Comabona (2.547 m.) per la Canaleta d'Aguiló

Aproximació, amb el Cadí al front Refugi Prat d'Aguiló Canaleta d'Aguiló El pendent és considerable Progressant pel tram més estret La Queralt i la Sílvia a la zona superior de la canal Sortida de la canal Avançant cap al Comabona

Remuntem la pista de Prat d'Aguiló amb cotxe fins que la neu no ens deixa continuar. Caminem per la pista fins al refugi i iniciem l'aproximació per pendent cada cop més fort. Passem sobre les restes d'una gran allau i entrem a la canal. Amb piolets i grampons avancem per terreny cada cop més estret i pendent (45º), amb un últim tram divertit i estètic. Sortim al Pic d'Aguiló i continuem per la carena fins al Comabona. Baixem pel Pas dels Gosolans.

Fitxa

! Dades aproximades.

  • Tipus de sortida: Alpinisme
  • Lloc de sortida: Km. 6 pista Refugi Prat d'Aguiló, Montellà, (Cerdanya)
  • Distància: 15,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 960 metres
  • Temps: 8:00 hores
  • Dificultat: BD-
  • Sensació de dificultat: Mitjana. 40-45º de pendent. Possible cornisa a la sortida. Possible algun tram mixt (II).
  • Cartografia: Serra del Cadí, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Km. 6 pista Prat d'Aguiló 00:00 00:00 0
Refugi Prat d'Aguiló 01:30 01:30 4,6
Inici Canaleta 01:30 03:00 5,9
Pic d'Aguiló 01:15 04:15 6,2
Cim del Comabona 00:45 05:00 7,5
Pas dels Gosolans 00:40 05:40 9,0
Refugi Prat d'Aguiló 01:00 06:40 10,5
Punt d'inici 01:20 08:00 15,3

Crònica

Quan es deixen assumptes pendents tard o d'hora cal resoldre'ls, i així ho hem fet. Fa menys d'un mes la inconsistència de la neu ens va impedir de completar aquest recorregut, i aquest cap de setmana, amb bon temps previst i la neu ja força assentada ens tornem a encaminar cap a la cara nord del Cadí a provar sort. I dic provar sort perquè les condicions en aquest tipus de vies són difícils de preveure. A vegades una canal té molt bones condicions i la del costat el contrari, i també juguen altres factors com la dificultat de l'aproximació, i òbviament la meteorologia.

Amb la Sílvia i la Queralt anem fins a Martinet de Cerdanya, girem a l'esquerra per pujar a Montellà, i sense entrar al poble prenem una pista que marxa a la dreta amb l'indicador del refugi Prat d'Aguiló. Podem avançar per la pista poc més de 6 quilòmetres fins un punt en què la neu impedeix continuar. Tot i això hem avançat força més que l'altra vegada. Ens tocarà caminar aproximadament una hora i mitja per la pista, fins un últim revolt on hi ha una drecera que pràcticament deixa a l'aparcament previ al refugi. Més avançada la temporada es pot arribar amb vehicle fins aquest aparcament, evitant la llarga i pesada aproximació al refugi.

Només arribar a Prat d'Aguiló és un plaer. Estem en una gran zona oberta i relativament planera sota mateix de les imponents parets del Cadí. Des del refugi es té una gran perspectiva de les parets, i davant mateix, perpendicular, el Pic d'Aguiló, un cim poc definit, més aviat una petita elevació de la pròpia serralada. Saludem al guarda al refugi i li comentem la nostra intenció. Veiem des del refugi que hi ha dues persones més sota la Canaleta, però no s'hi dirigeixen sinó que van més a l'esquerra a buscar alguna via de roca.

La Canaleta d'Aguiló és una bonica canal de poca dificultat que segueix un itinerari molt evident i directe al Pic d'Aguiló. Té un pendent moderat de 40 o 45º segons els trams, amb més pendent al tram central, estret i estètic. Segons la quantitat de neu el recorregut pot estar totalment cobert o presentar algun tram mixt fàcil (II). Va paral·lela a la Canal Ampla d'Aguiló, que té el mateix pendent però és més ampla i fàcil. Té dues possibles sortides: uns 15 o 20 metres abans de la carena es pot seguir una veta a l'esquerra i arribar directament al cim, o bé tendir més a la dreta i sortir al mateix punt de la Canal Ampla. Segons la neu, la sortida pot estar dificultada per la cornisa. És totalment visible des del refugi, i segueix una línia ben recta.

Després del refugi ja ens equipem amb els grampons i l'arnès per si fes falta. Comencem l'aproximació seguint els primers metres del camí que porta al Pas dels Gosolans, però aviat el deixem i avancem per un evident llom fins a la base de les amples pales que baixen de les canals. Arribem al desguàs d'una allau de gran magnitud i extensió que ha baixat fa dies d'aquests pendents. Veure l'allau dóna una certa tranquil·litat en veure que el vessant ja està purgat. Tot i això el trencament de la placa és just a l'entrada de la canal pròpiament dita.

Abans d'arribar a l'entrada de la canal ja agafem els piolets i pleguem els bastons, ja que el pendent és fort. La qualitat de la neu és canviant, amb trams de neu força dura on s'avança més còmodament i alguns trams en què es manté la neu més seca i tova, i per tant costa més avançar. Anem pujant sense complicació per l'ample vessant amb considerable pendent, i el més a prop possible d'un petit llom de roques, per minimitzar el risc d'alguna altra allau, per altra banda poc probable. Fins aquí seguíem la traça oberta per dos nois que anaven davant, però que s'encaminen a una via d'escalada. A partir d'ara obrirem traça. Arribem a un petit embut en què el vessant es va estrenyent. Passem un ressalt nevat més pendent entremig de dos blocs de pedra, i continuem encara uns metres més per terreny força obert.

Per entrar pròpiament a la canal cal remuntar el trencament provocat per l'allau. És un pas una mica més delicat, ja que la neu és tova, i la placa té entre 50 i 70 centímetres. Passem amb compte, però sense dificultat i ens reagrupem sota una gran pedra que dóna entrada la Canaleta. Si volguéssim anar a la Canal Ampla hauríem d'haver anat a la dreta abans de l'estrenyement. A partir d'aquest punt trobem més neu, menys transformada i més dificultat per progressar, ja que ens enfonsem força. En algun punt fins i tot hi ha neu poc cohessionada ("porexpan"), que intentem evitar vorejant-lo al costat de la roca.

Comença el tram més divertit de la canal, ja que és més estret i pendent, amb roca a banda i banda. No és una canal molt estreta, i en cap moment s'encaixona. La línea és pràcticament recta. Obrim traça amb esforç, ja que en aquesta zona més freda la neu es manté seca i menys transformada. Avancem amb dos piolets per més seguretat i comoditat, tot i que es podria fer amb un.

Ja a la part superior de la Canaleta una gran roca trenca la línea recta que dibuixa la canal. Ens ho mirem per la dreta i per l'esquerra, i acabem pujant dos per una banda i un per l'altra. En ambdós casos el pas és estret i força dret, amb la neu poc cohessionada. Ens ajudem amb els piolets i les mans a la roca, en un breu pas mixt de poca dificultat, però més entretingut. Després d'aquest pas més distret tenim dues opcions: continuar per una veta de neu a l'esquerra i arribar directament al cim o bé tendir a la dreta i arribar a la part superior de la Canal Ampla. Mirem la primera opció, i pujo fins força amunt, però es veu una cornisa considerable. Optem per continuar cap al cap d'amunt de la Canal Ampla, on també es veu una gran cornisa, però que es pot flanquejar per l'esquerra sense cap complicació.

Flanquegem doncs la cornisa de dreta a esquerra i sortim sense complicació a dalt la carena del Cadí. El petit cim està a menys de 10 metres. Des del cim veiem que la cornisa no era complicada, i podíem haver seguit també la veta de l'esquerra, potser una mica més difícil i aèria. Tot i això la sortida per la Canal Ampla és més "natural". Un cop a la carena veiem que el temps s'està tapant, i uns núvols molt negres treuen el nas darrere el Pedraforca. Discutim sobre si començar a baixar o arribar-nos al Comabona. Guanya aquesta darrera opció.

Avancem cap a l'est per la gran planura de neu que és l'altiplà del Cadí aquesta època. Sol·litud absoluta i ambient estricte. Anem seguint la carena a certa distància ja que hi ha grans cornises, en alguns punts desplomades. Després d'una petita pausa per avituallar-nos seguim avançant i en poc més de mitja hora arribem al vèrtex geodèsic que marca el cim del Comabona. Contemplem les parets retallades de la cara nord del Cadí, i també ens entretenim cap al sud guaitant la cara nord del Pedraforca, en una visió ben diferent del que estem acostumats a veure. Fem foto de cim i no ens encantem. Els núvols avancen més ràpid del que pensàvem, i no voldríem pas ser engolits per la boira.

Tornem enrere i adrecem fins al Pas dels Gosolans, evident des de lluny gràcies als pals indicadors. La boira ens trepitja els talons i accelerem el ritme. En pocs minuts ja no es veu el cim del Comabona d'on acabem de sortir. Arribem al Pas dels Gosolans i comença a nevar, però ara ja estem més tranquils en encaminar-nos cap a baix. Tampoc no hi ha traça, però anem baixant per pales amples en direcció al refugi, sempre visible des d'aquest punt. La nevada és intermitent i no molesta en excés. El Pas dels Gosolans és un dels punts de comunicació tradicional del Cadí, un dels passos més accessibles que comunicava els dos vessants de la Serra, el berguedà i el ceretà.

Amb trams de neu canviant baixem amb compte. En alguns trams la neu és molt tova i es creen grans "pans" de neu sota els peus, tot i l'"antiboot" dels grampons. En altres trams la neu és més dura. Poc abans d'arribar al refugi trobem un grup que fan un curs d'alpinisme. La casualitat fa que coneguem una noia del curs. Xerrem uns moments sota la neu i acabem d'arribar al refugi, on dinarem. Fem una bona parada al refugi, on compartim una llarga xerrada amb el guarda durant més d'una hora al peu de l'estufa. Amb molta mandra deixem la comoditat del refugi per emprendre la tornada per la pista. Poc més d'una hora i tornem a ser al punt d'origen.

De tornada fem parada al bonic poblet de Santa Eugènia de Nerellà, i contemplem la característica església amb un esvelt campanar romànic inclinat, d'aquí el popular nom de "la Torre de Pisa de la Cerdanya". El campanar està realment inclinat, amb un desplom de 1,25 metres. Un lloc peculir i bonic.

La Canaleta d'Aguiló és una ruta estètica i de poca dificultat per accedir al Pic d'Aguiló, i des d'aquí acabar d'arribar al Comabona. Hi ha molts altres itineraris, la majoria de més dificultat, però aquesta canal segueix una línia molt evident i estètica. És una ruta utilitzada sovint com a via d'iniciació a l'alpinisme i als corredors, ja que a més de la seva moderada dificultat té l'avantatge de la proximitat del refugi, que permet emprendre la ruta amb més comoditat.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari