Mercadals, Figuerassa i Queralt

• 

  Queralt, vist des dels Mercadals

• 

  Serrat de la Figuerassa

• 

  Cova de Campmorí

• 

  Cim d'Estela i Roc d'Oró. Davant la cresta de Corbera

• 

  Sant Miquel d'Espinalbet

• 

  Sant Pere de Madrona

Sortint de Berga enfilem cap al nord fins al cim de la major de les agulles bessones dels Mercadals, des d'on tenim una bonica panoràmica lateral inèdita de la serra de Queralt. Tot seguit l'exigent pujada fins a la Figuerassa, el gran mirador de la Catalunya central. Baixada cap a Corbera i al poblet d'Espinalbet abans d'enfilar la darrera pujada per l'obaga fins a Queralt.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Berga, (Berguedà)
• Distància: 14,7 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.130 metres
• Temps: 4:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

És un dissabte breu. Perquè tinc poc temps i perquè la meteorologia obliga: la previsió a partir del migdia és dolenta. A més a més avui sortiré sol, i decideixo fer una escapada vora casa, sortint a peu. L'avantatge dels berguedans és que només sortir de casa tenim la muntanya al costat, i si volem enfilar fort podem fer-ho fins i tot sense sortir de la ciutat.

Surto del cap d'amunt del passeig de la Pau de Berga, i creuo tot el carrer Major (oficialment carrer Ciutat) fins a la plaça de Sant Pere (tot i que l'església és de santa Eulàlia). Vorejo el temple fins a trobar el carrer de Castellar del Riu que em deixa en un lloc molt interessant: la pujada del Trencacames. El nom no podria pas ser més escaient, ja que aquest pujador remunta en poc espai un bon desnivell. Ho fa amb unes marcades ziga-zagues que porten des dels safareigs fins a la carretera de Sant Llorenç.

Creuo la carretera, passant al costat mateix del castell de Sant Ferran, un monument força deteriorat al qual mai se li ha sabut trobar un bon ús. Passats els dipòsits de l'aigua marxo a l'esquerra per una pista cimentada que passa vora unes cases, i darrere de l'última s'inicia un camí que va pujant fins al coll de Vilaformiu. Continuo cap a l'esquerra, seguint els senyals del PR. Aviat els abandono en trobar algun indici de sender que marxa encara més a l'esquerra i que comença a pujar per la carena que mena cap al cim del Mercadal Superior. Més endavant el camí és més clar, i després d'uns minuts pujant arribo a un esplèndid mirador al costat mateix del Mercadal.

La vista des dels Mercadals és molt bonica, especialment cap a Queralt. La visió des d'aquest punt és molt diferent de la que estem acostumats a veure, i destaca el perfil retallat de la muntanya de Queralt, amb molts trams encrestats. En primer terme l'ermita de Sant Pere de Madrona, i més amunt, entremig d'arestes i queixals rocallosos el santuari de Queralt. Un lloc ben proper i alhora molt bonic. Només venir fins aquí ja val la pena. A pocs metres del petit mirador natural hi ha el cim del Mercadal Superior, al qual s'accedeix amb una simple grimpadeta. Dalt hi ha un petit roure i l'arribada de diverses vies d'escalada. Per sota veiem la silueta escarpada del Mercadal Inferior, que havíem escalat en una altra ocasió.

Torno enrere pel caminet i el segueixo fins a retrobar el camí principal, en un planet. Pocs metres més amunt cal creuar la pista de la Figuerassa i continuar el camí enmig d'uns plans, amb vistes ja al gran mur rocós que representa el serrat de la Figuerassa, visible des de molts quilòmetres enllà quan pugem per l'Eix del Llobregat cap als Pirineus. I és que aquest serrat representa la primera gran muralla prepirenenca, la brusca transició entre la plana i la muntanya.

