Coves del Codó, de Mont-ral i de la Moneda

Arc natural de la Foradada Interior de la cova del Codó Petit pou que cal pujar a la cova de Mont-ral Passem entremig d'algunes columnes Tram molt estret Ràpel de 10 metres Ràpel per sortir de la cova de Mont-ral Ferrada de la Cova Tram interior de la cova de la Moneda Pas estret, al final de la cova de la Moneda Sala de considerables dimensions, amb una gran estalagmita al mig

Sortim de Mont-ral caminant cap a l'oest per sender còmode i ben indicat. Pugem suaument fins a creuar la Foradada, un arc de roca natural. Ens aproximem al cingles i visitem la cova del Codó. Tot seguit fem la travessa per la cova de Mont-ral, entrant per la boca superior i sortint per la inferior, superant algun tram estret i 2 ràpels. Sortint trobem de seguida la ferrada que ens enfila al cingle, on entrem a la bonica cova de la Moneda.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Espeleologia / Caminada
  • Lloc de sortida: Mont-ral, (Alt Camp)
  • Distància: 6,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 230 metres
  • Temps: 6:00 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Alguns passos estrets dins les coves. 2 ràpels a la cova de Mont-ral.
  • Cartografia: Muntanyes de Prades, Editorial Piolet (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Mont-ral 00:00 00:00 0
La Foradada 00:40 00:40 2,0
Cova del Codó 00:20 01:00 2,4
Cova de Mont-ral (boca superior) 00:50 01:50 2,5
Ferrada de la Cova 01:50 03:40 3,0
Cova de la Moneda 00:55 04:35 4,2
Mont-ral 01:23 05:58 6,9

Crònica

La meteo no es presentava gaire favorable per al segon dia d'estada al vessant sud de les Muntanyes de Prades. Per això hem pensat una ruta curta en distància i amb bons recers, en aquest cas 3 coves ben interessants. Una d'elles té la particularitat que es pot entrar per una boca i sortir per una altra, després d'un itinerari divertit i entaforat que inclou dos ràpels. També pujarem una curta via ferrada que ens evita una bona volta. Una activitat ben distreta per al matí de diumenge. El pronòstic es va complir, i el temps va ser força desagradable, amb vent des de la sortida i fins i tot una bona estona amb neu.

El punt d'inici de la ruta és la plaça de l'ajuntament de Mont-ral. Aquesta petita població creix a la falda de la muntanyeta coronada per l'església de Sant Pere. Es pot accedir a Mont-ral des de Valls o des de Reus, passant per Alcover, i tot seguit prendre una carretera amb molts revolts fins al poble, on hi ha un refugi i un parell de restaurants. Davant mateix de l'ajuntament hi ha un petit aparcament, una font i una petita àrea de descans. També un mapa i diversos indicadors dels camins de la zona.

Comencem a caminar cap a l'oest per un camí ben indicat que ens porta primer cap a la Foradada, i que continua cap als Motllats, un altiplà que queda més a l'oest. El dia és rúfol, amb una desagradable combinació de fred, vent i neu. Caminem a bon ritme per entrar en calor, i a més a més el camí és molt còmode. Sortint del poble descartem el GR i també un PR, i continuem pel camí del mig, sempre encaminats a la carena indefinida que es dibuixa davant nostre. Alguns indicadors ens ajudaran a trobar el bon camí.

Avancem per terreny boscós, i ja veiem algun petit avenc i unes esquerdes per vora del camí. Guanyem alçada molt suaument, enfilant-nos cap a la carena. Més endavant es dibuixen unes roques més abruptes davant nostre, i ens hi acostem fins que el camí es bifurca. Tornarem pel de la dreta, però ara avancem cap a l'esquerra cap a la Foradada, un magnífic arc de roca natural que ja veiem d'un tros lluny, a l'esquerra d'aquestes formacions rocoses.

El camí es dirigeix cap a l'arc natural, molt bonic. Hi passem per sota, i coincidim amb un grup excursionista. A l'altra banda de l'arc continuem pel camí que marxa just a la dreta, vorejant la cinglera per la seva base. Poc més endavant passem per sota d'un altre pont de roca natural. Avancem una mica més de pla fins que es dibuixa sobre nostre una cinglera de més entitat, i trobem unes fites que ens indiquen el punt en què hem d'abandonar el camí principal i enfilar per una placa de roca. Mig grimpant pugem fins a la base de les parets. Ens hi acostem i de seguida trobem la boca inferior de la cova de Mont-ral.

Ens aixopluguem a la gran entrada de la cova, i aprofitem per menjar uns ganyips i mirar-nos les ressenyes. Aquesta boca inferior on estem situats serà el punt i final de la travessa de la cova, però abans de dirigir-nos a la boca superior visitarem la cova del Codó, que tenim més a prop. Així doncs, mirant la cinglera de front, uns 20 o 30 metres a l'esquerra (oest) de la boca inferior de la cova de Mont-ral trobem la també ampla entrada de la cova del Codó. Deixem motxilles i estris innecessaris fora i entrem a la cova.

La cova del Codó té un pòrtic gran, i s'endinsa linialment i de pla cap a les entranyes de la cinglera. A mesura que anem penetrant a l'interior es va estrenyent, obligant-nos a ajupir-nos en algun punt, i alhora apareixen boniques formacions a banda i banda del nostre pas. Arribem a un punt més estret on hi ha una corda per facilitar el pas i evitar caure en algun dels forats de mides considerables. Veiem aquí algun bon exemple de concreció en forma de columna. Baixem lleugerament fins un punt on s'obre un pou d'uns 15 metres de profunditat, equipat per rapel·lar. Aquí s'acaba la nostra visita a aquesta cova, ja que no portem estris per remuntar.

Sortim fora de la cova del Codó i tornem cap a l'est fins a la boca inferior de la cova de Mont-ral. Continuem encara més a l'est fins que el cingle retrocedeix, i es pot pujar per un pendent amb pedres i alguns arbres. Hi ha fites que indiquen un camí incipient. Resseguint el cingle, un centenar de metres més amunt veiem la boca superior de la cova de Mont-ral, una entrada molt més petita i situada uns 2 metres per sobre de la base del cingle en aquell punt. Una cadena ens facilitarà aquesta petita grimpada fins a la petita lleixa on hi ha la boca superior. Tornem a deixar motxilles i la resta d'estris que no necessitem. De fet deixem massa cosa, i al cap d'uns minuts tornarem a sortir a buscar la ressenya que ens havíem oblidat.

La boca d'accés és petita, però només entrar s'eixampla. S'inicia un llarg passadís amb un sostre alt, però força estret. El terreny és molt irregular, i cal fer servir les mans constantment. Aviat trobem un primer ressalt inesperat, d'uns 2 o 3 metres equipat per rapel·lar. Com que tenim la corda a mans el rapel·lem, tot i que després, quan torno a sortir, veig que és prou fàcil per desgrimpar-lo. Passat el ressalt anem trobant diversos punts on cal desgrimpar o passar amb l'ajut de mans. Aquesta galeria incial llarga i estreta (d'uns 30 o 40 metres), acaba bruscament al peu d'una bonica columna de grans dimensions. La cova gira llavors a l'esquerra.

Continuem avançant, amb tendència sempre anem baixant, desgrimpant en molts passos, sempre sense dificultat. Ens anem fixant en algunes de les curioses formacions litogèniques que apareixen en diversos punts de la gran cavitat. La cova no és gens angoixant, ja que el sostre sempre és molt alt, i ens movem còmodament. En un punt en què trobem unes boniques columnes cal ascendir per un petit pou de dos o tres metres, grimpant com podem, sempre mirant de no fer malbé cap de les boniques formacions. La cova tendeix ara cap a la dreta. Passem entremig d'algunes columnes, en un passatge molt bonic. Tot seguit tornem a baixar i la cova s'estreny considerablement.

Arribem un punt en què no tenim clar per on continuar. Hi ha diverses galeries, totes elles molt estretes. Intentem entrar en alguna, gairebé fent contorsionisme, i aviat les descartem. No queda clar per on seguir, i no hi ha cap mena d'indicació. En tot cas sembla clar que caldrà entaforar-se en algun pas estret. Com que no acabem de veure clar el pas i ens havíem oblidat la ressenya a l'exterior (error de principiant), decideixo tornar a sortir. Amb l'itinerari conegut en pots minuts surto i torno a entrar. Mirant la topografia sembla que anem bé, però que no hem acabat de trobar el pas. Tornem a passar la zona de les columnes i baixem el petit ressalt. Mirant bé la direcció que marca la topografia, que és més o menys la direcció que ja portàvem, veiem que quan sembla que no hi ha continuació, en un petit forat hi passa una corda. No ens havíem fixat en aquest detall, i sembla que per aquí continua la cova.

Arrossegant-nos fiquem el cap en el forat estret, i veiem que just a l'altre cantó ja s'eixampla i hi ha la instal·lació del ràpel. És realment estret, fins i tot et fa dubtar de com passar. Entro primer de cara, fent contorsionisme pur per tornar a la verticalitat. La Sílvia entra de peus, més còmode però amb l'inconvenient que no veus res i has d'anar a tacte, o en aquest cas seguint les indicacions. Passat el tram molt estret de seguida hi ha la instal·lació de ràpel, equipada amb doble anella amb cadena, i un passamà de seguretat per agafar-se i preparar la corda.

Preparem el rèpel i baixem. És un descens franc, d'uns 10 metres escassos, relativament còmode, ja que és estret i pots anar posant els peus a una banda i a l'altra. El ràpel acaba al fons d'una gran sala circular molt més alta que no pas ampla. De nou hi ha diverses petites galeries i hem de trobar la bona. En aquest cas és fàcil ja que de seguida notem que per una passa aire corrent. Un cop fet el ràpel i recollida la corda, posats d'esquena a la paret per on hem baixat, la galeria marxa a l'esquerra. Té un pas estret i canvia la direcció de la marxa. Ens fiquem doncs dins d'aquest nou forat, estret però res a veure amb la finestra prèvia al ràpel, i continuem endavant.

Entrem ja a la part final de la cova i d'aquest recorregut emocionant de prop de 160 metres. El darrer tram la cova es torna a eixamplar i el recorregut és pràcticament planer, amb només algun pas una mica més estret. Aviat veiem un petit resplendor de llum, senyal inequícoc que estem al punt i final. Però la sortida no és directa, ja que sortim en un petit balcó suspès al buit. Cal rapel·lar uns 8 o 9 metres fins a la base de la paret. De nou dues anelles ens serveixen per muntar el ràpel, amb un passamà que ajuda a muntar-lo ja que està al límit del precipici. La sortida és incòmode ja que fàcilment farem una mica de pèndol.

Tornem a ser a la boca inferior de la cova de Mont-ral, i hem de tornar a la boca superior per recollir els estris. En menys de 5 minuts hi tornem a ser. Una vintena de metres més a la dreta de la boca superior neix una curta via ferrada que ens permetrà accedir a dalt de la cinglera. Encara neva, tot i que menys. Emprenem aquest recorregut equipat que superarem en 10 minuts. Un primer tram diagonal equipat amb cable de seguretat i cadena per progressar ens deixen en un mur vertical, i fins i tot lleugerament extraplomat. Aquest mur és curt, i després d'una lleixa continua un nou tram de cable més cadena que ja desemboca al cap d'amunt del vessant sud de la cinglera.

Acabada la ferrada ens situem dalt l'altiplà, i trobem dos camins, un a la dreta i un altre a l'esquerra. El de la dreta ens tornaria directament a Mont-ral, però com que encara volem anar a la cova de la Moneda seguim a l'esquerra fins al Pla d'en Bruno, on neix un altre camí secundari indicat amb fites cap a la dreta. Aquest camí es va acostant al cingle nord. En algun punt tenim algun dubte ja que el camí sembla que es vol allunyar de la cinglera, i veiem que no és el correcte. N'hem de buscar un que passa gairebé per sota del primer nivell del cingle. Un cop localitzat aquest camí avancem cap a l'est, resseguint el cingle, fins que uns senyals de pintura i alguna fita ens indiquen el punt on hi ha l'accés a la cova de la Moneda.

Baixem per unes lleixes de pedra i uns metres de camí per sota del vessant nord de la cinglera. Trobem primer una boca petita i pocs metres al seu costat l'ampla i còmoda boca principal de la cova de la Moneda. Preparem frontals i entrem cap a dins. La primera sala és gran, tot i que de seguida ens hem d'ajupir per progressar. Fem una marcada essa i seguim endins ja per una galeria més ampla. Passem entremig d'unes columnes, i ens anem fixant en el munt de concrecions que tenim a totes bandes. També cal destacar el gran nombre d'arrels que baixen del sostre.

Pugem lleugerament, ajudant-nos amb les mans en alguns punts, fins a trobar-nos amb un ressalt d'uns 5 metres que sembla més complicat del que realment és. Es pot anar desgrimpant per l'esquerra, agafant-nos amb les mans en els diferents sortints i columnes, i baixant amb molta precaució. Un cop a baix la galeria continua i es fa més estreta. De seguida arribem a una gran sala, la major de la cova, presidida per una gran estalagmita al mig. Aquesta sala és molt ample i també té el sostre molt alt. Continuem avançant cap a l'interior, per una galeria còmode.

Trobem un nou ressalt, d'uns 2 metres, que dóna accés a una sala més petita. Avancem un tram més per la galeria ampla per la part superior però amb el terra molt estret. Passem amb les mans i peus als laterals, evitant l'estretor del fons. En aquesta part més fonda hi ha concrecions molt boniques, de diferents colors. Ens endisem encara uns metres més per la galeria, que es va estrenyent mica en mica fins a ser molt incòmode i poc interessant. Com que sabem que no hi ha cap altre element d'interès girem cua.

Seguint el mateix itinerari tornem a passar per les diferents sales i conductes per on hem anat passant. Creuem la gran sala de l'estalagmita, i més endavant tornem a grimpar el ressalt de 5 metres. Arribem a la sortida, recollim la motxilla i tornem a dalt l'altiplà. Seguim el camí cap a l'est, i al cap de poc ja veiem Mont-ral davant nostre i el mar a l'horitzó. En aproximadament mitja hora més arribem de nou al poble.

Ha estat una ruta ben interessant i emocionant, que ens ha portat a conèixer tres de les coves més significatives del sector sud de les Muntanyes de Prades. La cova de Mont-ral és especialment interessant pel fet que té dues boques i que permet la travessa d'una a l'altra. Hem complementat la visita espeleològica amb una petita ferrada, dos ponts naturals de roca i les bones vistes, avui limitades pel temps insegur, des de dalt de l'altiplà dels Motllats.

Resssenyes de les coves a Espeleoindex.com

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'excursió a les coves del Codó, de Mont-ral i de la Moneda 13-01-2013



Comentaris

Casualment quan vareu publicar la ressenya teníem prevista una ruta circular pels Motllats que varem fer el dijous 17. La vostra ressenya i reportatge ens han fet venir ganes de tornar-hi expressament a visitar les coves.
Ja fa temps que seguim el vostre bloc (també a Facebook i Picasa) del que n’hem força idees i ens ha ajudat a planificat algunes rutes. En tenim unes quantes “al rebost” especialment per la zona del Port.
Gràcies per compartir les vostres experiències i expressar-les de forma tant planera i entenedora.

Permeteu-me una rectificació:
\"Acabada la ferrada ens situem dalt l\'altiplà, i trobem dos camins, un a la dreta i un altre a l\'esquerra. El de la dreta ens tornaria directament a Mont-ral, però com que encara volem anar a la cova de la Moneda seguim a l\'esquerra fins al Pla d\'en Bruno\"
Efectivament, si prenem el de la dreta mena al Portell del Bosquetà i d\'allí podem retornar a Mont-ral i/o a la Foradada. Però abans trobarem un corriol a l\'esquerra (el que vareu fer servir vosaltres de retorn) que mena al camí de la cinglera i per tant a la Cova de la Moneda. Estalvia la marrada del que va pel Pla d\'en Bruno. I encara uns metres més avall en surt un altre, més proper al cingle, que també hi mena.
Ens ho va semblar i el varem seguir uns metres. Sobre un ortofotomapa es veu ben clarament.

Gracies pels comentaris Toni! També seguim el teu bloc, i també n'hem tret bones idees. Això és el millor de compartir la informació d'allò que ens agrada: ens retroalimentem mútuament.

En relació a la zona dels Ports que comentes, la veritat és que hi tenim diverses rutes fetes ja que estem enamorats de la zona, tot i que no en som pas experts, ja que geogràficament ens queda lluny, i no hi anem tan sovint com voldríem.

En relació al comentari del camí després de la ferrada, tens tota la raó. També anant a la dreta hauríem arribat a la cova de la Moneda, tombant al cap de poc a l'esquerra fins a la vorera del cingle. Però vam preferir no repetir gens de camí i alhora caminar una mica per l'altiplà, ja que sempre estem parlant d'un recorregut curt, de 15 o 20 minuts.

Gràcies pels comentaris!

Bona ruta Toni! I també bones fotos! Veig que anàvem més preparats que nosaltres per a l'exploració espeleològica, i vau baixar el pou de la cova del Codó. Nosaltres no portàvem equipament per remuntar, i per això no vam baixar l'últim pou.

En tot cas és una ruta molt bonica, i les coves són molt interessants. La de Montral és de les poques que pots entrar per una boca i sortir per l'altra, amb un recorregut ben entretingut amb moltes formacions.

Gràcies per compartir-ho!

Afegeix un nou comentari