Txindoki / Larrunarri (1.346 m.)

Cara oest del Txindoki Coll d'Egurral Vista des del cim Baixant del cim Cara sud del cim Baixant amb l'Ausa Gaztelu davant

Diuen que és una de les muntanyes més boniques d'Euskal Herria, tant que fins i tot l'anomenen el Cerví basc. La ruta normal no té cap dificulat tècnica, tot i ser una muntanya abrupta i espectacular. Fem una ruta circular vorejant la cara nord fins a la cascada de Muitze i arribant fins al coll des d'on s'ataca el cim. Baixem per la ruta normal tot conemplant el vast paisatge.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Larraitz, (Gipuzkoa, Euskal Herria)
  • Distància: 10,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 930 metres
  • Temps: 4:15 h.
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Aralar, SUA Edizioak (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pla de Zamao (Larraitz) 00:00 00:00 0
Cruïlla 00:20 00:20 1,2
Cascada Muitze 01:00 01:20 3,9
Coll Egurral 00:36 01:56 5,0
Cim Txindoki 00:25 02:21 5,7
Pla de Zamao 01:54 04:15 10,6

Crònica

És una muntanya espectacular, d'estètica impecable i amb molt de caràcter. És un dels cims més transitats del País Basc, ja que tot i la seva silueta escarpada no ofereix cap dificultat remarcable. No és la muntanya més alta però sí la més emblemàtica del Parc Natural d'Aralar, parc compartit entre els territoris bascos de Guipúscoa i Navarra. És una muntanya molt estimada pels muntanyencs bascos, i fins i tot la deesa Mari, un dels principals símbols de la rica mitologia basca, se'n va enamorar i va establir-hi una de les seves múltiples residències. Tot l'entorn respira un aire màgic i especial.

Un parell de dies abans ja havíem intentat pujar el cim, ja que era un dels nostres principals objectius en aquesta escapada al País Basc, però un vent exagerat ens en va foratigar. Pensàvem que la cosa es complicaria per la neu, però tan sols havia fet una enfarinada un parell de dies abans. No comptàvem amb el vent, i va ser fortíssim. Ho vam intentar, però un cop ens va fer caure un parell de vegades, i en veure que fins i tot els bascos giraven cua, vam decidir abandonar i dirigir-nos a terres baixes. Dos dies més tard, encara amb fort vent, però menys intens, ho tornem a provar.

Ens arribem fins al petit nucli de Larraitz, sota l'espadada paret nord del Txindoki. El nom correcte del cim és Larrunarri, però és conegut popularment com a Txindoki, que en realitat és el nom d'una cabana en runes que es pot veure encara a la cara est de la muntanya, no gaire lluny del coll que dóna accés al cim. El nucli de Larraitz està format per 4 o 5 cases disperses, i un petit santuari. Hi ha dos bars i un restaurant. Al costat mateix del poble hi ha un ampli aparcament, amb una zona recreativa amb taules, cadires i sanitaris. Una zona ideal per anar-hi amb furgo. Passem la nit a l'aparcament de Zamao, sentint com el vent va fuetejant els arbres. Sembla però que no és tan intens com fa un parell de dies. Bona part de la nit ha plogut. La temperatura també ha pujat força, i ha desfet bona part de la neu deixant unes bones fangueres.

No teníem clar si sortir o no, ja que el vent era fort de bon matí. Veiem que força gent va pujant i ens decidim a intentar-ho. Sortim amb la Sílvia des del mateix aparcament, creuant una tanca metàl·lica i començant a caminar per una pista molt ampla. Hi ha força gent que també es dirigeix al cim. Majoritàriament ho fan per la ruta habitual. Nosaltres vorejarem pel vessant nord, seguint el camí que enfila cap a la cascada i el barranc de Muitze, fent d'aquesta manera un recorregut circular.

Caminem per la pista que guanya alçada molt lentament. Aviat trobem un camí que adreça les llaçades de la pista. Al cap d'una estona de caminar còmodament veiem que la pista marxa cap a l'esquerra vorejant el vessant nord de la muntanya, i el camí habitual segueix cap a la dreta. És en aquest punt que abandonem el camí principal i marxem per la pista que segueix de pla. Contemplem des d'aquesta posició el poble de Larraitz sobre els nostres peus i una àmplia panoràmica de les valls i pobles que formen la comarca de Goierri. La pista marxa gairebé de pla fins arribar a unes antennes on s'acaba.

Seguim el camí que neix just sota les antennes i que continua vorejant la muntanya seguint la mateixa direcció que portàvem. Anem pujant progressivament. Creuem la zona de Mallaki i ens acostem al barranc de Muitze. En aproximar-nos al barranc el terreny es va tornant més escarpat. La pujada és més forta, i contemplem les parets verticals on hi ha la cova on, segons la llegenda, va viure la deesa Mari. Arribats al barranc creuem el torrent amb compte per una zona on hi ha neu. Seguim uns metres per l'altre vessant, on el camí busca el millor pas entremig del barranc estret. Aviat tornem a creuar el torrent, canviem de direcció i comencem a enfilar per una coma ampla i oberta, encatifada de verd. Seguim unes marques de PR que fa una estona que hem trobat.

El vent bufa fort a la coma, i pugem amb més dificultat. En aquest punt ja hem vorejat les cares nord i est de la muntanya, i encarem el vessant sud. Passem vora les restes de la borda de Txindoki que dóna nom a la muntanya, i que queden a l'esquerra del nostre itinerari. Anem pujant sense més dificultat que el fort vent fins arribar al coll de Egurral. Al coll s'uneixen la ruta que hem seguit amb la normal, i acaben d'enfilar el darrer tram que ens conduirà al cim. Comencem a enfilar cap a la dreta, seguint el camí molt evident. Aquest tram de camí és més dret, però no té cap dificultat. Els últims metres més pedregosos ens acaben d'aproximar al petit cim del Txindoki o Larrunarri, des d'on s'albiren extensíssimes vistes.

Curiosament al cim hi fa poc vent, i podem contemplar l'àmplia perspectiva detingudament. Tenim la comarca del Goierri sota els nostres peus. S'arriba a veure el mar, i també les muntanyes de més a l'interior, fins i tot el característic Anboto, a Biscaia. Cap a l'est i sud-est veiem els altres cims, molt més suaus i arrodonits de la serra d'Aralar. També contemplem l'arribada de l'estètica cresta oest del Txindoki, que anotem a la nostra llista d'activitats pendents. És una ruta de dificultat moderada (màxim IV+), però molt estètica. Ho deixarem per alguna altra ocasió, amb més bon temps.

Baixem pel mateix camí fins al coll d'Egurral, i des d'aquest ampli coll tendim cap a la dreta per començar a baixar per terreny obert i vorejar la cara oest del cim. Passem al costat d'algunes bordes i anem perdent alçada per un camí molt fresat i còmode. Tot baixant contemplem el petit cim de Ausa Gaztelu, que queda just davant nostre. Passem al costat d'una zona d'avets i finalment tornem a trobar-nos al punt en què es bifurquen els camins que segueixen a banda i banda del cim.

En pocs minuts acabem de baixar de nou fins al pla de Zamao, punt d'origen de la ruta d'avui. Estem satisfets d'haver pujat una de les muntanyes més característiques del País Basc, fàcil i concorreguda, però de gran bellesa.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari