Perdiguero (3.222 m.) i cresta de Lliterola

Pujant per la vall de Lliterola, amb el Perdigueret i el Perdiguero al fons Ibonet de Lliterola Cresta sud-est del Perdiguero Tram de cresta arribant al Perdiguero Cresta sud-est del Perdiguero Ibon de Lliterola, i al fons el massís de la Maladeta i l'Aneto Cresta nord-est del Perdiguero. Al fons els Crabioules Forca de Remuñe al capvespre, mirant enrere

Remuntem tota la vall de Lliterola i enfilem el feixuc pedregar que ens acosta a un dels grans cims pirenencs. Reseguirem l'aèria cresta nord-est assolint el Pico Royo i els pic satèl·lits fins a la Punta de Lliterola. Voregem l'Ibon Blanco a certa alçada i anem a buscar la llarga vall de Remuñe que desfem tot tancant una llarga però preciosa jornada de muntanya.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Ruta d'alta muntanya
  • Lloc de sortida: Pont de Lliterola
  • Distància: 17,5 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.795 metres
  • Desnivell negatiu: 1.624 metres
  • Temps: 13:50 h.
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Fàcil-mitjana. Trams de grimpada de I i II. Trams aeris i algun pas exposat.
  • Cartografia: Posets - Perdiguero o Maladeta - Aneto, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pont de Lliterola 00:00 00:00 0
Cabanya Forcallo (prop) 01:05 01:05 2,3
Ibonet de Lliterola 01:08 02:13 4,4
Pausa 00:32 03:52
Fita Est del Perdiguero 01:13 05:05 6,9
Cim del Perdiguero 00:21 05:26 7,2
Pausa 00:29 05:55
Fita Oest del Perdiguero 00:12 06:07 7,5
Tuca de Lliterola 01:22 07:29 8,5
Pic Royo 00:22 07:51 8,7
Punta de Lliterola 00:26 08:17 9,1
Ibon Blanco (prop) 01:23 09:40 10,0
Portal de Remuñe 00:40 10:20 11,2
Plan de Sarra 03:30 13:50 17,5

Crònica

Hem passat la nit a la còmoda àrea d'acampada del Plan de Senarta, pocs quilòmetres més amunt de Benasc. Avui som una bona colla: Àngels, Dani, Queralt, Ferran, Sílvia i jo mateix, disposats tots a afrontar una dura jornada muntanyenca que ens portarà a un dels cims emblemàtics dels Pirineus, juntament amb alguns dels seus satèl·lits. Tenim la intenció de pujar per la vall de Lliterola i tornar per la vall de Remuñe, de forma que com que el punt d'inici i final no es troben al mateix lloc cal preveure la logística. Optem per pujar un vehicle al punt d'arribada, ja que es troba a escassos tres quilòmetres del punt d'inici. També es podria fer aquest tram caminant, ja que és de baixada i per carretera, però pensem que la sortida serà prou llarga. I ho va ser.

Una mica més tard del que hauria estat convenient, al voltant de les 8 del matí, comencem a caminar pel sender marcat que s'inicia passat el pont de Lliterola. El camí sempre puja però de forma moderada en el primer tram. Anem pujant sempre al costat del riu Lliterola, que ens queda a l'esquerra. La vall és ampla i oberta i aviat contemplem davant nostra la imatge del Perdigueret (2.804 m.) que ens acompanyarà una bona estona. Pugem direcció nord-oest, encarant-nos a l'esmentat Perdigueret. Al cap d'una estona de pujar pel còmode camí deixem la cabanya de Forcallo a la nostra esquerra, uns quants metres per sota, sense acabar-hi d'arribar. Trobem alguns senyals vermells que indiquen la ruta, així com fites, tot i que el camí és fresat i evident.

Avancem a ritme moderat, fent petar la xerrada. És un plaer compartir amb bons amics un dia amb temps exel·lent en un entorn tan privilegiat. Passada la cabanya de Forcallo el camí s'adreça una mica i la vall s'estreny. Anem remuntant el barranc de Lliterola i aviat veiem el pic del Perdiguero que treu el cap darrere del seu germà petit, el Perdigueret. Passem un primer estanyol i el camí en torna més dret. Continuem pujant i després d'un pas estret per la roca arribem a l'Ibonet de Lliterola, encaixonat sota les parets del Perdigueret.

A partir de l'ibonet el camí guanya en pendent i perd en comoditat, ja que cal avançar majoritàriament per blocs de roca. Passem un tram força més pendent però sense dificultats, i acabem d'arribar a un petit balcó sobre el gran Ibon de Lliterola, d'un blau intens. Des d'aquest privilegiat mirador podem contemplar els cims que formen l'ampli circ que envolta l'estany. Començant pel Perdiguero (oest), passant pels Pico Royo i Punta Lliterola, els dos Crabioules (nord) i Tusse de Remuñe (est), a més a més dels pics secundaris. És un circ molt bonic, ample i amb una estètica cresta per totes bandes que uneix els cims. Aprofitem aquest bonic lloc per fer la primera parada i avituallar-nos abans de la dura pujada al primer dels cims del dia.

Prop del llac, però a certa alçada, continuem caminant fent un lleuger canvi de direcció. Ens encarem més a l'oest per anar a buscar l'ampla cresta sud-oest, molt marcada i evident. No hi ha camí definit, però trobem fites que ens assenyalen el pas més fàcil. Tot i això es tracta d'una pujada esquerpa per grans blocs. Assolim la carena i guanyem àmplies perspectives sobre la vall d'Estós i més enllà tot el massís de Posets. La pujada és feixuga, força pendent i considerablement llarga. Arriba un punt en què guanyem ja el llom somital, i el pendent disminueix. Veiem ja una fita que marca el cim de la Fita Est del Perdiguero (3.170 m.), considerat com a cim independent, tot i que amb poca rellevància. Hi acabem d'arribar en uns minuts. Seguint el cordal, força més enllà destaca el cim principal del Perdiguero (3.222 m.) Per arribar-hi cal seguir la cresta, ampla i amb pendent moderat pel vessant d'Estós i retallada i vertical pel vessant de Lliterola.

Arribem al cim del Perdiguero després d'un llarg tram de cresta força plana i un últim pujador fins al cim. El cim és ben definit, i està coronat per una gran fita. És un pic molt panoràmic, i el dia és excel·lent. Sense entretenir-nos-hi massa divisem sense esforç el massís de Posets força a prop, al sud-oest. El massís de la Maladeta i l'Aneto ens queda al sud-est, just a la trajectòria per on hem pujat. Molt més enllà, cap al nord-est, és fàcil reconèixer el massís del Mont Perdut i el Vignemale. Sota el cim, fronterer entre els estats espanyol i francès, tenim el Lac du Portillon d'Oô, gran i represat. Al nord-est tenim la cresta que seguirem, i que ens portarà a altres pics secundaris del mateix cordal del Perdiguero.

Abans però de continuar la cresta, des del cim mateix del Perdiguero ens dirigim cap a l'oest en baixada per una cresta ampla i un darrer pujador fins a la Fita Oest del Perdiguero (3.176 m.) Es tracta també d'un cim de baixa rellevància i d'escàs interès, tret del col·leccionisme i una visió prou bonica del cim principal. Retornem al cim principal i després d'una pausa per contemplar el paisatge i fer un mos continuem el nostre itinerari per la cresta est del Perdiguero.

Comencem a baixar bruscament per la cresta entremig de grans blocs. El pas no és difícil però sí incòmode, i amb una bona timba cap al vessant de Lliterola en els trams en què seguim estrictament la cresta. En alguns punts ens desplacem lleugerament cap al vessant francès per trobar un pas més assequible, tot i que ens separem pocs metres del cordal. Trobem alguns passos en què cal desgrimpar, majoritàriament fàcils (I), però amb algun pas més delicat (II) i aeri. Després d'una bona estona de baixada arribem al Collado Superior de Lliterola, des d'on contemplem la cresta per on hem baixat. Mirant-la sembla molt més difícil del que realment és.

Des del Collado Superior de Lliterola tornem a pujar uns metres per assolir el quart "tres-mil" del dia, la Tuca de Lliterola (3.095 m.) Continuem seguint la cresta, ara més fàcil i planera. Baixem una mica i tornem a guanyar els pocs metres que distingeixen el Pico Royo (3.121 m.) La principal característica d'aquest cim secundari és el color de la pedra, d'un vermell intens. El cim i una àrea ben delimitada que l'envolta estan formats per esquistos ferrinosos, de color de rovell que contrasten amb el color negrós del granit majoritari.

Deixem el Pico Royo i avancem per la cresta fins assolir la Punta Lliterola (3.132 m.) En aquest darrer tram la cresta és més estreta i estètica, amb alguns trams exposats però fàcils. Passat aquest sisè cim del dia continuem la cresta amb la intenció d'assolir-ne encara un altre, l'Agulla de Lliterola (3.028 m.) Però a partir d'aquest punt la cresta esdevé més aèria i vertical, i cal fer diversos trams de desgrimpada força delicats. Valorem la situació, i veiem que és tard, som sis persones i possiblement trigarem una bona estona en acabar la cresta. Veient que probablement acabarem la ruta de nit, i que tenim una escapatòria més ràpida, decidim baixar directament per una incòmoda tartera que ens porta directament a l'Ibon Blanco.

Sap greu no acabar la cresta i desestimar el darrer cim, però hem sortit tard i són gairebé les cinc quan comencem a baixar. Arribats a l'Ibon Blanco, parcialment glaçat encara, fem un mos abans d'iniciar el llarg camí que ens portarà a desfer la vall de Remuñe. Inicialment costa de trobar el camí, però aviat veiem les fites que ens conduiran fins al Portal de Remuñe. Cal fer encara una considerable pujada des del petit Ibon. Ens encaminem en direcció a la Forca de Remuñe, un pic característic que veiem cap al sud-est. El Portal de Remuñe és un pas que queda just sota el cim de la Forca, i que dóna accés a la vall. Així doncs després d'aquest tram de pujada comencem a baixar fortament per la capçalera de la vall.

La vall de Remuñe és molt llarga, ampla a la capçalera i es va estrenyent a mesura que s'acosta a la seva fi. En el tram inicial ens encaminem cap a les espadades parets del Pic de Remuñe (2.876 m.) Contemplem l'estètic cim i la retallada Cresta de les Fites. En acostar-nos al cim el camí gira per vorejar-lo a certa distància. Baixem fort fins a trobar el fons de la vall on el riu Aigüeta de Remuñe pren cos. Un cop al peu del riu, el camí anirà seguint el curs de l'aigua, creuant-lo en alguns punts. El camí és menys còmode del que pensàvem, ja que continuem trobant molts trams de blocs irregulars.

La llum del dia es va esvaint, i contemplem els colors vermellosos que pren el Pic del Alba, el primer que veiem del massís de la Maladeta. Enrere també contemplem com la Forca de Remuñe es va allunyant a mesura que anem baixant. La vall és encara més llarga del que ens pensàvem, i es fa fosc. Afortunadament portem alguns frontals, i els encenem quan la llum ja no ens permet veure el relleu. Encara haurem de fer una bona estona de camí, tenint el compte que amb la foscor el pas s'alenteix. Acabem d'arribar fins a la carretera negra nit, passades les 10 del vespre, esgotats després de més de 3 hores baixant per la vall de Remuñe.

Ha estat una dura jornada de muntanya, amb moltes hores i molt desnivell a les cames. Hem gaudit d'un dels grans cims dels Pirineus amb una ruta molt variada que ens ha permès recórrer les valls de Lliterola (ascendent) i Remuñe (descendent); enfilar fins a sis cims de més de tres-mil metres, entre ells el Perdiguero, per una ruta en cresta molt interessant; gaudir d'esplèndides vistes sobre bona part dels Pirineus centrals. Tot això en un dia excel·lent, al costat de bons amics muntanyencs.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Comentaris

Bona ruta... les fotografies magnifiques !!!

Afegeix un nou comentari