Coma dels Pedrons

Pics de Fontnegra Pic Oriental de Fontnegra Grup d'excursionistes passsant sota el vessant nord del Pic de la Mina

Ens endinsem per la vall de Baladrar, enclotats entre els pics de Pedrons i de la Mina, a cavall entre Andorra i l'Arieja en un recorregut fàcil. Vam renunciar a la idea inicial d'enfilar el cim del Fontnegra a causa d'alguns problemes logístics i les condicions de la neu.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Carretera N-20, Entre el Port de Pimorent i el Pas de la Casa (Arieja)
  • Distància: 7,8 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 570 metres
  • Temps: 4:55 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Tossa Plana - Puigpedrós, Editorial Alpina (1:25.000). També Andorra (1:40.000)

Crònica

A vegades les coses es torcen i no surten com un les havia previst. Llavors cal aplicar dosis de paciència i fer el possible per salvar els mobles. I això vam fer. Per problemes logístics i d'organització vam acabar sortint massa tard per afrontar una llarga ruta sobre neu, amb un últim tram de canal en fort pendent. La qualitat de la neu, molt més tova del que ens pensàvem, que fins i tot amb raquetes i esquís s'enfonsava i la considerable calor també van contribuir al canvi de plans. Així vam renunciar a pujar al cim del Fontnegra (2.879 m.) però no a fer un itinerari "randonnée" fins al fons de la Coma de Pedrons, un ampli circ des d'on podem gaudir d'una panoràmica frontal de les escarpades muntanyes de Fontnegra.

En sortir tard el petit aparcament que hi ha vora l'accés a la vall de Baladrar estava ple, i vam haver de baixar fins al següent. Aquest petit aparcament és molt freqüentat, ja que aquí s'inicia el camí més habitual per pujar el fàcil i arrodonit pic de Pedrons. Això ens obligarà a haver de superar més desnivell i flanquejar una bona estona pel vessant oest de la llarga carena del pic de la Mina. El flanqueig és incòmode, i transitem força per sota de les antigues mines del Pimorent. A mesura que anem avançant ens apropem al curs del rierol, i tan aviat com podem el creuem, i avancem per l'altra banda (marge hidrològic esquerre, la nostra dreta tot pujant). L'altre vessant és més pla i avancem amb més comoditat. De fet aquest és el recorregut normal de remuntar la vall.

Avancem per l'ampla vall. A l'esquerra ens queda la llarga carena del Pic de la Mina, i a la dreta la llarga carena del pic de Pedrons. Transitem al peu del torrent de Baladrar, sobre una neu encrostada que s'enfonsa. Arribem al fons de la vall, la qual queda tancada per les espadades parets dels pics de Fontnegra. A l'estiu aquí hi ha el petit estany dels Pedrons, ara cobert per la neu. Aquí s'acaba la nostra excursió, ja que passat el migdia no seria gaire bona idea començar a enfilar la canal. Fa un dia calorós i esplèndid, amb sol i sense un bri d'aire. Ens aposentem sobre un roc que sobresurt de la neu i dinem tot contemplant les boniques parets plena de ferides en forma de canals i escletxes. En alguna altra ocasió acabarem de completar la ruta. Fins i tot he dubtat si publicar o no aquesta sortida, ja que no vam acomplir els nostres objectius, però crec que val la pena encara que sigui com a ruta matinal fins lloc ben bonic, en un entorn tranquil d'alta muntanya. Tornem pel fons de la vall, i acabem d'arribar al punt d'inici per la carretera.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari