Cingles i balmes a l'entorn de Tavertet

Comencem a caminar prop del pantà, sota el Puig de la Força Morro de l'Abella Barret de la Perereda Escletxa a la roca La Bauma de les Piques havia estat habitada Prats prop del Sunyer de Dalt Bauma de Moli-bernat Riera de Balà Cingles de Tavertet Camí aeri sota el Puig de la Força

Al peu del pantà de Sau, on la punta del campanar de Sant Romà emergeix de les aigües, comencem una interessant i variada ruta que comença enfilant la cinglera. Guadirem de l'espectacular esperó del Morro de l'Abella, amb vistes impressionants sobre l'embassament. Seguirem cap al curiós Barret de la Perereda i les baumes de les Piques, que havien estat habitades. Passem sota l'espectacular salt i bauma de Moli-bernat abans d'enfilar a Tavertet, i seguir el cingle fins al Puig de la Força abans de baixar de nou al punt d'inici.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Club nàutic de Sau (prop), Vilanova de Sau (Osona)
  • Distància: 18,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.015 metres
  • Temps: 8:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Orientació difícil en alguns trams. Recomanable GPS. Alguns passos aeris.
  • Cartografia: Vall de Sau, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Club nàutic de Sau (prop) 00:00 00:00 0
Riera de Balà 00:54 00:54 2,5
Morro de l'Abella 00:38 01:32 3,2
Barret de la Perereda 01:29 03:01 5,3
Bauma de les Piques 00:30 03:31 5,9
Puig de la Guardiola (prop) 00:56 04:27 8,1
Pont del Moli-bernat 00:43 05:10 10,1
Baumes del salt de Moli-bernat 00:25 05:35 10,6
Tavertet 00:47 06:22 11,8
Mirador del Castell 00:57 07:19 15,2
Puig de la Força 00:36 07:55 16,3
Punt d'inici 00:59 08:54 18,6

Crònica

El Ter i els seus afluents han modelat durant mil·lennis un territori que ha esdevingut peculiar. Verticals parets s'aixequen sobre l'actual embassament de Sau, damunt les quals l'antiplà de Tavertet es mostra suau i uniforme, contrastant fortament amb els retallats cingles que s'esbalcen centenars de metres ensota. Aquest paisatge fortament erosionat ofereix racons de gran bellesa, ideals per a la pràctica de l'excursionisme de tardor. Cingleres espadades, amples baumes, espessos alzinars, camins enravessats i alguns passos aeris seran els nostres companys de ruta avui.

L'inici de la nostra ruta la situem a la petita àrea recreativa que hi ha vora l'embarcador del Club Nàutic Vic-Sau. Per arribar-hi hem de dirigir-nos a la presa de l'embassament de Sau (uns quilòmetres per sota de Vilanova de Sau.) Creuem la presa i seguim la carretera fins al petit nucli de la Riba. Aquí trenquem a l'esquerra fins al final de la carretera, al peu de les aigües de l'embassament, just enfront del punt en què emergeix de l'aigua la punta del campanar de l'antiga església de Sant Romà de Sau.

Sortim a primera hora del matí de l'ampli aparcament, vora les aigües, davant del campanar i sota la cinglera. Un lloc ben agradable. Comencem a caminar per una pista secundària que marxa sobre mateix de l'aparcament. Aviat es bifurca i seguim la pista de l'esquerra, que va resseguint una de les entrades del pantà a poca alçada del nivell màxim de l'aigua. La pista va tendint cap al nord, vorejant per sota la cinglera que ens queda a la dreta. Sobresurt el Puig de la Força, un gran esperó rocós on finalitzarem la ruta.

Arriba un punt en què la pista s'acaba, però un camí poc definit continua endavant. Avancem per un bosc espès i per un camí poc transitat. Pugem lleugerament just quan s'acaba pròpiament el pantà, i anem seguint el camí fins que trobem una petita canal i un rastre de camí que seguim en forta baixada fins arribar al fons, a la riera de Balà. Aquest tram és una mica confús, ja que el camí que baixa cap a la riera és molt poc definit. De fet el camí principal continua endavant, però l'hem de deixar i baixar molt fort fins a trobar la riera. Un bon indicador per saber on hem de baixar a l'esquerra és el Salt de Tirabous, que ens ha de quedar a la nostra esquerra, visible amb prou feines entre l'alzinar espès.

Creuem la riera de Balà en una bonica fondalada. Alguna fita ens indica la continuació del camí a l'altra banda de la riera. El camí comença a pujar per l'altre vessant, amb considerable pendent dins d'un bosc frondós. Pugem fort per un camí que va fent ziga-zagues i que acaba amb un marcat grau just abans d'assolir la carena del cingle. Arribem a dalt i tombem lleugerament a l'esquerra per arribar fins a la punta del Morro de l'Abella, un espectacular esperó que es desploma cap al sud oferint una bona vista del pantà i del salt de Tirabous, molts metres per sota. De fet un cop a dalt ens adonem que ens hem perdut la imatge més bonica d'aquest morro, que és precisament des de sota. Per això torno a baixar pel grau fins a trobar un punt, enmig d'un revolt, en què uns senyals poc visibles de pintura groga ens idiquen el pas per arribar fins al peu mateix d'aquest estètic esperó. La verticalitat del Morro de l'Abella és impressionant, fins i tot extraploma a la part superior. Hi ha algunes vies d'escalada. Destacar també el canvi de color de la roca, més blanquinosa a l'esperó pròpiament dit i ben vermellosa a la base sobre la qual es sustenta.

De nou dalt de la cinglera seguirem ara el camí que continua cap a la dreta tot planejant. Després d'uns minuts caminant de pla i gaudint de les vistes des de la cinglera, tendim cap a l'esquerra i pugem uns metres fins a trobar la carretera. El camí en aquest punt és poc evident, i ens ajuda portar el GPS que ens indica en quin punt hem de deixar el camí que planeja i girar a l'esquerra. Arribem a la carretera asfaltada i la seguim uns 50 metres a l'esquerra, just fins al primer revolt, on la creuem i avancem per l'altra banda buscant un rastre poc definit de camí. Afortunadament trobem algun senyal de pintura que ens assenyala el camí, ben poc traçat. Més endavant és més fàcil de seguir. De fet tota aquesta zona és complicada pel que fa a l'orientació. Nosaltres havíem traçat la ruta sobre el mapa i combinant diverses rutes trobades a internet. D'aquesta manera el GPS ens ajuda a seguir una ruta d'altra manera difícil de seguir.

Pugem fins un turó sobre mateix de la masia de la Perereda, i un cop dalt seguim el camí ja més definit que avança de pla. De nou poc més endavant deixem el camí principal i tombem a la dreta per enfilar fort uns metres fins al Barret de la Perereda. De nou els senyals grocs ens son de gran ajut. El "barret" és una curiosa roca que l'erosió ha modelat en forma de barret, accentuat aquest caràcter per estar situada dalt d'un petit turó. Continuem avançant per un viarany poc definit, però que es pot anar seguint amb intuïció i amb el suport dels senyals.

Avancem per un bosc molt espès vora una paret de roca fins arribar a la Bauma de les Piques. El nom d'aquesta gran bauma suposem que deriva de 3 grans piques tallades a la pedra que recullen l'aigua que goteja del sostre. Creuem les baumes i continuem el camí. En un punt veiem una gran escletxa amb senyals de pintura. Creuem l'escletxa, llarga i estreta, de menys d'un metre d'amplada. Pugem uns metres i veiem que en realitat ens hem desviat del camí, i aquests senyals són probablement de caçadors. Tornem enrere i creuem de nou l'escletxa. Només passar per aquest pas entaforat ja val la pena. El camí desemboca en una pista just al Coll de Palomera.

Al coll de Palomera prenem la pista que baixa cap a la dreta, però només una cinquantena de metres, quan la deixem i prenem un corriol poc definit a l'esquerra. El corriol voreja una marcada paret de roca, i avança per la seva base fins arribar a les Baumes del Sunyer de Baix. Les restes de les parets i de diverses estances ens mostren que aquest espai havia estat utilitzat com a habitatge troglodític. Continuem sempre vora la paret, intuint el camí no sempre clar. Uns metres més enllà ens topem amb l'antiga casa del Sunyer de Baix, mig enrunada, però amb restes evidents d'un passat més esplendorós. Es distingeix clarament una part de l'habitatge que s'utilitzava com a molí, canalitzant l'aigua del torrent.

Just darrere la casa veiem una evident escala que remunta la petita cinglera, i pugem uns metres fins a localitzar una pista. A l'altra banda de la pista queda la masia del Sunyer de Dalt, situada enmig d'un pla i ben conservada, a diferència de l'homònima de baix. Seguim aquesta pista durant una estona, gaudint de les vistes cap al poble de Tavertet, que ens queda a la nostra dreta (est), a l'altra banda de la riera.

Avancem per la pista per terreny de cultius i pastures fins situar-nos sota del Puig de la Guardiola. Aquí deixem la pista, i sense camí evident tombem a la dreta fins a l'extrem d'un petit esperó amb vistes cap a Tavertet. Poc abans de la punta de l'esperó neix un camí molt poc definit que baixa fort cap una coma força emboscada que ens conduirà fins a la carretera de Tavertet. Aquest tram de nou torna a ser perdedor i molt poc definit. Seguim una cinquantena de metres la carretera cap a la dreta, i de seguida la deixem per continuar per una pista que marxa a l'esquerra.

La pista va planejant tot seguint el curs de la riera de Tavertet. Uns centenars de metres més endavant trobem el Pont de Moli-bernat, a la nostra esquerra. No el creuem, sinó que continuem pel mateix marge dret de la riera. Baixem suaument fins que de sobte la riera s'esbalça bruscament al salt del Moli-bernat. El camí però continua, i per la dreta es pot baixar la forta cinglera per un grau ben arranjat amb còmodes escales de pedra. El camí baixa fins un antic molí, del qual se'n conserven les grans moles de pedra i la bassa que recollia l'aigua. Els edificis estan gairebé enrunats. Més avall el camí continua, i aviat tenim una bonica perspetiva del salt d'aigua. Malauradament la poca precipitació recent fa que la riera baixi pràcticament buida, i el salt tot just goteja. En moments de pluges però ha de ser espectacular.

El camí baixa fort i es va aproximant a la base de la cinglera, on hi ha una immensa bauma que abasta tot l'ample del salt. Abans d'arribar-hi passem per un tram equipat amb baranes de fusta fins a l'entrada mateix de la gran bauma. Creuem tota la bauma, la qual s'endinsa 30 o 40 metres de la vertical de la poca aigua que va caient davant nostre. En èpoques humides passar per aquí sota veient la cascada davant ha de ser tot un espectacle. Cal parar atenció en circular per la bauma, ja que tot i ser prou ampla i planera, en alguns punts hi resta humitat, i la bauma està situada a mitja alçada de la cinglera, de manera que tenim un bon precipici encara sota els nostres peus. Al tram final de la bauma, més estret, hi ha una cadena de ferro per donar més seguretat al pas.

Passada la cova continuem per un camí poc definit entremig del boscam. El bosc és tan espès que és impossible perdre el camí tot i ser poc transitat. Més endavant es fa més evident, i comença una forta pujada per remuntar de nou tota la cinglera. La pujada és feixuga, amb un pendent molt pronunciat entremig del bosc humit. Fem fortes giragonses abans d'arribar dalt del cingle, en un prat a pocs metres del poble de Tavertet. Arribem al costat de les instal·lacions esportives, on descansem uns minuts i aprofitem per dinar.

Fem un volt ràpid per Tavertet, i de seguida ens situem al sector sud del nucli, on trobem la cinglera i l'anem seguint. Trobem diversos miradors, on ens entretenim contemplant el vast paisatge, tot i que avui el dia és poc definit, lletjot, amb núvols prims que uniformitzen el paisatge per l'absència d'ombres i la poca definició dels colors. Caminem per la pista que va resseguint els cingles, tan a prop com podem de la cinglera per gaudir del paisatge aeri. Planegem una bona estona fins al mirador del Castell, sota un petit turó de xaragalls. Aquí la cinglera és molt bonica, i hi ha un parell de miradors més que ofereixen una bona visió del pantà de Sau i el seu entorn.

S'acaba la pista però continua el camí vora el cingle. Passem per un tram una mica aeri i fins i tot per una zona balmada. Arribem a un collet que dóna accés al Puig de la Força. Es tracta de la punta més occidental de la cinglera, un gran esperó que s'aboca verticalment sobre el pantà de Sau. Un caminet permet pujar fins la part alta d'aquest turonet panoràmic. De baixada veiem que hi ha un altre camí que voreja el turó però uns metres per sota. Fem també aquest recorregut, que en pocs minuts ens permetrà voltar el Puig de la Força per un camí amb trams molt aeris on el vertigen seria un molt mal aliat. Passem sota una bauma, i en algun punt fins i tot trobem algun tram de cadena que facilita el pas. Retornem de nou al coll on havíem accedit al punt més alt.

Des del collet un camí comença a baixar molt fort primer cap al nord, i després vorejant el Puig de la Forca cap a l'oest. El camí de nou és poc definit però se segueix sense gaire problemes. Una fortíssima baixada ens deixa en una pista. La seguim cap a l'esquerra i en pocs minuts ens situem al peu de les aigües de l'embassament, a l'àrea recreativa d'on havíem sortit fa gairebé 9 hores.

Ha estat una sortida molt bonica en una zona amb forts contrastos. Comencem per un bosc espès que dóna lloc a la roca espectacular del Morro de l'Abella. Continuem cap a la curiosa formació rocosa del Barret de la Perereda i tot seguit les balmes de les Piques i del Sunyer de Baix. L'espectacular salt i la bauma de Moli-bernat donen pas a una forta pujada i la passejada per Tavertet. Finalment una volta pels cingles tot contemplant l'embassament i la cirereta final del Puig de la Força. Un itinerari divertit, amb molts punts d'interès, però amb alguns trams difícils de seguir, ja que els camins són poc evidents. El darrer tram al Puig de la Força és espectacular i molt aeri (evitable), i culmina una excursió completa i entretinguda.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'excursió als Cingles i baumes a l'entorn de Tavertet 24-11-2012



Comentaris

Bon dia,

Sembla una ruta força atractiva. Tinc un parell de dubtes:
- Els temps que exposes a l\'itinerari tenen marge a la baixa o per els quilòmetres i el desnivell + zona creus que són bastant clavats (no còrrer) ?
- Els pasos aeris dels que parles, a vegades amb cadenes, són accessibles per a gossos?

Espero poder-la fer aviat i poder explicar-vos com ha anat?! Gràcies per les cròniques i les dades!
Felicitats per la pàgina.

Efectivament la ruta és molt atractiva, té molts al·licients i ens va agradar molt.

En quant al temps, sí que es pot reduir. El nostre ritme és moderat, especialment quan no coneixem una zona. Vam dedicar força temps a fer fotos i gaudir del paisatge, i també cal tenir en compte que a vegades la ruta no és del tot evident. Seguint-la amb GPS segur que es pot reduir. També vam dinar tranquil·lament a Tavertet.

Pel que fa als trams aeris, no tenen cap dificultat, i es poden fer perfectament amb gossos. Les cadenes que trobem tant a la balma del Molí Bernat com al Puig de la Forca són passamans per donar seguretat en passos aeris, però no són gens complicats.

Afegeix un nou comentari