Pollegó inferior del Pedraforca (2.445 m.) per la Gran Diagonal

Pollegó inferior i pollegó superior La Gran Diagonal Tram força dret de la Gran Diagonal Pollegó superior i Calderer vist des del pollegó inferior Cresta del pollegó inferior Ràpel

Enfilem la cara menys coneguda d'aquesta gran muntanya bicèfala seguint un itinerari ben entretingut. Un cop assolida la base de la tartera voregem la cara sud de la muntanya fins a trobar una gran feixa inclinada coneguda com a Gran Diagonal. Grimpem fins al cim, crestegem el pollegó inferior i fem un llarg ràpel abans d'arribar a l'enforcadura, des d'on baixarem per la malmesa tartera.

Fitxa

  • Lloc de sortida: Àrea de pícnic la Serra, (carretera de Saldes al mirador de Gresolet)
  • Distància: 5,8 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.110 metres
  • Temps aproximat: 6:50 h.
  • Dificultat: PD
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Grimpada fàcil a la Gran Diagonal, amb el tram més dret equipat amb cadena. Pas aïllat de II+/III. Algun pas una mica exposat. Dos ràpels, el segon molt vertical i amb sortida delicada.

Crònica

Amb la Queralt, la Sílvia i el Toni ens apropem fins a la base del Pedraforca amb la intenció de pujar-lo, però aquesta vegada no anirem fins al cim més alt i conegut, sinó que pujarem el pollegó inferior, molt més solitari i també un xic més difícil. Comencem a caminar a l'àrea de pícnic de la Serra, a mitja alçada de la carretera que des del poble de Saldes arriba fins al mirador de Gresolet (punt d'inici de la ruta habitual al Pedraforca). Sortint des d'aquest punt fem un camí més recte, però amb més desnivell.

Des de la mateixa àrea de pícnic seguim un evident camí que s'endinsa al bosc i comença a pujar de forma progressiva. Entremig dels arbres veiem davant nostre la tartera i els pollegons a banda i banda. Al cap d'una estona trobem una cruïlla de camins. Cap a la dreta aniríem cap al refugi Lluís Estasen, i cap a l'esquerra baixaríem direcció Gósol. Seguim doncs sempre amunt fins assolir la base mateixa de la tartera. Aquí abandonem el camí fins ara marcat amb marques blaves i anem cap a l'esquerra de la tartera (tot pujant) fins a trobar una gran roca característica. Des d'aquesta roca anirem seguint puntets de pintura verda en un camí poc definit, i a trossos molt costerut. Abandonem doncs la base de la tartera tendint cap a la nostra esquerra (SO) enfilant per terreny força pendent, amb alguns trams on cal mig grimpar. Primerament transitem per zona boscosa, però un tros amunt la vegetació ja desapareix i dóna lloc a un terreny més pedregós.

Situats al Balcó de la Joaquima, en el punt en què s'inicia la cresta est del pollegó inferior, deixem el camí marcat que ens enfilaria al pollegó per les Costes d'en Dou i continuem per l'esquerra anant a vorejar la paret. Ens situem sota les grans parets de la cara sud del Pedraforca. Aquest vessant sorprèn per la seva verticalitat, i no deixem de contemplar els espectaculars murs farcits de vies d'escalada de considerable dificultat. El camí flanqueja les compactes parets de la cara sud per la seva base fins arribar a l'inici de la Gran Diagonal.

La Gran Diagonal és una feixa inclinada que trenca la inaccessibilitat de les parets, esdevenint el punt feble que permet superar d'est a oest uns murs d'altra manera reservats exclusivament als escaladors experimentats. Gairebé al costat mateix de l'entrada de la Gran Diagonal també comença una altra via molt coneguda a la zona, en aquest cas d'escalada, la Pany-Haus (V), que enfila per una xemeneia vertical molt definida. Esmorzem a la base de la Gran Diagonal, tot contemplant-ne la singularitat. No sembla gens complicat, i de fet no ho és. El primer tram només cal caminar, però mica en mica es va inclinant. Aviat fem ús de les mans, i més amunt la grimpada ja és entretinguda. No és complicada, i tot i ser força aèria, la considerable amplada i la pròpia inclinació no creen sensació de "pati". Gairebé al cap d'amunt de la Gran Diagonal trobem el tram més dret, equipat amb una cadena per facilitar el pas. Passar el pas tibant de la cadena és fàcil i segur. El Toni passa sense tocar la cadena, i això ja és més entretingut.

Superat el tram de la cadena pràcticament ja som al cap d'amunt de la Gran Diagonal. Des d'aquí contemplem la progressió d'uns escaladors que estan fent un via, probablement l'Estimball (6a) que es veu molt dreta i llisa. S'acaba la feixa de la Gran Diagonal i arribem a un petit balcó molt aeri amb bones vistes cap al sud, on veiem tota la serra d'Ensija. Des d'aquest petit balcó seguim encara una mica més en direcció nord-oest fent algun pas un xic delicat fins a trobar una tartera força pendent, la part superior del torrent de Cal Ninot. Seguim la tartera amunt, endevinant algunes fites escadusseres. Hem de pujar sempre per la banda dreta de la tartera. Si seguíssim de dret aquesta tartera arribaríem a l'enforcadura entre el fals pollegó inferior i el pollegó inferior, però no podríem pujar-hi ja que ens en separaria una paret vertical de 50 metres. Així doncs, al cap d'uns metres de pujada per la tartera veiem unes fites que ens fan desviar cap a la dreta, encaminant-nos cap una canal força vertical que superarem tot grimpant. La grimpada per aquesta canal no és complicada, i només té un pas aïllat un xic més complicat (II+/III) però que es pot superar fàcilment gràcies a la instal·lació d'un tros de corda lligada a un pitó.

Superat aquest pas clau arribem al cap d'amunt de la petita però dreta canal. Flanquegem direcció est per un terreny molt dret d'on és millor no caure, grimpen un últim tram i acabem d'arribar caminant fins al cim del pollegó inferior del Pedraforca (2.445 m.) Després d'enfilar per terreny tan abrupte sobta arribar al cim i que sigui tan pla i ampli. Contemplem el paisatge, sobretot el pollegó superior, que veiem just a l'altra banda de l'enforcadura. Des d'aquí es pot contemplar el cim des d'una altra òptica. El pollegó superior no es veu com un únic cim, sinó com una llarga cresta d'on destaquen dues elevacions per sobre de les altres: el cim pròpiament dit (2.506 m.) que ens queda a l'esquerra i el Calderer (2.475 m.) a la dreta.

Contemplat el paisatge seguim la nostra travessa. Ens encaminem ara cap al nord-oest seguint la cresta del pollegó inferior. El primer tram és força planer en contrast amb les parets que es desplomen molts metres avall des d'aquest punt. Seguint la cresta arribem un punt en què ja no podem seguir caminant perquè el pollegó es trenca bruscament. El Toni de seguida troba les dues anelles de la instal·lació del ràpel. Muntem la corda i comencem a baixar. Aquest ràpel té uns 50 metres, i es pot fer d'una sola tirada unint dues cordes, o bé fer dos ràpels, tal com ho vam fer nosaltres. Amb una sola tirada quedaria un ràpel molt llarg i cansat, i al final les cordes flexen molt. L'inconvenient de fer dos ràpels és que el segon s'ha de muntar a mitja paret, en un punt força incòmode i on no caben més de dues o tres persones. En el nostre cas el Toni baixa primer, i mentre baixem els altres ell munta el segon ràpel i anem baixant successivament. El segon ràpel és impressionant, ja que és totalment vertical i cal anar fent equilibris amb els peus en una marcada fissura de la roca.

Al cap d'avall del ràpel arribem a una escletxa a la roca. Cap a l'esquerra d'aquesta esclexta s'inicia la tartera que baixa cap al torrent de Cal Ninot (per on havíem pujat abans durant un tram). Cap a la dreta de l'escletxa veiem que hi ha una altra instal·lació de ràpel que ens permetria arribar a la tartera de Saldes. No sabem però quina llargada té el ràpel, ja que les ressenyes que teníem no en parlaven. Més tard, des de baix, veiem que no era gaire llarga. En tot cas no fem aquest ràpel sinó que passem l'escletxa per un pas fàcil però aeri i enfilem la cresta fins assolir el fals pollegó inferior. Des d'aquí hi ha molt bona vista de l'enforcadura i del pollegó superior. Continuem per la cresta, ara baixant cap al vessant de Gósol fins arribar a la tartera de Gósol molt a prop de l'enforcadura. En aquest punt el Toni baixa cap a Gósol i la Queralt, la Sílvia i jo mateix baixem cap a Saldes per la tartera, cada cop més malmesa.

Baixem tota la tartera com podem, amb uns quants cops de cul, i acabem d'arribar pel mateix caminet que havíem fet al matí fins a l'àrea de pícnic de la Serra. Ha estat una excursió molt divertida, ja que té l'itinerari és molt variat i interessant. La Gran Diagonal és una ruta força aèria i espectacular, amb molt bones vistes sobre la paret sud del Pedraforca. Cal passar per alguns passos entretinguts, tot i que de baixa dificultat. Els ràpels entre el pollegó inferior i el fals pollegó són molt espectaculars i ofereixen una dosi addicional d'aventura. Hem estat 6 hores i 50 minuts per fer sense presses un recorregut de 1.110 metres de desnivell positiu. És una ruta d'allò més recomanable i que permet fugir de la massificada ruta habitual del germà gran forcat.

Mapa i track GPS

{mosmap width='800px'|height='500px'|lat='42.2328414'|lon='1.7299398'|zoom='5'|zoomType='Large'|zoomNew='0'|mapType='Hybrid'|showMaptype='1'|overview='1'|text='Sortida: Àrea pícnic la Serra'|tooltip='Sortida'|marker='1'|align='center'|kml='http://www.engarrista.com/tracks/2009-10-31_Pollego_inferior_Pedraforca_...'|key='ABQIAAAA1PhG-035ssp4kwRi9IOynRRJH_JUw-AoVkLROyDqWeO93ccYBBQsqtBZlTELMG2nz0quUQOchpkhcw'}

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges de l'ascensió al Pollegó inferior del Pedraforca per la Gran Diagonal 31-10-2009

Veure àlbum de l'ascensió al Pollegó inferior del Pedraforca per la Gran Diagonal 31-10-2009

Comentaris

Bones, estava buscant informació per fer una excursió a l\'entorn de Malanyeu i he trovat la teva pàgina, et volia felicitar i donar les gràcies per l\'informació, tant escrita com visual. Per altre banda m\'ho he passat molt bé llegint altres ressenyes, i dir-te que al \"paso del caballo\" al Culebras a mi també em va donar al princiì una mica de \"yuyu\" i varem fer el mateix, primer desgrimpar i tornar a pujar, però l\'amor propi va fer que després passessim el pas sense problemes. També dir-te que deu n\'hi do de l\'aventura a la canal de l\'Ordiguer, sort que tot va anar bé. Pert cert la foto del cim del Pollego inferior us la varem fer nosaltres, una parella que va pujar per les costes d\'en Dou. Que tingueu bona sort i bones rutes alla on aneu.
Miquel i Anna

Moltíssimes gràcies per penjar diferents rutes per pujar al Pedra, jo sempre havia pujat pel verdet i la grimpada al pollegó superior i la veritat que ja m\'ho tenia molt vist. Però ara m\'heu obert noves vies de pujada que no coneixia com aquesta del pollegó inferior i la del Calderer per la cresta N.
Impresionants les fotos dels escaladors, la veritat és que veure\'ls en via llarga és espectacular.

Molt bona resenya! He fet aquesta ruta aquest cap de setmana
hi ha un detall que s\'ha d\'actualitzar de la resenya al pas aillat(II,III) on dius que hi ha un pitó amb una corda, el pitó hi es pero la corda ja no hi és.

Hola, us volía preguntar quin material faría falta i quants metres de corda per fer-lo per la cova dels Talibans.
Gràcies i felicitats

Bé, el material necessari depèn de la ruta exacta que vulguis fer. De fet aquest article on has posat el comentari no vam pujar per les Coves dels Talibans, sinó que vam pujar pel camí normal del Pollegó Inferior fins a la Feixa Alta, i després vam anar a buscar la Gran Diagonal. La ressenya de les coves dels Talibans la pots trobar en aquest altre article més recent:
http://www.engarrista.com/content/view/435/81/

El que sí que vam fer en aquella ocasió va ser baixar rapel·lant des del cim del Pollegó Inferior fins a la tartera, per la qual cosa es necessita corda de 60m. per muntar els dos ràpels (compte de no passar-se el segon, situat en una petita lleixa), o bé dues i fer un ràpel llarg i aeri (menys recomanable).

Si voleu combinar les dues rutes, és a dir pujar per les Coves dels Talibans i baixar pel ràpel, a més de la corda pel ràpel només cal el material bàsic d'escalada i algunes cintes exprés per assegurar en els parabolts de la corda fixa.

Com ja comentava en l'altre article, la via de les coves dels Talibans és fàcil i hi ha una corda fixa. Si et refies de la corda, es pot pujar sense res més, però és una corda força malmesa per la intempèrie. Bàsicament hi ha dos llargs, el primer fàcil (30 m. II-III) que es pot grimpar, el segon és el més delicat (uns 25 m. III-IV) exposat. Llavors hi ha un flanqueig aeri, que es pot fer caminant o si no es veu clar assegurar (25 m. aprox). Finalment la travessa per dins la cova (uns 50 m.) es pot fer grimpant fàcilment, tot i que si algú ho necessita seria fàcil assegurar (friends o tascons).

Després de les coves només caminar i grimpar.

Afegeix un nou comentari