Cambradase (2.750 m.) pel Corredor Vermicelle

De lluny sembla una línia molt vertical i difícil, però en realitat el corredor Vermicelle té un pendent mitjà de 45º. Aquest estètic corredor permet superar els murs del circ de Cambradase i accedir als seus dos cims, des dels quals es divisa potser la millor panoràmica de la Cerdanya. Una ruta de poca dificultat, però molt agraïda i de gran ambient alpí. Una ruta clàssica i imprescindible.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alpinisme
• Lloc de sortida: Aparcament estació esquí Eina, Eina, (Cerdanya)
• Distància: 11,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.100 metres
• Temps: 7:10 hores
• Dificultat: PD+
• Sensació de dificultat: Mitjana. Pendents de 45º sostinguts. 50º o més a la sortida segons la cornisa.
• Cartografia: Eyne-2600, IGN (1:25.000), o Cerdanya, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Aparcament Estació esquí Eina	00:00	00:00	0
Inici corredor Vermicelle	02:33	02:33	3,8
Sortida corredor	01:55	04:18	5,4
Cambradase Oriental	00:48	05:06	6,0
Cambradase Occidental	00:30	05:36	6,8
Inici	01:34	07:10	11,1

Crònica

Ja havíem estat al cim del Cambradase a l'estiu, però feia molt de temps que em rondava pel cap pujar pel corredor Vermicelle, un dels itineraris d'hivern més clàssics de la zona, i la veritat és que no ens va decebre. No és una ruta de dificultat, ja que el pendent mitjà és de 45º, una mica superior a la sortida, i la neu és contínua en tot el recorregut gràcies a la uniformitat del pendent. És una línia molt i molt estètica. De lluny es veu un filet de neu estret i molt vertical, i sembla molt més difícil del que realment és. Des de prop del Coll de la Perxa anant cap a Montlluís podem contemplar una vista sensacional del circ de Cambradase i les diferents canals que el solquen, entre elles la Vermicelle, al sector occidental.

Ben d'hora, tot just clareja, sortim amb la Sílvia des de l'aparcament superior de l'estació d'esquí d'Eina (Eyne-2.600). L'estació ja està tancada aquestes alçades de primavera, la qual cosa ens garanteix tranquil·litat. Pugem per una pista d'esquí ampla al costat d'un telesquí, fins a creuar-nos amb una altra pista més estreta que seguim a l'esquerra i pujant. Aquesta pista comença a planejar en direcció est i la seguirem una bona estona. Passarem al peu d'un telesquí però continurem per la mateixa pista fins arribar al Pla de Cambradase, just a la base d'un altre telesquí que haurem de seguir amunt. Nosaltres ens emboliquem una mica i seguim el recorregut del primer telesquí, i al cap de poc una pista marxa a l'esquerra i ens acaba portant al mateix lloc. Seguim per la pista d'esquí al peu del telesquí de nom Plat fins al cap d'amunt.

Hem arribat a la part més alta de l'estació sense dificultat, ja que queda molt poca neu. El corredor Vermicelle és molt recomanable fer-lo entrada la primavera, ja que l'accés és més fàcil, i les condicions de la neu acostumen a ser bones. La seva orientació nord-oest i el marcat encaixonament conserven la neu fins molt endavant. Quan s'acaben les instal·lacions de l'estació d'esquí cal prendre un caminet indicat amb fites que va remuntant una coma. Ja veiem davant nostre les parets del circ de Cambradase, i es dibuixen les diferents canals i corredors. Destaca al mig la Canal Central, ampla, definida i de pendent moderat. A la dreta de tot la Vermicelle queda poc definida a causa del seu encaixonament, però se'n diferencia clarament l'entrada.

Avancem per la coma ara ja amb més dificultats, ja que el terreny és tarterós, amb petits blocs granítics que barrejats amb la neu fan que avançar sigui difícil. Un tros amunt les fites es dispersen, i poden seguir diferents itineraris que tots ells s'encaminen cap al fons del circ. Tendim més cap a la dreta per anar a buscar la base del corredor, però hem de superar una zona de grans blocs força incòmode. Possiblement seria millor opció seguir més per l'esquerra, avançant per la coma, i un cop dins del circ girar cap a la dreta. En tot cas després de superar la zona de blocs i enfonsar-nos en diferents punts acabem d'arribar a les amples pendents sota mateix de l'entrada del corredor.

Fem una petita pausa i ens equipem. Superem els primers metres oberts de pendent moderat fins entrar pròpiament a la canal. La canal o corredor de seguida s'estreny i s'encaixona amb parets granítiques a banda i banda. L'ambient alpí està assegurat. Com que anem força d'hora pràcticament no trobem ningú, tot i que de lluny sí que hem vist dues persones que han pujat abans que nosaltres. Encarem el corredor i comencem a progressar.

La neu està impecable, molt dura però no glaçada, de manera que podem clavar només la punta dels grampons i avançar sense patir massa. Tot un luxe comparat amb la majoria dels corredors que hem fet aquest any, menys concorreguts i amb la neu més tova. Aquí la traça està definida, i fins i tot en algun punt pràcticament hi ha esglaons. Avancem el primer tram a bon ritme gràcies a les bones condicions. Tot i això ens entretenim a fer fotografies i contemplar la bellesa de l'itinerari.

El corredor és força directe, tot i que serpenteja lleugerament. El pendent és molt uniforme, d'uns 45º, amb algun tram una mica inferior i alguns curts trams superior. Sempre ens movem a l'ombra, i com que el dia és molt agradable no patim ni fred ni calor. Avui és un plaer pujar per aquesta canal amb tan bones condicions de neu i un temps tan agradable. Gaudim del trajecte, girant-nos sovint per contemplar la plana de la Cerdanya nord, i el pendent que ja hem anat superant de la canal.

A banda i banda de la canal sempre tenim paret de granit de força alçada. Pel pendent i dificultat de la canal s'acostuma a fer sense assegurar, però en cas d'haver-ho de fer és fàcil posar algun encastador d'expansió (friend) o simplement alguna baga. Portem material però no el fem servir, ja que la ruta és franca i segura. L'estabilitat de la neu és total, molt compactada, amb algun punt gairebé glaçada, però tant piolets com grampons treballen bé.

En el punt més estret de la canal el pendent augmenta, i ens divertim de valent traccionant amb la neu molt dura. A mesura que ens acostem al final del corredor veiem la petita cornisa que s'acostuma a formar a la sortida. Gairebé al cap d'amunt un petit esperó divideix la sortida en dos. A l'esquerra acostuma a aplanar-se una mica, i a la dreta s'acostuma a formar cornisa. La que hi ha enguany és mitjana, i es pot superar fàcilment, per això sortim per la dreta amb la diversió afegida de superar la petita cornisa. Hem gaudit de valent amb el corredor.

El corredor Vermicelle arriba a pocs metres del pic Occidental del Cambradase (2.711 m.), el menor dels dos cims però el que té una més àmplia perspectiva de tota la Cerdanya. Decidim acostar-nos fins al cim principal, el Cambradase Oriental (2.750 m.), que es veu força lluny encara, i es distingeix clarament ja que hi ha una creu que el corona. Deixem les motxilles a la mateixa sortida de la canal, ja que haurem de tornar a passar per aquí i comencem a carenejar en direcció nord-est. En aquesta zona la carena és retallada i aèria pel cantó nord, i molt més suau pel vessant sud. Seguim el camí evident que segueix la carena a certa distància i que avança sense dificultat fins a l'avantcim del Cambradase. Des d'aquí cal seguir uns metres de carena una mica més aèria, amb algun petit pas de mitja grimpada, però sense cap dificultat fins arribar al cim.

Tornem enrere pels mateixos passos. Passem al costat de la sortida de la Canal Central, un punt habitual de descens després d'haver pujat per algun dels corredors de la zona. Nosaltres preferim baixar per l'aresta est, i així poder gaudir de l'amplíssima panoràmica cap a les valls de la Cerdanya i els cims pirinencs, i alhora fer un recorregut més circular. Per això tornem a arribar fins a la base del Vermicelle on havíem deixat les motxilles. En aquesta estona ha arribat força gent que ha fet el mateix pensament, fins i tot alguns que pugen amb els esquís a l'esquena.

Seguim l'aresta en direcció nord i arribem al Cambradase Occidental des d'on tenim un vast panorama sobre tota la Cerdanya, que des d'aquí es veu com una extensíssima planura farcida de camps i poblets. Baixem l'estreta aresta amb un fil de neu que aviat esdevé una ampla carena que baixa cap a la plana ceretana. Sense dificultat baixem per terreny obert, fàcil i sense neu, seguint les grans fites de la carena. Al cap d'una estona de baixar arribem a les pistes d'esquí, i les anirem seguint ara ja sense interès fins a retrobar la pista per on ja havíem començat a pujar. Uns minuts més i arribem al punt de sortida.

Ha estat una jornada fantàstica seguint un itinerari clàssic i de gran bellesa. El corredor Vermicelle tot i ser fàcil i concorregut és una línia molt estètica i directa per accedir al Cambradase. En ser encaixonat i amb pendent considerable i sostingut tenim en tot moment un gran ambient alpí. Un cop dalt les vistes deixen bocabadat. Una activitat i un itinerari imprescindibles.