Comença un camí que puja de valent i que guanya un fort desnivell. Tasto els primers pendents fins a la cova de Campmorí, de forma cilíndrica, amb uns 40 metres de profunditat i considerable alçada. Passada la cova el camí puja encara més fort entremig de vegetació espessa. Més amunt la vegetació es va obrint i el pendent disminueix. Cal comptar que el desnivell entre Berga i la Figuerassa és gairebé de 800 metres, i el fem amb poca distància. El pendent és realment fort.

Un cop dalt el serrat giro a la dreta i camino enllà passant sota les antenes fins a l'extrem est, on hi ha un parell de miradors. Excel·lents vistes cap a la Catalunya Central hi haurien si la boirina no fes la guitza. Cap al nord la visió és més neta, i s'endevinen sense esforç el Penyes Altes, la Tosa, el Puigllançada i més a llevant el Puigmal, tots ben curulls de neu després d'un hivern excepcionalment generós pel que fa a la nivologia. També hi ha una bona perspectiva del Sobrepuny i la serra de Picancel, amb el pantà de la Baells entremig dels dos.

Des de la Figuerassa baixo cap a l'oest seguint de nou el PR. En pocs metres arribo al coll de l'Oreller i segueixo la pista a l'esquerra. Abandono ara el PR i prenc el GR. Passo per la font de Corbera i baixo als Plans, situats per sota del santuari de Corbera. A l'extrem sud dels plans el GR comença a baixar decidit fins a Sant Miquel d'Espinalbet. El camí continua per sota l'església i baixa fins a la carretera dels Rasos. Segueix, a l'altra banda de la carretera, baixant pel peu del torrent. Passa vora unes cases i baixa fins al torrent de l'Alou, que cal creuar. Aigües fredes i cristal·lines.

Toca tornar a pujar. Però només uns metres, ja que torno a baixar aviat per la baga de Cal Pere Sastre. A mitja baga cal seguir el camí indicat cap a la dreta, i ara sí, ara ja toca pujar decididament i sense parar fins a Queralt. Aquest tram de pujada es fa llarg, amb algun pujador intens i amb esglaons mida XXL. Finalment el camí arriba poc per sota de la capella de Sant Joan. Pujo fins al mirador de Garreta, amb excel·lent vista sobre els cingles. El dia però s'ha anat enlletgint, amb molts núvols, boirina i poca visibilitat.

Baixo pel tram solei de la ronda, i m'enfilo fins a la senyera que hi ha més amunt de la cova, per un caminet costerut indicat amb una fita. En pocs minuts s'assoleix el punt més alt, on hi ha restes d'alguna construcció antiga i una estelada que voleia amb el fort vent. Baixo de nou i continuo la ronda fins al santuari. Baixo fins a l'aparcament, i en comptes de baixar pel camí de les capelles, que baixa directe pel solei, creuo l'aparcament i vaig a buscar el camí que baixa per Sant Pere de Madrona, darrere unes roques on trobo uns coneguts escalant.

Uns metres de baixada forta per l'obaga i arribo a Sant Pere, una bonica ermita encimbellada dalt d'un cap de roc. Recentment ha estat restaurada, i té un bon aspecte. A llevant de l'ermita em fixo que hi ha un petit pou i un enginyós sistema per aprofitar i canalitzar l'aigua de la pluja.

Continuo baixant fins a Fumanya, on creuo la urbantizació i prenc el camí que baixa fins als dipòsits. Tot baixant em fixo amb les teulades del barri antic, i amb la munió d'horts ben arrenglerats que hi ha al cap d'amunt de l'antiga vila. Comencem a caure gotes, cal enllestir. De nou creuo la carretera de Sant Llorenç i baixo ara pel carrer Pinsania. Val la pena fixar-se en alguns dels carrerons estrets que marxen a banda i banda, entremig dels horts i de zones habitades. Arribo a Sant Francesc, vorejo per l'esquerra fins al Casino, recent reformat. Finalment el carrer dels Banys Vells em torna al punt d'inici.

Una sortida sense pretensions en un entorn ben conegut però igualment bonic. Una bona sortida matinal per enllaçar diversos punts elevats sobre la capital berguedana, amb un bon desnivell i excel·lents panoràmiques.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta