Spijeoles (3.065 m.) i Gourdon (3.034 m.)

Passem el refugi d'Espingo Voregem per sota l'espectacular paret est de l'Spijeoles Collada sota l'Spijeoles Enfilant cap a la base de la muntanya, amb el Perdiguero al fons Primera grimpada fins a la tartera que condueix cap a la base de l'aresta summital Cresta del Gourdon Tram més aeri i entretingut de la cresta La Sílvia arribant al cim del Gourdon Vista frontal del massís dels Gorgs Blancs des del Gourdon Gourdon i Spijeoles sobre l'Estany Glaçat

Una llarga ascensió ens porta a sortir des de les Granges d'Astau, remuntar la vall i enfilar per pedregars molt pendents fins a l'escarpat pic d'Spijeoles. Seguim l'esmolada cresta, de poca dificultat però molt aèria, fins al veí pic de Gourdon. Baixem fins al refugi del Portillhon on fem nit després de més de 2.200 metres de desnivell. El dia següent tornem al punt d'inici desfent la llarga vall.

Fitxa

! Ruta de 2 dies.

  • Tipus de sortida: Alta Muntanya
  • Lloc de sortida: Granges d'Astau, Òl (Oô), prop de Banhèras de Luishon
  • Distància: 26,5 quilòmetres (15,0 + 11,5 km.)
  • Desnivell positiu: 2.335 metres (2.250 + 85 m.)
  • Temps: 15:10 hores (11:29 + 3:39)
  • Dificultat: PD-
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Itinerari molt llarg i amb fort desnivell. Grimpada en l'accés final al cim. Cresta força fàcil però aèria.
  • Cartografia: Bagnères-de-Luchon, IGN (1:25.000), també Posets-Perdiguero, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Dia 1
Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Granges d'Astau 00:00 00:00 0
Estanh d'Òl (refugi d'Oô) 01:01 01:01 3,3
Refugi d'Espingo (prop) 01:05 02:06 5,6
Cruïlla fons Circ d'Espingo 00:55 03:01 7,8
Coll sota Spijeoles 01:52 04:53 9,7
Pausa 00:28 05:21
Pic Spijeoles 01:06 06:27 10,4
Pausa 00:56 07:23
Pic Gourdon 01:22 08:45 11,1
Coll dels Gourgs Blancs 00:36 09:21 11,6
Pluviòmetre 00:41 10:02 12,7
Refugi de Portillon 01:27 11:29 15,0
Dia 2
Refugi de Portillon 00:00 00:00 15,0
Refugi d'Espingo (prop) 01:40 01:40 19,8
Granges d'Astau 01:56 03:39 26,5

Crònica

Fa dos dies una tempesta sobtada ens va impedir assolir el cim de l'Spijeoles, però no defallim i avui hi tornem. El pic d'Spijeoles està lleugerament separat del cordal pirenaic fronterer, situat una mica més al nord, dins de territori francès. Com la majoria dels seus veïns es tracta d'un pic molt escarpat, amb una cara est extremadament vertical, anhel d'escaldors audaços, amb vies llargues clàssiques de considerable dificultat. El camí normal no és pas difícil, tot i que requereix una mica d'atenció en el darrer tram, on cal grimpar per terreny aeri. En tot cas sí que cal preveure una llarguíssima jornada de muntanya en terreny sever i un molt fort desnivell.

Una forma d'alleugerir els 2.000 metres de desnivell que cal superar per arribar al cim seria fer nit al refugi d'Espingo, situat a poc més de dues hores de la sortida, el segon dia fer els cims de l'Spijeoles i el Gourdon (opcionalment els Belloc) i arribar al refugi del Portillhon, i el tercer dia retornar al fons de la vall, a les Granges d'Astau. Nosaltres tenim només dos dies, per tant assumim una primera jornada molt dura, renunciant als pics de Belloc. Cal tenir en compte que el punt da partida, les Granges d'Astau es troben només a 1.145 m. d'alçada, i per tant el desnivell és molt fort.

El mateix dia truquem al refugi del Portillhon per assegurar que tinguem lloc. Sortim relativament d'hora des de les Granges d'Astau, una bonica planura amb prats verds i un rierol que els creua. És un lloc molt freqüentat per turistes i excursionistes, ja que és molt bonic, i amb poc esforç i considerable comoditat es poden fer excursions fàcils, sobretot fins al llac d'Òl (Oô en francès).

Comencem caminant còmodament per la pista que remunta la vall. Anem guanyant alçada mica en mica, seguint la pista i el GR. Un tros amunt seguim una marcada cruïlla a l'esquerra amb un cartell que indica l'estanh d'Òl. Continuem remuntant fins arribar a l'estanh d'Òl, una hora després d'haver sortit. Al peu de la presa hi ha un refugi. Continuem pel camí que voreja el llac per l'esquerra i va enfilant cap a l'àmplia collada que ja es veu davant nostre. El camí puja més costerut, però és molt evident i freqüentat. Poc abans d'arribar al coll deixem el GR, que gira fort a l'esquerra, mentre que nosaltres seguim de dret pel camí principal. Al cap d'aproximadament una hora més des de l'estanh d'Òl arribem a l'àmplia collada, i veiem el refugi d'Espingo a pocs metres.

Arribats a la collada guanyem visió cap al circ d'Espingo i les capçaleres de les muntanyes, que fins ara no vèiem. En aquest punt elevat veiem també el llac d'Espingo uns metres per sota nostre, a la dreta, i el llac Saussat de front, cap on ens dirigim. Des de la collada cal perdre una mica d'alçada per aproximar-se l'estany Saussat. Creuem el desguàs de l'estany per un pont metàl·lic i voregem el llac per la dreta. Passat l'estany el camí torna a pujar per dirigir-se cap al fons del circ d'Espingo. Caminem gairebé una hora més des del refugi d'Espingo fins gairebé el fons del circ, on haurem de deixar el camí principal i seguir-ne un de secundari que marxa en fort pendent cap a la dreta.

Cal fixar-s'hi perquè el camí no és evident. Just abans d'arribar al fons del circ el camí principal gira cap a l'esquerra creuant un petit pont. Just abans del pont cal abandonar el camí principal i girar a la dreta, seguint unes fites prou visibles, enmig d'un fort pendent herbat. El camí puja molt fort iniciant una llarga diagonal direcció a la base de l'espectacular paret est de l'Spijeoles. La pujada és molt forta i llarga, de manera que cal prendre paciència i determinació.

Anem pujant primer per fortes pendents herbades, més tard per un tram rocós, en què cal anar-se fixant en les fites per trobar el bon camí, i finalment per una tartera molt pendent, ja sota mateix de les parets de l'Spijeoles. Des de la cruïlla pujarem gairebé 2 hores ininterrompudes de fort pendent i terreny incòmode. Cal arribar fins un marcat collet, on veiem un petit estanyol a l'altra banda. Arribats al coll caldrà canviar de direcció i continuant vorejant el pic. És a dir, si fins ara estàvem vorejant el vessant est, ara caldrà vorejar el vessant nord fins a trobar el punt feble que ens permetrà encarar el cim.

Continuem doncs pujant fort per terreny pedregós i incòmode. Anem seguint fites entremig d'un caos de grans blocs de granit i esquistos, amb un bonic contrast de colors blanc-negre-vermell. Hi ha diverses vies d'accés, i veiem un considerable garbuig de fites. Cal seguir qualsevol dels itineraris que ens sembli lògic. Nosaltres veiem una marcada canal per on sembla factible pujar. Fem una petita grimpada i ens situem en una altra tartera des d'on ja es veu el camí del cim. Remuntem la tartera fins la part alta, on comença una marcada canal rocosa que grimpant, amb algun passet aeri, ens condueix directament al cim.

Ha costat d'arribar-hi, ja que fa gairebé 6 hores i mitja que hem sortit, remuntant un desnivell superior als 2.000 metres. És un cim dur, exigent i amb trams força incòmodes, però alhora molt estètic. El cim és estret, molt escarpat i amb unes excel·lents vistes. Destaca el Perdiguero a l'est, i a sota el Llac Glaçat. També són espectaculars les vistes dels Gorgs Blancs cap al sud, i entremig el pic de Gourdon, cap on ens dirigirem. També podríem anar cap al sentit contrari (nord), continuant la cresta, i assolint les diferents cotes dels pics de Belloc. Però l'excursió se'ns allargaria massa i correm el risc de no arribar a temps al refugi, per tant hi renunciem.

Aprofitem la bonança i la bellesa del lloc per fer una llarga pausa, dinar i contemplar el paisatge en plena sol·litud. No és un cim molt freqüentat, sobretot per l'esforç que requereix arribar-hi. Sí que sentim de lluny alguns escaladors que pugem per l'espectacular cara est, on hi ha alguna de les vies clàssiques d'aquest sector dels Pirineus. Havent dinat desfem els últims metres, desgrimpem, baixem la tartera i anem tendint cap a una marcada bretxa que marca el punt d'inflexió entre l'Spijeoles i el Gourdon. Desgrimpem amb compte, ja que hi ha algun pas aeri, i arribem a la bretxa.

Comença ara una cresta que és més espectacular que difícil, això sí, cal superar alguns passos considerablement aeris. Grimpant arribem de seguida al fil de la cresta, i l'anirem seguint tota l'estona. El primer tram és el més fàcil, força pla, amb molt bones preses i sense cap dificultat. A mitja cresta hi ha algun passet on cal prestar més atenció, sobretot perquè són exposats. L'últim tram és el més compromès, ja que cal fer alguna grimpada força vertical i per terreny molt exposat. Tot i això hi ha molt bones preses d'excel·lent roca. Cal fixar-se bé en els passos, ja que en algun moment cal tendir cap a la banda est i en algun moment cap a l'oest. Sobretot al final, en els passos més delicats, cal buscar una petita bretxa que s'obre cap a l'oest, i tot seguit una última grimpada per grans blocs ens porta directament al cim del Gourdon.

Des del cim del Gourdon tenim una excel·lent vista tant de la cresta per on hem vingut i el pic d'Spijeoles que hem deixat enrere, com sobretot del sector sud, amb el massís dels Gorgs Blancs just davant nostre, en una vista frontal espectacular. Veiem clarament l'agulla Jean Arlaud, el pic dels Gorgs Blancs i la resta d'agulles de la cresta que vam recórrer ara fa un parell de mesos. El paisatge és majestuós, immens, d'una gran severitat i amb un gran ambient de muntanya. Totes les muntanyes d'aquest sector són altes, esveltes, rocoses i escarpades.

Baixem per la banda oposada, el que seria el camí normal de pujar el pic Gourdon. Cal anar amb compte ja que també hi ha algun pas una mica aeri, tot i que menys que a la cresta. Podem baixar directament per la cresta oposada, o bé seguir algunes fites i creuar una placa inclinada força incòmoda. Baixem per la placa amb compte fins a trobar una zona de tartera. Cal desgrimpar encara una mica més en un pas clau que ens permet acabar de baixar fins a l'ampli coll dels Gorgs Blancs, sota mateix del massís homònim.

Canviem de direcció i marxem cap a l'est per una ingent pedrera, amb fites que indiquen la trajectòria més que no pas el camí, inexistent en una zona de blocs. Baixem uns metres, remuntem una petita pujada i seguim un llarg tram planejant enmig d'un gran "plateau" de roques, sempre sota l'atenta mirada dels Gorgs Blancs i la cresta del Xel de la Vaca, que ens queda a la nostra dreta. Ens dirigem cap una petit estany, flanquejat per una petita glacera, sobre els quals hi ha un visible pluviòmetre. Caldrà remuntar una considerable pujada fins arribar als peus del pluviòmetre.

Amb esgotament manifest arribem al pluviòmetre, des d'on es tenen unes excel·lents vistes de l'Estany Glaçat (o Estany del Port d'Oô), sobre del qual s'aixequen imponents i verticals els pics de Gourdon i Spijeoles. La vista és impressionant. Passat el pluviòmetre anem seguint les fites, però malauradament hi ha un caos considerable, i n'hi ha per tot arreu. Veiem ja el gran estany del Portillhon, i en veure fites que s'hi aproximen les seguim, iniciant una incòmoda baixada per terreny de blocs. Pel que sembla hem baixat massa, i el camí passa per més amunt. La zona de sobre l'estany és molt vertical, i no es pot flanquejar. Per tant hem de remuntar uns metres fins a retrobar una altra línia de fites que passa per més amunt i que finalment ens condueix al camí que ens acabarà portant al refugi del Portillhon, això sí, després d'una encara llarga baixada.

Arribem al refugi a les 7 del vespre, just a l'hora de sopar. La coincidència ens fa retrobar-nos amb una parella que vam conèixer pujant el Mont Blanc fa poc més d'un any. Anem a dormir d'hora, ja que l'esgotament és considerable. Hem estat més d'onze hores caminant per la muntanya, per terreny força incòmode, i amb un desnivell de més de 2.200 metres.

L'endemà al matí després d'esmorzar comencem a caminar pel camí evident que va desfent la vall que neix del gran llac del Portillhon. El camí baixa fort, fent contínues ziga-zagues. Arribem al fons del circ d'Espingo i retrobem el camí conegut. Passem vora el refugi, baixem cap a llac d'Òl, i continuem fins al punt d'inici, les Granges d'Astau, on arribem després de 3 hores i mitja de caminar.

Sens dubte els pics d'Spijeoles i Gourdon són dues muntanyes molt estètiques situades en un entorn d'alta muntanya excepcional. És una zona severa i incòmoda, ja que bona part del recorregut es realitza per terreny de blocs. Cal tenir en compte la distància i el desnivell, però superat l'esforç queda la recompensa de gaudir d'un entorn d'alta muntanya molt bonic i solitari.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Comentaris

M\'estic mirant el mapa alpina per anar a fer aquests dos pics i no em quadra amb el d\'aquí la web. Vols dir que és correcte?
En l\'alpina està tot molt més separat, per exemple els Crabioules són molt més a la dreta, aquí els marca tocant el Gourgs Blancs gairebé, i el Gourdon i pijeoles són més al nord i es veuen bé, cosa que aquí no.
Potser es deu a l\'escala però no crec no?

El mapa és correcte, el problema és l'escala. Cal tenir en compte que l'aproximació és molt molt llarga, i per tant l'escala del mapa és reduïda. Durant l'aproximació es troben dos refugis diferents, i habitualment la gent que fa aquests pics fa nit en algun dels dos refugis. Fixa't també en el desnivell, més de 2.200 metres el primer dia (de fet el segon era un passeig de tornada).

Són pics molts bonics, dels quals tenim molt bon record. La cresta entre el Spijeoles i el Gourdon té algun tram molt aeri, i algun passet força impressionant, tot i que força fàcil.

És un lloc allunyat de tot, feréstec i molt abrupte. Per exemple no és del tot fàcil trobar el camí després cap al refugi de Portillon. És una zona de blocs sense camí definit, i cal orientar-se bé.

Així doncs el mapa és poc precís degut a l'escala, peró sí que és correcte.

Afegeix un nou comentari