Corredor Gigoló al Cambradase

Després d'aproximadament 1:30 d'aproximació arribem al Circ de Cambradase Primer tram del corredor Tram central del corredor Arribant al tram més pendent Sortida del corredor Acabem la jornada caminant còmodament per les Gorges de Carançà

Aprofitem les últimes restes de neu de la temporada per enfilar un dels corredors de neu més clàssics del circ de Cambradase. Es tracta d'un corredor curt, d'uns 240 metres, situat al centre de la paret del circ. És un corredor pràcticament recte, evident i visible des de lluny, amb un pendent sostingut d'uns 45º i amb un final més dret d'uns 60, tot i que segons la neu pot ser més o pot requerir un pas de roca.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Pistes d'esquí d'Eina, Eina (Cerdanya)
  • Distància: 9,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.000 metres
  • Temps: 4:00 hores
  • Dificultat: PD+/BD
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. 240 metres de corredor. Pendent mitjà 45º, màxim 60 o 65 a la sortida.
  • Cartografia: Eyne-2600, IGN (1:25.000), o Cerdanya, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Aparcament estació d'esquí d'Eina 00:00 00:00 0
Inici corredor Gigoló 01:40 01:40 5,2
Sortida corredor 00:55 02:35 5,7
Aparcament 01:23 03:58 9,9

Crònica

Les muntanyes de l'entorn tenen un perfil més aviat arrodonit, i si no coneixes el territori res fa pensar que en aquella zona s'hi pugui trobar un racó tan feréstec i espectacular. I és que el Circ de Cambradase sorprèn per l'espectacularitat de les parets i les canals i corredors que se'n desprenen. És un lloc molt bonic, fred, sever i alpí. Per això la neu s'hi conserva fins molt enllà, fins i tot amb temperatures tan altes com les que hem tingut recentment. El corredor més popular de la paret és el Vermicelle, que ja vam fer l'any passat. Sens dubte el corredor Vermicelle és la línia més estètica i espectacular de la paret, i potser també el més fàcil tot i que de lluny no ho sembli. El corredor Gigoló és una mica més curt, menys encaixonat i amb un pendent similar, tot i que la part alta s'adreça una mica.

Amb la Teresa, el Joan i la Sílvia ens llevem ben d'hora ben d'hora i abans de les 6 del matí ja estem caminant amb els trastos a l'esquena camí del circ. Sortim des de l'últim aparcament de l'estació d'esquí d'Eina. També es pot sortir des de Sant Pere dels Forcats, però l'aproximació és més llarga. Caminem per la pista tancada al trànsit que surt des del final de les pistes, fins que desemboquem a una altra pista. Creuem aquesta altra pista i marxem de dret per un camí que s'inicia a l'altra banda. Aquest camí ens porta fins una pista d'esquí al Bosc de Sant Pere dels Forcats, que seguirem una bona estona.

Anem pujant per la pista d'esquí, pujant progressivament amb considerable pendent. Anem poc abrigats ja que les temperatures són més pròpies de juliol que no pas de principis de maig. Dubtem de com trobarem la neu, la qual només veiem de lluny, ja que a l'entorn de les pistes ja no en queda gota. Al final de la pista d'esquí continua un caminet marcat amb fites que puja en tendència cap a l'esquerra. No és ben bé un camí, ja que estem en un terreny tarterós, però les fites ajuden a trobar el pas més lògic. Ens anem aproximant al circ tot pujant més fort en aquest darrer tram. Pugem gairebé de costat amb dos nois francesos amb qui pràcticament farem la ruta plegats. Un darrer tram de pujada i ens situem al fons del circ de Cambradase. Davant tenim les diverses línies de canals que solquen la paret. El lloc és molt bonic. És molt més espectacular en dies d'hivern en què hi ha més neu. Ara en queda molt poca, i d'un color torrat poc fotogènic, menys encara amb un dia força ennuvolat.

Ens posem el material, bàsicament grampons i els piolets i comencem a pujar pel fort pendent que ens conduirà a l'entrada del corredor. Mirant la paret de front, el corredor Gigoló queda a la dreta de la canal Central, ampla i evident. Veiem restes d'una allau que baixa directament de la canal, i ens hi encaminem. Fem algunes zetes per suavitzar el fort pendent. Hi ha traça, i és fàcil de pujar. El Joan al davant, i la resta en fila índia anem seguint. Després de pujar uns minuts per la part ampla de la base de les parets, ens encarrilem ja definitivament cap a dins del corredor. El pendent s'accentua i esdevé constant. El corredor és força recte, tot i que gairebé al final fa una petita essa. Veiem que el corredor està tot cobert de neu, tot i que en algun punt ja l'hi queda molt poc i la roca sobresurt.

Pugem sense dificultat. De fet pensava que aquest corredor seria força més difícil, i la sensació que ens ofereix és de ser tant o més fàcil que el Vermicelle. Evidentment en els corredors influeix molt les condicions que s'hi troben. El dia d'avui, amb neu prou consistent per enfonsar-se poc, amb traça feta i amb una temperatura agradable, l'experiència és fàcil i agradable. Com diuen, "love climbing".

Sense gairebé adonar-nos-en estem ja a la part superior del corredor. Quan gira lleugerament a la dreta el pendent es redreça força, però continua sent fàcil i de pas segur. El pendent aquí pot ser d'uns 55 o 60º. Probablement quan hi ha més neu i es forma conrnisa el pendent augmenta, com també ho fa al Vermicelle, donant sortides força espectaculars. Avui hi ha poca neu, i de fet els últims 2 metres els fem grimpant sobre roca. És un últim pas fàcil en què cal anar amb compte amb la consistència de la roca.

Hem arribat a dalt en un tres i no res, gaudint de l'experiència que se'ns ha fet curta. De cop i volta el cel es tapa, entra la boira amb un vent fort i comença a ploure. El cim del Cambradase desapareix totalment. Com que és molt d'hora, parlem d'opcions: acabar d'arribar al cim del Cambradase, baixar per la central i pujar la Vermicelle,... però amb el temps que ha empitjorat de sobte i no veiem res, decidim baixar ràpidament per la carena. Quan som a mitja baixada el temps s'aclareix també de sobte, i ens penedim de no haver fet res més, però al cim les coses semblaven molt diferents!

Baixem per la carena fins a trobar una ampla coma per la qual baixem directament fins a trobar una altra pista d'esquí recta que ens portarà directament al punt d'inici. Arribem a l'aparcament abans de les 10 del matí, satisfets per l'activitat realitzada, i alhora amb el pensament que hauríem pogut aprofitar per fer alguna activitat més a la muntanya. Però com que el dia és llarg i hem recuperat el sol, ens dirigim cap a les Gorges de Carançà per recórrer l'itinerari de les passarel·les, tot gaudint de l'espectacular esclat de colors de la incipient primavera, i l'abundància d'aigua que fueteja amb força el fons del congost.

El corredor Gigoló és una línia molt bonica, prou fàcil i alhora amb ambient alpí. Aquest sector ofereix múltiples possibilitats alpinístiques, amb diferents dificultats tant en roca com amb neu. Tant el Gigoló com el Vermicelle són línies molt recomanables que permeten gaudir d'un matí de muntanya excel·lent.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'ascensió al Corredor Gigoló al Cambradase 13-05-2012



Afegeix un nou comentari