Bordes de Costuix i pic de Tudela (2.328 m.)

  • El poble d'Àreu des del punt de sortida

  • Bordes de Costuix, amb el Monteixo al fons

  • Massís de la Pica d'Estats

  • El Monteixo, i al fons Àreu

  • Una de les bordes de Costuix. Al fons el sector de la Pica d'Estats

  • Arribant de nou al fons de la vall

Passat Àreu comença un camí costerut i sense treva que puja pel vessant solei fins les bordes de Costuix, un petit paradís planer enmig d'un pendent acusat. Bonica vista del Monteixo des dels amplis prats i les bordes de roca ferrinosa ben integrades en l'entorn. Continuem pujant per la serra de Tudela, que separa les valls de Cardós i Ferrera. Pugem fins al cim on contemplem una vastíssima vista cap ambdós cantons. Una ruta de contemplació del Monteixo en tota la seva esplendor.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Àreu, Alins (Pallars Sobirà)
  • Distància: 11,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.075 metres
  • Temps: 6:20 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Pica d'Estats - Montroig, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Prop d'Àreu 00:00 00:00 0
Bordes de Costuix 01:02 01:02 2,0
Collet de Tudela 01:32 02:34 4,4
Pic de Tudela 00:36 03:10 5,2
Pausa 00:32 03:42
Bordes de Costuix 01:14 04:45 8,4
Àreu 01:24 06:20 11,6

Crònica

El segon dia a la Vall Ferrera el dedicarem pràcticament a la contemplació del Monteixo, el cim que vam pujar amb esquís el dia anterior. Per fer-ho enfilarem la Serra de Tudela, a ponent d'aquell, i un excel·lent mirador. El pic de Tudela és un cim poc rellevant, un punt elevat enmig de la llargaruda serra de Tudela. Aquesta serra separa les dues valls orientals del Pallars Sobirà, de manera que la vall Ferrera queda a llevant i la vall de Cardós a ponent. Des del cap de la serra les vistes són excepcionals, i es poden contemplar la majoria dels grans cims pallaresos. A més a més, a mig camí trobarem les bordes de Costuix, un planell idíl·lic d'un verd intens que contrasta amb la rojor del rovell ferrinós de les pedres amb què estan construïdes des de temps immemorials.

Per contemplar aquest bonic paisatge haurem de pujar fort, més de mil metres per un pendent fort i sostingut amb l'única pausa del pla de Costuix. El punt de sortida és prop del poble d'Àreu, situat a la capçalera de la Vall Ferrera. Passat el poble trobem el petit nucli de la Força, i pocs metres més amunt, just on s'acaba l'asfalt trobem el GR que tomba a l'esquerra (oest) i comença a pujar. Seguirem el GR-11, que puja zig-zaguejant per un bonic bosc d'alta muntanya, amb pins negres i avets. Pocs metres després de sortir, quan encara voregem les pastures ben arranjades amb parets de pedra seca, contemplem un magnífic gran avet enmig d'un dels prats.

El caminet voreja primer els prats de pastura, i aviat entra al bosc. Creua la pista que també puja a les bordes de Costuix en diverses ocasions, ja que el camí puja força directe i en canvi la pista fa unes bones llaçades per superar el fort pendent. Tot i això el camí és de traça antiga, i també va fent marcades esses per facilitar el pas dels animals de càrrega. Aquest camí era el pas tradicional entre el darrer nucli habitat de la Vall Ferrera, Àreu, i els nuclis centrals de la vall de Cardós: Esterri de Cardós, Boldís, Ginestarre, Lladorre,... Encara avui conserva una elegància pròpia dels vells camins de ferradura, i va salvant el pendent de forma progressiva, fent mil-i-una esses.

Pugem durant una hora sense descans, observant el Monteixo que es va fent evident entremig de la vegetació. De sobte el fort pendent queda trencat per una mena d'oasi planer i intensament verd: el pla de Costuix. Enmig d'aquesta serra pendent orientada a llevant hi trobem un extens planell lleugerament inclinat solcat per 4 o 5 bordes, algunes en bon estat alguna pràcticament enrunada. En tot el Pallars hi ha centenars de bordes, sempre en planells a mitja muntanya, ja que facilitaven l'aprofitament dels recursos naturals i la conservació del ferratge de primavera dels prats d'alçada per al seu consum a les valls durant l'hivern, llarg i molt fred. Quan els prats són molt grans, com és aquest cas, hi ha diverses bordes, formant un conjunt harmònic de gran bellesa. Una forma d'arquitectura senzilla i racional, molt ben integrada en l'entorn i que ens ofereix ara una magnífica postal.

Darrere les primeres bordes el camí continua amunt, i hi trobem un indicador. Ens tornem a endinsar al bosc, i pujarem llarga estona amb fort desnivell fins al collet de Tudela, ja al fil de la carena. Aquesta pujada és llarga i feixuga, i al tram superior la neu cobreix el camí, però avancem sense dificultats. Després d'una hora i mitja des de les bordes arribem al collet, i s'obre una magnífica vista cap al vessant de la vall de Cardós. Des del coll tendim lleugerament cap al vessant de Cardós i trobem una vella pista de pastors que enfila direcció nord. Marxem doncs cap a la dreta i aviat deixem la pista per enfilar per un bosc esclarissat cap al cim. Arribem a un petit plató i en pocs metres assolim el pic de Tudela, de 2.328 metres, on hi ha una gran fita de pedra.

Des del pic de Tudela totes les mirades es concentren cap al Monteixo, que es mostra com el que és, una gran mola que neix molt avall i creix fins molt amunt. Podem contemplar els gairebé 1.700 metres de desnivell que separen el poblet d'Àreu del pic. També veiem el marcat barranc dels Crusos, i també el serrat de Socarrats per on ahir vam accedir al cim. Més al nord totes les puntes del massís de la Pica d'Estats també treuen el nas. Cap al cantó oposat, cap a ponent, sobresurten els pics de la capçalera de la vall de Cardós, amb un que destaca per alçada i elegància, el Ventolau, que vam pujar aquest hivern.

Fem una pausa al cim per contemplar el vast paisatge, i fem petar la xerrada amb un excursionista que, curiosament, també avui ha decidit pujar fins aquest cim poc conegut i poc visitat. Meravellats de l'ampli panorama emprenem el camí de retorn, primer fins al coll, i tot seguit pel mateix camí desfent el fort pendent del bosc de Tudela. Baixem de nou fins a les bordes i ens entretenim contemplant aquest bonic entorn. La Sílvia troba alguns bolets de primavera pel prat, entre ells una bonica múrgola, un curiós bolet de primavera apreciat i escàs. Un bon grapat de voltors sobrevolen l'entorn.

No tornarem pel mateix camí, sinó que des de les bordes marxem de pla cap al nord per un camí que planeja i fins i tot puja una mica. Passa al costat d'una altra borda ben arranjada, i continua un bon tros enllà fins prop del barranc d'Aigüeres. Trobem un camí que puja a les bordes de Pilanera, però hi ha un bon tros i anem tard. Ho deixem per una altra ocasió. Prop del barranc el camí comença a baixar molt fort i perdem alçada ràpidament. Un bon tros avall cal creuar el barranc, amb alguna dificultat ja que baixa molta aigua. Passem vora uns camps i finalment anem a vorejar per sota l'inici del serrat de Solairi, pràcticament ja sobre de la pista que marxa cap al nord de la vall Ferrera. Creuem unes pastures per un bonic camí empedrat i passem per sobre una granja just abans de desembocar a la pista principal.

Arribem al punt d'inici després de més de 6 hores de marxa i d'un desnivell de més de 1.000 metres en una ruta amb dos al·licients principals: les bordes de Costuix amb el bonic pla de l'entorn, i les extraordinàries vistes del Monteixo des de la serra més propera, una vista frontal i directa. De tornada parem a l'Hotel Vall Ferrera a fer un cafè i fer petar la xerrada uns moments. La família que el menen són molt agradables i coneixen l'entorn. Aprofitem per xerrar uns minuts amb l'avi, de 92 anys i mig com bé ens precisa. Ens explica quins bolets són comestibles dels pocs que portem, i sempre ens explica alguna història o altra d'aquelles contrades, on en pocs anys s'ha passat d'una vida molt dura de pastoreig i contraban al turisme de natura.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari