Rodellar - Otín - Nasarre

  • Part alta de Rodellar

  • Caminant prop de la Torre Santiago, la Ciudadela i la Cuca Bellosta

  • Otín, poble abandonat

  • San Andrés de Nasarre

  • Dolmen de la Losa Mora

  • El riu Mascún i el característic Delfí

Iniciem una caminada des de Rodellar cap al riu Mascún, que haurem de travessar diverses vegades. Enfilarem cap a les curioses agulles de la Ciudadela i la Cuca Bellosta, i continuarem pujant fort cap al poble abandonat d'Otín. Respirem la calma i la serenor d'aquest bonic entorn i continuem cap a Nasarre, un altre poble també abandonat enmig de la serra de Guara. Tanquem el recorregut circular passant pel dolmen de la Losa Mora, i tornem al peu del riu tot contemplant els escaladors que progressen en vies de gran dificultat.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Rodellar, Bierge (Osca, Espanya)
  • Distància: 18,8 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 760 metres
  • Temps: 7:30 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Sierra y Cañones de Guara, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Rodellar 00:00 00:00 0,0
Riu Mascún 00:48 00:48 1,7
La Ciudadela (prop) 01:38 02:26 4,7
Església d'Otín 00:43 03:09 6,7
Poble d'Otín 00:30 03:39 7,0
Pardina de Billanuba 00:46 04:25 8,6
Nasarre 00:31 04:56 10,5
Dolmen de la Losa Mora 00:37 05:33 12,9
Riu Mascún 00:48 06:21 16,0
Rodellar 01:07 07:28 18,8

Crònica

Els dos primers dies de la nostra escapada a Guara els hem dedicat als barrancs, un dels principals atractius paisatgístics i esportius d'aquesta serra prepirinenca. Avui fem un canvi de registre i canviarem les zones engorjades pels espais oberts, la vista panoràmica, la tranquil·litat i el silenci. Silenci que fa molt temps que es respira als pobles abandonats d'Otín i Nasarre, objectius de l'excursió d'avui. Es tracta de petits poblets situats a la part alta de la serra, i que ja van ser abandonats al voltant dels anys 40 del segle passat, tot i que a Otín, fins fa poc oficialment encara hi havia un habitant.

Rodellar és un poble bàsicament conegut per l'escalada. De fet és un destí de fama mundial en escalada esportiva, ja que hi ha moltes vies de gran dificultat en poc espai. A escassos minuts del poble ja veiem grans parets amb formes curioses, vertigionosos desploms, arcs naturals de roca i grans cúpules. Passejant uns minuts pel petit poble és fàcil sentir a parlar diversos idiomes, ja que s'hi apleguen escaladors de mig món. S'arriba a Rodellar per una carretera que surt de Bierge i mor aquí.

Sotim des de l'aparcament de l'entrada del poble. Creuem el poble i baixem al barri de la Honguera, on s'agafa el camí que ens baixarà cap al peu del riu Mascún, passant per la vora de diverses parets on s'hi escala. Un tros enllà ja veiem un dels llocs més característics de la zona, un gran arc natural de roca situat dalt d'un penya-segat, on hi ha diverses vies molt estètiques. Molts escaladors han batejat aquest arc com el Delfín, ja que vist des del vessant nord dibuixa clarament la silueta d'aquest mamífer marí.

Situats al peu del riu Mascún el seguim per la vora. Passem al costat d'una curiosa surgència, com un riu que neix de la mateixa roca. Seguim el curs del riu i el creuem un parell de cops fins a situar-nos darrere del gran finestral, on veiem clarament la forma del delfí. Ja havíem estat aquí en una altra ocasió quan vam fer la ferrada de la Virgen del Castillo, que comença pocs metres més amunt. Seguim el camí vora el riu, però l'hem de creuar diverses vegades, i com que va força crescut hem de passar aigua arreu, ja que les passeres estan majoritàriament sota l'aigua. En una de les vegades que creuem el riu la Sílvia té, diguem-ne, un petit accident aquàtic, afortunadament res d'importància.

Després de la quarta o cinquena vegada de creuar el riu, ja vam perdre el compte, un camí marxa a l'esquerra i comença a pujar. Estem prop de tres curioses formacions rocoses: la Torre de Santiago, la Ciudadela i l'estreta agulla Cuca Bellosta. El camí s'acosta cap a la base de la Ciudadela, un gran castell natural de roca, amb formes molt peculiars, agulles, pinacles i forats. El camí puja fort, i el sol es fa notar, tot i que la temperatura és anormalment agradable per l'època. Més amunt trobem un grup de barranquistes catalans que pugen cap a la capçalera del barranc de Mascún Superior, i pugem juntament amb ells fins al poble d'Otín.

Otín és un poble abandonat, situat a l'altiplà de la serra de Guara. Hi ha dos petits nuclis, el primer que passem està format per l'església situada dalt d'un turó i unes quantes cases al voltant. Tant les cases com l'església estan en estat de ruïna, tot i que l'església encara conserva el campanar dempeus, no en canvi la nau central, parcialment esfondrada. Descansem uns minuts al peu de l'església i continuem caminant de pla i baixada fins al nucli principal d'Otín.

Un evident carrer i algunes cases disperses configuren aquest poble avui silenciós. Al seu voltant es respira calma i serenor, i només les cabres fan enrenou en moure's entremig de les cases mig ensorrades. Es poden veure encara estris agrícoles i la tradicional arquitectura de muntanya, racional i pràctica, i que utilitzava els materials que hi havia a l'abast en la mateixa zona, bàsicament la fusta i la pedra. Algunes cases encara conserven inscripcions al frontispici de l'entrada.

Passegem una bona estona entremig de les cases abandonades. És un lloc bonic tot i l'abandó. Tot seguit prenem el GR i avancem cap a l'oest. La idea inicial era fer la ruta més curta, i des d'Otín traçar directament cap al dolmen de la Losa Mora, però ens equivoquem i seguim el GR que ens portarà cap al poble de Nasarre, també abandonat. Caminem en pujada suau però sostinguda per una pista abandonada sense gran interès, més enllà de les vistes llunyanes cap a la zona del Mont Perdut.

Passem per Pardina de Billanuba, un petit nucli format per dues cases, una de les quals molt gran i majestuosa, en estat d'abandó però encara dempeus. Continuem enllà i arribem a Nasarre, un altre poble abandonat, però aquest encara conserva en bon estat l'església de San Andrés, sobretot gràcies a la restauració que s'hi va fer. Fem un volt pel poble però no ens entretenim ja que la idea inicial de fer una simple matinal s'ha anat complicant.

Tornem uns metres enrere fins trobar un indicador que ens assenyala la ruta cap al dolmen de la Losa Mora. Seguim uns senyals de color verd clar i verd fosc en baixada suau entremig d'extenses pastures abandonades. Arribem al peu del dolmen, de considerables proporcions i molt ben conservat. A partir d'aquí el camí gira decididament cap al sud, i baixa fort fins encarar el barranc de Las Gargantas. Passem vora unes grans parets de roca calcària amb tons vermellosos, i anem tombant cap a l'est seguint la configuració del barranc. Finalment baixem fort fins a la llera del Mascún, tot observant els penya-segats de la riba oposada, amb al zona de la Virgen del Castillo just davant.

Un cop al peu del riu baixem uns metres direcció Rodellar, però en comptes de seguir el camí habitual que puja cap al poble, anem enllaçant camins d'escaladors vora el riu Mascún, que haurem de creuar un parell o tres de vegades. Passem vora diversos sectors amb vies de gran dificultat, i contemplem molts escaladors com lluiten contra els grans desploms. Sabem que hi ha un camí que puja directament cap a l'aparcament, però no l'encertem i pugem per un de molt dret que arriba a la part alta del poble. Creuem la població i en pocs minuts més arribem de nou al punt de sortida.

Ruta interessant per completar una visita a aquest sector de la serra de Guara. Els pobles abandonats d'Otín i Nasarre són llocs molt bonics, on el temps es va aturar ja fa molts anys, i ara només queda el silenci, la quietud i el lent procés de degradació i reabsorció per part de la natura.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari