Puntal Alto de lo Foratón (2.154 m.) i Crestas del Gallo

Sortida des del refugi. El Bisaurín ja no es veu Accés al coll. A l'esquerra el Puntal Alto de lo Foratón Inici de les Crestas del Gallo Seguim una bona estona la fina carena Baixant pel mig del bosc

Tot i que la intenció inicial era pujar el Bisaurín, el mal temps al coll i la falta de visibilitat ens fa replantejar l'objectiu. Acabem de pujar a un cim més modest i fàcil, i acabem d'arrodonir la sortida recorrent la llarga Cresta del Gallo, una carena estreta i estètica, que tot i ser fàcil gaudeix d'un gran ambient alpí.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alpinisme
  • Lloc de sortida: Refugi de Lizara, (Aragüés del Puerto)
  • Distància: 7,42 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 850 m. metres
  • Temps aproximat: 4:50 h.
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Cal valorar l'estat de la neu a la cresta.
  • Cartografia: Valles de Ansó y Echo, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps (h.) Dist. (km.)
Refugi de Lizara 00:00 0,00
Colláu de lo Foratón 01:26 2,72
Puntal Alto de lo Foratón (cim) 02:01 3,71
Collet d'Espelungueta 03:39 5,52
Punt d'inici 05:52 7,42

Crònica

El dia anterior ens hem trobat amb la Carme i el Lluís i acordem intentar pujar el Bisaurín, cim més elevat d'aquest sector, i un dels pics populars i estimats dels Pirineus. El punt de partida més directe cap al Bisaurín és el refugi de Lizara, al qual es pot accedir per una estreta pista asfaltada des de la població d'Aragüés del Puerto. Intentem pujar a dormir amb les furgos al peu del refugi de Lizara, però ja la nit anterior neva amb intensitat, i reculem.

El matí es lleva fresc i amb millor temps, però el Bisaurín està totalment tapat, i sembla que fa molt vent. Pugem fins al refugi amb molt de compte, ja que hi ha força neu a la carretera. Al refugi hi ha diversos grups que dubten si sortir o no, ja que el cim ni es veu. Ho consultem amb la gent del refugi i ens diuen que normalment quan hi ha el núvol de nord enganxat el cim és difícil que en surti. Decidim provar-ho i tirar amunt, i si no ho veiem clar sempre podrem recular o canviar els plans. De fet tenim un Pla B: si no podem pujar el Bisaurín podem intentar el Puntal Alto de lo Foratón i les Crestas del Gallo.

Comencem a caminar des del refugi de Lizara sobre una considerable capa de neu nova. Les pistes d'esquí de fons ja estan tancades, però no per falta de neu. Anem pujant direcció nord-oest, per sobre de la Val de Fuenfría, força per sobre del fons de la vall. Ens encarem cap a l'evident coll que queda a l'esquerre del Bisaurín. No veiem el cim, totalment cobert de núvols. Fa fresca, i el vent es deixa notar. La pujada és progressiva fins que arribem al moment en què cal encarar decididament les pales d'accés al coll. Aquí ja fa més pendent, i els grups que ens han precedit han anat obrint una traça nova molt evident, ja que hi ha aproximadament 25 o 30 cm. de neu nova. La progressió és lenta, ja que tot i trobar traça feta ens enfosem força. Les pales d'accés al Colláu de lo Foratón són força dretes, i és una zona amb cert risc d'allaus.

Anem pujant fins al coll, però el vent s'intensifica, i el dia no s'aclareix. Cap al cim està molt tapat. Arribem al Colláu i el vent és molt fort. Tot i que hi ha algú que sembla que sí que s'encara cap al cim, la majoria dels grups o bé torna enrere o bé puja cap al Puntal Alto de lo Foratón. Nosaltres optem per aquesta segona opció. Tot i que és una zona oberta i fa molt vent, els núvols estan només enganxats al Bisaurín, deixant lliures la resta de l'entorn. Així doncs enmig d'una forta ventolera ens arribem fins al cim del Puntal Alto de lo Foratón (2.154 m.)

Un cop al cim ens mirem amb delit les boniques Crestas del Gallo, en direcció sud. Al refugi ja ens han dit que són factibles. No hi ha traça, i no sembla que ningú hi hagi passat, però la temptació és gran. Ens ho mirem i com que veiem que la neu és molt tova, l'itinerari sembla segur, sempre i quant resseguim sempre el fil de la carena. Més que una cresta escarpada sembla una carena molt estreta i força afilada, amb una bona pendent a banda i banda sense arribar a tenir sensació de buit.

Comencem doncs a progressar per les Crestas del Gallo, en sentit sud, i principalment en baixada, tot i que cal remuntar un parell de turons. El vent sembla que ha afluixat una mica en aquest sector, però igualment anem ben protegits i abrigats. A partir del primer turó ens posem els grampons i agafem el piolet, ja que la cresta és estreta i trobem algun tram ventat amb neu més dura. Més endavant cal vorejar un petit ressalt rocós sense més importància. El recorregut és molt estètic, ja que tenim excel·lents vistes a banda i banda. És l'avantatge d'anar pel fil de la carena. A la nostra esquerra anem deixant el Bisaurín, que en algun moment sembla voler-se obrir, però és només un miratge i es torna a tapar. De fet, més tard, quan arribem de nou al refugi es torna a posar a nevar amb certa intensitat, i marxarem ràpidament.

És una ruta de gran ambient alpí. Anem progressant per la fina carena durant més d'una hora i mitja fins gairebé el seu final, al Pico de Espelungueta (1.901 m.), on no acabem d'arribar. Al coll previ veiem una cabanya (Caseta de la Espelungueta) que ens queda un centenar de metres a la nostra dreta. En aquest punt iniciem el descens cap a l'esquerra (est), buscant el millor pas per baixar. Cal evitar les pales obertes, més propícies als allaus. El mapa marca un camí d'estiu pel vessant obert, però ara a l'hivern és més segur anar a buscar el bosc, tot i el risc d'haver de remuntar algun barranc al tram inferior. Així ho fem, i baixem per un petit llom en forta baixada fins a trobar el bosc. Des del bosc encarem la direcció del refugi, tot baixant com podem per terreny força pendent i sense camí. Arribem al fons de la vall i com ens temíem hem de remuntar un parell de comes fins a trobar el darrer llom que ens deixa just darrere del refugi.

Ha estat una sortida molt interessant, fins i tot millor del que prevèiem. L'objectiu inicial no va ser possible per culpa del núvol persistent sobre el Bisaurín, el vent i la neu, però vam prendre una bona decisió i el Pla B es va convertir no en un premi de consolació sinó en una recompensa de primer ordre. Les crestes del Gallo ha estat un recorregut molt estètic i alpí, obrint traça per un terreny estret i força aeri, i arrodonint un interessant itinerari circular.

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.7634980'|lon='-0.6406580'|zoom='5'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Refugi de Lizara (Aragüés del Puerto)'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2010-04-04_Alto_Foraton/2010-04-04_Alto...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'ascensió al Puntal Alto de lo Foratón i Crestas del Gallo 04-04-2010

Afegeix un nou comentari