Sant Marc de Brocà (1.608 m.)

Punt de sortida, Sant Martí de Brocà Serra de Sant Marc Cim de Sant Marc de Brocà Panoràmica cap al Pedraforca Sant Marc de Brocà i el Pedraforca al fons Santuari de Paller

Pugem la serra de Sant Marc i gaudim d'una excel·lent panoràmica sobre les valls del Bastareny i del Llobregat. Sortim de Sant Martí de Brocà, pugem fins l'arrodonit cim de Sant Marc, on trobem una ermita mig enrunada. Baixem cap a Paller de Dalt i de Baix i tornem flanquejant la serra. Una ruta circular fàcil en un entorn molt estimat pels veïns de Guardiola de Berguedà i Bagà.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Sant Martí de Brocà, Guardiola de Berguedà
  • Distància: 12,0 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.010 metres
  • Temps: 4:26 h.
  • Dificultat: Fàcil. Trams d'orientació delicada
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Sant Martí de Brocà 00:00 00:00 0
El Castell 00:45 00:45 1,3
Sant Marc de Brocà (cim) 00:56 01:41 3,2
Collada Grossa 00:33 02:14 5,0
Paller de Dalt 00:17 02:31 5,9
Paller de Baix 00:32 03:03 7,4
Coll del Joncar 00:32 03:35 8,4
Deixar la pista 00:31 04:06 10,8
Sant Martí de Brocà 00:20 04:26 12,0

Crònica

Sovint passa que tenim llocs ben a prop de casa on no hem estat. Gairebé me n'avergonyeixo, però no havia estat mai a Brocà. Actualment Brocà és una zona deshabitada, però antigament havia estat un nucli important, un municipi que englobava part de l'actual Guardiola de Berguedà i altres zones, com fins i tot Gréixer. En aquest cas el peix petit es va menjar el gros. El creixement industrial i la construcció de l'estació del tren a l'actual Guardiola precipiten l'auge d'aquest nucli i el declivi dels nuclis més rurals i allunyats de la nova via de comunicació que vertebra la comarca. Així l'any 1936 l'antic municipi de Brocà va perdre la seva qualitat en favor de la nova entitat administrativa nascuda després de fusionar-se amb Sant Julià de Cerdanyola i crear el nou municipi de Guardiola de Berga. No fou fins a principis dels anys 80 quan el municipi va adoptar la nomenclatura actual, Guardiola de Berguedà, i encara més tard quan Sant Julià de Cerdanyola va recuperar la seva independència.

Amb aquestes dades bàsiques de la història de Brocà ens hi dirigim amb voluntat de trepitjar el territori i conèixer l'entorn. Des del barri de Terradelles, al nord de Guardiola de Berguedà, prenem una pista de terra, transitable amb compte, que marxa direcció nord. També es pot pujar per una altra pista potser en millors condicions que marxa a l'esquerra de la carretera de La Pobla de Lillet, un parell de quilòmetres després de Guardiola. Nosaltres pugem des del barri de Terradelles, passem els amplis plans de Rotllan i prenem la pista de la dreta que en uns minuts més ens deixa al peu de l'església de Sant Martí de Brocà. En cas de disposar de més temps, una opció és sortir directament des de Guardiola de Berguedà i seguir el PR C-158, tot i que el primer tram és avorrit i circula una bona estona per la pista.

Sant Martí de Brocà és una església romànica senzilla, d'una sola nau, però amb un bonic absis decorat amb arquacions cegues d'estil llombard. Fa uns anys va ser restaurada per la Diputació de Barcelona. La porta d'entrada, situada en la paret lateral, no és l'original, sinó que es va obrir anys després, i és d'estil neoclàssic, contrastant fortament amb la resta de l'edifici. Al peu mateix de l'església trobem un pal indicador de camins i comencem la ruta.

No seguirem el camí principal, el PR C-158 ja que va molta estona per la pista, i seria avorrit. Triem una alternativa indicada també marcada com a PR, i que puja més decidit. El camí és poc definit, senyal inequívoc que poca gent el transita. Comenem a pujar al costat dels camps de sota la casa de Can Galló, que deixem a l'esquerre. Passem al costat d'una font, on encara hi ha uns antics safareigs. El camí és molt difús i cal fixar-se en els senyals. Creuem una pista i continuem amunt per l'indefinit camí. Aviat guanyem alçada i contemplem a la nostre esquena la vall del Llobregat. En alguns trams el camí és més definit, però cal parar atenció en tot moment.

Anem guanyant alçada passant per alguns trams més oberts i altres dins d'un bosc esclarissat. Passem al costat de la casa del Castell i continuem camí amunt. Pocs minuts més tard trobem una pista i el terreny s'aplana considerablement. Arribem a l'ampli Pla del Castell, sota mateix de la muntanya de Sant Marc que veiem sobre nostre. Creuem el prat i busquem una pista difusa que puja fins una torre elèctrica i es converteix en camí a partir d'aquell punt. Ara el camí comença a pujar més decidit, i comencem a suar de valent. El camí segueix sempre direcció nord, en una zona boscosa. Com més amunt pugem més dret és el camí, però és sempre fàcil i accessible.

Passem un darrer tram de bosc espès i arribem al petit altiplà que forma el cim de Sant Marc (1.608 m.), coronat per una església romànica i un vèrtex geodèsic. L'església romànica es troba en un pèssim estat de conservació. No té sostre tot i que manté les quatre parets laterals. Sembla que en aquest lloc hi havia hagut una curiosa tradició la vigília de Sant Marc, quan cadascuna de les cases habitades del poble encenia una foguera dalt de l'allargat cim. Aquesta tradició està ben explicada al web de l'Ajuntament de Guardiola de Berguedà.

Dalt del cim ens encantem contemplant el paisatge proper. No gaire lluny contemplem el Puigllançada i la paret sud de la Tosa cap al nord. Més a l'oest contemplem la vall del Bastareny, i darrere tenim una bonica vista cap a Ensija, el Pedraforca i el Comabona. Cal al sud l'ampla vall del Llobregat. Un cop hem contemplat el paisatge continuem per la llarga carena arrodonida del cim de Sant Marc, i anem a buscar un camí que aviat comença a baixar. Al cap d'una estona deixem una bassa a l'esquerra i continuem per una pista a la dreta. Anem seguint les marques del PR C-158 i arribem a la Collada Grossa, on deixarem la pista enmig d'un revolt i continuarem amb la mateixa trajectòria que portàvem, iniciant una baixada més marcada. Trobem pals indicadors.

En aquest punt el camí s'uneix amb el GR-150 i el GR-4.2, i comença a baixar fortament. El camí és fàcil i evident, i sense gaire dificultat arribem als plans de Paller de Dalt. Creuem el pla i passem al costat de les restes de l'antic santuari. Baixem un tram de pista fins un punt en què la deixem sempre seguint els senyals del GR. Comencem ara un tram de baixada més pronunciada, amb trams encofornats i més incòmodes, sobretot passat la Foranca. Tot i ser GR el camí no sembla gaire transitat, i està molt trencat pels reguerons de l'aigua. Baixem una bona estona fins que el camí desemboca al costat mateix del santuari de Paller de Baix.

El santuari de Paller és un gran edifici, envoltat d'una àmplia àrea de pícnic. També hi ha un restaurant, alberg i establiment rural (www.santuaridepaller.net). Sembla ser que el santuari es va construir el segle XVIII per substituir l'antic edifici de Paller de Dalt, obsolet i d'accés més difícil. L'edifici és d'estil neoclàssic, tot i que dins hi trobem un destacat altar barroc. Demanem informació l'alberg sobre el camí que hem de prendre, però sembla que no ho coneixen.

A la plaça davant mateix del santuari prenem un camí molt costerut, indicat amb senyals vermells, que comença a pujar fortament direcció est. Pugem una bona estona per bosc humit i obac fins a trobar una pista que seguim a la dreta en baixada. Passem la collada de Joncar i just en aquest punt abandonem la pista i prenem un camí a l'esquerre que comença planejant i continua en lleugera pujada. En aquest punt cal parar atenció, ja que cal deixar la pista, descartar el camí de la dreta i prendre el de l'esquerre, poc definit al principi però aviat trobarem senyals vermells i el camí més fresat. Iniciem un llarg flanqueig per la falda de la Serra de Sant Marc, a mitja alçada. El camí desemboca en una pista en desús que també anem seguint.

Quan ja veiem Brocà de lluny, i Guardiola més avall, la pista comença a perdre alçada ràpidament en pronunciats revolts. Just al mig del segon revolt deixem la pista i busquem un camí gens definit, de fet cal endevinar-lo, que continua de flanc. Al cap d'una estona el camí es defineix millor, però no és un sender fàcilment identificable, cal parar atenció i fixar-se en la direcció i l'objectiu final, que ja es veu davant nostre. Acabem d'arribar a una pista just a sobre de Sant Martí, i ja ben a prop de l'església tornem a trobar el camí inicial, que desfem en pocs minuts fins arribar al punt d'inici.

Una matinal modesta però agradable, que ens porta fins un petit cim de la comarca, coronat per una església romànica i punt històric de devoció pels veïns de la zona.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari