 00:21 02:37 6,0
Pausa 00:21 02:58
Collet de Sant Vicenç 00:16 03:14 7,1
Refugi dels Estanys de la Pera 00:26 03:40 8,4
Refugi de les Pollineres 00:33 04:13 10,3

Crònica

Per aquest dissabte de cel ras i pronòstic incert emprenem una ruta curta però molt bonica i panoràmica. L'itinerari d'avui és principalment carener, a la línia que separa la Cerdanya, l'Alt Urgell i Andorra. Durant el tram de carena gaudirem en tot moment d'amples panoràmiques cap a les muntanyes i valls d'Andorra. És una ruta bonica i fàcil de seguir, sempre per camí força evident i amb un desnivell moderat. Com a curiositat mencionar que els dos cims tenen dos noms cadascun. El Monturull també s'anomena Torre dels Soldats i el Perafita també s'anomena Tossal de la Truita.

Amb la Sílvia ens arribem fins al refugi lliure de les Pollineres, punt de sortida de la ruta. S'hi arriba des del poble ceretà d'Arànser, continuant per pista asfaltada fins l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa, i tot seguit per pista forestal uns quilómetres més. Hi ha una ampla, còmoda i bonica àrea recreativa, amb una bona font, i taules i bancs a l'ombra. També hi ha un petit refugi lliure al peu d'un estanyol i una zona d'aparcament. D'aquí marxa un camí i una pista tancada al trànsit que puja cap al refugi i els estanys de la Pera.

Prenem el camí indicat amb senyals grocs que surt del peu del refugi i que transcorre al peu d'un bonic rierol, el qual en alguns punts fa curiosos meandres. El camí puja de dret direcció nord-oest, paral·lel a la pista que va al refugi i que fa diferents revolts. Pugem còmodament gaudint de la natura esplendorosa d'aquesta humida primavera. Els rierols i torrents baixen curulls, i tot l'entorn conserva un intens color verd inusual a finals de juliol. Creuem un gran prat entapissat de gespa flonja. A banda i banda grans exemplars de pi negre ens indiquen que esten en un entorn d'alta muntanya. Passem al peu d'una cascada que salta des d'un esperó rocós. Pugem uns minuts més fins que el camí es creua amb la pista, just al desguàs de l'estany inferior de la Pera.

Deixem ara el camí i continuem per la pista que voreja l'estany per la dreta. Avancem només uns metres fins que la pista fa un marcat revolt. Uns centenars de metres a la dreta veiem el refugi dalt d'un petit planell, però no hi arribarem, sinó que hi passarem de tornada. Ara deixem la pista enmig del revolt i prenem un caminet que puja a l'esquerra i que després d'uns pocs minuts de pujada intensa ens deixa al peu de l'estany superior de la Pera. Aquest estany és més gran i forma una cubeta just a sota del pic de Perafita, oferint una bonica visió. Segons sembla les truites pescades en aquest estany devien ser prodigioses, de manera que la muntanya va adoptar també el nom de Tossal de la Truita.

Just al desguàs de l'estany veiem alguna fita que indica un camí poc evident que marxa a l'esquerra. Pugem uns metres per terreny obert fins superar un petit promontori. S'obre davant nostre una bonica visió del Clot de Claror, el fons d'un circ que formen els pics de Perafita (llevant) i Monturull (ponent). Contrasta el color fosc del granit del Perafita amb el vermellós dels esquistos del Monturull. Sense camí evident, però sí amb alguna fita escadussera creuem el gran planell del clot, tendint sempre a l'esquerra, i posant la vista en la carena de la serra Airosa que ens queda a la nostra esquerra.

Creuem el Clot de Claror pràcticament planejant, amb alguna pujadeta suau per accedir a la bassa de Claror, un petit estanyol al peu mateix de la serra. Un ramat de cavalls pasturen amb total tranquil·litat impassibles al nostre trànsit. Des de la base de la serra iniciem una llarga diagonal a l'esquerra (sud-est) que ens portarà a coronar-la. El camí creua una llarga tartera, orientats en sentit oposat al cim, és a dir, fem la diagonal no direcció al cim, sinó al revés.

Després d'un considerable pendent remuntant la serra fent la llarga diagonal arribem dalt la serra, on hi ha diverses fites. Aquí canviem de direcció i girem a la dreta (nord-oest) resseguint la carena cap a l'evident cim, que veiem uns centenars de metres enllà. Primer de pla, i després per pendents més acusats acabem d'assolir els 2.760 metres del cim del Monturull o Tossal dels Soldats. El cim és molt planer, i només sobresurt el vèrtex geodèsic. Excel·lents vistes cap als cims andorrans. Són fàcilment identificables els cims del sector del Comapedrosa, el Font Blanca i el grup Sarrera - Estanyó - Casamanya.

Comencem a baixar en direcció nord nord-est per l'evident aresta. El camí és molt dret i pedregós, però és fàcil i només requereix posar les mans a terra en algun punt. Baixem sense complicacions fins al coll de Claror, el punt més baix de l'aresta que uneix els dos cims. A la nostra esquerra s'obre l'ampla coma de Claror, amb el refugi homònim que, si ens hi fixem, es veu al fons. Des del coll toca començar a pujar la bonica aresta del Perafita. Tampoc no té cap mena de dificultat, i simplement caminant es pot fer pràcticament tot el recorregut, el qual requereix només posar les mans a terra en l'últim ressalt, que no arriba ni a grimpada.

El pic de Perafita o Tossal de les Truites (2.753 m.) és més estètic, més esvelt que l'anterior, ja que té forma de piràmide per tots cantons. El cim també és força planer, i com que encara fa bon dia fem una pausa per dinar tot contemplant el paisatge. Hi ha nombrosos excursionistes al cim. En acabat continuem al nostre trajecte, seguint encara la mateixa direcció, ara en baixada. Seguim el camí fresat que condueix al refugi. Baixem primer fins al collet de Sant Vicenç, tot i que es pot baixar més directe per les pales de la dreta (una bona alternativa hivernal amb esquís). A l'esquerra del collet s'obre la vall andorrana de Perafita, i podem divisar també el refugi del mateix nom un bon tros més avall. Nosaltres però prenem el camí que baixa a la dreta i que en pocs minuts ens porta al refugi dels Estanys de la Pera.

Un cop al refugi no ens encantem, ja que els núvols han crescut ràpidament i l'amenaça de tempesta és cada vegada més real. Des del refugi prenem el camí que baixa directe fins poc més avall de l'estany inferior. Des d'aquí desfem el camí conegut fins a l'aparcament del refugi de les Pollineres, on havíem començat poc més de quatre hores abans. Quan arribem comencem a caure gotes i sentir-se trons.

La d'avui és una ruta molt fàcil i agraïda ja que el paisatge és molt bonic. Combina dos cims ben interessants tot resseguint la carena que els uneix. Gaudim també de bones vistes cap a les muntanyes pirenenques, especialment les andorranes, i també contemplem els bonics estanys de la Pera. Molt recomanable!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari