Alt del Griu, Ensagents, Crestes de Gargantillar i Pic dels Llops

Pujant cap al Coll d'Entinyola La Sílvia a l'Alt del Griu Collades Baixes d'Emportona Pujant el pic d'Ensagents, amb l'Alt del Griu i la cresta al darrere Tram de cresta Collada de Pessons Pic dels Llops i Crestes del Gargantillar Avançant per les Crestes del Gargantillar La Muga, Tosseta de Vallcivera i Tossa Plana de Lles Baixant per la carena del Cap de la Coma dels Llops

A l'est d'Andorra, entre el poble d'Encamp i l'estació d'esquí del Pas de la Casa - Grau Roig hi ha un seguit de muntanyes d'alçada considerable i escassament visitades. Fem un recorregut carener i circular que ens porta a enllaçar diversos cims avançant per crestes força fàcils però amb ambient. És una zona rocallosa, solitària i d'àmplies vistes, sobretot cap al nord de la Cerdanya.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta Muntanya
  • Lloc de sortida: Cortals d'Encamp, Encamp (Andorra)
  • Distància: 18,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.510 metres
  • Temps: 10:07 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Trams de grimpada, alguns aeris.
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Cortals d'Encamp 00:00 00:00 0
Collada d'Entinyola 02:00 02:00 4,2
Alt del Griu 00:37 02:37 5,0
Pic d'Ensagents 01:43 04:20 6,3
Pic Occidental de Pessons 00:39 04:59 7,8
Pausa 00:32 05:31
Pic dels Llops 00:48 06:19 8,8
Cap de la Coma dels Llops 02:01 08:20 12,9
Cortals d'Encamp 01:47 10:07 18,3

Crònica

El dia anterior el fort vent del nord, la boira i la nevada nocturna combinats ens van foragitar de l'intent de pujar el pic de Rulhe des de la Vall d'Incles. Per aquest diumenge amb la Sílvia decidim dirigir-nos a una zona menys exposada als núvols i les boires que acostumen a venir de l'Arieja, i ens dirigim més al centre d'Andorra. Ens encaminem cap als Cortals d'Encamp, on neixen diversos camins que permeten recórrer una zona poc coneguda d'Andorra.

La idea inicial de l'itinerari que havíem traçat va canviar considerablement, en la primera part per una confusió de camí que fàcilment vam salvar, i ja més al final vam canviar la ruta de baixada, allargant-la considerablement amb un darrer tram força monòton. La ruta és llarga però relativament fàcil. Només cal parar atenció als trams de cresta sobretot entre l'Alt del Griu i el Pic d'Ensagents, on podem passar simplement grimpant en alguns punts si busquem el millor pas (gairebé sempre pel vessant dret del circ d'Ensagents), i si en canvi volguéssim seguir estrictament la cresta caldria portar material d'escalada.

Pensant la ruta sobre el mapa tenia dubtes si el pas entre els dos primers pics seria assequible sense material. Buscant a internet hi ha poca informació, però vaig anar a parar al llibre Circuits d'alta muntanya pel Pirineu Oriental Català, de Manel Figuera, 2005, Cossetània Edicions, on descriu pràcticament exacte la ruta que havia pensat sobre el mapa. Així doncs tindrem una bona referència per seguir la ruta.

Sortim des de l'àrea recreativa que hi ha als Cortals d'Encamp, just a la banda oposada de la carretera d'on hi ha les boniques Bordes de Rigoder. Per accedir-hi pugem des del poble d'Encamp. Al mig de la població hi ha una rotonda gairebé a sota del telefèric Funicamp on neix una carretera revirada que enfila fort i que seguim durant 7 quilòmetres, fins que trobem el punt de sortida. Al costat mateix de l'àrea recreativa neix un camí marcat amb senyals grocs que s'endinsa al bosc. Anem seguint el camí fresat i evident, i sense adonar-nos-en aviat ens desviem de l'itinerari pensat. Seguim el camí principal sense percebre que en algun punt havíem d'haver tendit més a l'esquerra i enfilar la carena de les Pedrusques. Seguim el camí més fresat, i anem trobant senyals grocs fins que aquest es bifurca. Trobem un cartell que ens indica a la dreta el camí per anar al refugi d'Ensagents, marcat amb punts grocs, i a l'esquerra el camí per pujar l'Alt del Griu, sense senyals, però evident. Anem seguint aquest camí que va pujant considerablement, però flanquejant per la dreta la carena de les Pedrusques. Aviat veiem que no era exactament la ruta que volíem seguir, però el camí és lògic i la trajectòria bona.

Anem pujant per terreny obert, tot guanyant alçada sobre l'amplíssim circ d'Ensagents. Al cap de poc més d'una hora i mitja de caminar ens situem sobre dels estanys d'Ensagents, a certa distància, just sota la Collada d'Entinyola, per on hauríem d'haver passat si haguéssim seguit la carena. Veiem algunes fites i ens encaminem en forta pujada cap a la marcada collada. Pugem fort per terreny herbat i arribem al coll, on el vent fort i fred ens dóna la benvinguda. No ens penedim d'haver anat més per sota i haver evitat la carena, totalment exposada al vent del nord. A partir d'aquí sí que haurem d'anar seguint l'àmplia carena, primer per un terreny de grans blocs de granit, i més endavant per terreny més còmode.

Després d'una estona de remuntar el suau pendent de l'àmplia carena ja veiem el vèrtex geodèsic que marca l'Alt del Griu (2.876 m.), un cim bonic per la seva pedregosa forma piramidal i alhora per estar situat en un punt central en el Principat que l'hi confereix una excel·lent panoràmica. Destaca a l'est la visió sobre el proper Pic Alt de Cubil, i més enllà els pics d'Envalira. Tot i ser una talaia extraordinària no ens entretenim gaire a contemplar el paisatge, ja que el vent fueteja fort, i tot i anar abrigats quan t'atures aviat t'enfredores.

Comença ara la part més delicada de la ruta. Mirat des del cim la cresta que connecta amb l'Ensagents sembla molt escarpada i complicada, i de fet ho és si volem seguir estrictament el fil. Però buscant el millor pas, principalment per la nostra dreta, podem evitar les dificultats principals, i com a molt caldrà grimpar en alguns punts. Hi ha algun pas aïllat una mica aeri, però fàcil (I+). Des del mateix cim de l'Alt del Griu desgrimpem una mica pel cantó esquerra evitant els grans blocs del fil de la cresta. Seguim un tram gairebé per la mateixa cresta, evidant els blocs pel pas més evident, i aviat tendim a la dreta quan la cresta es complica i esdevé aèria. Cal baixar força i buscar pràcticament la base de les parets de la cresta, i flanquejar sempre per sota. Fàcilment endevinarem la millor trajectòria.

Anem flanquejant per sota la cresta, grimpant i desgrimpant en alguns punts fins que arribem a una marcada bretxa on sobresurt un gran monòlit granític partit en dues meitats per una fissura vertical. Som a les Collades Baixes d'Emportona, punt d'inflexió en la cresta que connecta l'Alt del Griu amb el pic d'Ensagents. Aquí la vista de la cresta és espectacular, molt aèria i escarpada, amb grans blocs granítics penjats sobre el buit. Comencem ara un nou tram de cresta en pujada, però més fàcil que l'anterior. Simplement cal mig grimpar en algun punt, però sense més dificultats que el molest vent, en poca estona assolim el pic d'Ensagents (2.857 m.)

Des d'aquest segon cim tenim una bonica imatge de l'Alt del Griu i la cresta que hem anat seguint, alhora que anem voltant l'ampli circ d'Ensagents i n'obtenim diferents perspectives. Des del pic d'Ensagents hem de continuar l'evident cresta cap al sud. També sembla més difícil del que realment és. La cresta es mostra escarpada, però anirem trobant fites per la banda dreta que eviten les dificultats principals. No ens estalviarem de grimpar i desgrimpar en diversos passos, divertits i poc difícils.

Anem avançant amb la vista posada al també ampli circ de Pessons, que s'obre cap a l'est, i especialment les verticals parets nord els pics de Pessons, Ríbuls i Montmalús. Anem sortejant dificultats fins arribar a un gran pla inclinat que s'aboca sobre el circ d'Ensangents, cap a l'oest. Creuem tot el gran pla de dret, seguint la mateixa direcció sud que portàvem. Passem per la collada de Pessons, on enllacem amb el camí de l'Alta Ruta Pirenaica (senyals de GR) que puja des del fons del circ de Pessons amb unes boniques ziga-zagues. Avancem guanyant alçada molt progressivament fins al pic Occidental de Pessons.

Un cop som al poc definit cim, guanyem una esplèndida vista cap al sud, amb el gran estany de l'Illa als nostres peus, i més enllà els cims ceretans fronterers de la Muga, la Tosseta de Vallcivera, la Tossa Plana de Lles i fins al Perafita i el Monturull. És un lloc realment bonic, d'amplis horitzons, que aprofitem per fer una pausa i dinar tot contemplant el vast paisatge. Ens arrecerem al vessant sud per evitar el fort vent. Des d'aquí en pocs minuts podríem accedir al Pic de Pessons (est) seguint la plàcida carena. Però es fa tard i continuem la nostra marxa.

Seguim la trajectòria del circ, voltant ara cap a l'oest per les Crestes del Gargantillar. Aquesta zona torna a ser encrestada i vertical, i cal buscar els passos més còmodes, principalment pel sector sud (esquerra). Hem de perdre força alçada, amb trams caminant i trams desgrimpant. Alguna fita escadussera ens pot ajudar, però cal fer cas a la intuïció per buscar el pas més lògic. És un tram molt bonic i distret, però sense grans complicacions. Davant nostre sempre tenim el pic dels Llops, cap on ens dirigim.

Després d'un tram de baixada per la cresta, avancem un tram gairebé pla, evitant les dificultats principals tendint cap a l'esquerra, ja que pel vessant d'Ensagents la cresta es desploma fortament. Finalment la cresta torna a pujar pel vessant est del Pic dels Llops, que assolim després de remuntar 100 metres de desnivell. Assolim el pic i continuem sense perdre temps, ja que la ruta que ens queda encara és llarga, fins i tot més del que ens pensem.

Avancem ara per terreny fàcil, enmig d'una carena planera, amb algun sortint de roca que hem de sortejar. Perdem alçada fins un coll, i continuem per la carena, suau i planera a la nostra esquerra, i vertical i trencada per la nostra dreta. Veiem una canal força vertical que segons el mapa baixa cap al refugi d'Ensagents, però la nostra idea és anar a buscar un altre camí que també baixa fort i que va a buscar la Coma dels Llops. Així doncs continuem encara per la carena fins passat un petit promontori. El mapa de l'Alpina assenyala que el camí marxa des d'aquest mateix punt. No hi ha camí evident, i l'única possibilitat que veiem és baixar per una canal tarterosa molt dreta. El llibre del Manel Figuera comenta que és millor continuar més cap a l'oest, seguint la carena, i buscar l'última canal que s'enfonsa cap a la Coma dels Llops. Així ho fem, i comencem a baixar tot i que no hi ha cap indici de camí. El pendent és molt fort i el terreny insegur, amb moltes roques que es desprenen al nostre pas muntanya avall. És possible baixar per aquí, però ho veiem una mica perillós i sobretot molt incòmode. Tornem doncs a la carena amb la intenció d'anar a buscar un altre camí encara més a l'oest i que ens permetrà baixar per la carena perpendicular del Cap de la Coma dels Llops.

Ens enfilem a un nou promontori rocós, grimpant i desgrimpant pel cantó oposat. Avancem una bona estona pràcticament de pla i superem encara un altre promontori. Aquest tram és força monòton i avorrit, tot i que cap al sud tenim una bonica visió dels cims ceretans. Al cap d'una estona veiem davant nostre la carena que uneix el Pic de les Agols i la Tossa Braibal, on ho hem d'arribar. A la dreta marxa una altra carena perpendicular i força planera que ens portarà en suau baixada cap al Cap de la Coma dels Llops. Aviat trobem un camí evident marcat amb senyals blaus. En un punt els senyals blaus tendeixen a l'esquerra i abandonen la carena. Nosaltres continuem per la carena obviant els senyals, i aviat trobem alguna fita que ens indica que anem pel bon camí. Més avall trobem de cop i volta senyals de color groc. Anem baixant suaument direcció nord, seguint sempre l'àmplia carena.

Passem el poc definit Cap de Montuell. Anem seguint els senyals grocs, sempre baixant. Aquest tram és llarg, i es nota el cansament acumulat. Seguim sempre la carena, però ara per zona boscosa, i amb pendent descendent més accentuat. Passem una cruïlla on s'incorpora el camí que ve del refugi dels Agols, i aviat el camí gira fort a la dreta. Baixem fins un petit planell enmig del bosc on el camí es bifurca. Abandonem els senyals grocs i avancem per la dreta, ja a les envistes d'algunes cases i la carretera dels Cortals d'Encamp. Anem baixant fins a trobar el riu de la Coma dels Llops, just al punt on hi ha una petita presa de captació d'aigua. Creuem el riu per anar a buscar el caminet de l'altra banda. Continuem baixant i passem per sobre d'una borda seguint un petit senderol que acaba morint al peu mateix d'una altra casa. Bona vista sobre la població d'Encamp. Des d'aquí seguim aproximadament un centenar de metres per la pista que comunica la casa amb la carretera. Un cop a la carretera ens tocarà remuntar gairebé un quilòmetre per l'asfalt i en pujada fins al punt d'inici.

La ruta d'avui és llarga, molt interessant fins al Pic dels Llops, i menys en l'últim terç, llarg i un xic monòton. Si l'hagués de tornar a fer probablement intentaria baixar cap al refugi d'Ensagents després del pic dels Llops, tot i que imagino que el camí també ha de ser molt dret. Tota aquesta zona és poc concorreguda, i per això els camins són poc evidents. Imagino també que la possibilitat de baixar cap a la Coma dels Llops és factible, potser per alguna altra canal que no vam encertar, ja que la que vam provar no ens va semblar gens recomanable. En tot cas és una excursió que ens permet conèixer cims poc coneguts del Principat tot i avançant per trams encrestats, divertits i sense grans dificultats, i alhora gaudir d'esplèndides vistes.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari