Barranc de Fornocal

  • Un dels primers pous que trobem en el recorregut

  • El primer ràpel és molt aquàtic, dins d'una cascada

  • El segon ràpel deixa dins d'una cova

  • Cal creuar un túnel aquàtic, i sortir nedant

  • Després d'un tobogan sortim nedant d'una marmita

  • El Pep saltant per sobre d'un pont de roca natural

  • Avanem en oposició als trams més estrets

Ens posem en remull per davallar un barranc engorjat i aquàtic en un entorn de gran bellesa, on la força de hidràulica durant els mil·lenis ha esculpit unes formes singulars. Aquest barranc, quan les condicions d'aigua són òptimes, ofereix un descens emocionant, amb diversos ràpels, salts, togobans, forats, coves i marmites plenes d'aigua, on cal nedar dins d'una aigua vivament turquesa. Un recorregut intens, divertit i poc complicat en aquest afluent del riu Vero, a l'est de la serra de Guara.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Descens de barrancs
  • Lloc de sortida: Collada de Arbe, Carretera HU-340, Km. 9,5 prop de Lecina (Osca, Espanya)
  • Distància: 11,5 quilòmetres (linial, no circular. Cal combinació de cotxes)
  • Desnivell positiu: 260 metres
  • Temps: 6:00 hores
  • Dificultat: 3
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Ràpels aquàtics; salts fàcils; passos de desgrimpada i per oposició
  • Cartografia: Sierra y Cañones de Guara, Editorial Alpina (1:40.000)
  • Característiques: Barranc aquàtic. Onze ràpels, el més llarg de 12 metres, alguns saltables. Recomanable amb força aigua

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Collada de Arbe 00:00 00:00 0
Inici barranc 00:50 00:50 2,7
Puente de las Gargantas 05:07 05:57 11,7

Crònica

El segon dia a la serra de Guara ens decidim a remullar-nos, i triem un barranc al sector oriental del parc. El barranc de Fornocal és un afluent de la riba esquerra del Vero, i està equipat per fer descens esportiu. Té 11 ràpels, tots ells ben equipats amb doble cadena, tot i que algun es pot evitar saltant. Tots els ràpels són curts, el més llarg de 12 metres, però alguns són molt aquàtics, i cal baixar per dins de la cascada. És un barranc que a ple estiu acostuma a portar poca aigua, i és recomanable recórrer-lo en èpoques amb força quantitat d'aigua, ja que és quan és més divertit i es pot gaudir en tot el seu esplendor.

Un dels avantatges d'aquest barranc és que es necessita poc material, ja que amb una corda curta en tindrem prou. És necessari el neoprè complet, ja que cal nedar i saltar en diversos punts, i a més a més la normativa del parc hi obliga. Cal preveure una combinació de cotxes, ja que el punt de sortida i arribada són força llunyans.

Sortim d'Alquézar, on tenim muntada la base d'operacions, i baixem cap al poble de Colugno. Seguim per la carretera que porta cap a Lecina durant 3 quilòmetres més fins arribar a l'espectacular pont de les Gargantas. Aquest pont de grans dimensions és fàcilment reconeixible, ja que està situat sobre el barranc de Fornocal, és molt alt i està situat en un punt en què la carretera fa un revolt de pràcticament 180 graus, ja que continua per l'altra riba del barranc, situat gairebé uns 100 metres per sota. (No confondre amb el pont del barranc de las Palomeras, més petit i situat un quilòmetre abans). Al peu del pont deixem un dels vehicles. Ja veiem que no estarem sols, ja que hi ha altres cotxes aparcats.

Amb l'altra furgo continuem uns quilòmetres més per la carretera. Passem el poblet d'Asque, la collada de San Capracio, i tot seguit la collada d'Arbe, on marxa una pista tancada per una cadena. Aparquem aquí, agafem tot el material i comencem a caminar per la pista que marxa a la dreta. Pugem lleugerament per la serra d'Olsen, amb bones vistes dels cims del sector del Mont Perdut, que encara conserven força neu. Al cap d'aproximadament 1,5 km. de pista cal abandonar-la i seguir per una secundària a la dreta, que comença a baixar. Hi ha alguna fita. Un tros avall gira fort i arribem al punt d'inici del descens. Ens equipem amb els neoprèns i ens acomiadem de la Pilar, que ens vindrà a buscar al final del recorregut, al pont de les Gargantas.

El primer tram és fàcil, tan sols cal caminar per dins d'un curs moderat d'aigua. Només començar sorprèn el bonic color turquesa de l'aigua del Fornocal. També veiem de seguida el caràcter del barranc, encaixonat en gairebé tot el seu recorregut. La roca del voltant és calcària, molt modelada per la força hidràulica en tot el seu recorregut. El tram final la roca calcària dóna pas al conglomerat. Al començament l'aigua es troba freda, però a mesura que anem avançant per l'engorjat entrem en calor.

De seguida trobem unes grans roques que cal vorejar per sota, mig desgrimpant. Després d'una petita piscina natural ja trobem el primer ràpel, de 10 metres. Aquest primer ràpel és un dels més emocionants, bàsicament perquè és molt aquàtic, i cal baixar just per dins d'una cascada per on baixa força aigua. Així doncs toca remullar-nos i baixem els 10 metres totalment sota l'aigua que fueteja fort. Una bona dosi d'adrenalina per començar.

Continuem de pla per un passadís engorjat de gran bellesa, i aviat trobem un nou ràpel, en una escletxa molt estreta. El ràpel té 5 metres, i també es pot saltar. El Pep i la Sílvia salten, i jo amb més seny (forma elegant de dir poruc) baixo per la corda. Continuem per un tram engorjat i estret i de seguida trobem el tercer ràpel, curt, de 5 metres i també aquàtic. A sota una bonica cova aquàtica i un passadís estret. Avancem per un tram molt engorjat i passem sota una gran roca en suspensió. Cal avançar algun tram en oposició i fer algun salt cap a les piscines, algunes de les quals cobreixen i cal sortir nedant.

El quart ràpel és curt, només 4 metres, però és molt encaixonat i aquàtic. Ens deixa dins d'una marmita fonda, de la qual sortim nedant. Totes les marmites o piscines són de petites dimensions, i és fàcil de sortir-ne. El cinquè ràpel és molt bonic, també encaixonat i per dins d'una cascada, de 10 metres. Tot seguit fem algun salt curt però divertit, i mica en mica anem perdent la por. Passem ara per una zona curiosa, on a la dreta del barranc hi ha una surgència d'aigua, i les parets laterals d'un color verd intens. Després d'un tram estret baixem desgrimpant fins un túnel natural, per on hem de creuar i sortir nedant per l'altra banda.

El sisè ràpel té 6 metres, també per una petita cascada que desemboca en una balma natural amb formacions litogèniques, com diverses estalactites. Arribem ara a un tram més obert del barranc, i aprofitem una petita platja natural on toca el sol per descansar uns moments, menjar uns ganyips i entrar en calor, ja que fa estona que estem dins de l'aigua freda en una zona molt tancada i ombrívola. El setè ràpel té 7 metres, baixa per una cascada i desemboca en una bonica marmita d'aigua turquesa. Si ens fixem en el penyasegat de l'esquerra veurem una gran finestra natural de roca, coneguda com la Cunarda.

Arribem tot seguit a un dels punts més bonics del recorregut, un pont natural de roca amb l'aigua que passa per dins. Es pot rapel·lar per l'esquerra o, com va fer el Pep, saltar dins de la marmita. Tot seguit baixem un tobogan fins una altra piscina més ampla, on nadem fins l'extrem contrari. Un altre tobogan ens deixa en un sector estret i planer, per on caminem sense problemes. Passem sota una gran paret de roca abalmada, i el barranc gira lleugerament. Cal fer alguns passos d'oposició i algun altre salt per anar superant els petits ressalts que anem trobant. Ens ho estem passant molt bé, gaudint d'una experiència aquàtica genial, en un entorn natural de gran bellesa.

Avancem un tram llarg planer sense dificultats, gaudint de la sol·litud i la bellesa de l'entorn. Tot i que havíem vist diversos cotxes, i que hem vist un grup davant nostre i un darrere, hem pogut fer tot el barranc en solitari, sense molestar ningú ni que ningú ens fes nosa.

Passem per una zona de ressalts, que superem o bé desgrimpant, per oposició quan és estret, o saltant quan veiem a sota una marmita que ho permeti. Després comença un nou tram ben adrenalític, amb quatre ràpels més molt espectaculars, engorjats i aquàtics. Malauradament no hi ha imatges ja que la càmera es va cansar de tanta aigua. És però un tram molt divertit, encaixonat i bonic, amb algun ràpel entretingut, i algun salt que fa enfonsar tot el cos dins l'aigua.

Finalment s'acabem les dificultats i ja només queda baixar pel riu, pràcticament pla, sortejant, això sí, la vegetació del voltant. Baixem fins a passar per sota del pont de les Gargantas, on ens espera la Pilar. El pont és molt alt, increïblement alt. Passem per sota i uns 100 metres després, a la dreta veiem unes grades de conglomerat per on cal pujar mig grimpant fins sortir dalt del pont, superant uns desnivell d'uns 80 metres aproximadament.

Ha estat una experiència vibrant i molt refrescant. Hem gaudit d'un entorn fluvio-càrstic meravellós, engorjat i humit, modelat per la força de l'aigua durant mil·lenis. I sobretot hem rigut molt en els passos més verticals i aquàtics veient com persones de secà ens enfrontem en un medi que no és el nostre.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

! Track aproximat. Primer tram projectat. Errors en algun punt.

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari