Serrat de la Figuerassa i Queralt

Queralt Serrat de la Figuerassa Cova de Can Morí Catllaràs, Pantà de la Baells i Picancel Espinalbet, i al fons la Figuerassa Vista cap al Baix Berguedà

Sobre mateix de Berga s'aixequen dues cingleres espadades que donen inici al Prepirineu, els Cingles de Queralt i el Serrat de la Figuerassa. En una sortida matinal enllacem les dues serres, primer pujant fort pel camí directe fins a l'excepcional mirdor de la Figuerassa, i després de baixar a Espinalbet tornem a remuntar fins al Santuari de Queralt.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Berga, (Berguedà)
  • Distància: 14,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.090 metres
  • Temps: 04:34 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Berga 00:00 00:00 0
Castell de Sant Ferran 00:06 00:06 0,6
Pista Figuerassa 00:24 00:30 2,0
Mirador de la Figuerassa 01:07 01:37 4,4
Coll de l'Oreller 00:31 02:08 6,1
Plans de Corbera 00:11 02:19 6,7
Càmping Font Freda 00:26 02:45 8,4
Torrent de l'Alou 00:04 02:49 8,7
Aparcament de Queralt 01:05 03:54 12,0
Carretera dels Rasos 00:23 04:17 13,1
Berga 00:17 04:34 14,3

Crònica

Sortint des de Berga mateix es poden realitzar múltiples itineraris de muntanya amb considerable desnivell, ja que la població marca la frontera entre la plana i la muntanya. La ruta d'avui és molt habitual, i l'he fet tantes vegades que fins i tot dubtava si ressenyar-la per evident. La ruta puja per un camí directe i amb fort desnivell fins al mirador de la Figuerassa, des d'on podem contemplar bona part de la Catalunya interior. Continua cap al coll de l'Oreller i el santuari de Corbera. Seguidament baixa cap a Espinalbet i torna a pujar a buscar el camí de l'aigua que per l'obaga arriba a Queralt. Acabarem de baixar a Berga tot passant per Sant Pere de Madrona.

Surto sol el dissabte al matí en aquesta setmana dedicada bàsicament a rutes fàcils de mitja muntanya pel Berguedà. Comencem la ruta al cap d'amunt del Passeig de la Pau de Berga. Busquem un carreró estret que marxa cap al nord, passem al costat de l'antic Casino i pel costat esquerre del col·legi de Sant Franscesc anem a buscar l'estret carrer de la Pinsania fins arribar a la carretera de Sant Llorenç. La creuem i continuem amunt uns metres per la carretera asfaltada. Deixem a la dreta els dipòsits i el Castell de Sant Ferran, i al costat de l'antica ermita de l'Oratori o Queralt Xic deixem la carretera i tombem a la dreta, creuem un pont i comencem a pujar. Passem al costat d'un parell de cases, seguint senyals del PR C-73.3. Darrere l'última casa s'acaba la pista i pugem per un camí que comença enfilant una placa de conglomerat. Avancem pel camí fins al coll de Vilaformiu, on trobem una nova pista que seguim amunt cap a l'esquerra.

Passem al costat dels Mercadals, dues crestes rocoses paral·leles, conegudes popularment a Berga com "els pits de la geganta", en al·lusió al·legòrica a la voluptuositat i ingravidesa dels membres mamaris de la popular comparsa de la Patum. En aquestes dues roques d'hi practica l'escalada, amb diferents vies al Mercadal superior, i algunes menys a l'inferior, que es pot recórrer resseguint la cresta en una escalada fàcil. Després dels Mercadals trobem la pista que puja a la Figuerassa. Baixem només 4 o 5 metres avall i creuem la l'altra banda on el camí travessa uns plans i s'encamina ja cap a sota de la Figuerassa, els cingles que ja veiem davant nostre.

El camí s'endinsa al bosc, i va a buscar el pas entre una gran protuberància que veiem de lluny, la Roca Roja i els propis cingles de la Figuerassa. Després de passar un tram humit trobem la gran cova de Can Morí. Avancem per terreny boscós, molt tancat i amb poca llum a causa de l'abundant sotabosc, sobretot boixos. El camí va zig-zaguejant en pujada forta i sense descans. Més amunt el camí s'obre i tornem a veure els cingles ja més a prop, sobre els nostres caps. Seguim en diagonal anant a buscar les antenes que coronen el frontal dels cingles. Un esforç més i coronem. Dalt de la carena ens desplacem un parell de centenars de metres cap a la dreta per arribar al Mirador, passades les antenes.

El Mirador de la Figuerassa té una amplitud excepcional. En dies clars es veu tota la plana central de Catalunya, i fins i tot s'arriba a veure Mallorca en dies molt clars. Cap a l'est també es pot veure el Pantà de la Baells, i les dues serres que separa, el Catllaràs i el Picancel. Cap al nord també treu el nas el Moixeró, i més cap a l'oest els propers Rasos de Peguera i la punta d'Ensija.

Tornem enrere i creuem el pla en direcció oest. Passem la zona on habitualment s'enlairen els parapentistes i baixem pel cantó contrari seguint encara els senyals del PR. Baixem fins arribar al Coll de l'Oreller, una cruïlla de pistes i camins. Seguim la pista de l'esquerra i comencem a seguir ara el GR-107 (Camí dels Bons Homes) durant una estona. Seguim la pista fins a sota mateix del santuari de Corbera, on no cal acabar d'arribar. Passem els bonics plans de sota el santuari, que veiem a pocs metres. A la part inferior dels plans marxa el camí (GR) que fent unes quantes giragonses baixa fins al petit llogarret d'Espinalbet. Passem al costat de l'església de Sant Miquel i abandonem el GR tot continuant per la pista que porta al poble. Passem al costat de la font on s'abasteix d'aigua mitja comarca i seguim la pista enllà. Al primer revolt deixem la pista asfaltada i seguim la pista de pla.

Al cap d'una estona de passar per una zona de cases disperses retrobem una pista asfaltada, passem per darrere del restaurant Els Roures i desemboquem a la carretera dels Rasos de Peguera, a l'alçada del càmping de la Font Freda. Creuem la carretera i seguim la pista asfaltada que voreja el càmping per sota. La pista gira, i poc després l'hem de deixar quan veiem un pal indicador a la dreta. Creuem el Torrent de l'Alou i comencem a pujar primer per una pista precària i després per camí. Passem la font del Perdigall i continuem pujant fins un petit collet en què anem tombant a l'esquerre, sense deixar el camí evident. Comencem a flanquejar la baga de Queralt per un camí pràcticament pla, el Camí de l'Aigua, del qual encara podem veure diverses tuberies que porten l'aigua a Queralt.

Més endavant el camí comença a baixar, i trobem un tram equipat amb escales i passamans per facilitar el pas. Ja som prop de Queralt. Arribem la petita capella de Sant Joan, on hi ha una cruïlla de camins. Seguim de dret pujant fins al mirador de Garreta, des del qual es pot observar la cara sud dels Cingles de Queralt, i més enllà els cingles de Capolat, amb les seus grans morrals, coneguts popularment com les Tres Maries. Voregem ara la muntanya de Queralt pel camí ample del solei, i en pocs minuts arribem al Santuari. Baixem les escales cap a l'aparcament i el creuem cap a l'esquerra fins una gran roca, a l'esquerra de la qual marxa un caminet indicat. Baixem fortament, primer per un tram amb escales. El camí baixa fort fins un punt on planeja i fins i tot torna a pujar. En poca estona més arribem al peu de l'encinglerada església romànica de Sant Pere de Madrona.

Continuem baixant fins retrobar el camí habitual de Queralt. Acabem de baixar fins a la casa de Fumanya, al peu de la carretera. La creuem davant mateix de la casa i prenem el camí que baixa cap a Berga. Entrem a la població per la zona dels Pedregals, la part alta de la població, amb carrers en fort pendent. Baixem per carrers amples fins a retrobar el punt d'inici.

És una ruta fàcil, amb camins evidents i ben marcats. Caldrà superar un considerable desnivell, però queda àmpliament compensat per la bellesa i varietat del terreny.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges


Afegeix un nou comentari