Volta a la Joca

La Joca és una gran cúpula rocosa que s'alça en una de les zones més encinglerades i abruptes dels Ports. La seva forma característica i la seva ubicació sobre una gran talaia la fan visible des de molts punts del massís. Fem una volta per terreny molt feréstec, pujant pel fort pendent de la canal d'Engunyó, voltejant la Joca i la Mola dels Conills i tornant pel camí aeri de les Faixes Tancades.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Àrea recreativa La Vall, Mas de Barberans (Montsià)
• Distància: 12,3 quilòmetres
• Desnivell positiu: 960 metres
• Temps: 5:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Trams amb camí indefinit. Algun tram aeri.
• Cartografia: El Port, (Sud) Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Cada excursió que fem al Massís del Port ens guarda una o altra sorpresa. La magnitud d'aquestes muntanyes del sud és molt més gran del que podia pensar, i les seves intricades formes tresoregen racons de gran bellesa. Avui tornem a sortir de l'àrea recreativa de La Vall, al terme municipal de Mas de Barberans, a la qual s'accedeix per la pista que marxa a la dreta des de la carrretera de la Sènia. Des de la mateixa àrea recreativa es pot contemplar encimbellada la gran cúpula rocosa. De bon matí ja contemplem els colors vermellosos dels primers rajos de llum impactant sobre la clara roca calcària.

L'àrea recreativa de la Vall està situada al punt on el barranc de la Vall desemboca al barranc de Galera, al costat del qual transita la pista d'accés. Pujant, una pista secundària marxa a l'esquerra i en aproximadament 200 metres s'arriba al gran planell on hi ha l'aparcament i la font. Comencem la ruta seguint aquesta mateixa pista en direcció oest, encaminant-nos cap a la Joca que veiem davant nostre, molts metres amunt.

Al cap de pocs minuts a l'esquerra de la pista marxa un camí, amb un pal indicador que ens assenyala l'itinerari cap al Mas Barró. Seguim aquest camí a l'esquerra i ens endisem al bosc. Anem flanquejant suaument pel camí obac. No triguem en trobar la canal d'Engunyó. Una possibilitat seria començar a pujar directament per la canal, i de fet hi ha alguna fita. Però veiem que està molt emboscat, i com que la nit anterior ha plogut preferim evitar la mullena i continuem camí enllà. Seguim la traça evident una estona més, i quan fa aproximadament mitja hora que hem sortit trobem uns senyals de pintura vermells que marxen a l'esquerra. És el moment de deixar la comoditat del suau camí principal i girar a l'esquerra per començar a pujar molt fort i amb camí menys evident.

El pendent és dur, i el camí poc transitat. Però els senyals vermells ajuden a seguir-lo, i avancem sense problemes. En algun punt cal mig grimpar ja que haurem de superar alguns passos de roca, sempre molt fàcils. Un bon tros amunt el camí gira fort i es bifurca. Abandonem l'opció de la dreta, per on tornarem, i seguim a l'esquerra. Baixem uns metres i després planegem. Davant nostre es va obrint la vertical canal d'Engunyó. Hem de pujar pel mig, tot i que es veu molt dret. Planegem fins a creuar-nos amb la canal. Unes fites ens indiquen de nou que hem d'abandonar el camí i enfilar canal amunt.

Dins de la canal no hi ha camí pròpiament dit, però podem anar pujant amb relativa facilitat, tot i que en diversos punts haurem de grimpar, voltejar arbres o trobar el millor pas en un entorn molt salvatge. Trobem algunes fites, tot i que dins de la canal no hi ha gaire opcions: sempre amunt. La pujada és feixuga, amb trams molt pendents que ens obligen a posar les mans a terra i grimpar amb l'ajut de pedres, arbres, boixos o el que trobem. Després d'una bona estona pujant arribem al marcat coll que separa la Mola de la Bóta (esquerra) i la Joca (dreta).

Dalt del coll seguim unes fites cap a la dreta per aproximar-nos a la base de la Joca. Anem pujant sense camí definit, però amb nombroses fites que ens ajuden a trobar el millor pas. Voregerem la Joca per darrere, a prou distància per tenir-ne una bona perspectiva. Sembla talment una cúpula de roca que haguessin col·locat sobre el cingle. Ens hauria agradat escalar aquesta última mola de roca, però ni tenim temps, ni portem el material necessari (sobretot claus) ni probablement tenim el nivell necessari. Hi ha diverses vies semiequipades per accedir-hi, la normal i l'Amposta pel vessant oest, i una via que puja des del fons de la gran paret nord. Deixem l'escalada a la Joca per alguna altra ocasió, i l'anotem a la llibreta de temes pendents.

Poc més amunt de la Joca ens aproximem al fil de la cinglera on hi ha una excel·lent miranda d'aquesta característica roca. Tenim una bonica perspectiva, amb la Joca en primer terme, i al fons, quilòmetres enllà, l'Airosa, l'altra agulla característica on vam pujar ahir. El cingle és extremadament vertical. Sorprèn veure parets tan verticals i tan altes en aquestes latituds. En molts punts dels Pirineus ja voldrien tenir parets com aquestes, que en alguns casos tenen una caiguda vertical d'uns 300 metres o més. En aquesta zona hi ha diverses vies poc conegudes d'escalada, sempre poc equipades.

Continuem una bona estona pel fil del cingle contemplant la verticalitat de les parets i les formes capricioses que adopten les roques en diversos punts, configurant agulles estilitzades al límit del precipici. Més endavant, ja a la part més alta de la cinglera (estem per sobre dels 1.200 metres), el camí tendeix a l'esquerra i s'aparta del fil. Entrem en una zona boscosa per on caminem una bona estona pràcticament de pla. Un tram de lleugera baixada i arribem a Vallcaneres Altes, una petita barraca al peu d'una pista. El camí marxa al costat de la barraca i continua contornejant la muntanya. Més endavant tornem a arribar a una zona encinglerada i continuem el camí vers el nord, pujant i baixant.

Després d'un tram de baixada en què el camí s'orienta a l'oest desemboquem en un camí més principal. Seguim aquest PR (senyals blancs i grocs) cap a la dreta i pugem suaument fins arribar a la Portella de Calçà. En aquest punt d'inflexió de la cinglera hi ha una cruïlla de diversos camins, i nosaltres triarem el que marxa més a la dreta i que comença un llarg flanqueig per sota de les parets del cingle. Cal esmentar que el mapa de l'editorial Piolet és una bona ajuda, però té nombroses inexactituds. El camí passa força més arran de la paret del que assenyala el mapa.

Iniciem doncs el camí de les Faixes Tancades. Es tracta d'un camí preciós que aprofita una gran faixa que parteix la gran paret de la Mola dels Conills i de la Joca en dues parts. Per sobre ens quedarà sempre una gran paret, que en alguns trams pot superar els 300 metres en vertical, i per sota també en molts trams tenim grans estimballs. El camí és prou evident, però cal parar atenció a no perdre els punts vermells. En alguns punts és una mica aeri, però sempre transita a una distància prudencial del cingle. La magnitud tant de les parets com de les barrancades és esfereïdora, i ens empetiteix encara més dins d'aquest entorn tan feréstec i abrupte.

El transit per la gran faixa és llarg, gairebé sempre en moderada baixada. El punt més alt de la paret que s'enfila a la nostra dreta la veiem quan passem per sota de la Mola dels Conills, amb un esperó impressionant. Suposem que en aquest entorn hi deuen haver diverses vies d'escalada de gans parets, tot i que no sembla gens fàcil. Avancem pel camí gaudint de la salvatjor del paisatge, els Ports en estat pur: ningú enlloc, paisatge abrupte, curioses formacions rocoses, ni cobertura de mòbil... Com n'és de fàcil allunyar-se per uns dies de la civilització!

Més endavant el camí voreja per sota de la gran paret de la Joca, que ens queda uns 300 metres amunt en línea vertical. Després d'una estona més de caminar seguint fites i senyals vermells arribem al punt en què ja havíem passat al matí abans d'accedir a la canal d'Engunyó. Baixem cap a l'esquerra per camí ja conegut, utilitzant les mans en algun punt. Desemboquem al camí principal i el seguim cap a la dreta una estona més fins arribar al punt d'inici.

Aquesta és una de les excursions que més ens han agradat en aquest sector oriental del massís del Port. Es tracta d'una ruta per terreny molt feréstec, però sense cap dificultat més enllà d'haver de grimpar en alguns punts i de parar atenció a no perdre el camí precari. Hem gaudit d'interessants perspectives i de la verticalitat de les cingleres en aquest punt. La Joca és una muntanya peculiar i amb molta personalitat. Ens guardem la idea de pujar-hi pel dret i escalar-la en alguna altra ocasió. Una ruta molt recomanable.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta