Petra

Avançant per dins del Siq S'entreveu el Tresor Tomba del Jardí Restes romanes Tombes Reials Pujada cap al Monestir El Monestir Wadi al-Mudhlim Ens encaminem cap al Umm al-Biyarah Baixant de l'Umm al-Biyarah Diem adéu al tresor i emprenem el Siq de sortida Sortint pel Siq

L'eterna ciutat dels Nabateus és l'atractiu turístic més freqüentat de Jordània, un lloc mític, misteriós i encisador que volíem conèixer. L'experiència de recórrer l'estret engorjat del Siq i arribar enfront del magnífic temple del Tresor et deixa absort i bocabadat. Caminem dos dies pels viaranys d'aquesta meravella descobrint en cada racó indicis d'un passat esplendorós.



Crònica

Feia anys que teníem la il·lusió de visitar Jordània, fascinants per la màgia de la ciutat nabatea de Petra i també el desert del Wadi Rum. Així doncs aprofitem una setmana de vacances per fer aquest viatge en una època menys turística i que ens permetrà gaudir de l'entorn amb més tranquil·litat, tot i els inconvenients del fred i del dia curt.

Volem a la capital, Amman, situada al nord de Jordània, tot i que tant Petra com el Wadi Rum estan situats al sud. Si haguéssim trobat vols a Aqaba, segona ciutat del país, al sud, al peu del Mar Roig, hauríem evitat quilòmetres, però alhora també hem tingut una impressió més general del país, en recórre'l de dalt a baix. Passem la primera nit a Madaba, on arribem al voltant de les 4 de la matinada. Tot i això ens llevem d'hora per aprofitar el dia. Coneixem dues noies catalenes, l'Anna i la Cristina, i un noi vasc-suís, i ens apuntem amb ells a baixar cap a Petra. Durant el trajecte passarem al peu del Mar Mort, i tot seguit per la població de Karak on visitarem les restes d'un gran castell de l'època de les creuades. Continuem cap al sud baixant per la Carretera del Rei (King's Highway), tot gaudint del paisatge desèrtic i de vistes excepcionals en les zones més elevades. Després d'alguns petits problemes d'orientació per les enravessades carreteres jordanes arribem a Wadi Musa als volts de les 5.

Ens instal·lem al petit Hotel Cleopetra, senzill però acollidor i recomanable, regentat pel Mosleh, un noi molt trempat. Sopem en un restaurant del poble, evitant els turístics de l'entrada del recinte. Al vespre aprofitem per fer la visita nocturna que fan 3 dies a la setmana, i que consisteix en l'entrada pel Siq il·luminat amb milers d'espelmes fins a la plaça del Tresor, també il·luminada amb espelmes. No deixa de ser un muntatge turístic, però tenim un primer contacte amb la ciutat nabatea.

Després de la primera nit a Wadi Musa ens llevem d'hora, al voltant de les 6, i després d'esmorzar des de l'hotel mateix ens baixen fins a l'entrada del recinte arqueològic, situada aproximadament a dos quilòmetres de la població de Wadi Musa. A l'entrada del recinte hi ha uns quants hotels força luxosos, i algunes botigues, però el centre de la població i la majoria d'hotels senzills estan a Wadi Musa. A l'entrada del recinte cal pagar els 50 dinars (JOD), que equivalen pràcticament a 50 €, ja que el canvi és pràcticament paritari. Comprem l'entrada per dos dies que és només 5 JD més cara.

Ens endinsem al Siq, un engorjat espectacular format no pas per efecte de l'aigua sinó per un trencament de la falla enmig de la muntanya del Kubtha. Talment com si s'hagués tallat la muntanya amb un fi ganivet, el Siq s'esmuny més d'un quilòmetre entre la muntanya. La llum zenital amb prou feines arriba a il·luminar el fons de l'estret pas, ja que les parets a banda i banda s'alcen gairebé 100 metres, i en els punts més estrets l'amplada no arriba als 3 metres. És espectacular transitar per aquesta gorja, que va serpentejant descobrint a cada moment els curiosos efectes de la tènue llum com rebota a les parets de gres estratificat molt tou, amb diferents tons de groc, rosats i violetes. És d'hora i trobem poca gent encara, però tothom mira amunt embadalit. Tot i haver vist moltes fotografies d'aquest lloc, viure l'experiència de caminar-hi és impressionant. En la part més fonda la llum pràcticament no hi entra, ja que el Siq és molt estret. Ja queda poc per embaladir-nos encara més: al final de la part més estreta s'entreveu la llum i l'esplèndida estructura del Tresor.

Mica en mica la vista es va eixamplant, i les esbeltes columnes del temple, probablement funerari, van mostrant la gran magnitud del monument. En arribar al final del Siq s'obre davant nostre l'esplèndida imatge d'aquest espectacular momument, el Tresor o Khazheh. Es tracta d'una gran obra esculpida a la paret de dalt a baix, de grans proporcions (43 m. d'alt i 35 d'ample). És el monument més conegut de Petra, mil vegades fotografiat, però no deixa d'impressionar. Està situat al fons del Siq, en una estreta plaça, que probablement l'ha protegit de les inclemències del temps, d'aquí el seu excel·lent estat de conservació.

Contemplem sense pressa aquesta impressionant obra, i tot seguit avancem cap al Siq Exterior. Des de la plaça del Tresor avancem cap a la dreta per una zona també estreta, però no tant com el Siq. Ens anem acostant a la zona central de Petra, tot contemplant el Carrer de les Façanes, una multitud d'antics edificis excavats, tot i que no hi ha consens sobre la seva funció. Hi ha dubtes si eren monuments funeraris o servien com a habitatge. Algunes d'aquestes construccions tenen forma de prisma. Es tracta d'algunes de les construccions més antigues de Petra, de l'època nabatea. A partir d'aquí s'arriba a la zona oberta de Petra si seguim de dret, però comencem a pujar cap a l'esquerra per un estret camí costerut i amb escales que ens enfilarà fins un des punts alts i panoràmics de l'entorn, l'Alt Lloc dels Sacrificis.

Pugem una bona estona per un camí sinuós que enfila la muntanya Jebel Al-Madbah, de 1.100 metres d'altura. Alguns trams del camí estan excavats a la roca. En arribar a la part més elevada trobem dos grans obeliscs d'uns 7 metres d'alçada, però el que sorprèn no és la seva magnitud sinó el fet que no són grans pedres situades en aquest punt, sinó que van retallar tota la muntanya al voltant per fer sortir els dos obeliscs. Ben a prop, una mica més amunt arribem a l'altar dels sacrificis, on sembla que s'hi practicaven ritus religiosos. Es pot contemplar diversos elements tallats a la roca, com una taula d'ofrenes, un altar i un gran pati que ho envolta tot tallat a la roca. Si seguim una mica més enllà dels altars, la muntanya es desploma cap a la zona central de Petra, de manera que tenim una gran talaia des d'on contemplar tot el complex.

Continuem el camí baixant en sentit oposat (oest). Primer seguim un tram de pla, i de seguida comencem a baixar fort per un camí tortuós força dret amb algun tram d'escales. Baixem cap a la zona del Wadi Farasah, on també hi ha algunes tombes. Abans gaudim de la vertiginosa baixada, amb zones d'escales excavades a la roca. Passem també al costat d'un lleó excavat també. En aquesta zona no hi transita gaire gent, ja que cal fer una bona caminada. Baixem fins a la zona planera, on trobem algunes tombes. Destaquen el temple del Jardí, amb una columnata davant, la tomba del Soldat Romà, la tomba Renaixentista i el Triclini.

Acabem de baixar cap a la zona oberta central de Petra, i ens dirigim cap a la zona de les restes romanes. Contemplem l'arc de Trajà, la via empedrada i el Carrer de les Columnes. No gaire lluny el Qasr Al-Bint (Palau de la Filla del Faraó) mostra la seva majestuositat tot i estar semi-enderrocat. Es tracta d'un temple nebateu de grans dimensions, del qual es conserven bona part de les parets exteriors, de 23 metres d'altura.

Tornem a dirigir-nos cap al sector més proper al Tresor, i visitem el teatre romà, amb les grades excavades a la roca. De fet el més sorprenent de tot el complex de Petra és que la majoria de monuments estan tallats a la roca, i això s'explica perquè la pedra és de tipus gres, una pedra tova i fàcilment moldejable. Just a l'altra banda del Teatre trobem un dels sectors més impressionants de Petra, les Tombes Reials, un conjunt de tombes de gran magnitud. Són les tombes de l'Urna, de la Seda, la Corintia i la del Palau. Cal pujar un bon tros per arribar-hi. La Tomba de l'Urna destaca per la seva gran alçada i per estar situada un bon tros amunt, sobre el penyasegat. Descansa sobre un conjunt de voltes. La tomba del Palau és una de les més grans, sobretot és molt ampla, i està decorada amb multitud de columnes. Des d'aquest sector, i per unes escales força amagades pugem un tros cap a la zona poc freqüentada del Jebel Khubtha, des d'on tenim una bona perspectiva de la zona central de Petra.

Tornem a baixar cap a la zona central. Passem per l'Església, les restes d'una antiga construcció religiosa bizantina, de la qual es conserven uns bonics mosaics. Baixem per la zona central fins al punt on hi ha alguns restaurants, en aquesta època poc concorreguts. La gràcia de visitar Petra al desembre és precisament trobar-se relativament poca gent. Al peu de la zona de restaurants emprenem el llarg camí de pujada que ens conduirá al Monestir.

Diuen que és la pujada dels 750 esglaons. No els vam comptar, però de segur que hi són. Pugem suaument, gaudint dels atractius geològics i arqueològics d'aquest entorn fascinant. Descartem les ofertes dels beduins que ens volen fer pujar en mules. Preferim caminar. Passem el Triclini dels Lleons, i continuem pujant per un congost sinuós en què les escales busquen el pas més lògic entremig de grans parets. En algun punt el camí passa al peu de vertiginosos congosts. Després d'una bona estona de pujar arribem a la gran esplanada on es situa Al-Deir, el Monestir. És potser la segona figura més coneguda i fotografiada de Petra després del Tresor. És una façana de grans dimensions (47 m. d'ample i 42 d'alt) extraordinàriament ben conservada, amb una característica urna a la part superior central.

Des del monestir encara acabem de pujar fins a tres miradors diferents que hi ha més a l'oest, i que es desplomen sobre la zona muntanyosa molt abrupte del Wadi Araba. Tornem a l'esplanada prop del monestir, i aprofitem per dinar tot contemplant aquesta bonica façana, la més gran de Petra. Tornem a baixar el llarg camí de les escales cap a la zona central. Pugem fins al petit museu, situat dins d'una tomba. S'hi poden contemplar peces arqueològiques trobades en tot l'entorn. Voregem un caminet aeri que flanqueja la petita muntanya de Al-Habis. Al darrere, força amagades veiem unes escales molt dretes que enfilen amunt. És un lloc molt poc concorregut, però sembla interessant pujar-hi. Enllaçant diversos trams d'escales vertiginoses arribem a dalt d'aquesta petita muntanya, on hi ha restes d'una antiga fortificació de l'època de les creuades. Des d'aquí es veu a prop la muntanya més alta de Petra, l'Umm al-Biyarah. Tornem al punt d'inici de les escales i acabem de vorejar la muntanyeta. Baixem per l'altre cantó, tot passant per la tomba Inacabada, que permet veure com excavaven les tombes, sempre de dalt cap a baix. També passem pel Columbarium, una mena de cova amb centenars de petits nínxols on sembla que es guardaven les cendres dels difunts, o una altra teoria indica que potser hi guardaven coloms, d'aquí el nom. Tornem a arribar a la zona central de Petra.

El sol ja va caient, i aquí es fa fosc al voltant de les 5 de la tarda. Ens dirigim de nou cap al sector oriental, més a prop de la sortida. Un dels llocs que ens feia il·lusió descobrir era el Wadi al-Mudhlim, un Siq (engorjat) molt més estret que l'entrada principal i que permet també entrar (o en aquest cas sortir) del recinte de Petra. Cal caminar, ja que es troba situat a l'extrem nord del conjunt arqueològic. Ens plantegem si tindrem temps d'anar-hi, ja que no és una zona indicada ni sabem quanta estona fa falta. Com que portem frontals decidim provar-ho. Passem de nou vora les Tombes Reials, i continuem més cap al nord (en sentit oposat al camí normal d'entrada/sortida). Trobem una dona beduïna i l'hi demanem si anem bé. Ens indica que sí, però que és massa tard per anar-hi. Igualment ho provem. Aviat trobem l'entrada del Siq, realment sinuosa i espectacular. Passem uns passos molt i molt estrets, sinuosos i tancats. En alguns punts el Siq té menys d'un metre d'amplada. Aviat trobem una bifurcació i no tenim clar quin és el camí. A més a més trobem un punt en què cal grimpar, i la roca està molt relliscosa. Abans de complicar-nos més decidim girar cua i deixar-ho per l'endemà i en sentit d'entrada (baixada), que serà més fàcil.

Tornem a l'entrada del Siq al-Mudhlim, ja amb poca llum. Estem lluny de la sortida principal, i veiem que el mapa marca un camí directe a l'entrada del recinte. Provarem de localitzar-lo. Al principi el camí és evident, però cada cop la cosa es complica més, i el rastre no és clar. Veiem que ens emboliquem i que es comença a fer fosc. Decidim girar cua de nou. Amb poca llum arribem de nou a l'entrada del Siq que ja havíem abandonat pràcticament de fosc. Caldrà desfer un llarg camí, però ja estem en zona coneguda. Amb els frontals engegats anem tornant. Al cap d'una estona trobem un noi beduí que passa amb una mula enmig de la foscor. S'ofereix a portar-nos al seu poble, al-Deba, molt més a prop que desfer el camí fins a l'entrada principal. Negociem un preu raonable i així evitem una llarga volta, tot i que hem de fer una bona pujada fins al poble. Ens convida a casa seva a fer un te, que compartim amb la seva família. Més tard ens porten a la propera localitat de Wadi Musa.

Ha estat un dia esgotador, en què hem caminat més de 10 hores, però dins de Petra sembla que el temps no passi.

El segon dia només tindrem mig matí per acabar de dedicar a Petra. És impossible veure-ho tot en tant poc temps, i tot i haver voltat molt el dia anterior, queden encara molts racons i llocs d'interès. Descartem la Petita Petra, que està més allunyada, i ens concentrem en alguns punts que ens venia de gust conèixer.

El primer objectiu és recórrer el Wadi al-Mudhlim, el Siq que el dia anterior vam deixar pendent. Passem el control d'entrada al recinte i baixem uns metres fins pràcticament l'entrada del Siq principal. Just abans d'arribar-hi veiem un rierol que marxa a la dreta, al fons del qual es pot veure un túnel. Marxem per la llera d'aquest riu, tot i que hi ha un cartell que recomana no entrar a aquesta zona sense guia. Com que és molt d'hora no hi ha ningú, però més tard hi ha habitualment un guarda que n'impedeix el pas. Baixem uns metres pel torrent sec fins arribar al túnel. Aquest túnel és artificial, i el van construir per canalitzar l'aigua cap aquí evitant que entrés al Siq principal, la via d'accés a Petra. Passat el túnel continuem per la llera del rierol sec, entremig d'altes parets, però encara poc tancat. Cal evitar aquesta ruta si ha plogut recentment o pot fer-ho, ja que podria ser molt perillós.

Anem baixant pel rierol que es va tancant mica en mica. En alguns punts cal mig desgrimpar, però sense dificultats. No és un camí gaire transitat, i només algunes guies avançades expliquen aquesta ruta, més aventurera que els camins més habituals dins del recinte. Al cap d'uns minuts de caminar l'engorjat es va tancant i es fa estret. Comencem un recorregut sinuós i entretingut per una zona congosta. Passem a tocar les parets de colors vermells vius, ja que en alguns punts l'amplada no arriba a un metre. No té l'alçada del Siq principal, però és molt més estret. La sensació d'aventura és màxima, ja que a cada revolt de l'engorjat la sensació de claustrofòbia augmenta. És un lloc molt bonic, i ens divertim passant-hi. En algun punt cal fer un bon salt, però si més no amb la tècnica d'oposició podem passar. També trobem encara algun bassal, que superem fàcilment. En èpoques humides aquest recorregut és intransitable. Gairebé al final d'aquest espectacular engorjat, en una petita cúpula oberta trobem algunes formes excavades a la paret. Al cap de poc sortim ja a terreny obert. Simplement espectacular!

Caminem cap a l'esquerra per zona oberta en direcció al centre del recinte. Arribem a la zona del Carrer de les Columnes, prop de la base de l'Umm al-Biyarah, la muntanya més alta de Petra i que avui volem pujar. Per fer-ho cal vorejar-la per l'oest, buscant l'únic pas que permet accedir a aquesta gran mola de roca vertical per totes bandes. Una de les guies que portem indica que s'hi pot pujar per un camí exposat en què cal grimpar en alguns punts, però decidim provar-ho. Creuem la zona de les restes romanes i anem a buscar la base de la muntanya, on hi ha un conjunt de tombes menys conegudes. De fet poca gent visita aquesta zona, i fins i tot alguns pastors beduins utilitzen algunes tombes com a corral pel ramat. De fet preguntem a una família beduïna que viu a la zona el punt d'accés, que no és del tot evident, i ens ho indiquen amablement. Cal anar a buscar unes escales situades a l'esquerra d'una marcada canal rocallosa. Trobem les escales i comencem a pujar.

Tot i que algun beduí de la zona ens havia indicat que la ruta era perillosa, probablement per guiar-nos-hi cobrant un preu, en realitat només cal pujar escales. Aquest sí que és un recorregut molt poc freqüentat, ja que a part d'estar apartat del centre principal, cal pujar més de 300 metres de desnivell, bona part del qual per escales força dretes, i en algun punt força aèries. "Biyara" vol dir cisterna, i a la muntanya trobarem diferents restes d'antiques formes de canalitzar i aprofitar l'aigua. També al pla i panoràmic cim hi havia hagut una fortificació probablement de l'època de les creuades. Anem pujant escales en un itinerari sinuós i molt dret. Passem un gran canal excavat a la paret, i continuem pujant. Les escales han estat contruïdes o reconstruïdes recentment, tot i que en alguns trans es conserven esglaons excavats a la roca. Com que la muntanya és molt vertical cal passar alguns passos aeris, tot i que hi ha unes precàries baranes de fusta en els punts exposats. Anem pujant tot gaudint de les vistes i arribem a un gran altiplà des del que es domina tota la zona de Petra i rodalies. Arribem fins a la punta de l'altiplà, on hi ha una petita cova de pastors. Contemplem les impressionants vistes i tornem a baixar pel mateix camí, l'únic possible.

Un cop a baix ja només queda desfer el camí ja conegut. Tornem a la zona central de Petra, passem prop de les Tombes Reials, el Teatre, el Siq Exterior i el Tresor. Ens endisem al Siq de sortida, contemplant de nou l'espectacularitat de les grans parets que s'aixequen a banda i banda. Diem adéu a Petra sabent que ens hem perdut molts racons interessants, i que amb dos dies escassos no es pot conèixer aquest impressionant recinte. Marxem però engrescats per haver viscut una experiència intensa, i haver espremut cada minut al cent per cent. Sens dubte Petra és d'aquells indrets màgics i únics que quedarà gravat perpètuament a la nostra memòria.

Mapa de Google Maps

Imatges de Petra 06 i 07-12-2011



Afegeix un nou comentari