Comapedrosa (2.942 m.) hivernal, per la Canal de l'Alt

Canal de l'Alt Tram mitjà Tram més vertical Cim del Comapedrosa Collada del Forat dels Malhiverns

Es tracta d'una forma diferent d'ascendir la muntanya més elevada d'Andorra a través d'un camí directíssim que arriba fins al mateix cim. La Canal de l'Alt, orientada a l'est, té 900 metres de desnivell continuat, una de les més llargues dels Pirineus. El pendent és sostingut, d'uns 40º, tot i que el darrer tram és una mica més dret (45º). És un itinerari de poca dificultat, però molt exigent físicament.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alpinisme
  • Lloc de sortida: Arinsal, (Andorra)
  • Distància: 11,4 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.400 metres
  • Temps aproximat: 8:40 h.
  • Dificultat: PD-
  • Dificultat: Mitjana. Canal molt llarga i sostinguda (mitjana 40º aprox.) Cal valorar l'estat de la neu
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas Temps (h.) Dist. (km.)
Arinsal (després del túnel) 00:00 0,00
Cruïlla camí del refugi 00:22 1,23
Borda de la Coruvilla 00:45 1,98
Pla de l'Estany 01:25 2,79
Cim del Comapedrosa 04:38 4,72
Collada del Forat dels Malhiverns 05:09 5,09
Refugi del Pla de l'Estany 06:53 8,13
Arinsal 08:39 11,39

Crònica

Era una ruta que feia temps que tenia ficada al cap. La Canal de l'Alt és una línia molt estètica que des del Pla de l'Estany arriba directament al cim del Comapedrosa (2.942 m.) després de 900 metres de desnivell continuats i sense treva. El corredor no té gran dificultat, ja que el pendent és moderat, amb trams de 30, 35, 40 i un tram final de 45 º. La mitjana és d'uns 40 º, ja que a partir de la meitat de la canal el terreny es fa més dret. Alguns esquiadors intrèpids fins i tot baixen la canal esquiant (S4). És una zona de naturalesa allavosa, o sigui que cal anar amb molt de compte abans d'iniciar aquest recorregut. L'orientació est fa que el sol hi piqui des de primera hora. Cal assegurar-se que la neu està ben assentada, i és recomanable matinar. Una bona opció podria ser passar la nit al refugi lliure del Pla de l'Estany, al peu mateix de l'inici del corredor.

Nosaltres sortim amb la Sílvia des d'Arinsal, al costat d'uns edificis que hi ha passat un túnel en pujada. És el punt habitual de sortida per enfilar el Comapedrosa pels diferents itineraris que hi menen. Curiosament trobem dos coneguts de la comarca que també pugen el Comapedrosa, ells amb esquís. Preparem la feixuga motxilla amb tot el material. Pujarem la canal amb els grampons i baixarem per la collada del Forat dels Malhiverns, i necessitem algun estri per poder progressar per la neu sense enfonsar-nos. La Sílvia porta unes raquetes i jo uns esquís curts d'aproximació. Així, ben carregats, comencem l'aproximació pel GR-11, pujant per la pista sense neu. Arribem a la cruïlla que indica el camí del refugi del Comapedrosa, el descartem i tombem cap a la dreta direcció al refugi del Pla de l'Estany. Passem la borda de la Coruvilla, utilitzada a vegades com a refugi. En aquest punt la neu ja és del tot contínua, i anem progressant només amb les botes, ja que aquesta hora la neu està endurida.

Al cap d'aproximadament una hora i 25 minuts arribem al Pla de l'Estany, a les envistes del refugi, i a sota mateix de la canal. Mirada des de baix no sembla tan llarga, però enganya i molt! Ens posem els grampons i comencem a enfilar. A la base de la canal hi ha les restes de les purgues que ha anat tenint la canal últimament, formant un gran desguàs de neu. El primer tram de la canal és potser el menys pendent. Al cap d'uns minuts la canal s'estreny, i guanya pendent. Ens anem intercalant amb la Sílvia l'obrir traça fins a la meitat, a partir de llavors vaig davant. No és difícil obrir traça, ja que la neu té una consistència òptima: no s'enfonsa ni tampoc està prou dura perque sigui difícil clavar el grampó.

Anem pujant només amb els bastons fins aproximadament mitja canal. Fem una parada a sota d'un ressalt rocós, en un punt en què la canal d'estreny de nou. En aquest tros trobem una acumulació de neu "porexpan" que no ens fa gaire gràcia. Seguim per la vora fins que poc més amunt torna a ser consistent. Ara ja anem progressant amb el piolet a les mans, ja que la segona meitat de la canal és més dreta. Cada cop el cansament es fa notar més. Mirant enrere, el tobogan impressiona, ja que la canal és totalment recta.

La mida de la canal és enganyosa. Des de baix no sembla tan llarga, però a partir de la segona meitat es fa eterna. El cim no es veu fins que hi ets, i la progressió és monòtona i dura. No m'havia imaginat que fos tant llarga, i al final hem trigat més de 3 hores en recórrer la canal. Algú ha dit que potser és la canal més llarga dels Pirineus, però no ho puc contrastar. El que sí que puc assegurar és que els bessons queden destrossats. Arriba un punt en què la canal s'obre, sense perdre pendent. En aquest punt, que sembla que ja arribes a dalt, encara queda un bon tros. Cal tendir lleugerament cap a la dreta, buscant l'evident carena. Arribem directament al cim. De fet abans d'arribar al cim sento les veus d'un grup que hi són, i que es sorprenen en veure'ns arribar.

A dalt al cim fa molt fred i vent. Des del cim hi ha una bonica perspectiva de la Pica d'Estats i els cims propers de la Vall Ferrera. Mirant cap a Andorra, també contemplem els grans cims andorrans: Sarrera, Font Blanca, Estanyó,... No perdem temps i comencem la baixada cap al vessant contrari d'on veníem. Baixem la fàcil cresta fins a la collada del Forat dels Malhiverns. El grup que trobem al cim ja ens avisen que la pala després de la collada està molt carregada, i és molt dreta. Per tant, baixem amb molt de compte arrambats a la roca, sota el cim de Baiau, fins a un tram pla. Llavors ja anem seguin m'àmplia coma direcció est. Hi ha molta neu, i d'una qualitat pols excepcional. El grup d'esquiadors que hem trobat al cim, veiem que gaudeixen de la baixada. Jo intento baixar amb els esquís d'aproximació, però amb botes de muntanya. Amb la gran quantitat de neu esdevé missió impossible, i finalment acabo baixant a peu. Més avall, prop del Pla de l'Estany la cosa es complica, ja que la neu és menys consistent i s'enfonsa molt. La Sílvia amb les raquetes avança més bé.

Amb penes i treballs arribem al refugi del Pla de l'Estany. La baixada s'allarga molt més del que seria raonable. Fem un mos sota la canal per on havíem pujat, al principi del Pla de l'Estany. Acabem baixant per la pista, amb certes dificultats, ja que la neu ha transformat molt i costa avançar. Arribem al punt d'inici després de més de 8 hores i mitja de ruta. Estem força esgotats. La pujada ha estat molt dura, més del que pensàvem, i la baixada també s'ha allargat més del compte. Tot i això estem satisfets d'haver assolit el cim per una ruta molt directa i menys habitual.

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.5872315'|lon='1.4646864'|zoom='5'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Arinsal (Andorra)'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2010-03-27_Comapedrosa_Canal_Alt/2010-0...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'ascensió al Comapedrosa per la Canal de l'Alt 27-03-2010

Afegeix un nou comentari