Els graus d'Escaladei

  • La Cartoixa d'Escaladei

  • Cova Roja, on es practica l'escalada de dificultat

  • Caminant per una lleixa a mitja alçada de la serra

  • Grau de l'Escletxa/p>

  • Desgrimpant l'aeri Grau de la Guineu

  • Caminant entremig de les vinyes

Comencem a caminar darrere la Cartoixa d'Escaladei, i pugem suaument fins a trobar la paret de la serra del Montsant a la Cova Roja. Enfilem un caminet aeri que ens porta a creuar el curiós Grau de l'Escletxa, i pugem fins al Cairat. Crestegem fàcilment la punta dels Codinals, baixem a la cova dels Lladres i tot seguit al Grau de l'Enderrocada. Encara més avall localitzem el Grau de la Guineu, molt aeri i parcialment equipat. Tornem creuant una zona monòtona d'ametllers i vinyes.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Cartoixa d'Escaladei, La Morera de Montsant (Priorat)
  • Distància: 11,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 665 metres
  • Temps: 5:40 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Cal baixar el Grau de la Guineu, aeri i exposat
  • Cartografia: Montsant, Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Cartoixa d'Escaladei (prop) 00:00 00:00 0
La Pietat 00:17 00:17 0,7
Cova Roja 00:36 00:53 1,9
Grau de l'Escletxa 00:32 01:25 2,6
El Cairat 00:18 01:43 2,8
Cova dels Lladres 00:43 02:26 4,2
Grau de l'Enderrocada 00:05 02:31 4,4
Grau de la Guineu 01:11 03:42 7,0
El Tormo del Frare 00:25 04:07 7,8
Mas del Tancat 00:38 04:45 9,1
Inici 00:53 05:38 11,9

Crònica

En aquest segon dia al Priorat continuarem descobrint la serra de Montsant, però en aquesta ocasió cap al vessant més occidental. Ens desplacem fins a la Cartoixa d'Escaladei, passat el petit i bonic nucli de la Conreria. L'actual Cartoixa està en runes, tot i que progressivament se n'han recuperat algunes estances, i es pot visitar. Només veure la magnitud del recinte ens podem fer una idea de la importància d'aquest monestir que va donar nom a tota la comarca, tot i que els seus dominis eren més reduïts. Està ubicat en una zona plana, al peu de les verticals parets de la serra de Montsant. Un entorn magnífic que evoca un passat esplendorós.

Comencem a caminar uns metres per sobre del recinte de la Cartoixa, en un petit replà al costat d'uns camps. Seguim el GR que comença a pujar suaument per la pista que es dirigeix cap al nord, en direcció inequívoca cap a les parets del Monsant. El GR aviat deixa la pista i continua més per la dreta. Ens desviem per accedir a la Pietat, un edifici pràcticament fantasmagòric, semienrunat, que havia tingut funcions auxiliars al monestir, com la cura dels malalts. Al seu voltant hi ha diversos arbres medicinals. Al mateix edifici hi ha una gran volta amb una font a dins.

Continuem el GR i passem al costat del forn del Rosalí. Creuem la carretera i seguim el caminet que comença a pujar més decidit i acostar-se a les parets verticals del Montsant. Encara creuarem la carretera en dues ocasions més, entremig de vinyes que tot just broten després de la pausa hivernal. Ja vora les parets acabem de pujar fins a la mateixa base, concretament a la Cova Roja. Es tracta d'una gran bauma amb les parets de color vermellós. El gran desplom que forma la bauma natural és aprofitat com a vies d'escalada de dificultat, i se'n veuen diverses d'equipades, algunes fins i tot amb les cintes posades. Desconec la dificultat, però òbviament ha de ser molt alta.

Des de la Cova Roja voregem la base de les parets cap a l'oest (esquerra tot pujant), i hem de mig grimpar en algun punt. Pugem fort fins a trobar una lleixa a mitja alçada de la paret que la recorre cap a ponent, amb un senderol bonic i amb molt bones vistes. Quan sembla que el caminet s'acaba, una gran esquerda a la roca ens permet superar un pas més vertical i accedir a la lleixa superior. Es tracta del Grau de l'Escletxa. El nom és ben escaient, ja que cal ficar-se dins de l'escletxa natural i sortir per l'altre cantó. Seguidament cal enfilar una petita placa fàcil però exposada, de manera que l'han equipat amb uns cables de seguretat.

Superat el Grau de l'Escletxa continuem per la lleixa superior, sempre direcció oest, i en pocs minuts arribem al Cairat (950 m.), un petit cim ja dalt la serra. Al cap d'amunt hi ha un pal senyalitzador de camins, però no en seguirem cap, sinó que continuarem cap a l'oest seguint la carena-cresta de la punta dels Codinals. Es tracta simplement de seguir el fil de la cinglera, fàcil però aeri pel vessant sud. Anem baixant fins arribar a la Cova dels Lladres, una altra gran balma. La creuem també i seguim el camí que continua per l'altra banda. Passem un tancat de fusta i baixem fort pel Grau de l'Enderrocada, un pas fàcil en què només hem de desgrimpar en algun punt. El camí baixa uns metres més fins a trobar una pista.

Avancem per la pista cap a la dreta durant uns minuts, entremig de camps de vinya, alguns de vinyes antigues. Abans d'arribar al Mas Déu prenem una pista secundària en desús a l'esquerra, tot i que després mirant el mapa veig que hauria estat millor seguir per la principal i tombar passat el mas enrunat. En tot cas seguim la pista que acaba abandonada en uns camps erms, al final dels quals unes fites poc evidents ens assenyalen el camí del Grau de la Guineu. Aquí el mapa ens ha ajudat ja que el camí és poc clar.

Anàvem caminant per un tram planer, entremig de camps, i de sobte ens trobem al fil d'un cingle. Ens ho mirem dues vegades per assegurar que haguem de baixar per aquí. Des de dalt es veu un pas molt vertical, aeri i exposat, i no hi ha cap mena d'equipament. Desgrimpem uns metres amb molt de compte fins una petita lleixa. Tot seguit cal desgrimpar un altre tram encara més aeri (II), però amb bones preses. Més avall, en una altra lleixa trobem un tram de cable d'acer que ens permet baixar fins un nivell inferior. A partir d'allí el camí, tot i ser molt dret, és més fàcil i poc compromès. Sembla que antigament aquest grau no era tan dret, però una esllavissada en va augmentar considerablement la verticalitat i dificultat. Està més pensat per fer-lo de pujada que no pas de baixada, ja que el tram superior no hi ha equipament, i baixant fa una certa impressió.

Un cop superat la part vertical del grau, ja només queda anar baixant pel caminet. Ens fixem en els trams de camí arranjats amb parets de pedra seca, fet que indica que aquest trajecte està dissenyat des de molt antic. Creuem uns camps i anem baixant cap al rierol. De camí trobem el Tormo del Frare, una curiosa roca vermellosa d'arenisca, arrodonida i amb algunes petites balmes que havien estat utilitzades per guardar material agrícola. Baixem fins al rierol, i per no fer marrada creuem i pugem per l'altra vessant sense camí. Pugem un marge força dret fins a trobar de seguida la pista.

Un cop a la pista tenim el dubte de si seguir més per baix, paral·lels a la carretera que va a la Morera i vorejant els camps de vinyes per les diferents pistes per arribar al punt d'inici, o bé pujar més amunt i tornar per sota de la petita cinglera que tenim damunt. Decidim equivocadament la primera opció, ja que ens sembla que farem via, però al final acaba sent l'inrevés. Caminarem una bona estona per una zona avorrida entremig de vinyes, amb certa dificultat per trobar el pas més òptim. Ens acostem força a la Conreria i finalment pugem per una pista que segueix més o menys el torrent de la Font. Aquest tram acaba sent molt monòton, i segur que hauria estat més bona opció, més interessant i amb millors vistes haver pujar primer i anar a passar per sota del Pas de l'Ase.

Arribem al punt d'inici després de més de 5 hores i mitja de ruta. La primera part és interessant i entretinguda, amb el pas del grau de l'Escletxa, l'accés a la serra i el grau de la Guineu, que és emocionant per la seva verticalitat. Però el camí de tornada es fa monòton. Interessant la combinació dels passos aeris pels graus, la Cartoixa i les omnipresents vinyes en els camps pedregosos de llicorella que produeixen un vi preuat arreu del món.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Comentaris

Molt xula la sortideta, encara que tota una aventura. Nosaltres vam decidir anar del Tormo del frare en direcció al Grau del pi per anar a passar per sota del Pas de l\'Ase, però vam acabar plens d\'esgarrinxades per totes les cames perquè el camí no era clar i estava ple de vegetació(vaja, que era la selva). Després, escrit en una placa, vam llegir que aquests senders estan tancats de gener al 15 de juny.

Molts dels camins d'aquella zona estan força perduts, ja que pràcticament no s'utilitzen. Això de la prohibició no ho sabia... Gràcies per compartir la informació.

Afegeix un nou comentari