Pic de la Cabaneta (2.818 m.)

Pujant per la canal, al fons el pla del refugi de Siscaró En arribar a l'Estany de Baix de Siscaró girem a l'esquerra Dos splitboarders a la pala central A la carena arribant al Pic de la Cabaneta Tossa del Cap de Siscaró, tornant ja del Pic de la Cabaneta Baixant per la pala central

Situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles i fronterer amb l'Arieja, aquest cim és un dels més assequibles del sector per pujar amb els esquís. Alhora proporciona una agradable baixada per pendent moderat i sostingut. Remuntem el riu Siscaró fins a l'Estany, on ja ens encarem cap al cim per amples pales. Un cop al cim contemplem el caràcter més agrest de la cara nord, tallada per una considerable cornisa.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya / Raquetes
  • Lloc de sortida: Pont de la Baladosa, Vall d'Incles, Canillo (Andorra)
  • Distància: 11,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.025 metres
  • Temps: 5:10 hores
  • Dificultat: S2 / F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pont de la Baladosa 00:00 00:00 0
Prop refugi de Siscaró 00:54 00:54 1,5
Estany de Siscaró de Baix 00:37 01:31 2,3
Tossa del Cap de Siscaró 01:28 02:59 4,7
Pic de la Cabaneta 00:19 03:18 5,3
Pont de la Baladosa 01:52 05:10 11,0

Crònica

És una de les ascensions clàssiques amb els equís de muntanya d'Andorra, principalment perquè és un cim molt assequible i agraït. Normalment es pot començar amb els esquís als peus i arribar al cim també amb els esquís posats, enfilant sempre per pendents moderats. La baixada també és molt agradable, amb diverses possibilitats, ja que ens movem en un entorn obert i força fàcil. El menys habitual és trobar bones condicions de neu entrat el mes de maig. Aprofitem doncs la neu tardana que ha caigut els darrers dies, i gaudim d'uns 20 o 30 centímetres de neu nova acabada de caure.

Tenim la intenció de sortir d'hora de l'aparcament de la Baladosa, al final de la Vall d'Incles, per aprofitar les millors condicions de la neu matinal. El temps però a primera hora és dolent: muntanyes tapades i comença a nevar amb certa intensitat. Tenim la vaga esperança que el dia s'arregli, però de moment pinta malament. Mentre ens ho rumiem un parell de grups surten davant nostre. Ja que hi som, decidim sortir.

La Sílvia amb les raquetes i jo amb els esquís carregats a l'esquena comencem a caminar per la pista que continua al fons de la vall d'Incles i comença a remuntar el riu Juclar. De seguida trobem neu, i per por que no sigui contínua no ens calcem els esquís fins més endavant, però pràcticament s'hauria pogut sortir foquejant des del mateix aparcament. Pocs metres més amunt deixem el riu Juclar i tombem a la dreta seguint ara el riu Siscaró. El camí d'estiu passa al peu mateix del torrent, però a l'hivern és millor tendir una mica més a la dreta i pujar per una canal ampla i en considerable pendent, on hi ha menys vegetació i és més fàcil progressar. Abans del final d'aquesta ampla canal tombem a l'esquerra i arribem al gran planell on hi ha el refugi de Siscaró, i els característics meandres del riu enmig del pla.

Voregem el pla per la dreta, sense acostar-nos al refugi que queda just a l'altra banda. Voregem lleugerament per sobre i així evitem perdre alçada. Ens dirigim cap al fons del planell on comença una altra canal força evident i força dreta que ens portarà fins a l'Estany de Baix de Siscaró. Els darrers metres de la canal tenen força pendent, i cal traçar unes quantes voltes "maria" fins arribar al collet. La neu recent facilita les maniobres, i sense complicacions arribem al peu de l'estany. L'estany està totalment cobert de neu, tot i que en algun punt ja s'intueix l'arribada de la primavera i l'aigua s'entreveu.

Un cop al peu de l'estany, canviem de direcció i el voregem per l'esquerra. Iniciem un flanqueig ascendent que ens porta al peu de l'estany de les Canals Roges, tot cobert de neu. Aquí atrapem el segon grup que havia sortit davant nostre, i per tant a partir d'ara tindrem el plaer d'estrenar la neu fins al cim. Situats a la cubeta que forma l'estany tenim davant nostre les amplíssimes pales que dibuixa una coma molt oberta. El pendent és considerable, i fa invisible el cim des d'aquest punt. De fet no veurem el cim fins pràcticament arribar-hi. Anem pujant pel fort pendent, fent un llarg flanqueig per la dreta que permet una pujada més progressiva. Un bon tros amunt la neu és més dura per efecte del vent. Poso ganivetes per més seguretat, i mentrestant arriben alguns nois del segon grup que havíem trobat, i que pugem amb split boards. Acabarem d'arribar junts al cim.

Després d'una bona estona pujant fort, al tram final el pendent disminueix. El vent bufa fort, i l'arribada al cim no és tan plàcida com voldríem. De fet el primer cim on s'arriba no és exactament el Pic de la Cabaneta, sinó la Tossa del Cap de Siscaró. Hi ha una certa confusió toponímica, ja que no tots els mapes es posen d'acord. El mapa de l'Editorial Alpina assenyala aquest primer cim com la Tossa del Cap de Siscaró, més a l'est hi ha el Pic de la Cabaneta, i encara més a l'est el Roc Meler, sempre en el mateix cordal i separats per colls amb poca diferència d'alçada. Els mapes de l'IGN francès no mencionen el primer cim i només es refereixen al Pic de la Cabaneta i el Roc Meler. Finalment els mapes del govern d'Andorra identifiquen com a Pic de la Cabaneta el primer cim que trobem, el que l'Alpina anomena Tossa del Cap de Siscaró. En resum, un embolic.

Nosaltres fem cas al mapa de l'Alpina, i després del primer cim baixem uns metres cap a l'est i tornem a remuntar fins a coronar el cim, el que creiem que és el Pic de la Cabaneta. De fet mirant les dades del GPS aquest és el punt més elevat, i per tant l'identifiquem com el cim. Fa un vent gelat molt fort que ens impedeix gaudir del cim, ni tan sols fer unes quantes fotografies de l'entorn. Girem cua i tornem a la Tossa del Cap de Siscaró, on hi ha el grup de nois que no han acabat d'arribar-se al cim a causa del mal temps. La Sílvia comença a baixar directament, i jo ho faig una mica després, un cop desades les pells i adaptades botes i fixacions per començar el descens. Només perdre uns metres d'alçada i el temps ja esdevé suportable, i podrem gaudir d'una bona baixada.

El primer tram de la baixada per l'ampla coma de considerable pendent és el que més m'agrada. La neu està per estrenar, i és un plaer. La part superior la neu és dura, i es deixa esquiar molt bé. Més avall hi ha un tram de neu pols fins arribar prop dels primers estanys. Més avall la neu ja és més humida. La baixada és fàcil, franca i directa. Es poden traçar diverses línies, però baixo més o menys pel mateix camí per on hem pujat, i m'aturo a esperar la Sílvia que ve amb les raquetes. Un cop a l'estany de Baix de Siscaró encarem la canal de baixada, amb neu ja més estovada per efecte de la temperatura i el pas de les motos de neu. Més avall la neu és més humida, però és prou esquiable fins pràcticament el punt de sortida.

El pic de la Cabaneta és un cim que potser a l'estiu seria avorrit, ja que sempre pugem per vessants arrodonits, amb més o menys pendent, però que a l'hivern esdevé molt atractiu. Una sortida fàcil i habitual, amb la circumstància excepcional de pujar-hi amb neu nova al mes de maig.

Perfil

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.602015'|lon='1.687790'|zoom='13'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text=''|tooltip=''|marker='0'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2012/2012-05-05_Cabaneta/2012-05-05_Cab...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'ascensió al Pic de la Cabaneta 05-05-2012



Comentaris

Hola, gracies per la ressenya!! Volia saber si es una zona perillosa de risc d'allaus. Som un grup de 15-20 q fem ascensions amb raqueted pero no ens agrada complicar-nos amb el tema allaus. Gracies

És difícil dir si és una zona perillosa d'allaus... En principi el cim és més aviat arrodonit, i els pendents suaus són sempre més segurs que les zones més dretes. Tot i això per sobre del refugi de Siscaró hi ha un parell de trams força pendents, que en dies de neu recent poden desencadenar allaus. Com sempre, prudència, avaluació del risc in-situ, i material de protecció adequats.

Afegeix un nou comentari