Trescs i grimpades al desert del Wadi Rum

Enfilem un petit turó per contemplar la posta de sol La Sílvia i la Natalie caminant pel desert Posta de sol sobre el desert Sortida de sol prop del campament, amb les muntanyes de El Qattar al fons El te i el foc al campament, dos dels elements essencials del viatge Arc de Burdah Un guia beduí contempla el desert Congost d'Abu Kashaba Camell Petit Pont Els Set Pilars de la Saviesa

Ens instal·lem durant cinc dies en un campament beduí al desert on va viure Lawrence d'Aràbia. Cada dia farem diferents excursions per la zona, ja siguin engorjats congostos, espectaculars ponts de roca, miradors panoràmics sobre el desert o muntanyes pedregoses. Viure uns dies en la immensitat del desert és una gran experiència, gaudint dels colors intensos de la posta de sol, o el te i la conversa al voltant del foc cada vespre.



Crònica

La part més important del viatge a Jordània teníem clar que la volíem destinar al desert, per intentar conèixer i experimentar les sensacions de viure en un entorn tan poc conegut per a nosaltres. Per això destinarem gairebé 5 dies a caminar i grimpar per aquest territori. Ho farem en companyia d'un guia de l'empresa Rum Guides, que també ens proporciona allotjament al seu camp en mig del desert. Aquesta empresa és propietat del conegut escalador local Attayak Aouda, i el nostre guia és un germà seu. El camp és auster, situat a aproximadament mitja hora en 4x4 de la població de Rum, enmig del desert, a recer d'una penya rocosa. Ens allotjarem en tendes, i compartirem l'espai comú de la gran tenda amb el foc a terra al mig, totalment necessari en aquesta època hivernal de dies curts i nits fredes.

Dia 1. Congost de Rakebat

Arribem a al centre de visitants del Wadi Rum amb taxi directament des de Wadi Musa (Petra) a mig matí. Paguem la preceptiva taxa d'entrada (5 JD) i truquem al nostre guia, amb qui havíem contactat per internet per acordar el tipus de serveis que volíem. Moure's per aquest gran desert no és fàcil. La majoria d'excursions i ascensions que farem són curtes i de poca dificultat, però el més complex és arribar al punt d'inici i orientar-se al mig del desert. Precisament per a aquesta tasca són de gran ajut els guies locals, que a més a més ens ajuden a comprendre com és la vida en aquest territori. Havíem acordat amb ells que volíem conèixer una mica el territori realitzant diverses activitats, sobretot caminar i grimpar pels llocs més característics, i la proposta que ens van fer era ben interessant. A més a més aquesta època és temporada baixa, i podrem gaudir del desert amb més tranquil·litat.

Ens ve a buscar el Radi, el nostre guia, i ens traslladem al poble de Rum, a pocs quilòmetres del centre de visitants. Dinem a la seva casa particular, i en acabat ens traslladem amb el 4x4 fins als afores del poble de Rum per inciciar la primera activitat al desert, la travessa del Congost de Rakebat. Serà una activitat curta, però divertida i intensa. Mirat des de la base el massís del Jebel Um Ishrin és desafiant, de parets altíssimes i molt verticals. Sembla difícil que puguem passar per aquí al mig. Seguirem una ruta tortuosa i en alguns punts laberíntica per zones molt tancades.

Enfilem amunt i de seguida ens toca grimpar fins un petit collet. Cal creuar una placa fàcil però una mica exposada i de seguida entrem un la part més engorjada. A la part central es bifurquen diferents canals i gorges estretes, i sense conèixer-ho es fa difícil endevinar quin és el camí lògic en un entramat laberíntic, som a la Gola de la Cabra. Anem pujant, grimpant en diversos punts, fins a trobar un collet en què ja veiem el desert a l'altra banda. Comença ara la part de baixada, igualment divertida i intensa. Són especialment distrets alguns passos en què avancem per zones molt estretes, amb els braços i cames oberts en oposició. Després d'una estona de desgrimpar arribem a una zona de desert de sorra vermella, prop de la qual ens espera el 4x4 que ens portarà al campament.

Arribem al campament i ens instal·lem. Avui hi ha força ambient, ja que compartirem el capvespre amb un grup 8 persones de Madrid que passen una nit al desert, i també amb una altra noia francesa, la Natalie, amb qui compartirem diversos dies al campament i algunes excursions. El sopar és d'hora, al voltant de les 6. A les 5 ja comença a fer-se fosc i la temperatura baixa en picat. Tothom s'arrauleix a la vora del foc. Anem a dormir d'hora, ben abrigats ja que la temperatura nocturna és molt baixa.

Dia 2. Jebel Khasch

El segon dia al desert el comencem amb un bon esmorzar amb productes locals a la vora del foc, sempre acompanyat del típic te, que bevem a totes hores. Després d'esmorzar, i quan el sol ja fa una estona que escalfa, ens reunim amb las Natalie i una parella d'holandesos amb qui també compartirem l'excursió. Marxem amb dos vehicles 4x4 i creuen un bon tros de desert durant més de mitja hora. A la base d'una muntanya ens aturem i comencem la caminada d'avui. Es tracta d'una ruta senzilla per una zona muntanyosa oberta i fàcil. No és un itinerari tan emocionant ni divertit com el d'ahir, i la principal gràcia que té és l'arribada a un cim poc definit, però que és un gran mirador sobre la zona sud del desert, una àrea molt oberta i àmplia.

Tornem pel mateix camí, i dinem al lloc on teníem el cotxe. Totes les rutes que fem són matinals fàcils, de poca durada. El ritme dels beduins aquí al desert és tranquil, i potser ens costa una mica d'acostumar-nos-hi. Potser veníem amb la idea de voler conèixer moltes coses en poc temps, però val la pena saber frenar i adaptar-se al ritme i costums locals.

Dinem i fem una curta migdiada al sol agradable del migdia. Llavors tornem al cotxe i ens aproximem al campament, però un bon tros abans el guia ens deixa en una zona de boniques dunes de sorra vermella i ens indica el camí de tornada al campament. Així amb la Sílvia i la Natalie gaudim una estona de la zona de dunes, i emprenem el camí planer que ens acostarà de nou al campament. Hi arribem tot gaudint dels incomparables colors vermellosos de la posta de sol al desert. Abans d'acabar d'arribar al campament amb la Sílvia ens enfilem grimpant en un dels molts penyasegats de la zona, per gaudir des de l'alçada dels últims rajos de llum.

Dia 3. Jebel Um Adaami

Avui em llevo d'hora, bàsicament perquè també anem a dormir molt d'hora. El sol surt aviat, i el moment de la sortida a l'horitzó és molt bonic. Probablement no és tant espectacular com la posta, quan les muntanyes es tenyeixen d'un roig intens, però l'eixida permet contemplar il·luminades les muntanyes orientades a llevant. Per això m'enfilo mig grimpant fins un dels diversos penyasegats que hi ha vora el campament. Quan al sol ja s'ha alçat prou torno a baixar per esmorzar.

Avui toca pujar la muntanya més alta de Jordània, de 1.832 metres. Després d'esmorzar al campament ens preparem l'equip ja habitual: el Radi (el guia), la Natalie, la Sílvia i jo mateix. Som les quatre persones que compatirem aquests dies i nits al campament al mig del desert. La Natalie és una gran viatjera i apassionada del desert, i forgem una bona amistat. Després d'esmorzar sortim amb el Toyota atrotinat i naveguem pel desert durant aproximadament tres quarts d'hora, fins a la base de la muntanya. Tot aquesta zona del desert és bàsicament plana, amb una impressionant sensació d'amplitud, però aquesta gran plana es trenca per multitud de turons, penyasegats i muntanyes que emergeixen bruscament. Molts d'aquests penyasegats són formacions de gres molt erosionades, que ofereixen formes molt boniques. La muntanya més alta de Jordània, situada gairebé a tocar de la frontera amb l'Aràbia Saudí, no és d'aquestes. La part superior està formada per una acumulació de grans blocs de roca més compacta.

Situats sota la muntanya no en podem contemplar la magnitud, ja que el cim queda amagat rere l'avantcim. Comencem a pujar per la base seguint fàcilment les fites que marquen l'itinerari més lògic. En alguns punts sobretot al principi ens hem d'ajudar amb les mans, fins a guanyar l'ampla cresta rocosa. Un cop a la cresta simplement l'anem seguint, pujant sense cap complicació. Superat l'avantcim tenim una àmplia perspectiva del desert als nostres peus, i també ja veiem el camí que ens queda fins al cim. Una estona més de pujada i arribem a l'ampli i llargarut cim, coronat per una bandera jordana. Des d'aquí tenim una bona visió del desert de la zona d'Aqaba, i també de les muntanyes de l'Aràbia Saudí, ben a prop.

Baixem pel mateix camí, fem el te i dinem al peu del cotxe. Se'ns afegeix un noi noezelandès amb el seu guia, i dinem tots plegats. Tornem al cotxe i ens aproximem al campament durant més de mitja hora. Com ja és habitual a les tardes, el guia ens deixa al peu d'una muntanyeta arrodonida, a la zona de Sdad al Tak, des d'on diu que hi ha molt bona panoràmica. Ens indica com tornar cap al campament, a més d'una hora de camí. Així doncs enfilem els pendents arrodonits d'aquesta muntanyeta, però on cal grimpar i anar amb compte de no relliscar avall. Des de dalt del petit cim contemplem una espectacular posta de sol sobre el desert. En ser el desert tant ampli i pla, des de qualsevol elevació es pot gaudir de grans perspectives. Baixem per una altra banda, que sembla menys pendent. De nou a la base comencem una llarga travessa per una zona plana de desert fins arribar de nou al campament, pràcticamnt de nit.

Dia 4. Arc de Burdah i congost d'Abu Kashaba

Avui el dia es lleva especialment fred. Ha gebrat, i sorprèn veure la sorra del desert coberta per una fina capa blanca de gebre. Quan surt el sol de seguida es recupera la temperatura. Avui toca visitar un dels atractius més coneguts del desert de Wadi Rum, el bonic arc o pont de Burdah. Es tracta d'un gran pont de roca situat dalt d'un penyasegat, molt vertical i amb grans vistes sobre el desert. És un lloc realment bonic, i per arribar-hi cal fer una petita grimpada.

Aparquem el 4x4 al peu de la muntanya on hi ha l'arc, que ja veiem des de baix. Cal pujar durant una bona estona per una zona laberíntica, en què cal grimpar en diversos punts. És una ruta distreta i divertida. Hi ha dos camins, un de més fàcil, per on pujarem, i un de més difícil on cal desgrimpar per un terreny més aeri, per on baixarem. Ambdós conflueixen sota mateix del pont, punt en què cal fer obligatòriament una petita grimpada una mica aèria per acabar de pujar a sobre el pont. Molta gent s'encorda per fer aquest pas, i de fet trobem un grup davant que baixen encordats, però no sembla necessari amb una mínima experiència en grimpar per la muntanya.

Arribem sota l'arc i ens meravellem de les seves dimensions. És un lloc espectacular, amb grans vistes. Grimpem fins sobre l'arc i el creuem. És molt aeri, però el pont és prou ampli per passar sense patir excessivament pel vertigen. L'arc es troba al cap d'amunt del penyasegat, uns 300 metres per sobre de la base del desert, de manera que hi ha una gran vista sobre l'entorn. Descansem uns minuts tot contemplant aquesta meravella natural. Desgrimpem l'últim tram i baixem per l'altre camí, que és més curt però també més dret. Tornem a trobar el grup de francesos que baixen encordats per una petita escletxa força dreta. Un cop han passat baixem nosaltres sense corda, però amb compte, assegurant-nos amb mans i peus.

Arribem a baix i muntem les estores per dinar sobre la sorra, gaudint de l'atemperat sol del migdia. Com que aquí els guies es coneixen tots, i tots són parents o amics, dinarem amb el grup de francesos i els seus guies. En acabat ens dirigim amb cotxe cap congost d'Abu Kashaba. Es tracta d'un engorjat entremig de dues grans parets de roca sense cap dificultat, però és molt bonic creuar-lo. El guia ens deixa a una banda i ens vindrà a buscar a l'altre. Caminem per la sorra d'aquesta zona congosta, contemplant com la llum amb prou feines hi entra. Sense cap entrebanc arribem a l'altra banda, oberta al desert, on trobem alguns camells pasturant. Ens encurioseix veure que tenen les potes de davant lligades, i segons ens explica el guia els seus amos les lliguen perquè puguin pasturar lliurement però no marxin gaire lluny.

De tornada encara passem pel Petit Pont, un altre pont de roca no tan gran com el de Burdah, però també molt bonic. Situat sobre un penyasegat més petit sobre una zona de desert vermellosa, ens hi enfilem en pocs minuts. Passem també sobre el pont i contemplem el vast paisatge.

Com que som pocs, el nostre guia ens proposa avui no passar la nit al campament sinó anar a la tenda-casa de la seva mare, un lloc no pensat per a turistes i que ens permetrà compartir el vespre amb una família real, observant com viuen autènticament els beduïns al desert. Acceptem ràpidament la proposta. La tenda està situada a pocs quilòmetres del poble de Rum, i abans d'arribar-hi encara passem per les Fonts de Lawrence d'Aràbia, un lloc turístic on hi ha unes antigues inscripcions nabatees. El guia ens indica el camí per pujar a les autèntiques fonts, a mitja alçada de la muntanya que emergeix sobre la zona turística, i ens indica també el camí per arribar a la tenda de la seva mare. Enfilem fins a les fonts i flanquegem un tram per la falda del Jebel Rum fins a baixar a l'alçada del campament on viu la família.

Sorprèn la senzillesa com viuen les famílies beduïnes, ja que els seus habitatges són simples tendes de roba gruixuda, amb pilars de fusta i tensors per aguantar-les. Dins només estores i coixins per seure amb més comoditat, i els estris necessaris per cuinar i menjar. Al vespre ens preparen un exquisit Kabsa (mena d'arròs amb pollastre i verdures), que gaudim de valent a la vora del foc a terra.

Dia 5. Contraforts del Jebel Rum

El Jebel Rum és la segona muntanya més alta de Jordània i de la zona del Wadi Rum. Està situada sobre mateix del poble de Rum, i és una muntanya força complicada per tots cantons. No pujarem aquesta muntanya, sinó els seus contraforts del sector sud, per una ruta entretinguda de grimpades i desgrimpades. Per una propera ocasió ens reservarem el Jebel Rum, on es pot pujar grimpant tot i que en algun punt cal utilitzar la corda. També hi ha diverses rutes d'escalada de diferents dificultats. Tot aquest sector és molt conegut pels escaladors, i s'hi poden trobar moltes vies obertes.

Després d'esmorzar a la tenda comencem a caminar directament des d'allà fins a buscar una àmplia coma que es despenja del sector més meridional del Jebel Rum. Pugem per una zona de grans blocs mig grimpant fins assolir un coll. Successivament enllaçarem fins a tres petits cims o puntes que sobresurten, i que ofereixen una gran vista sobre el desert. L'última de les puntes ja està encarada a la banda sud, de manera que podem contemplar el desert cap a la banda nord, a la zona més vermellosa del Khor el Ajran, i cap al sud, el més grogós desert cap a les muntanyes d'Aqaba. Baixem per una altra ruta, també desgrimpant amb alguns passos ben divertits.

Tornem al campament familiar i dinem. En acabat i ja per tancar la nostra estada al desert del Wadi Rum, anem fins al poble de Rum, i des d'allí enfilem cap a les fonts de Al Shallaleh. Sorprèn veure com brolla una bona quantitat d'aigua enmig d'un entorn tan sec i àrid. Tornem al poble on ens podrem dutxar després d'alguns dies sense fer-ho. Ens acomiadem de la Natalie i del nostre guia, i posem rumb amb taxi cap a Aqaba, la segona població del país, al sud, al peu del Mar Roig. Des d'allà prendrem un bus que ens portarà fins a Amman. Abans d'abandonar el desert fem una ràpida parada al centre de visitants, des d'on es pot contemplar una de les muntanyes mítiques, els Set Pilars de la Saviesa, que adopta el seu nom del llibre més conegut del mític soldat britànic encisat per aquestes terres Lawrence d'Aràbia.

Sens dubte viure uns dies al desert ha estat una experiència emocionant i enriquidora. Gaudir del silenci i la tranquil·litat d'aquest lloc privilegiat, contemplar la immensitat dels paisatges, gaudir dels intensos colors de la posta de sol, compartir els llargs capvespres al voltant del foc, viure a un ritme relaxat, sense presses, sense futileses innecessàries, i en contacte directe amb la terra. Una experiència inoblidable!

Mapa de Google Maps

Imatges del Desert del Wadi Rum 07 a 11-12-2011



Afegeix un nou comentari