Mola de Buscarrons (596 m.)

Pas de cavall Tram de l'escala Grimpada/escalada final a la Mola de Buscarrons La paret sud i l'escala vistes amb perspectiva Tram més aeri de la cresta Darrer tram de la cresta

La Serra de Bot és una petita estribació al nord del Massís del Port. La seva cresta, estreta i esmolada, es pot recórrer amb relativa facilitat, això sí per un itinerari molt aeri i espectacular. Una antiga escala de fusta permet superar un pas extraplomat i exposat a la zona més alta, sota l'atenta mirada dels voltors que nidifiquen a la vora. Arribem al discret cim de la serra, lleugerament separat del cordal principal, superant un mur força vertical de III. Un ràpel ens baixa del cim, avancem un nou tram pel fil i amb un altre ràpel baixem a la base de la cresta.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada / Cresta
  • Lloc de sortida: Pont del Veter Prat de Comte (Terra Alta)
  • Distància: 4,2 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 280 metres
  • Temps: 5:09 hores
  • Dificultat: BD. Alguns passos de III expo.
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Dificultat tècnica baixa, trams exposats, roca mediocre.
  • Cartografia: El Port (nord), Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pont del Veter 00:00 00:00 0
Inici cresta 00:39 00:39 1,6
Escala de fusta 00:49 01:28 1,9
Mola de Buscarrons 00:54 02:22 2,2
Ràpel baixada cresta 01:58 04:20 2,8
Pont del Veter 00:49 05:09 4,2

Crònica

Iniciem uns dies d'aventura i descoberta al sempre interessant Massís del Port, en companyia d'uns bons amics, la Pilar i el Pep. Amb ells teníem intenció de recórrer la cresta de les Gronses, i de fet ho vam intentar, però una tempesta amb pedregada, llamps i trons ens en va foragitar sobtadament. Una espècie de maledicció ens impedeix recórrer aquest itinerari, ja que és la tercera vegada que hi anem, i una vegada per naps i altra per cols no fem aquest interessant itinerari crester. Un cop més ens inspira el magnífic llibre Grimpant pel massís del Port, Joan J. Tiron Ferré, (Editorial Cossetània, 2004, ISBN: 84-9791-056-7), que recull una bona pila de recorreguts originals i divertits.

Després de perdre la resta del matí veient com plou, la tempesta amaina al migdia, i decidim fer un recorregut de tarda més curt. Acabarà sent més llarg del que prevèiem, ja que l'itinerari és molt aeri en bona part del seu traçat, i cal anar amb compte. No és pas un recorregut difícil, però sí té alguns trams exposats, i cal avançar amb seguretat. És un recorregut combinat en què caminarem, grimparem, escalarem una mica i rapel·larem.

No seguim exactament les indicacions del llibre, i aparquem en una entrada de la carretera T-330, al pont del Veter, enmig d'una llarga recta aproximadament a 1 km. de Prat de Comte direcció Vall-de-roures. Enmig de camps d'oliveres i ametllers mirem cap al nord i veiem una serra discreta, que des d'aquí sembla arrodonida i poc interessant, però que amaga el seu veritable caràcter. Avancem entre els bancals en direcció a l'extrem oest de la serra, prop del Coll d'en Gra, sense acabar d'arribar-hi. Seguim una pista cap a l'esquerra que mor en una barraca enmig dels bancals. Enfilem amunt sense camí fins trobar l'inici de la cresta.

Arribem a l'inici del que es pot considerar cresta en poc més de mitja hora. Comencem a grimpar per superar un primer ressalt entretingut (II), però encara poc aeri i sense dificultat. La roca és un conglomerat que es desfà amb facilitat, i cal vigilar on ens agafem, i també anar amb compte en no fer caure rocs avall. Superem aquest primer esperó i baixem per l'altre costat. Aquí ja es comença a veure la serra més abrupte, amb un vessant sud molt retallat. Les verticals parets, de color vermellós, estan solcades per diferents coves i forats, on nidifiquen els voltors.

Després de perdre una mica d'alçada a l'altra banda del primer esperó cal anar a buscar una faixa ascendent que, fent una zeta, ens porta al fil de la cresta principal. Tot seguit ve un dels passos més divertits: un tram de cresta estret i aeri cap als dos cantons. La forma més fàcil de passar és fer-ho a cavall. Tot seguit trobem un esperó força més alt, que es pot voltejar fàcilment per l'esquerra, grimpant amb facilitat. Així arribem fins al tram més alt de la cresta principal. Veiem davant nostre una peculiar i antiga escala de fusta construïda amb dos troncs. Aquesta escala permet superar un tall vertical a la cresta. Una cadena metàl·lica acaba de donar més seguretat en aquest pas molt aeri.

Un cop superada l'escala veiem a la nostra esquerra un ramal que creix al nord de la cresta. Es tracta pròpiament de la Mola de Buscarrons (596 m.), el punt més alt de la serra de Bot que es separa del cordal principal. Baixem uns metres per terreny fàcil fins a la base de la paret que dóna accés al petit cim. De lluny la paret es veu força dreta, i de fet ho és. Els primers metres són més fàcils, fins una petita lleixa on ens encordem. A partir d'aquí cal superar un breu tram de III+, equipat amb un burí, i acabar d'arribar al primer avantcim grimpant per terreny ja més fàcil. Tot seguit encara cal baixar un xic, grimpar uns metres per una petita xemeneia (II/III), tornar a baixar i tornar a fer una petita grimpada (II/III) aèria. Finalment arribem al cim d'aquesta discreta mola. Grans vistes de la plana de la Terra Alta, els pobles veïns i més enllà cap a l'Aragó. En sentit contrari veiem el sector més septentrional del massís del Port.

Hem de tornar al ramal principal, i ho fem desgrimpant amb compte els dos petits ressalts i muntant un ràpel en una sabina per baixar la paret més alta. Tornem a la cresta amb la llum tènue de la tarda avançada, que allarga les ombres de la Mola de Buscarrons i les projecta sobre la cresta. El següent tram de cresta és fàcil, però molt aeri. Passem algun tram de costat agafats directament al fil. El fil de la cresta tomba lleugerament, i ens permet contemplar l'espectacular cara sud de la paret, alta, vertical, vermellosa i farcida de forats on nidifiquen els voltors. De lluny també es diferencia clarament l'escala per on hem passat abans.

Avancem un bon tram fàcil però aeri, amb molt de compte. Al cap d'uns minuts arribem a una instal·lació de ràpel amb dos químics que ens permet baixar fins una lleixa. La cresta continua i no sabem si hem de continuar baixant més avall de la lleixa i donar per acabada la cresta o continuar un tram més pel fil. Seguim avançant per la cresta, tot i que més tard ens sembla entendre que l'opció ressenyada al llibre ja abandona aquí la cresta. Nosaltres seguim un tram més. La cresta comença a baixar, i es fa més difícil perdre alçada en un entorn tan aeri. El Pep va davant i arriba fins un petit coll on la cresta ja perd aquesta qualitat per esdevenir carena. En aquest punt improvitzem un ràpel des d'un arbre, i baixem fins a la base de la cresta. Des d'aquí, ja amb ben poca llum, i sense camí, acabarem d'arribar entremig del bosc primer i els bancals després fins al punt d'inici.

Aquesta és una d'aquelles petites perles poc conegudes que podem trobar al Massís del Port, una zona fascinant, poc concorreguda i amb moltíssimes possibilitats per a l'excursionisme d'aventura. És un tipus d'activitat que probablement avorriria als escaladors, i posaria al límit molts senderistes, però és d'aquells itineraris que ens agraden als engarristadors. És un recorregut que les persones habituades a moure's per crestes amb seguretat podran fer molt més ràpid, i que nosaltres hem gaudit amb prudència. Una activitat sorprenent i divertida.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la cresta de la Mola de Buscarrons 06-04-2012



Afegeix un nou comentari