Taillon (3.146 m.)

Pugem un dels "tres-mils" més fàcils dels Pirineus, tot i que amb la neu es complica una mica més. Pel vessant francès de Gavarnie fem un llarg flanqueig cap al refugi de Sarradets. Enfilem fins un dels llocs més màgics dels Pirineus, la Bretxa de Roland. Creuem la bretxa i per l'altre costat flanquegem fins a guanyar una fina aresta que ens apropa fins al panoràmic cim.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya / Alpinisme
• Lloc de sortida: Prop del Coll de Tentes, (Gavarnie)
• Distància: 16,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.205 m. metres
• Temps: 09:10 h.
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Amb neu, itinerari llarg. Curt tram d'aresta una mica aèria.
• Cartografia: Monte Perdido - Vignemale, Editorial Alpina (1:30.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Prop Coll de Tentes	00:00	00:00	0,0
Port de Bujaruelo	00:46	00:46	2,4
Coll de Sarradets	01:24	02:10	5,2
Refugi de Sarradets	00:09	02:19	5,4
Bretxa de Roland	00:42	03:01	6,0
Falsa Bretxa	00:41	03:42	6,9
Cim del Taillon	01:15	04:57	8,0
Parada al cim	00:52	05:49	8,0
Falsa Bretxa	00:58	06:47	9,1
Bretxa de Roland	00:21	07:08	9,7
Refugi de Sarradets	00:21	07:29	10,3
Coll de Sarradets	00:07	07:36	10,5
Port de Bujaruelo	00:57	08:33	13,2
Coll de Tentes	00:21	08:54	14,9
Punt d'inici	00:17	09:11	16,0

Crònica

Un altre any traïm l'esperit berguedà i aprofitem els dies festius de la Patum per escapar-nos a conèixer una zona de muntanya realment impressionant: Gavarnie i el seu entorn. En aquest final de primavera encara queda molta de l'abundant neu caiguda enguany. Les temperatures són però força elevades, i la neu és força tova, dificultant o si més no alentint sovint la progressió. El primer dia de l'estada, el dijous de Corpus, decidim encarar-nos cap un dels cims emblemàtics d'aquesta àrea, el Taillon (3.146 m.) Està considerat un dels "tres-mils" més fàcils dels Pirineus, ja que la ruta no té cap complicació especial, tot i que és força llarga si s'emprèn des del Coll de Tentes, últim punt en què es pot arribar amb vehicle motoritzat. Qui vulgui escurçar l'itinerari sempre té l'opció d'utilitzar el magnífic refugi de Sarradets, al peu mateix de la Bretxa de Roland.

Sortim amb la Sílvia des de Gavarnie amb la intenció de pujar amb la furgo fins al coll de Tentes, però la carretera està tallada per la neu un parell de quilòmetres abans. Aparquem, preparem el material i comencem a caminar en direcció cap al Taillon, que veiem altiu enfront nostre. Sembla a prop, però cal fer una volta considerable per arribar-hi. Hi ha alguna via més directa, però de considerable dificultat. Al coll de Tentes és el punt on habitualment s'arriba en cotxe, i des d'allí continua una pista asfaltada però tancada al trànsit que acaba d'arribar fins al coll de Bujaruelo, Bucharo o Gavarnie, com en vulguem dir, punt fronterer entre França i Espanya. Nosaltres no acabem d'arribar al coll de Tentes sinó que adrecem per terreny de pastura fins a trobar la pista més endavant i acabar d'arribar al port de Bujaruelo. Contemplem les vistes cap al vessant aragonès i reprenem la marxa pel camí que flanqueja la base del mateix Taillon.

Poc després del port de Bujaruelo ja trobem neu contínua i ens posem els grampons. Comença un flanqueig llarg i feixuc per la gran quantitat de neu. Guanyem alçada molt poc a poc per la base dels Gabietos i el Taillon. Més endavant enfila més fort abans d'arribar al coll de Sarradets. Des d'aquest coll veiem un grup nombrós d'escaladors que enfilen les escarpades parets del pic de Sarradets (2.739 m.) Des del coll de Sarradets continuem flanquejant pràcticament de pla veient ja el refugi homònim a poca distància. Arribem al refugi de Sarradets, situat en un punt idíl·lic, just sota la Bretxa de Roland, un dels punts més emblemàtics i peculiars dels Pirineus. Hi ha molta neu, i una de les cares del refugi està coberta per la neu.

Des del refugi de Sarradets comença la pujada més dura, amb fort pendent fins a la Bretxa de Roland. Des del refugi es pot contemplar aquest gran tall a la roca que és la Bretxa de Roland, però al cap de poc de pujar el propi pendent fa que no es torni a veure fins força amunt. Després de la forta pujada per la neu força tova que fa que ens enfonsem força, arribem en solitari fins a la Bretxa de Roland. No es veu ningú enlloc. La Bretxa sorprèn per les seves dimensions, molt més grans del que aparenta des de la distància. Té aproximadament 40 metres d'ample per uns 100 d'altura. En arribar-hi tens sensació d'empetitir. És realment un lloc fabulós i místic, especialment bonic en un dia com avui assolellat i amb molta neu a banda i banda. Cap al vessant aragonès contemplem cap al sud els Llanos de Millaris, el Circ de Cotatuero, i entremig la profunda vall d'Ordesa.

Creuem la Bretxa de Roland i seguim pel vessant aragonès, flanquejant a poca distància de la roca en direcció oest. El flanqueig recorre un vessant força dret, però la neu és tova i segura, i a més a més hi ha traça oberta. Poc abans ens hem creuat amb dos nois de Londres que estan recorrent aquesta zona. Flanquegem pel vessant nevat, guanyant poca alçada fins arribar a la Falsa Bretxa. Tornem a canviar de vessant creuant la Falsa Bretxa. Passem al costat mateix del Dedo, un gran esperó rocós que emergeix en forma de dit. A partir d'aquí seguim per una aresta prou ampla per passar-hi amb seguretat, però força aèria. El temps és excel·lent, i la temperatura molt agradable, fins i tot es pot considerar càlida per a aquestes alçades. Veiem el cim davant nostre, simplement cal enfilar un darrer pujador de pendent considerable que ens apropa al cim del Taillon.

El cim del Taillon és ampli, amb pendent moderat pel vessant espanyol però bruscament trencat pel vessant francès, on hi ha una gran cornisa que no aconsella acostar-s'hi. Contemplem el vast paisatge des del cim, gaudint intensament de l'àmplia panoràmica. És una gran experiència sensitiva contemplar el munt de cims de més de 3.000 metres que es poden divisar des d'aquesta privilegiada talaia. Cap a l'oest, ben a prop podem veure els Gabietos, els quals volíem també pujar fent una ruta circular, però l'estat de la neu ens fa desistir i tornarem pel mateix camí. Cap a l'est, més enllà veiem el conjunt de cims del Marboré i més enllà, sobresortint de la resta, el gegant Mont Perdut. Aprofitem el bon temps i dinem al mateix cim tot contemplant el paisatge. No veiem ningú enlloc, i gaudim de la solitud en un lloc tan magnífic.

Baixem pel mateix itinerari que hem seguit per pujar. Creuem l'aresta amb compte, passem la Falsa Bretxa i flanquegem fins a la Bretxa de Roland. Baixem el fort pendent fins al refugi de Sarradets, on veiem gent a fora fent petar la xerrada. Continuem fins al coll de Sarradets, i comencem un llarg flanqueig descendent fins al port de Bujaruelo, on ja ens traiem els grampons. Caminem pràcticament de pla fins al coll de Tentes, i acabem d'arribar al punt d'inici entremig d'una zona oberta de pastures farcida de marmotes juganeres.

És una excursió clàssica i ben coneguda, però en fer-la amb força neu li dóna un caràcter més alpí. A més a més el temps excepcional amb sol i bona visibilitat arrodoneixen una sortida de muntanya realment excel·lent. Ha estat el primer "tres-mil" de la temporada, un cim molt bonic on encara no havíem estat. A part del propi cim, sens dubte el principal al·licient de la ruta és el pas per la mítica Bretxa de Roland, un dels punts més emblemàtics dels Pirineus.