Sobrepuny (1.656 m.) per Tastanós, l'Esquena de l'Ase i el Serrat de Picamill

Mina al Camí de l'Aigua Cap de Tastanós Inici de la cresta de l'Esquena de l'Ase Tram central de la cresta Esquena de l'Ase, mirant enrere Des del Cap de la Canal Closa veiem al fons el Sobrepuny, i entremig el Serrat de Picamill per on anirem El Sobrepuny de Baix i al fons el Pedraforca Cim del Sobrepuny

Sortint des de Vilada arribarem fins a l'emblemàtic cim de l'oest del Catllaràs fent una travessa que ens porta a enfilar al Cap dels Cingles de Tastanós, seguir l'esmolada cresta de l'Esquena de l'Ase fins arribar al Cap de la Canal Closa, baixar fins a la Collada de Pasquals, enfilar la carena del Serrat de Picamill i continuar per la carena de Banyacorba fins a coronar directament el cim. Ruta entretinguda amb trams d'orientació complexa.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Vilada, (Berguedà)
  • Distància: 13,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.205 metres
  • Temps: 5:40 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Tram de cresta molt aeri. Orientació complexa.
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Vilada 00:00 00:00 0
Collada de Roset 00:26 00:26 1,8
Casa de Roset 00:19 00:45 3,4
Cap de Tastanós 00:38 01:23 5,0
Esquena de l'Ase 00:19 01:42 5,3
Cap de la Canal Closa 00:35 02:17 5,6
Collada de Pasquals 00:38 02:55 6,1
Serrat de Picamill 00:25 03:20 6,9
Sobrepuny 00:47 04:07 8,4
Collet del Faig 00:13 04:20 8,7
Collada de Baix 00:11 04:31 9,3
Camp Gran 00:34 05:05 11,1
Espinagalls 00:05 05:10 11,5
Collada de Roset 00:10 05:20 12,1
Vilada 00:21 05:41 13,9

Crònica

El Sobrepuny és d'aquells cims poc destacats en altura però interessants des del punt de vista paisatgístic, ja que és una gran talaia visible des de molt enllà. És també un cim amb moltes possiblitats, ja que hi ha diversos camins que hi menen, i de fet n'hem conegut ja diversos. Però ens quedava per descobrir una via directa des del vessant sud, seguint les carenes de Picamill i Banyacorba. Als mapes no apareix cap camí, i de fet no hi ha pròpiament camí, però m'havien comentat que era possible enfilar directament, i s'havia de provar. Igualment també teníem pendent recórrer la petita cresta que connecta el Cap de Tastanós i el Cap de la Canal Closa, coneguda com a Esquena de l'Ase. Així doncs unim les dues idees en un itinerari carener entretingut, ja que creuarem una curta però aèria cresta i haurem de posar en pràctica bones dosis d'orientació.

Sortim de bon matí amb la Sílvia des de Vilada, amb un fred intens. El gebre ho tenyeix tot d'un blanc brillant. Pugem cap a la part alta del poble, passem al peu de l'església i continuem pel PR C-147 en direcció nord. Primer seguim una pista que passa al peu de les últimes cases del poble fins al Pla de les Collades, on la deixem i continuem de front pel camí que va pujant suaument fins a la Creu de Roset. Continuem pel camí marcat i sempre direcció nord i aviat arribem a l'ampla Collada de Roset, des d'on si mirem entremig dels arbres esclarissats ja veurem a la nostra esquerra la cinglera de Tastanós, cap on ens dirigirem. El camí tendeix a l'esquerra, virant cap a ponent gairebé de pla. Passem pel costat d'un dipòsit d'aigua i continuem el Camí de l'Aigua, pràcticament pla. Un tros enllà passem per dins d'un estret túnel excavat a la roca i continuem endavant.

A la raconada de la Font de l'Arç el camí gira a l'esquerra i amb una suau pujada arriba al pla de la casa de Roset. Des d'aquí podríem pujar en 10 minuts al Castell de Roset, però anem amb el temps just i continuem endavant. En aquest punt cal encertar bé el camí, ja que abandonem el PR i el primer tram és una mica confús. Situats al pla hem de localitzar la casa en runes de Roset, a la nostra dreta. Davant mateix de la casa marxa un camí que s'orienta clarament cap a la cinglera de Tastanós que veiem amunt. Un cop localitzat el camí ja només cal seguir la fresa evident.

Comencem una pujada molt intensa per la gran faixa de bosc que separa els cingles de la Roca Gotzera (a sota) i els Cingles de Tastanós (a sobre). El camí puja fort, i avancem ràpid per fer via. Gairebé a dalt ens aturem a contemplar la verticalitat de la cinglera, i acabem d'arribar a un petit planell on es creuen diversos camins. Retrobem el PR durant uns metres fins una altra placeta enmig del bosc espès, a sota mateix del Cap de Tastanós. Tornem a abandonar el PR que marxa a l'esquerra i pugem fort uns metres en direcció a la roca. Cal fer un petit flanqueig una mica aeri cap a la dreta, i en menys de cinc minuts assolim el cim del Cap de Tastanós (1.347 m.)

El fred és aquí més intens, ja que el sol no s'acaba de decidir a fer acte de presència, amagat rere els núvols. Ben abrigats continuem direcció nord des del mateix cim, amb un primer tram entremig d'arbres, tot i que aviat la cresta s'estreny i es fa evident. Arribem a l'inici de l'Esquena de l'Ase. Es tracta d'una cresta molt marcada, estreta i molt aèria per les dues bandes. Cal fer una petita grimpada al principi per enfilar fins a la part alta, i tot seguit simplement caminar amb molt de compte pel fil. La travessa de la cresta és fàcil, però impressiona ja que és molt estreta i àeria. A més a més avui està la roca molt gebrada i rellisca força, així que extremem les precaucions. Portem corda per si cal assegurar, tot i que al final no la treiem de la motxilla. De fet és una cresta de còdol molt difícil de protegir, i simplement passem amb compte. Ens sorprèn veure tres cabres amb una gran cornamenta, que per la quantitat d'excrements que hi ha sembla que viuen feliçment dalt d'aquesta cresta. Ens mirem amb desconfiança de lluny i s'aparten, afortunadament, ja que tots no passaríem en una cresta tan estreta, que en alguns punts tot just arriba a 30 centímetres d'ample. És sens dubte el tram més emocionant i divertit de la ruta. L'últim tram és potser el més delicat, ja que cal desgrimpar per un terreny molt aeri.

Després de la curta però divertida i espectacular cresta hem de tornar a pujar uns metres fins assolir el Cap de la Canal Closa, un petit cim des d'on tenim una bona perspectiva de la cresta que acabem de creuar, tot i que la boira la cobreix parcialment. Ara toca perdre molta alçada fins a la Collada de Pasquals, i el camí de baixada no és evident. No encertem a trobar-lo i baixem directament pel mig d'un bosc molt espès i molt dret. Sembla que el camí volteja més per darrere del cim, ja que per davant és totalment encinglerat, i per la banda nord per on baixem també és molt dret. Amb una bona embardissada, ja gairebé al cap d'avall trobem rastres d'una mica de camí que suposem puja dalt el cim, però que no hem encertat a trobar. Acabem d'arribar a la Collada de Pasquals on retrobem el PR. Avancem uns metres per la pista, però aviat l'abandonem i prenem un camí a l'esquerra que va pujant per dins del bosc. Seguim els senyals blancs i grocs fins arribar a la casa ensorrada de Picamill.

En aquest punt cal fixar-se bé en trobar el rastre de sender que ens permetrà accedir al Serrat de Picamill, ja que no és del tot evident. De fet no cal acabar d'arribar a la casa, sinó que uns metres abans tendim lleugerament a l'esquerra, cap a dins del bosc, i trobarem un indicis d'un vell camí que sembla ben poc utilitzat. El camí puja en direcció cap a la cinglera (nord-oest) entremig del bosc, i no és difícil seguir-lo. Sembla que ens encaminem a la base de la paret, i que no podrem continuar, però un cop sota la paret veiem que hi ha un grau que permet enfilar cap a l'esquerra, fins i tot hi ha unes pedres posades com a escala per enfilar el grau. Avancem per aquest caminet que ens permet superar la roca, i uns metres més enllà guanyem el fil de l'ampla carena. Canviem de direcció i ens encarem cap al nord. Comença ara una llarga i feixuga pujada per la mateixa carena. En molts punts el camí és indefinit o directament inexistent, però no hi ha pèrdua possible: només cal seguir per la part més alta de la carena. Sempre tenim bones vistes cap a l'oest, cap al Pedraforca, Ensija i els cingles de Vallcebre.

Pugem fort fins a superar el Serrat de Picamill, on torna a baixar una mica fins al Collet de Picamill, indefinit entremig dels arbres. En molts punts cal endevinar el camí, ja que tot just n'hi ha rastres. El bosc és espès i ha anat guanyant espai a un sender que deu ser ben poc utilitzat, probablement només per algun caçador. Des del petit collet tornem a pujar per enfilar la carena de Banyacorba. El camí no és clar, però sabem que cal seguir la carena, sempre direcció nord. Així buscant sempre el millor pas, avancem sense més dificultat que sortejar els boixos i els punts en què el camí no és clar. Pugem una bona estona fins que, a la nostra esquerra, ja veiem la punta del Sobrepuny de Baix, i al cap de poc l'estelada del mateix cim del Sobrepuny, on arribem al cap de pocs minuts.

No cal dir que la vista des del cim és fantàstica, sobretot cap al sud i cap a l'oest. Tenim una gran perspectiva del Pedraforca, amb els cingles de Vallcebre davant. També s'albira la vall del Llobregat, el pantà de la Baells i fins i tot la ciutat de Berga. Com que anem justos de temps fem una curta pausa i continuem endavant. Baixem pel vessant nord ara ja per camí evident fins al Collet del Faig en pocs minuts. Tombem a la dreta, seguint senyals de PR i baixem per dins d'una fageda primer fins a la Collada de Dalt, i de seguida la Collada de Baix. Aquí cal parar molta atenció, ja que cal abandonar la pista i prendre un camí poc evident al principi. Pocs metres després de la Collada de Baix cal fixar-se en un camí que marxa a l'esquerra, abandonant la pista i dirigint-se cap a sota de la cresta rocosa del Puig Cubell.

Un cop localitzat el camí ja només queda anar-lo seguint, ja que la traça és evident. Baixem una bona estona fins que el camí desemboca a una pista. Seguim uns minuts a l'esquerra, en baixada, fins a veure el Camp Gran, un gran pla de pastura a la nostra dreta. Abandonem la pista i baixem al camp, el creuem, i trobem un caminet que marxa a l'altra banda i que comença a baixar. En pocs minuts ens situem a la casa en runes d'Espinagalls. Tendim a l'esquerra per un tram una mica difús, i aviat retrobem camí evident que ens porta després d'uns minuts de baixada fins a la Collada de Roset, per on ja havíem passat d'anada. Ja només queda desfer el camí conegut, seguint el PR, i en poc més de 20 minuts tornem a ser a Vilada.

No és una ruta senzilla, ja que a part del tram de cresta aèria cal tenir en compte que anem molts trams sense camí o amb camí molt precari. Però és una forma diferent s'assolir el bonic cim del Sobrepuny i conèixer aquest sector més occidental del Catllaràs. El tram de la cresta de l'Esquena de l'Ase és molt divertida i amb un bon ambient.

Perfil

Mapa i track GPS

Mapa de la zona

Mapa de la zona. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

© Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Mapa de Google Maps

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.136623'|lon='1.929932'|zoom='13'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text=''|tooltip=''|marker='0'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2012/2012-01-15_Tastanos-Sobrepuny/2012...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'ascensió al Sobrepuny per Tastanós, Esquena de l'Ase i Picamill 15-01-2012



Afegeix un nou comentari