Vall de Cabanes amb esquís

  • Refugi de Gerdar

  • Pujant pels tubs de la vall de Cabanes

  • Estany Negre de Cabanes, amb el Montsaliente al fons

  • Fons del circ, amb el pic de les Agudes darrere

  • Baixada per l'ampla coma

  • Tornem a creuar l'estany, ara de baixada

Reduïm l'expectativa inicial de pujar al pic de Bassiero pel temps, però igualment sortim des del refugi de Gerdar, envoltat de la magnífica avetosa per enfilar la vall de Cabanes. Pugem per pendents moderats, amb algun tram dur fins al bonic estany Negre de Cabanes. El creuem i enfilem la coma Negra fins al circ que la tanca, entremig de cims escarpats. Baixem la part superior per amples pales i tubs, i més avall sortejant avets.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Refugi de Gerdar, Alt Àneu (Pallars Sobirà)
  • Distància: 11,4 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 945 metres
  • Temps: 7:50 hores
  • Dificultat: S2 / ME / F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Sant Maurici, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Refugi de Gerdar 00:00 00:00 0
Estany Negre de Cabanes 02:56 02:56 3,6
Clot de Cabanes de Baix 00:45 03:41 4,8
Circ de la Coma Negra 00:34 04:15 5,7
Refugi de Gerdar 03:35 07:50 11,4

Crònica

Amb un temps incert ens dirigim cap a l'alt Pallars per recórrer amb esquís algunes de les seves valls i cims. Amb la Pilar, el Pep, la Sílvia i jo mateix anem el primer dia fins al refugi de Gerdar amb la idea inicial de pujar el pic de Bassiero. El dia s'ha llevat plujós i amb boira, i esperem que pari de ploure per sortir. És massa tard per emprendre la llarga ruta cap al Bassiero, i ens conformarem en descobrir l'encaixonada i bonica vall de Cabanes.

Per arribar al refugi de Gerdar cal enfilar la vall d'Àneu fins al cap d'amunt, passant Esterri primer i València després. Continuem amunt direcció port de la Bonaigua, i quan el port comença a pujar de valent trobem a l'esquerra al trencant del bosc de Gerdar. Seguint la carretera vella aproximadament un quilòmetre arribem al Refugi de Gerdar. El refugi està situat enmig del bosc del Gerdar, on hi ha l'avetosa més gran de la península ibèrica. És un lloc bonic, enclotat, fresc. La neu és abundant, i els voltants de la carretera estan ben innivats. Arribem al refugi i preguntem als guardes, molt amables i simpàtics. Ens diuen que anem tard per pujar al Bassiero, cosa que ja sabem, tot i això ens preparem i comencem a forquejar des del mateix refugi.

Avancem uns metres per la pista fins arribar a una petita àrea recreativa, ben coberta de neu. Continuem pel camí que esdevé més costerut, i en un parell de punts ens hem de treure els esquís escassos metres. Anem avançant per un camí ben nevat enmig d'un espès bosc d'avets, alguns dels quals d'enormes dimensions, potser 20 o 30 metres. És un lloc molt bonic, diferent dels paisatges que coneixem, ja que són escasses les grans avetoses en zones meridionals. El bosc és espès, i la llum amb prou feines hi entra. Avancem sempre direcció sud, guanyant alçada progressivament.

Anem sortejant els obstacles en forma de petits avets o bedolls que surten enmig del traçat, procurant trobar el pas més lògic, no sempre evident entre tants arbres i tanta neu. Al cap d'aproximadament una hora de marxa el bosc s'esclareix, i trobem un pendent més fort que caldrà remuntar. Estem sota els feixans de la Bonaigua, i en aquest tram tan costerut hi ha caigut una bona allau, que ha deixat el pendent obert ple de blocs de neu molt compactada que dificulten el pas. Pugem fent curtes ziga-zagues, evitant la part més oberta, per evitar noves allaus, tot i que el pendent es veu ben purgat.

Superat el tram més pendent entrem en un tub de més bon pujar, i ens acostem als 2.000 metres d'altura. Anem seguint estrictament el curs del riu de Cabanes, tot i que el mapa de l'editorial Alpina marca el camí d'estiu més a l'esquerra, suposem que per evitar el fort pendent. La visió de l'entorn és reduïda, ja que la vall és tancada. Per l'oest el Pui de la Bonaigua i el pic de Xemeneies tanquen la vall, i per l'est ho fa el Cap de la Pala del Teso.

Després d'un tram tancat de tub tendim a la dreta, i tot seguit arribem als peus de l'estany Negre de Cabanes, cobert de neu i amb una petita illa al començament. Davant nostre, al sud-oest destaca la punta del Montsaliente, desafiant i punxeguda. El pic de Xemeneies també sobresurt, més al nord-oest. Entremig els Bassieros encara ens queden lluny, fora de l'abast visual. Creuem el llac per l'esquerra fins a trobar una coma molt evident que marxa a l'esquerra.

Comencem a pujar per la Coma Negra, una vall ampla a redós del Montsaliente que avança direcció sud. Anem pujant còmodament, ara amb pendent molt progressiu. El panorama cada cop és més alpí, i van sobresortint les capçaleres dels pics que conformen el límit sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Pugem fins que la coma es tanca i esdevé un circ. Els cims del Montsaliente (2.888 m.), Pui Pla (2.829 m.) i el pic de les Agudes (2.764 m.) tanquen el circ. És un entorn abrupte, amb cims retallats i encrestats. El blanc de la neu immaculada, ja que no hi ha cap traça a part de la nostra, contrasta amb la foscor del granit. Contemplem des de baix del circ aquest paisatge salvatge i poc conegut, i emprenem la tornada.

Hem fet gairebé 1.000 metres de desnivell, i com que hem començat tard per culpa del temps no tenim opció d'enfilar cap cim, ja que tots queden força lluny. De fet una de les coses que aprenem avui és que per pujar el Bassiero és molt millor enfilar per la vall de Gerber, ja que es comença molt més amunt. Per la vall de Cabanes gairebé hi hauria 1.500 de desnivell i un recorregut llarguíssim que millor fer de baixada. Així doncs satisfets d'haver conegut aquesta vall recòndita, comencem el descens.

Baixem per la coma ampla i còmoda, abundosament innivada i sense traces, tota per nosaltres. La neu està en bones condicions, una mica pesada perquè la temperatura és elevada. Baixem aprofitant el pendent suau de la coma fins a l'estany Negre de Cabanes, que ara creuem pel mig. Ens aturem a la petita illa de la riba est i aprofitem uns blocs plans per dinar còmodament. En acabat continuem el descens. Baixem el tub més estret que ja coneixíem, on s'esquia molt bé, i ens aproximem al tram més pendent, on hi havia l'allau. Ens costa força baixar per aquí, pel fort desnivell però sobretot pels efectes de l'allau. El pendent està força pentinat, i sobresurten nombroses pedres. També blocs de neu compactada dificulten la baixada. Així doncs baixem com podem, cadascú aplicant tècniques més o menys ortodoxes.

Passat el fort pendent ens endisem al bosc, i ara toca sortejar arbres i matolls. Ens atrapa una parella que han patit un petit accident, i la noia té un bon tall al llavi. Afortunadament portem farmaciola i fem una cura d'emergència. No és res greu. Continuem baixant entre rialles entremig del bosc, fins arribar al refugi on havíem aparcat. Fem una cervesa al refugi i conversem amb els guardes, una parella molt trempada que ens expliquen idees per fer a l'entorn. Una ruta bonica per una vall pirenenca poc coneguda que obre moltes noves idees pels cims de l'entorn.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari