Malpàs (3.109 m.)

Tram boscós en la primera part del camí Tram monòton zig-zaguejant Tub i torres del telefèric presents en bona part del camí Passem pel refugi de Maupas Pic de Malpàs Baixada desgrimpant

És un pic fronterer que connecta la vall de Remuñé (Espanya) al sud amb la vall de Lys (França) al nord, i forma part d'un sector de pics encrestats i aeris. Pugem des de la vall de Lys (prop de Banhèras de Luishon) per un camí llarg, feixuc i tremendament monòton fins a trobar el refugi. Des d'aquí l'itinerari es fa més entretingut, especialment en el darrer tram en què cal grimpar per assolir el cim d'àmplies perspectives.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta Muntanya
  • Lloc de sortida: Aparcament Vall de Lys, Prop de Banhèras de Luishon
  • Distància: 19,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.930 metres
  • Temps: 11:38 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Itinerari molt llarg i amb fort desnivell (recomanable 2 dies). Grimpada en l'accés final al cim.
  • Cartografia: Bagnères-de-Luchon, IGN (1:25.000), també Posets-Perdiguero, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Aparcament Vall de Lys 00:00 00:00 0
Cabane de la Coume 01:13 01:13 2,8
Refugi Maupas 01:52 03:05 7,0
Tusse de Maupas 01:41 04:46 9,0
Pic de Malpàs 01:46 06:32 9,7
Refugi Maupas 02:10 08:42 11,9
Aparcament Vall de Lys 02:56 11:38 19,0

Crònica

Passem uns darrers dies de vacances als voltants de la població occitana de Banhèras de Luishon, on ens trobem amb els companys Cinto i Jacint que també hi estan passant uns dies. Aquest sector del vessant nord dels Pirineus és molt bonic, amb valls fondes extremadament frondoses, verdes i humides. El poble també és molt interessant, un destí clàssic de turisme termal i de muntanya actualment amb un cert aire decadent. Des d'aquesta banda es poden pujar diferents pics pirenaics, això sí, superant un fort desnivell, ja que els punts d'accés es situen al voltant dels 1.100 metres. Val la pena aprofitar la bona xarxa de refugis situats en diferents punts estratègics.

Després del dia anterior en què una sobtada tempesta ens va expulsar de l'intent al pic d'Spijeoles amb el Cinto, avui amb la Sílvia ens dirigim a un altre dels grans cims del sector: el Malpàs (o Maupas en francès). Ja dic de bon principi que és altament recomanable fer nit al refugi de Maupas, petit però ben condicionat, i aprofitar el dia de cim per compaginar-lo amb algun altre pic proper, per exemple el Bom (Boum en francès). Malauradament nosaltres no vam fer cas a aquest consell, i en fer en cim en una sola jornada acabem esgotats després de gairebé 2.000 metres de desnivell positiu. També comentar d'entrada que bona part del recorregut és molt monòton, remuntant una forta pujada al costat d'una canalització d'aigua i un antic telefèric que trenquen tota l'harmonia del paisatge.

Passem la nit a l'aparcament de la Vall de Lys, propera a Banhèras de Luishon. El fons de la vall és bonic, amb alguna casa dispersa i pastures de verd intens. Al fons de la vall hi ha un petit circ tancat per fortes parets, i una central hidroelèctrica sorollosa que s'abasteix del tub que ens acompanyarà durant bona part del camí. Hi ha també un alberg i un restaurant. Des del fons mateix de la vall marxa un camí que tendeix al sud-est. La direcció del cim seria estrictament sud, però davant tenim el fort pendent del bosc de Suberlenc, infranquejable. Per això el camí fa una llarga marrada en diagonal seguint l'arriu dera Coma, fins a la Cabana de la Coma, on canvia de direcció fent una pronunciada zeta.

El primer tram de camí és distret, i transita per una zona boscosa amb bedolls i avets. Després de la marcada zeta, quan ja enfilem direcció sud, el camí es fa monòton i avorrit. Transita per terreny obert de fort pendent, fent llargues llaçades i sense gaire interès, sempre paral·lel al tub de l'aigua i les torres immenses d'un vell telefèric. Aquesta pujada es fa llarga i feixuga, i és especialment monòtona ja que ho hi ha pràcticament elements d'interès que trenquin la monotonia del paisatge. Després de pujar i pujar veiem ja el refugi de Maupas, al cap de 3 hores de caminar. Fem una petita pausa per menjar i beure abans de reprendre la marxa. Insisteixo en la recomenació d'utilitzar aquest petit però amable refugi per partir la jornada.

Des del refugi podem prendre un camí que marxa més a la dreta o un que marxa més a l'esquerra. Pugem més a l'esquerra (est) fins a trobar un altre refugi privat de la companyia d'aigües. A partir d'aquí el camí es difumina, ja que entrem en una zona rocosa, però podrem anar seguint fites. Anem enfilant el pedregam en direcció sempre sud, anant a buscar la part baixa de la Tusse de Maupas, que sempre veiem davant nostre. Flanquegem aquest pic per l'esquerra, però anem pujant fort, no gaire lluny de la cresta. Quan ens situem sota mateix del cim, veiem un petit coll que separa la Tusse amb la base del Malpàs.

Ens situem sota al coll on comença pròpiament l'accés al cim del Malpàs. Cal fer una primera grimpada per guanyar la cresta, sense gran dificultat però amb algun primer pas aeri. Situats a la cresta trobem diferents fites, i podem triar el camí que més ens agradi. Una opció és seguir estrictament la cresta i accedir al cim directament, grimpant pels grans blocs de roques. Una altra opció és vorejar una mica més per la dreta i buscar alguna de les canals que donen accés al cim. En tots els casos cal grimpar per terreny de grans blocs i fer algun pas aeri. Nosaltres anem molt cap a la dreta, i finalment accedim al cim fent una grimpada directa força dreta. Segurament no és la millor opció. Després per baixar seguim la cresta, que acaba sent més fàcil i també més estètica.

Arribats al cim contemplem el paisatge ampli que s'obre sobre els nostres peus. El Malpàs és un cim destacat, tant per la seva altura com per la rellevància en relació a l'entorn. A l'est destaca el veí pic de Bom, d'alçada similar. S'hi pot accedir crestejant, però és un itinerari força complicat i aeri. Habitualment es baixa fins al coll i es pren el camí fitat per accedir-hi, amb una última grimpada. Nosaltres no hi anem, ja que en fer la sortida d'una sola tirada l'esgotament ens fa desistir. Cap a l'oest destaca el gran Perdiguero, la cresta de Lliterola i els Cabrioles. De lluny cap al sud-est també contemplem l'Aneto i tot el massís de la Maladeta. Aquest sector de muntanyes és molt bonic, ja que totes són molt escarpades, i el paisatge és espectacular.

Després de dedicar una bona estona a identificar cims i contemplar el paisatge comencem a baixar. Com deia ho fem seguint més o menys la cresta, buscant el millor pas per baixar (trobarem nombroses fites). Després d'uns minuts desgrimpant tornem al coll i baixem a la base de la muntanya. Aprofitem un racó assolellat per dinar. Reprenem la marxa pel camí ja conegut, però ara busquem el caminet més occidental que arriba al refugi pel cantó oposat pel que havíem pujat. Al refugi fem una nova pausa i parlem uns minuts amb el guarda. Continuem baixant pel llarg i monòton camí ja conegut. Arribem a la zona boscosa i continuem baixant. Es fa realment llarg, ja que cal baixar 2.000 metres de desnivell.

Arribem al punt d'origen després de més d'onze hores i mitja caminant, esgotats. Realment és una ruta per partir en dos dies i aprofitar per fer algun altre cim del voltant. Fer-ho en una jornada és esgotador. En tot cas hem conegut un altre cim del cordal pirenaic, molt bonic en la part superior, però amb una aproximació llarga i feixuga.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari