Gran Facha (3.005 m.)

Arribant al refugi de Respomuso, amb el Gran Facha al fons Progressem pel barranc de Campoplano, amb el Gran Facha al fons La Sílvia grimpant a la cresta Dalt el cim, amb el Vinyamala al fons Desgrimpant per l'aresta sud Gran Facha Pics de Campoplano i Llenta Cantal des del refugi

La seva forma piramidal gairebé perfecta mirat des de qualsevol perspectiva fa molt atractiva l'ascensió a aquest cim. Situats al refugi de Respomuso després de l'aproximació la tarda anterior iniciem la llarga travessa pel barranc de Campoplano fins assolir el coll de la Facha des d'on comença una grimpada per grans blocs granítics fins al cim. Baixem per l'aresta oposada, encara més pendent, gaudint de diferents perspectives d'aquest altiu cim.

Fitxa

! Ruta de 2 dies. Dia 1: Embassament de La Sarra - Refugi de Respomuso. Dia 2: Refugi Respomuso - Cim - Refugi.

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Embassament La Sarra / Refugi Respomuso, Sallent de Gállego, Vall de Tena (Osca)
  • Distància: 8,7 + 7,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 775 + 1.030 metres
  • Temps: 2:45 + 9:04 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Grimpada per l'aresta (I/II-) amb alguns trams aeris.
  • Cartografia: Valle de Tena, Editorial Alpina (1:40.000) o Panticosa (1:25.000)

Itinerari

Dia 1. Embassament de la Sarra - Refugi Respomuso

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Embassament de la Sarra 00:00 00:00 0
Pas de l'Onso 00:53 00:53 2,9
Presa embassament Respomuso 01:30 02:23 7,7
Refugi Respomuso 00:22 02:45 8,7

Dia 2. Refugi Respomuso - Gran Facha - Refugi

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Refugi Respomuso 00:00 00:00 0
Final ivó de Campoplano 01:00 01:00 2,1
Coll de la Facha 02:06 03:06 5,8
Cim del Gran Facha 01:15 04:21 6,0
Pausa 00:49 05:10
Coll sud 00:48 05:58 6,4
Refugi Respomuso 03:06 09:04 12,2

Crònica

Aprofitem uns dies de festa per dirigir-nos a la Vall de Tena amb la intenció de conèixer aquest sector del Pirineu aragonès, i ascendir algun dels cims significatius. Arribem dimecres a la tarda a Sallent de Gállego i agafem la pista asfaltada que des del mateix poble puja fins a l'embassament de la Sarra. A l'extrem de l'embassament marxa el camí que ens conduirá cap al refugi de Respomuso. Sortim amb el temps just per arribar al refugi per sopar. Anem força carregats ja que passarem dos dies en aquest refugi.

El camí comença pujant suaument al peu del riu Aguas Limpias, un nom ben explícit i justificat. El camí avança per la riba dreta, i és molt evident, ja que aquest tram coincideix amb el GR-11 que travessa tots els Pirineus. És doncs un camí molt transitat i no costa de seguir. Mica en mica el camí va enfilant més fort, i el riu es va engorjant. A partir del Pas de l'Onso tomba cap a llevant, i puja més decidit. Deixem enrere el camí dels pics Arriels, i continuem pel camí principal que segueix el curs del riu, però a certa alçada. Avancem per una vall molt profunda, amb fortíssims pendents a banda i banda. A l'hivern aquest camí és molt perillós ja que és una zona on cauen grans allaus.

Es fa llarg el camí, suposem que pel fet que ja és tard i tenim ganes d'arribar al refugi. Al cap d'una bona estona de pujar veiem al presa de l'embassament de Respomuso, i el camí que s'hi dirigeix. Al seu costat hi ha una petita ermita dedicada a la Virgen de las Nieves. El camí voreja l'embassament per l'esquerra, i a l'altra banda ja veiem la teulada vermella del refugi de Respomuso. Arribem al refugi després de dues hores i tres quarts de caminar i superar un considerable desnivell de 775 metres.

Els guardes del refugi són molt amables, i tot i que l'hora de sopar són les 8 de la tarda ens permeten fer-ho a les 9. El refugi és molt gran, còmode i ben condicionat. Té capacitat per aproximadament 100 persones, però avui no som més de 30. Sopem i compartim conversa amb l'Eugeni, un gironí molt simpàtic que està fent en solitari el GR-11. Poc després de sopar preparem els estris per l'endemà i anem a dormir. Sembla que demà el dia serà insegur, i per tant decidim anar al Gran Facha en comptes del Balaitús, que per la seva orientació és més propici a les boires que normalment vénen del nord.

Havent esmorzat sortim del refugi i comencem a caminar direcció est. Sembla que avui som els únics que pugem cap aquest cim, i gaudirem del camí en solitari. El temps és insegur, amb força núvols i boires que van corrent, però s'entreveuen algunes ullades de sol. Comencem a caminar seguint el GR. Passem per la vora del refugi lliure de Piedrafita, poc després del de Respomuso, i perdem alçada fins a la capçalera de l'embassament de Respomuso. Seguint el curs del riu arribem fins a l'ivó de Campoplano, enmig d'un bonic planell. Deixem el GR que vira a la dreta i seguim de dret, sempre en direcció est i remutant la vall principal. Al costat de l'ivó de Campoplano surten tot un seguit de marmotes juganeres que viuen en aquests bonics planells herbats.

Comencem a remuntar el barranc de Campoplano, que primer puja suaument i després més fort. Enfront ja veiem la perfecta piràmide del Gran Facha cap on ens dirigirem. El torrent baixa molt ple d'aigua, i en un punt en que cal creuar-lo tenim alguns problemes a causa de la gran quantitat d'aigua. Ens desviem lleugerament a la dreta per creuar el riu per sobre una zona nevada. El camí es va adreçant, i creuem alguns trams força pendents coberts de neu. No cal piolet ni grampons ja que la neu és tova. Un fort pujador ens acosta al peu dels petits ivons de la Facha, parcialment glaçats. El camí els voreja per la dreta, ara sobre neu. Ja només queda remuntar un fort pendent de roca per arribar a la collada de la Facha, a 2.664 metres d'alçada.

Arribats a la gran collada, frontera entre els estats espanyol i francès, abandonem el camí i comencem a grimpar per l'aresta. Trobarem fites que ens indiquen el millor pas per avançar per la cresta. No hi ha un camí definit, i trobem diferents itineraris. El més evident transita pel vessant per on hem vingut, tot i que en alguns punts segueix estrictament la cresta. No hi ha passos difícils, però sí diversos punts en què cal grimpar, amb passos de I o II-, en alguns casos una mica aeris, sobretot en la part més alta. En poc més d'una hora des del coll arribem al cim.

Les vistes des d'aquest punt són sensacionals, ja que aquest cim es troba situat a considerable distància dels més propers. Cap al nord-oest destaca la gran silueta del Balaitús, el pic més elevat i significatiu d'aquest sector. Cap al vessant contrari destaca el gran massís del Vinyamala (Vignemale), i finalment cap al sud els protagonistes són els Infiernos, amb el seu característic canvi de color de la roca. Aprofitem la sol·litud del cim i el temps relativament estable per dinar tot contemplant el vast paisatge. Tot i això no ens entretenim més del compte, ja que l'aire és fred.

Decidim baixar per l'aresta oposada, i així farem un itinerari circular tot passant pel cim. L'aresta sud és encara una mica més dreta, i el camí menys evident. Tot i això anem trobant algunes fites. Cal baixar amb compte, ja que és molt dret i sovint la roca descomposta. En cas de neu caldria extremar les precaucions, però no és el cas, i baixem fàcilment entremig dels blocs de gneis. Arribem a un evident coll on haurem de girar cap a l'oest i començar a baixar per una ampla coma.

Baixem per trams de pedra i trams de neu. Passem pel costat d'un petit ivó en forma de cor, i seguim el torrent de desguàs. En aquesta zona no hi ha camí definit, i trobem molt poques fites. Ens desviem del torrent i hem de rectificar ja que aquest tram més molt dret i en alguns punts queda penjat. Seguim doncs estrictament el torrent i acabem baixant per un pas estret de neu amb compte de no relliscar, ja que és força dret. Temim dues bones indicacions per no desviar-nos: seguir la direcció del bonic pic de Campoplano que ens ha de quedar sempre al front, i seguir el curs del torrent. Amb aquests dues referències arribem al peu d'un conjunt de petits ivons sota mateix del pic de Campoplano i el pic de la Llena Cantal, una altra bonica piràmide molt bonica vista des del refugi de Respomuso, i una muntanya que ens apuntem per alguna altra ocasió.

Al costat dels petits ivons tombem cap a la dreta i arribem en poca estona a la vall principal per on havíem pujat, el barranc de Campoplano. Defem el camí fins a l'ivó de Campoplano, i aquí anem a buscar les parets de la presa que es va construir en aquest punt per fer un embassament que no va acabar prosperant. Seguim el camí que passa el peu de l'antiestètica construcció i que ens portarà al refugi sense perdre alçada, a diferència del GR. Arribem al refugi després de poc més de 9 hores de caminar a ritme tranquil.

És una muntanya molt bonica, sobretot vista des de lluny, ja que té una forma de piràmide gairebé perfecta. De fet en tot aquest sector les muntanyes sorprenen per la seva forma, totes elles molt espigades. Des del refugi, al capvespre es pot contemplar com els últims rajos de llum vermellosa il·luminen aquestes boniques piràmides. Tot un espectacle. Sopem al refugi i aviat a dormir. Demà toca el plat fort, el Balaitús.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari