Toubkal (4.167 m.)

Aremd Avançant per la vall amb les muntanyes al fons Vistes cap al cim Afella Avançant en grup per un tram planer Toubkal Últim tram cap al cim Cim del Toubkal

El punt més elevat del massís de l'Atles, del Marroc i del nord d'Àfrica és un cim fàcil tot i la seva alçada. El primer dia fem la llarga aproximació des de la població d'Imlil fins al refugi, a més de 3.200 metres. El segon dia amb fred sever i en ambient estrictament alpí enfilem fins als dos cims, l'oest, més baix però de grans panoràmiques, i tot seguit el principal. El fort vent ens impedeix arrodonir la ruta amb un tercer cim.

Fitxa

! Ruta de 2 dies. Dia 1: Imlil - Refugi Toubkal. Dia 2: Refugi Toubkal - Cim - Refugi.

  • Tipus de sortida: Alpinisme
  • Lloc de sortida: Imlil / Refugi Toubkal, Marroc
  • Distància: 11,1 + 7,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.435 + 1.090 metres
  • Temps: 5:35 + 5:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil. Trajecte franc sobre neu (hivern i primavera), amb pendents màxims de 30-35º.
  • Cartografia: Toubkal, Editorial Piolet (1:40.000)

Itinerari

Dia 1. Imlil - Refugi Toubkal

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Imlil 00:00 00:00 0
Sidi Chamharouch (bar-refugi) 02:13 02:13 5,8
Imi Imfrit (bar-refugi) 01:58 04:11 8,1
Refugi del Toubkal 01:25 05:36 11,1

Dia 2. Refugi - Toubkal - Refugi

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Refugi Toubkal 00:00 00:00 0
Toubkal Oest 02:23 02:23 2,6
Cim Toubkal 01:19 03:42 4,0
Refugi 01:19 05:01 17,3

Crònica

Marxem les curtes vacances de Setmana Santa fins al nord d'Àfrica per conèixer breument la zona més elevada de la serralada de l'Atles. Aquest gran massís amb nom d'origen mitològic està situat al nord d'Àfrica, i separa el mar del desert del Sàhara durant gairebé 2.500 quilòmetres entre Marroc, Algèria i Tuníssia. Està dividit en diverses sub-serralades, i dins de l'Alt Atles trobem les màximes elevacions, amb diverses puntes que superen els 4.000 metres. El punt més elevat és el Toubkal, amb 4.167 metres. És un cim sense cap dificultat tècnica, fet que sumat a la comoditat del refugi a més de 3.200 metres el fa molt atractiu, i són moltes les persones que durant tot l'any hi fan cap.

Dia 1. Aproximació al refugi

Som sis de colla, la Sílvia, el Jordi, l'Abel, el Joan, l'Ismael i jo mateix que passarem uns dies al Marroc per conèixer aquesta zona apassionant. Aterrem a Marràqueix, l'aeroport més proper, a poc més de 60 quilòmetres. Després de gaudir de l'exotisme de la "ciutat vermella", el dia següent ens dirigim fins a la població d'Imlil, punt de partida habitual per pujar al cim després de dues hores de transitar per carreteres de muntanya. Imlil és una petita població berber farcida d'establiments orientats al turisme de muntanya. Aquí és possible contractar mules per pujar l'equipatge fins al refugi. Nosaltres optem per carretejar nosaltres mateixos els equipatges, per cert força pesats. Fins al refugi hi ha gairebé 1.500 metres de desnivell per camí evident i fresat, sempre en direcció sud seguint la vall del riu Isougouane.

Sortim a mig matí, ben carregats i comencem a caminar al final del poble d'Imlil. Passem les últimes cases i anem guanyant alçada pel camí molt transitat per persones i mules ben carregades. Al cap de poc deixem el poblet d'Aremd a l'esquerra, construït al voltant d'un petit turó. Passem les últimes cases del poblet i creuem una gran esplanada de detritus fluvials, una gran planura de grava que ha anat arrossegant el riu durant els segles, i que s'ha acabat diposistant a la plana. Després de la zona de grava comencem a pujar més decididament per un camí que comença a fer zigues zagues.

Durant el trajecte passarem per dos petits refugis, on es pot menjar o comprar aigua i fins i tot souvenirs. Aviat anem guanyant vista cap a la capçalera de la vall que anem remuntant, i en sobresurten les grans muntanyes, sobretot el Tibheirine (3.887 m.), just davant del mateix Toubkal. Anem avançant per camí còmode, on també transiten mules, sobretot les que porten els equipatges d'excursionistes als refugis, però també de famílies ramaderes que viuen en cabanyes disseminades per la vall. Aproximadament a mig camí trobem el refugi Imi Imfrit, amb un característic edifici rosa visible des de lluny. A partir d'aquest punt el camí comença a pujar més decidit, amb fortes giragonses. El dia és clar, però es va cobrint a mesura que avancem i guanyem altura.

Aprofitem un racó arrecerat per dinar, i tot seguit continuem avançant. Arribem al refugi a primera hora de la tarda, acompanyats de la boira que va corrent, i amb una temperatura fresca. Hi ha dos refugis, el clàssic gestionat pel Club Alpí Francès, i un de més nou, el Refugi Mouflons, situats un al costat de l'altre. Nosaltres ens allotgem en aquest segon, més gran, modern i còmode, tot i que molt fred! Val a dir que hem passat dos dies i dues nits al refugi i hem estat molt ben tractats pels guardes, amb una gran habitació còmode per nosaltres i menjar bo i suficient. Al refugi parlem amb una colla de Prats de Lluçanès que també són al refugi, amb qui ja havíem coincidit a l'aeroport i a Marràqueix, i passem la tarda comentant la jugada i jugant a cartes. Sopem d'hora i després del te relaxant anem a dormir, ben abrigats ja que fa força fred.

Dia 2. Toubkal

Ens llevem abans de les set. No cal matinar gaire ja que el trajecte és curt, i fa força fred. Sortim del refugi amb un fred intens, agreujat pel fort vent que accentua notablement la baixa sensació tèrmica. Sortim amb els grampons posats, ja que tot el recorregut serà sobre neu, excepte el darrer tram que és per roca. Comencem a caminar a l'ombra, ja que el propi cim del Toubkal, situat a l'est, ens impedeix gaudir dels rajos de sol. De seguida tendim cap a l'esquerra (est) per enfilar un fort pendent de neu. De fet el primer pendent és el més fort que haurem de superar. Fem un llarg flanqueig fins un ample coll, deixant el rocós Gui Imlil (3.560 m.) a l'esquerra. Després de la primera forta pujada amb pendent màxim de 30 o 35º la inclinació disminueix, i es pot avançar més còmodament. L'alçada es nota, però sobretot el vent, que és molt fort. Bufa a ratxes que ens obliguen a ajupir-nos, i la neu granulada impacta dolorosament sobre la cara i les cames.

En algun moment vaig pensar que no podríem fer el cim a causa del vent, ja que si s'incrementava probablement seria insuportable. Però no va augmentar, i vam poder continuar endavant. Creuem una amplíssima coma en què ja veiem el cim al fons a l'esquerra. Avancem fins a la capçalera d'aquesta gran coma, on hi ha el gran coll del Toubkal (Tizi n'Toubkal). Abans d'arribar-hi deixem la ruta que puja al cim per anar cap al sentit contrari i enfilar el Toubkal Oest. Aquest cim secundari, situat a considerable distància del principal, no és molt freqüentat, tot i que permet gaudir d'una àmplia panoràmica sobre el cim principal, d'altra forma impossible. Així doncs abans d'arribar al coll tendim a la dreta i enfilem per amples pales de neu fins guanyar la carena. Aquí el vent és molt intens i costa molt avançar. El Jordi, l'Ismael, el Joan i l'Abel avancen més de pressa, ja que estan en bona forma. La Sílvia i jo anem una mica més lents. Un últim tram més pendent i arribem al cim del Toubkal Oest (4.030 m.)

Des del cim oest tenim una bonica vista de l'ample cim principal. Val la pena el petit esforç d'arribar a aquest cim (30 minuts aproximadament) ja que des d'aquí tenim prou perspectiva per contemplar el Toubkal. Alhora també podem gaudir d'una gran panoràmica dels cims més a l'oest, el Timezguida (4.089 m.) i el Ras (4.083 m.), que volem pujar el dia següent. Al cim del Toubkal Oest ens refugiem al vessant oest, i el vent disminueix. El cim és estret, i molt retallat cap a l'oest, de manera que ens situem amb compte. Refugiats del vent ens recuperem una mica del fred intens, i prenem forces per l'atac final al cim.

Tornem a l'ampli coll, i des d'aquí iniciem l'última pujada cap al cim. Queden encara més de 200 metres de desnivell, amb pendent moderat. Durant una estona la neu desapareix i avancem per camí de pedra descomposta. Arribem a un petit esperó o avantcim. Ja només queda un flanqueig per l'esquerra, ja que a la dreta el cim es desploma verticalment. Un darrer tram de pujada per neu ens situa a l'ampli i planer cim del Toubkal, a 4.167 metres. Estem tots molt contents i ens felicitem pel cim. Per a alguns de la colla ha estat el seu primer quatre-mil, i la il·lusió es nota. La vista des del cim és amplíssima i contrastada: al sud podem contemplar centenars de quilòmetres absolutament plans, i a l'oest gaudim de la resta de cims de l'Alt Atles. No ens entretenim gaire al cim, ja que el fred és molt intens a causa del vent.

La idea original era continuar cap al nord fins coronar l'Imouzzer (4.010 m.), però calia superar un tram de cresta una mica aeri, amb passos de II+, que amb la intensitat del vent no sembla prudent. Sap greu un cop et trobes en aquest punt no completar l'itinerari previst, però el vent era fortíssim, i decidim tornar pel mateix camí que havíem pujat. Així comencem a baixar pel primer tram de pedra, i després per les amples pales de neu. La baixada és ràpida i fàcil, més encara amb el vent a favor.

Arribem al refugi satisfets d'haver assolit dos grans cims. El Toubkal és un cim fàcil, però les condicions meteorològiques a aquestes alçades condicionen fortament l'experiència. El vent ha endurit la ruta, de poc més de 1.000 metres de desnivell, però hem gaudit de cada pas, contemplant un gran paisatge alpí a l'Àfrica.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Afegeix un nou comentari