Els tres cims del Port del Comte

La Queralt i la Sílvia pujant per una antiga pista Antiga pista d'esquí actualment en desús per on hem pujat Vista cap al Pedraforca Pedró dels Quatre Batlles i Tossa Pelada La Queralt baixant del Pedró dels Quatre Batlles

Sortim amb els esquís i les raquetes a recórrer els tres cims més elevats del massís del Port del Comte: el Tossal de l'Estivella, la Tossa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles. Una ruta fàcil pràcticament circular que permet recórrer una bona part d'aquest massís de formes suaus i arrodonides.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya / Raquetes
  • Lloc de sortida: Aparcament El Sucre, (Estació d'esquí Port del Comte)
  • Distància: 14,4 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 820 metres
  • Temps aproximat: 6:10 h.
  • Dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Solsonès, Institut Cartogràfic de Catalunya. També "Port del Comte - Serra del Verd", Editorial Alpina (antic, descatalogat)
  • Itinerari: Aparcament del Sucre - Prat de Botons (0:47 h.) - Costa Dreta (1:50 h.) - Tossal d'Estivella (2:16 h.) - Tossa Pelada (3:04 h.) - Pedró dels Quatre Batlles (3:40 h.) - Prat Piquer (5:11 h.) - Aparcament del Sucre (6:10 h.)

Crònica

Aquesta temporada hivernal està sent estranya. Hi ha neu, però ha caigut de forma desigual, i el vent ha fet de les seves. La majoria dels cims i carenes estan pelats, i caldria anar força lluny per trobar bona neu. La mateorologia dels caps de setmana tampoc ha ajudat gaire, i en algunes ocasions el risc d'allaus també ha frustrat alguna sortida. En aquest nostre Pirineu la neu acostuma a caure gràcies a les pertorbacions del nord o bé a les llevantades, però enguany la majoria de precipitacons han vingut de l'oest. Així la neu ha afavorit les zones més occidentals, i fins i tot punts en què habitualment la innivació és escassa. En qualsevol cas el Port del Comte és una zona en què la neu ha estat generosa, i hi posem rumb.

Pugem amb la Queralt i la Sílvia fins a l'aparcament del Sucre de l'estació d'esquí. La Sílvia amb les raquetes, i la Queralt i jo mateix amb els esquís comencem a pujar pel peu de les pistes, en fila índia, per no fer nosa, ja que l'estació acaba d'obrir. Pugem fins al primer encreuament, on tombem a la dreta de pujada. Continuem per la vora d'una pista fins arribar al pla de Botons, on hi ha l'aparcament del sector l'Estivella de l'estació d'esquí. Passem al costat de l'antiquat telecadira de l'Estivella, i deixem la pista per pujar pel dret, seguint la línia del telecadira que ens queda a l'esquerra. Un tros amunt trobem de nou una pista d'esquí i la creuem transversalment.

Continuem amunt, ara pel traçat d'una antiga pista, actualment en desús. És el tram més dret que farem avui, i obliga a fer unes quantes voltes "maria". De lluny aquesta antiga pista sembla un tallafocs. No sé per quins motius aquesta pista es va tancar, de fet mai no l'he vist oberta, i em fa pensar si realment mai ho ha estat. Continuaré amb el dubte. Més amunt passem per un petit tram de bosc molt obert, guanyant la carena de la Costa Dreta. En aquest punt el vent ha deixat la carena pelada, i ens hem de treure els esquís durant uns metres. Baixem uns metres pel vessant nord fins a trobar unes altres pistes d'esquí. Davant ja es veu el Tossal d'Estivella (2.337 m.), amb una bonica cornissa pel vertical vessant sud. Baixem doncs fins a la pista d'esquí i la seguim fins a guanyar la següent carena, la del Tossal de l'Estivella. Uns metres més cap a l'est i arribem a l'arrodonit tossal. Els últims 50 o 60 metres els fem a peu, ja que no hi ha prou neu.

Des del Tossal d'Estivella hi ha una bonica vista sobretot cap a l'est. Es pot contemplar una vista lateral del Pedraforca, i més a prop la Serra del Verd. Fa vent i força fred, i reculem fins a retrobar la pista d'esquí. La creuem i seguim per la desdibuixada carena camí de la Tossa Pelada, que veiem mirant cap a l'oest. Passat el tram de la pista i els remuntadors la carena es fa més definida, i la seguim pujant de forma progressiva fins arribar al cap d'amunt de l'arrodonit cim de la Tossa Pelada (2.378 m.), on hi ha un vèrtex geodèsic. Des d'aquest segon cim veiem el següent objectiu, el Pedró, on hi ha força gent. Perdem uns metres direcció sud, i enfilem els darrers metres que ens porten al punt més elevat del massís del Port del Comte, el Pedró dels Quatre Batlls (2.382 m.)

El Pedró dels Quatre Batlles és un cim arrodonit, poc diferenciat de l'entorn proper. Pel vessant sud té una paret força més pendent, on acostuma a fer-s'hi una bona cornissa, i un punt en què és habitual veure-hi allaus, tot i que de poc recorregut. Des del cim, mirant cap al sud-est, es pot contemplar una coma molt marcada, el Clot de la Vall, un dels millors itineraris per pujar o baixar amb esquís de muntanya, i probablement el menys fàcil. Just a sota del cim, cap al sud, hi ha un pla molt gran, lleugerament inclinat fins al desdibuixat Volturó (2.348 m.) Baixem cap a aquest pla, tendint cap a la dreta des del cim, ja que la baixada directa és molt pendent, i caldria saltar sobre la cornissa. Així doncs des del cim marxem uns metres cap a la dreta i baixem per una pala curta però molt divertida, amb una neu endurida molt fàcil d'esquiar.

A baix el pla cal remuntar fins al Volturó, i es pot optar per tornar a posar les pells, o esforçar-se a remar. Des del Volturó baixem en franca direcció sud per un bosc molt esclarissat, amb pendent moderat que permet esquiar fàcilment. La Sílvia ens va seguint amb les raquetes. Baixem fins a una zona plana, una coma perpendicular a la nostra trajectòria davant de la qual hi ha una petita carena que caldrà remuntar. Som a l'ampli Prat Piquer, prop del Coll de Tancalaporta, on no acabem d'arribar. Seguim direcció sud fins trobar el punt més feble per superar aquesta petita carena. Guanyem 50 o 60 metres de desnivell d'aquesta petita serra i anem tombant cap a l'esquerra per terreny obert. Arribem de nou a una pista d'esquí, al cap d'amunt de la rasa de la Bòfia.

Estem a pocs metres del forat de la Bòfia, una cova càrstica força gran, amb una entrada vertical. Aquesta cova és font de moltes llegendes, i havia estat utilitzada antigament com a pou de glaç. Unes valles protegeixen l'entrada per evitar que s'hi pugui caure accidentalment, sobretot els esquiadors de les pistes, que passen a pocs metres. En aquest punt el mapa de l'Institut Cartogràfic i un altre mapa digital que portàvem tenen un error considerable, ja que assenyalen el forat de la Bòfia molts metres més enllà, al Pla de Bacies. De nou tornem a practicar el divertit esport de buscar errors als mapes.

En aquest punt, al costat mateix del forat de la Bòfia, el camí més lògic hauria estat baixar directament per la pista d'esquí de recorre la rasa de la Bòfia, i hauríem arribat al punt d'inici. Però per un malentès entre esquís i raquetes seguim una altra pista d'esquí avorrida que marxa de pla fins al sector de l'Estivella, des d'on acabem baixant per pista fins al punt d'inici després d'un llarg i monòton camí (especialment per la Sílvia que ho feia amb raquetes.)

El Port del Compte és un lloc molt agradable per fer amb esquís de muntanya quan hi ha bona neu, ja que els seus vessants arrodonits permeten moltes combinacions diferents. Avui hem resseguit els tres cims més significatius del massís en un itinerari pràcticament circular, fàcil i molt agradable.

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.1725831'|lon='1.5516132'|zoom='5'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Aparcament del Sucre (Port del Comte)'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2010-01-23_Port_del_Comte/2010-01-23_Po...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de la ruta dels Tres cims del Port del Comte 23-01-2010

Afegeix un nou comentari